dilluns, 30 de juliol de 2012

MOCIÓ EN CONTRA DE L'INVASIÓ DE COMPETÈNCIES EN MATÈRIA MUNICIPAL

Aquest és el resultat de la fusió de les dues mocions presentades al ple del passat dijous per CiU i PSC, que fou aprovada amb el vot favorable de tots els grups a excepció del PP:


MOCIÓ A FAVOR DEL RESPECTE AL MAPA MUNICIPAL DE CATALUNYA, EN DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES EXCLUSIVES EN AQUEST ÀMBIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EN CONTRA DE LES REFORMES PRESENTADES PEL GOVERN DE L’ESTAT EL PASSAT 12 DE JULIOL, QUE PRESENTEN ELS GRUPS PSC-PM i CiU.


“ El municipi és l’estructura bàsica de l’organització territorial primària, propera i indispensable per tal de donar serveis als seus habitants, tal i com defineix el mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya en el seu article 84. Els ajuntaments són una peça bàsica pel desenvolupament socieconòmic del país, i de la qualitat de vida dels seus ciutadans.



L’actual situació de crisi, agreujada especialment en els darrers 2 anys, ha obligat les administracions públiques a continus ajustaments de la despesa. El repte i el compromís dels ajuntaments catalans en el seu conjunt en tot aquest període excepcionalment difícil, ha estat complir amb aquests ajustos garantint els serveis públics, els serveis a les persones, i en definitiva, l’Estat del Benestar.



L’aposta decidida per tal que la ciutadania hagi pogut accedir en igualtat de condicions a equipaments culturals, socials, educatius, esportius i de tot tipus ha estat una prioritat del municipalisme català. Això ha ajudat a mantenir la cohesió social i la convivència als diferents pobles i ciutats.



Des de la proximitat, des dels municipis hem construït Catalunya, mantenint serveis i instal·lacions més enllà de les pròpies competències, complint en la immensa majoria dels casos amb els compromisos de deute i sense generar dèficit. I ara tot això ho hem de defensar.



La reforma proposada pel Govern espanyol suposa un greu retrocés democràtic i un atac a l’autonomia local. Amb el traspàs de les competències dels municipis de menys de 20.000 habitants a les diputacions i l’eliminació del 30% dels regidors i regidores l’any 2015 la ciutadania veurà com els serveis i el model es privatitza, i com els responsables polítics ja no són els seus veïns i veïnes, sinó que es troben allunyats en un despatx a la capital de la província, sense haver de rendir comptes a les urnes.



Traslladar les competències dels petits municipis a les diputacions i els consells comarcals és una equivocació, perquè no només no abaratirà els serveis, sinó que allunyarà l’administració de la realitat, debilitant el seu valor democràtic i centralitzant els serveis, amb el conseqüent desequilibri territorial que això pot implicar. De fet, el traspàs de les competències a les diputacions fins i tot podria encarir la prestació de serveis, ja que els seus gestors no coneixen de primera mà la realitat concreta de cada municipi.



En els darrers trenta anys tot i l’increment de la població, 1,7 milions de persones, amb el conseqüent desenvolupament de les trames urbanes, el mapa municipal ha estat estable. Des de les primeres eleccions democràtiques municipals del 1979 s’han creat tan sols 13 nous municipis, i hi ha hagut 1 agrupació voluntària d’ajuntaments.



Aquesta naturalesa bàsica del municipi, es reflecteix de nou a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quan s’afirma que “Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries”. Una arquitectura institucional pròpia ha estat una reivindicació de molts sectors polítics, intel·lectuals i científics catalans, reclamant una organització territorial pròpia més arrelada a la història, comunicacions i relacions econòmiques pròpies del país. De fet, quan Catalunya va perdre la Guerra de Successió, i la posterior promulgació del Decret de Nova Planta de l’any 1716 va suposar un evident punt d’inflexió en el futur polític i jurídic del nostre país, amb la supressió dels órgans propis de govern i la conseqüent paralització de creació de normativa pròpia. Aquesta situació va afectar de manera notable en el camp de la divisió territorial , que no va poder seguir el seu procés lògic d’adaptació, segons les necessitats reals del territori. Es va imposar una arquitectura forana, estranya, amb un esperit clarament centralitzador i amb l’objectiu de control. En els debats sobre el model territorial hi ha una constant: el dubte sobre l’estructura municipal i les diferents propostes de transformació. Majoritàriament els estudis o posicionaments, aposten per una reducció del nombre de municipis a partir d’un procés de fusió, més o menys dràstic, governat per l’estat o per la Generalitat de Catalunya. Els arguments amb els que es volen sustentar aquestes fusions tenen sempre el denominador comú de defensar-se sota l’argument econòmic , i en particular, d’agregar població atenent a economies d’escala. Enlloc està demostrat que aquesta fusió municipal comporti en totes i cadascuna de les competències municipals un major estalvi econòmic. De fet, processos de fusió municipals fets en diversos països d’europa estan qüestionant que alguns serveis es puguin prestar de forma més eficient i eficaç en àmbits territorials agregats.



Atès que només en els darrers mesos hi ha hagut diversos informes i o posicionaments públics, un del Consell d’Europa que situava un llindar òptim mínim d’habitants en 10.400; de l’Institut d’economia de Barcelona, que ho fa en 5.000; o un altre de la FEMP, que considera inviable l’estructura municipal que tingui menys de 1.000 habitants o que defensa l’acumulació de competències en un llindar superior a 20.000 habitants per poder desenvolupar eficientment determinades competències.



