Cap a l'any 2012, i a finals del mes de març, fou convocada una vaga General per part d'unes organitzacions anomenades sindicats, que deien defensar els interessos dels treballadors, quant en realitat de treballadors cada vegada n'hi havien menys, i que el que realment pretenien era salvar llur estatus i el de la gent que en depenia. sortosament avui dia els treballadors es defensen sols i no necessiten a ningú que els utilitzi en benefici de molts interessos menys els seus.
En aquells dies a Palau-solità i Plegamans hi governava un tripartit que, com que ja s'ho havia trobat tot fet no li calia massa esforç per anar tirant i vivint de renda. I com que, el seu modus vivendi consistia en atacar a l'anterior govern i desfer gran part de l'obra fins aleshores executada, en tenia prou en anar omplint els plens municipals de propostes i mocions en contra de tot i de tothom per així fer veure que feia alguna cosa.
Davant la convocatòria d'aquella vaga general que s'adreçava contra el govern d'espanya, quan encara érem espanyols, i contra el de la Generalitat que vivia escanyat pel primer, s'hi van voler sumar d'una forma entusiasta. Tant, que fins i tot van voler avançar el ple un dia per no celebrar-lo el dia de la vaga; però un regidor Torrecollons els ho va impedir al fer-los veure que estàven conculcant la mateixa normativa municipal. Fou tanta la ràbia que això els provocà, que van arribar a retirar una moció sobre Seguretat Ciutadana presentada pels grups de l'oposició i la regidora de l'àrea no va assistir al plenari.
Però, per si això no fós suficient es van dedicar a fer crides a la vaga, exercint d'allò que en aquella època s'havia convingut en anomenar Piquets de vaga i que, en moltes ocasions la seva funció consistia en perpetrar tot tipus d'actes vandàlics amb l'objectiu d'aconseguir aparentar un èxit de la vaga. Però, aquesta activitat sembla que la van limitar a intentar convencer per tots els mitjans als treballadors municipals perquè fessin vaga; o al menys que s'agafessin aquell dia com a festiu, assumpte propi o el que fos per tal de demostrar la legitimitat d'aquella vaga contra tot govern que no fos com el del seu color polític.
El resultat de tot plegat fou que només un 20% dels treballadors de l'ajuntament no van anar a treballar. Però, això no volia dir que fesin vaga sino que aquí s'hi van incloure tots aquells que gaudien de permisos per raons diverses, assumptes propis, festius pendents, etc.
Evidenciat el fracàs, van haver de replantejar-se les coses. És cert que no volien fer res per així no equivocar-se, que ja s'ho havien trobat tot fet, que diners n'hi havia a les arques municipals per donar el servei que els ciutadans esperàven. Per tant, calia començar a pensar en governar després d'un any al poder.
El que van fer, us ho explicaré en una altra ocasió, un cop realitzat el corresponent treball d'investigació històric i arxivístic!
