Quan a Cantallops tot just comencem a recuperar una certa normalitat després del gran incendi de juliol, quan després d'uns quants dies de talls de llum i telèfon, després d'haver pogut anar tirant gràcies a un generador que ens ha permès poder desenvolupar una vida més o menys normal fins que es reposés la línia elèctrica que va quedar totalment calcinada pel foc des de la Jonquera fins a cantallops, ara ja hem recuperat del tot el suministrament elèctric, la cobertura de mòbil, Internet, etc. I amb l'onada de calor, resta tancat l'accés al macís de l'albera, tot i que des de cantallops pot accedir-se fins a Requesens, el castell i la Cantina.
Doncs quan aquí arriba la normalitat, m'assabento de la mort d'en Josep Maria Ainaud de Lasarte. I amb aquesta notícia em ve a la memòria l'època en la que, gràcies a l'amic Antoni Vila vaig tenir l'oportunitat de tractar amb ell en diverses ocasions.
Fou durant els anys noranta, quan vaig exercir com advocat de la Fundació privada Institut del vitrall del que n'eren directors generals els srs. Antoni Vila i el seu pare Joan Vila grau; En el patronat de la fundació hi figuraven personalitats tant importants com en Joan Ainaud, en Daniel Giral Miracle, el sr. alfons Carné i suñol, en Germà Vidal i d'altres.
En la meva actuació com advocat vaig tractar en diverses ocasions amb en Josep Maria Ainaud de Lasarte, i vaig poder comprovar la gran categoria de persona que era. Un autèntic savi, catalanista, que tocava de peus a terra i que sabia valorar el que teniem més que no pas el que ens manmcava. Historiador, advocat, periodista i divulgador de la cultura catalana, va esdevenir tot un referent de país amb qui cal que ens enmirallem per seguir treballant pel nostre progrés nacional i cultural.
Ell em va ajudar a elaborar un estudi sobre la veritable qualificació jurídica dels vitralls, sobre si calia considerar-los com a béns mobles o immobles, i així poder instar la seva protecció institucional.
Mai podré agraïr prou a l'amic antoni Vila el fet d'haver-me permès conèixer a una gran persona com el Sr. ainaud a qui, fins i tot, vaig visitar en alguna ocasió a la seva pròpia casa de Barcelona. Imposaven aquells passadissos plens de llibres, aquell seu modest estudi i aquella personalitat oberta i positiva del que tant i tant hem d'aprendre.
Vull doncs fer el meu propi homenatge i reconeixement des d'aquest raconet de l'Alt Empordà, just a la ratlla fictícia de França, ara que, més que mai, s'inicia el procés final d'alliberament del nostre país. Un alliberament que ha d'anar sempre acompanyat de la cultura, la llengua i el seny; allò que ell sempre va preconitzar!
