dimecres, 8 d’agost de 2012

ARA O MAI

Ho va dir el president Mas, qui passarà a la història com el millor president que ha tingut mai catalunya. Com el que ens ha guiat definitivament cap a la independència. Va deixar ben clar que: Ara o mai, i per tant, ara.
 
I aquesta és la qüestió, si l'actual crisi, si tots els esforços que hem de fer, si tots els sacrificis patits, no serveixen perquè quan manquen només dos anys perquè es compleixin tres-cents anys d'ocupació espanyola i borbònica; si els atacs constants, els insults, l'expoli fiscal; si tot això no serveix per alliberar-nos d'una vegada i per totes d'espanya, mai més tindrem una oportunitat com l'actual per esdevenir una nació lliure amb estat propi dins el concert mundial de pobles i nacions lliures. Si estem o no a la UE, ja en parlarem; si patim uns mesos d'incertesa, d'impagament de pensions, de tensions inevitables, tot serà poc per arribar a gaudir d'una llibertat que ens farà pròspers.
 
Quan els nostres impostos serveixin per pagar-nos els nostres serveis i inversions, i destinem el que correspongui a la solidaritat amb d'altres pobles, ens n'adonarem de l'explotació a la que hem estat sotmesos; quan tota l'immigració espanyola arribada des dels anys seixanta ja s'ha adonat de l'evident injustícia patida per Catalunya, i vol contribuir a construir una nova realitat nacional ni que sigui per al seu propi benestar; quan, fins i tot els que hem acollit recentment procedents d'arreu del món veuen que, aprenent la nostra llengua, integrant-se com un català més, treballant per ells i pel país, veuen el seu progrés i millora, també es disposen a lluitar amb nosaltres per la definitiva llibertat de Catalunya.
 
Ara és el moment. És l'hora d'aprofitar totes les negacions d'Espanya per plantar-se; per dir prou, perquè s'ha acabat la broma i volem ser nosaltres els qui decidim què volem ser i com volem ser.
 
sóc militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1992, i sempre he defensat i així ho seguiré fent, el dret de catalunya a la seva plena independència política. Podria creure en les federacions, confederacions i el que calgui, partint de la plena llibertat per decidir-ho. Però, no puc confederar-me amb ningú, si prèviament no tinc la llibertat de decisió que em permeti fer aquest pas.
 
Sempre, fins i tot en els pitjors moments de fragmentació del nacionalisme català, he comptat els resultats electorals entre nacionalistes i espanyolistes. sempre amb frustració. Ara sembla que comencem a veure el camí amb la unitat d'esforços que s'ha evidenciat amb el Pacte Fiscal, on sembla que, a banda de l'Ernest Maragall, hi havia fins a deu dels vint-i-vuit diputats socialistes que volien votar-hi a favor, però que la dependència del seu partit respecte del poder espanyol els ho ha impedit.
 
Tenim entre les mans una gran oportunitat. ara toca Independència. Aquest proper Onze de Setembre cal que arribem als tres milions de persones al carrer expressant la voluntat de trencament total i definitiu amb Espanya.
 
No hi ha cap ideologia que pugui justificar una posició contrària a la nostra reivindicació nacional. Tinc molt clars els postulats demòcratacristians que defenso, Conec perfectament la doctrina social de l'Església i els principis de l'Economia Social de Mercat. I això no m'impedeix defensar la independència de catalunya. I espero que aquests posicionaments en el que es recolza tant CDC com ERC o SI, siguin, per coherència amb els seus origens, adoptats per la direcció actual d'UDC. I que també, ICV com la part del PSC que calgui, s'hi acabin sumant per aquesta cursa final que acaba de començar. Ens negaran el Pacte Fiscal. Cal que pactem el que sigui necessari amb ERC. Convocatòria d'eleccions amb la independència com a objectiu clar i concís. I, si els resultats ho avalen: declaració d'Independència pel Parlament de catalunya, i reconeixement del món de la nostra realitat!