dimarts, 21 d’agost del 2012

ENMASCARATS PER UNA PAELLA

Aquesta és una expressió molt emprada pels nostres avis a Palau-solità i Plegamans per referir-se als perjudicis patits com a conseqüència de la incapacitat d'altri o per la seva manca de diligència. És allò de: com volen que jo faci o compleixi amb això, si qui m'ho exigeix és el primer en no fer-ho o fer-ho pitjor.
 
Durant aquest estiu ens hem fet farts de sentir als Rajoys, Montoros, cospedals i tota aquesta camarilla, dient allò de que: "La ley es igual para todos, y todos deben cumplirla". Ho deien en relació a les mesures de contenció del dèficit exigides a les comunitats autònomes. Ho han dit fent veure o ignorant que hi ha qui ja fa gairebé dos anys que s'ha vist obligat a fer-ho, com és el cas de Catalunya. Ells es veu que poden exigir moratòries a Europa, però nosaltres no les podem demanar a ells. Ens diuen que hem de cumplir amb la llei, però sembla que ells no tenen aquesta obligació. Nosaltres hem d'aplicar mesures sobre els salaris dels funcionaris quan ells no ho fan. Volen fer saltar pels aires l'estructura autonòmica constitucional fent que, qui té competències en Seguretat, ensenyament o Sanitat no pugui atendre les seves necessitats, per venir després Espanya com a salvadora de la situació. Es pensen que els catalans no tenim la percepció de la realitat quan, el que estan aconseguint és un augment exponencial de l'independentisme que ara ja no pot ni ha de tenir aturador.
 
Diuen que hem de cumplir la llei. No és complir la llei pagar el fons de competitivitat que deuen a Catalunya de gairebé 1500 milions d'euros? No és complir amb la llei pagar els deutes amb Catalunya d'acord amb la Disposició adicional tercera de l'Estatut, que ja puja més de mil milions d'euros? No és cumplir amb la llei aplicar correctament la llei de pressupostos i destinar els més de sis mil milions d'euros compromesos en infrastructures a Catalunya?
 
I podriem seguir amb un llarguíssim etcètera. La veritat és que Catalunya ara sí que és apunt de ser intervinguda. Sigui per la dilapidació practicada pel tripartit, o sigui per l'evident ofec a que ens sotmet Espanya. La sortida és clara, i és aquest él camí a seguir: el de la INDEPENDÈNCIA!