dijous, 27 de setembre de 2012

CENTRE CÍVIC, SÍ

Algú em pregunta que com és que no parlo del recent innaugurat Centre Cívic. Potser, diu, com que es tracta de quelcom molt necessari i ben acollit per les entitats, no m'atreviré a criticar-ho.
 
evidentment que en vull parlar. I és que, una infrastructura destinada a acollir entitats de tota mena perquè hi puguin portar a terme les seves molt variades activitats, era i és molt necesària al nostre poble. Can Cortès s'ha fet petit, el Castell dona pel que dona, amb la Fundació Folch i Torres i l'Escola municipal de Música, i tots hem anat treballant en preparar diferents espais per tal d'anar-hi inquivint les entitats i llurs activitats. Penseu que, per exemple, disposem de la masia de can Malla que, tot i que, com diuen, no es vol adjudicar a cap entitat un espai en concret, resulta evident que aquell lloc és del tot adequat per a que els pessebristes hi realitzin els seus cursos i exposicions, han fet un importantíssim esforç en tasques de conservació de l'immoble, etc; que vol dir que tota regla té la seva excepció.
 
Un altre equipament posat en funcionament durant la darrera legislatura fou l'espai Jove l'Escorxador que dona acollida a la gran diversitat d'entitats juvenils que hi ha al poble, i que ha servit de model a seguir per part de molts municipis com ara Sant Cugat, caldes, Parets, Tàrrega, i un llarg etcètera.
 
Sabem perfectament que el teixit associatiu de Palau-solità i Plegamans té una dimensió extraordinària i que pocs municipis gaudeixen d'un luxe com el nostre. Per tant, era molt i molt necessari disposar d'un espai destinat només a les entitats.
 
El que fins ara sabem, és que l'antic CAP, que portava el nom de Doctor Navarro, en homenatge a aquell excelent metge i millor persona que va atendre als nostres pares i avis en l'època de post-guerra palauenca, des que es va obrir el nou CAP, era un edifici sense ús en perill de total deteriorament i sotmès a tota mena d'actes vandàlics. Sabem que la promesa dels socialistes va ser d'ubicar-hi la nova biblioteca municipal. Sabem que ara diuen que, amb les retallades, no s'hi pot fer. Però això no és veritat; ni amb retallades ni sense, aquest edifici, com ja vam avisar en el seu dia, no cumplia els requisits necessaris per instal·lar-hi una biblioteca. I això, abans de les eleccions, ja ho havia avisat la mateixa Diputació. Per tant, calia pensar-ne un altre us, però sense enganyar a ningú.
 
Són diverses les alternatives d'aquest edifici: des de traslladar-hi els serveis Tècnics municipals i deixar de pagar grans quantitats de diners en concepte de lloguers, fins a poder-lo destinar a les entitats culturals, esportives i/o cíviques del poble. S'ha optat per aquesta última i em sembla perfecte.
 
De moment s'ha innaugurat un edifici totalment buit. No hi ha res. S'ha pintat, arreglat portes i finestres, i conservat les piques que ja hi havia. Hi ha disset sales, la majoria petites que caldrà veure a què i com es destinen. Les entitats com aDisPap i d'altres de caràcter cívic que s'havien ubicat al nou edifici de serveis socials, doncs, abans no tenien un lloc on realitzar les seves activitats, es traslladaran al nou equipament.
 
Trobo a faltar clarament un projecte, un pla d'actuació. Diu que, mitjançant un programa informàtic, les entitats es distribuiran sales i horaris; no ho acabo de tenir clar, però espero sincerament que funcioni. Vull saber amb quin mobiliari es comptarà, qui li posarà, com s'utilitzarà. De moment no sabem res. el que sí sé és que ens hem de felicitar per disposar d'un equipament nou que s'ha de culminar amb la també posada en funcionament de la restaurada masia de can Falguera i la torre de can Folch, salvada dels intents socialistes de finals dels anys noranta d'enderrocar-la i construïr-hi pisos.
 
Algú em pregunta: Però l'antic CAP no és de la Generalitat? I jo que contesto: El darrer govern de CiU de començaments dels noranta, va voler que Palau tingués un centre mèdic com Déu mana. La Generalitat no tenia diners. I va ser el propi Ajuntament, del que jo n'era regidor, qui va posar vuitanta milions de les antigues pessetes damunt la taula per construir-lo. Vam acabar recuperant els diners a base de subvencions, però l'edifici és nostre. I així és com hem aconseguit tenir moltes de les infrastructures que tenim: pagant-les de la nostra butxaca. Escoles bressol, can Cortès, recuperació del Castell, can Boada, Escorxador, can Falguera, etc. I ara tenim un centre Cívic del que jo me n'alegro!