El Govern del PP torna a posar els ens locals com a responsables de la crisi, tot i ser l’administració pública amb menys deute i el percentatge més petit del dèficit de l’Estat. En aquests moments els municipis tenim un nivell d’endeutament que supera escassament el 3%, molt per sota del nivell estatal o autonòmic, i el passat 2011 vam ser l’única administració que va reduir l’endeutament.



Atès que hi ha el perill que es vulgui aprofitar la complexa situació econòmica per desplaçar als ajuntaments un excessiu grau de responsabilitat, tot atribuint als governs locals despeses supèrflues o ineficiències constants.



Cal posar en valor el treball en xarxa i dels petits municipis en les millores i arranjaments dels camins o en les accions conjuntes de promoció turística, per posar dos exemples. La solució passa pel treball en xarxa i en la mancomunació d’aquests i d’altres serveis com el transport escolar, els residus, les beques menjador i la gestió dels espais naturals. Sense deixar de significar molts dels altres serveis que donen els petits municipis com la neteja viària, la recollida de vehicles abandonats, serveis d’orientació laboral i informàtic, l’assistència jurídica, les llars de jubilats, els tècnics esportius, els dinamitzadors econòmics i un llarg etcètera.



Tot això sense oblidar que, si bé l’article 149.18 de la CE atorga a l’Estat la competència per regular les bases del règim jurídic de les administracions públiques, en cap cas, l’exercici d’aquesta competència estatal, podrà establir una regulació exhaustiva o de detall, que buidi les competències que l’Estatut reconeix a la Generalitat de Catalunya en matèria de règim local català. Des del món local instem al Govern central a preservar el model català de l’Estatut de Catalunya i de l’Autonomia Local.



Per tot això, sol·licitem al ple l’aprovació dels següents:



ACORDS


PRIMER.- Que es contempli la realitat del mapa municipal, com una eina per prestar de la manera més eficient determinats serveis públics, que requereixen la proximitat com a factor indispensable i per tant, rebutjar rotundament la reforma proposada pel Govern del PP perquè comporta un retrocés de bona part dels serveis que presta l’administració local i perquè les mesures que es proposen no suposen un estalvi real per als municipis.



SEGON.- Posar en valor i expressar públicament el nostre reconeixement a la tasca dels electes locals dels pobles i ciutats de Catalunya, que es dediquen a la millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes i al progrés dels seus municipis.



TERCER.- Reinvindicar que les competències de l’organització territorial es determinen com exclusives en l’article 84 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i que per tant és potestat del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya proposar , deliberar i acordar models territorials que facin que l’arquitectura institucional respongui a la realitat del pais.



QUART.- Que des de la necessitat de fer més eficient i millorar l’eficàcia de les administracions que actuen a Catalunya, i garantir una prestació dels serveis de qualitat, així com evitar la duplicitat i confusió de competències entre administracions, s’acceleri el desenvolupament de la nova Llei de Governs Locals i que les competències que s’atribueixen a l’àmbit local, tinguin unes clares contrapartides econòmiques detallades en la Llei de Finances Locals.



CINQUÈ.- Que es continuï promovent la cultura de la mancomunació d’esforços per tal de millorar l’eficiència, reduir costos i prestar amb qualitat els serveis públics. A més, i sempre amb un estudi de viabilitat tant econòmica com social, la fusió voluntària de municipis.



SISÈ.- Instar al Govern de la Generalitat a que recolzi tècnica i econòmicament als Consells Comarcals en els territoris on aquests tinguin la funció de prestador i mancomunador de serveis per als ens locals, per tal que puguin desenvolupar de manera eficient aquesta necessària funció.



SETÈ.- Rebutjar l’augment de l’IVA que contribuirà a generar nous desajustos econòmics als ajuntaments en els seus pressupostos, generant un dèficit no previst i expressar la nostra extrema preocupació per la futura "Ley de sostenibilidad del sistema de pensiones" així com mostrar el nostre total rebuig a la reducció de la prestació d’atur que posa en perill la cohesió dels nostres municipis. Els ajuntaments som la primera porta a la que truquen els ciutadans i la reducció d’aquesta cobertura farà que haguem de dedicar molts més recursos a atendre’ls per evitar la seva exclusió social.



VUITÈ.- Rebutjar que els cossos nacionals de funcionaris prenguin decisions que afectin el conjunt de la ciutadania perquè no són representants escollits per sufragi universal i, per tant, no han de donar comptes de les seves actuacions ni poden ser avaluades per part de la ciutadania.



NOVÈ .- Demanar al Govern català que faci costat als municipis, pobles i viles de Catalunya, que anem de la mà en la defensa del model català territorial i competencial tal i com preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i reclamar al govern espanyol que iniciï un procés de diàleg per arribar al màxim consens social i polític en l’aplicació de les reformes i que en cap cas aquestes suposin un retrocés democràtic, la recentralització o la pèrdua dels drets socials adquirits en les últimes dècades.



DESÈ.- Traslladar aquests acords al conjunt de les entitats i ens municipalistes i al Govern català per instar al Govern de l’Estat a que anul·li les diferents mesures aprovades relacionades amb el món local i incloses dins l’anunciada Llei de “Racionalización y Sostenibilidad de la administración Local”, al Departament de Governació i Relacions Institucionals i a tots els portaveus dels grups del Parlament de Catalunya. “