dilluns, 6 d’agost de 2012

CANTALLOPS

Com cada any, tenint en compte que la meva especialitat professional com advocat és bàsicament en el camp ccivil, les meves vacances s'allarguen durant tot el mes d'agost. Com sempre, les passo fonamentalment en aquest petit i estimadíssim poblet de l'Alt Empordà de Cantallops on, després de deu anys d'haver-nos-hi instal·lat per als nostres periodes de relaxació i descans, es pot dir que ja sóc uun més, que gaudim del que la seva gent gaudeix i patim també els efectes de les seves angoixes i preocupacions.
 
Com que, els que em coneixeu i els que em llegiu habitualment, ja sabeu que sóc incapaç de mantenir-me desconectat del tot del que passa i deixa de passar a Palau-solità i Plegamans, em ve la temptació d'escriure i reflexionar sobre diversos aspectes de l'actualitat palauenca que prefereixo deixar per més endavant. De totes formes, apunteu: que hauré de parlar-vos sobre la Festa Major de forma extensa i potser en diferents apunts, de les obres a l'antic CAP com a "centre cívic", de la tant proclamada i poc real Participació ciutadana i d'altres qüestions d'actualitat nacional.
 
Però, ja que encara ens podem permetre gaudir d'unes vacances, fem-ho i mirem de desconectar de la feina i estar com mai amb tota la tranquil·litat del món amb els nostres amics i família.
 
A Cantallops, poble poc conegut per la gent que habitualment m'envolta, hi trobem el perfecte complement que ens manca a l'hora d'oblidar-nos del dia a dia més comú. Un poble del que ara tothom parla després del gran incendi perpetrat per algun ...., del que m'estalvio el qualificatiu, que va tenir lloc entre els dies 22 i 25 de juliol passat. Probablement, aquella tramuntana per la que es prega cada any per Sant Joan en el rumiatge a Requesens, va evitar que assolés el poble pels quatre costats. Va sorgir d'un aparcament de camions a la Jonquera, va cremar tot el bosc que hi ha al llarg de la carretera fins a Cantallops, però, per sort, va tirar cap al sud afectant fins a 17 municipis. Però, just abans de can Pau, es talla la zona cremada, i el poble es troba en perfecte estat sense massa evidència de la catàstrofe.
 
De fet, la gent del poble recorda molt bé els incendis de 1986. Recorden el malament que ho van passar, com el poble estava totalment rodejat pel foc, com les dimensions i la intensitat de l'incendi no tenien comparació amb aquest, com de desatesos es van sentir en aquella ocasió i com d'atesos ho han estat en aquesta. Com que les seves valoracions es fan des de la comparació amb el 1986, s'expressen gairebé amb satisfacció sobre els efectes del que acaben de passar.
 
M'estimo aquest poble que sento com a meu. Però, la meva responsabilitat com a regidor és a Palau-solità i Plegamans, i l'Alt Empordà serà el meu refugi perfecte per a les meves estones de calma, potser tramuntanal, i relaxació.
 
Us desitjo que també vosaltres gaudiu d'unes bones vacances!