dijous, 24 de novembre de 2011

DE RETALLADES I D'ELECTORALISMES

Ahir el President Mas va anunciar noves mesures restrictives de cara al pressupost del 2012. Aquest matí he sentit molts comentaris. Molts d’ells encertats, al meu parer. N’hi ha un, tot amb tot, que no sentit i el resumeixo aquí.

Que no ho hagi fet durant la campanya, pot ser criticable, però si ho mirem bé, la campanya no era pas per assolir el Govern de la Generalitat sinó per anar a les Corts de Madrid. Al capdavall, anunciar noves mesures que van en la línia de, en tot cas, reblar el clau del que ja s’està fent i que tothom sap que s’hauran de continuar fent, no és enganyar ningú, com algun comentarista ha dit.

La meva pregunta és una altra: Per què ho ha fet ara? Ara, vull dir, immediatament passades les eleccions?. Al meu entendre, ho ha fet per:

1er. Donar un missatge clar, precís i ràpid als “mercats” que Catalunya no és Espanya, ni econòmicament, ni políticament parlant.

2on. Que a Catalunya, malgrat l’espoli fiscal que CIU pretén resoldre, i malgrat els impagaments a què està sotmesa, farà els deures i equilibrarà la balança fiscal pel 2012.

Això el President Mas ho fa abans que el Sr. Rajoy obri la boca. Mas transmet el missatge que governa i que té les regnes ben agafades. Fins ara la Generalitat ha tret els principals recursos d’entitats i particulars de l’interior. Però això, malgrat Sant Ferriol, té un límit. I segurament ell sap que ja hi estem arribant. El tempteig ja s’ha fet. Els 4.000 milions es varen col·locar i varen afegir-ne 300 més que no es varen cobrir.

Per tant molt probablement caldrà acudir als “mercats” en els nous finançaments. Fer aquest anunci de per on aniran els nous ajustaments, i concretant-ne els possibles camins, és una manera de palesar la decisió de fer-los i de tancar el proper pressupost amb l’equilibri que Europa ens demana.

Algú ha fet referència que les retallades i ajustaments detrauran més diners del consum i per tant incrementaran el risc de recessió. En economia he après que els paràmetres sobre els que un govern ha d’actuar són múltiples i diversos, i que sempre funcionen sumant i restant. El final que compte és l’equilibri.

El deute que hem d’atendre aquests anys vinents és de bojos (6 Milions€ diaris). I segurament haurem de recórrer als mercats exteriors. Aconseguir, per tant, calmar-los generant confiança i actuant amb transparència, no esperant que això ho faci un Rajoy que encara no ha obert boca, i que com a bon gallec encara no sabem si puja o baixa les escales, jo penso que l’entrada del President Mas, anticipant ajustaments, amb tot el que s’hi juga, és una decisió ben encertada.

No cal ser profeta. Quan la Generalitat tregui a subhasta nous finançaments o podrem comprovar l’existència d’aquests problemes i si aquesta actuació ha servit d’alguna cosa.

Josep Ma. Puig