divendres, 18 de maig de 2012

ESPANYA ENS OFEGA

El govern català ha denunciat l'ofec al qual l'està sotmetent el govern espanyol, al carregar-li centenars de milions del seu deute deixant-los de pagar a la Generalitat. L'Estat utilitza una desena de mecanisme diferents amb aquest objectiu, segons l'executiu català. Aquesta seria la principal causa que aquesta tarda l'agència de qualificació Moody's hagi deixat el deute català a la categoria de deute escombraries. Part de la desconfiança que hi ha sobre Catalunya, és pels impagaments del govern central, que es repeteixen en quasi totes les matèries.

L'executiu català ha recordat en un gràfic, coincidint amb el fet que a Madrid el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, participava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha validat els plans d'estalvi de totes les comunitats excepte Astúries, com l'Estat centrifuga el seu dèficit.

Algunes vies d'ofec

La primera via és els desplaçats que són atesos per la Sanitat catalana, procedents d'altres autonomies, i que el govern espanyol ha de sufragar. Per finançar aquests costos addicionals es va crear un Fons de Cohesió Sanitària. Però l'any 2009 Catalunya va rebre d'aquest fons un total de 23,6 milions d'euros quan el cost real del tractament dels desplaçats va ser de 78,5 milions. La diferència l'ha de pagar la Generalitat.

La segona via és la ja coneguda de la llei de la dependència, que no s'ha complert mai pel que fa al finançament. Aquesta estableix que l'aportació de l'Estat i de la Generalitat hauria de ser la mateixa. Però el cas és que l'any passat, el govern espanyol va aportar només 258 milions, que eren insuficients. La Generalitat va haver de ser un sobreesforç posant-n'hi 728 milions (el 67%), amb la qual cosa la partida de l'administració central va quedar només en el 24%. El 9% restant, de 98 milions, van aportar-ho els usuaris.

Una altra de les vies que utilitza el govern espanyol és la partida destinada a integració de la immigració. L'Estat tenia un fons de 200 milions sobre aquesta matèria per repartir-lo per les autonomies. Però l'any 2011 el govern del PSOE va retallar la dotació a només 67 milions. I en els pressupostos d'aquest any el govern del PP l'ha eliminat totalment. La Generalitat es queixa que en tan sols 2 anys ha passat de rebre 40 milions per integració, a no rebre'n cap.

També és conflictiva la decisió del govern del PP que els treballadors dels Centres Especials de Treball han de cobrar el 50% del salari mínim interprofessional. Són 12.000 persones. Però ha reduït la dotació que envia a la Generalitat, de 62 milions a 30 milions.

Cas a banda és el de les infraestructures, on els incompliments dels diferents governs espanyols arriba a desenes de milions. Com ja succeïa amb els socialistes, els pressupostos de l'Estat per al 2012 no inclouen la liquidació dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2008, ni els 219 milions corresponents al 2009.

Segons la Generalitat, a més, l'execució del pla de Rodalies 2008-2015 és només del 6% d'una inversió inicial prevista de 4.000 milions, quan es va acordar la transferència en època del tripartit. No hi ha consignació pressupostària del dèficit de Renfe Operadora en els serveis traspassats, que pot arribar als 142 milions.

Altres mesures de les quals és queixa la Generalitat són l'incompliment de les obligacions econòmiques contretes per l'estat amb el centre d'alt rendiment de Sant Cugat del Vallès; la diferència entre els pressupostos dels grans equipaments culturals de Madrid i Catalunya (el govern aporta al MNAC 4 milions d'euros, mentre que al Prado l'aportació és de 23 milions d'euros, per exemple); les noves prestacions sanitàries on, segons la Generalitat, "l'Estat decideix i Catalunya paga".

El govern català posa també de manifest la reducció d'un 7,4% de les polítiques actives d'ocupació, i la també reducció de les transferències de l'Estat a les comunitats autònomes i corporacions locals no vinculades al model de finançament (de rebre 9.416 milions d'euros a 5.257 milions d'euros en el cas de les comunitats autònomes).