Algú em pregunta que com és que no parlo del recent   innaugurat Centre Cívic. Potser, diu, com que es tracta de quelcom   molt necessari i ben acollit per les entitats, no m'atreviré a   criticar-ho.
  evidentment que en vull parlar. I és que, una   infrastructura destinada a acollir entitats de tota mena perquè hi puguin portar   a terme les seves molt variades activitats, era i és molt necesària al nostre   poble. Can Cortès s'ha fet petit, el Castell dona pel que dona, amb la Fundació   Folch i Torres i l'Escola municipal de Música, i tots hem anat treballant en   preparar diferents espais per tal d'anar-hi inquivint les entitats i llurs   activitats. Penseu que, per exemple, disposem de la masia de can Malla que, tot   i que, com diuen, no es vol adjudicar a cap entitat un espai en concret, resulta   evident que aquell lloc és del tot adequat per a que els pessebristes hi realitzin els seus   cursos i exposicions, han fet un importantíssim esforç en tasques de conservació   de l'immoble, etc; que vol dir que tota regla té la seva excepció.
  Un altre equipament posat en funcionament durant la   darrera legislatura fou l'espai Jove l'Escorxador que dona acollida a la gran   diversitat d'entitats juvenils que hi ha al poble, i que ha servit de model a   seguir per part de molts municipis com ara Sant Cugat, caldes, Parets, Tàrrega,   i un llarg etcètera.
  Sabem perfectament que el teixit associatiu de   Palau-solità i Plegamans té una dimensió extraordinària i que pocs municipis   gaudeixen d'un luxe com el nostre. Per tant, era molt i molt necessari disposar   d'un espai destinat només a les entitats.
  El que fins ara sabem, és que l'antic CAP, que   portava el nom de Doctor Navarro, en homenatge a aquell excelent metge i millor   persona que va atendre als nostres pares i avis en l'època de post-guerra   palauenca, des que es va obrir el nou CAP, era un edifici sense ús en perill de   total deteriorament i sotmès a tota mena d'actes vandàlics. Sabem que la promesa   dels socialistes va ser d'ubicar-hi la nova biblioteca municipal. Sabem que ara   diuen que, amb les retallades, no s'hi pot fer. Però això no és veritat; ni amb   retallades ni sense, aquest edifici, com ja vam avisar en el seu dia, no cumplia   els requisits necessaris per instal·lar-hi una biblioteca. I això, abans de les   eleccions, ja ho havia avisat la mateixa Diputació. Per tant, calia pensar-ne un   altre us, però sense enganyar a ningú.
  Són diverses les alternatives d'aquest edifici: des   de traslladar-hi els serveis Tècnics municipals i deixar de pagar grans   quantitats de diners en concepte de lloguers, fins a poder-lo destinar a les   entitats culturals, esportives i/o cíviques del poble. S'ha optat per aquesta   última i em sembla perfecte.
  De moment s'ha innaugurat un edifici totalment   buit. No hi ha res. S'ha pintat, arreglat portes i finestres, i conservat les   piques que ja hi havia. Hi ha disset sales, la majoria petites que caldrà veure   a què i com es destinen. Les entitats com aDisPap i d'altres de caràcter cívic   que s'havien ubicat al nou edifici de serveis socials, doncs, abans no tenien un   lloc on realitzar les seves activitats, es traslladaran al nou   equipament.
  Trobo a faltar clarament un projecte, un pla   d'actuació. Diu que, mitjançant un programa informàtic, les entitats es   distribuiran sales i horaris; no ho acabo de tenir clar, però espero sincerament   que funcioni. Vull saber amb quin mobiliari es comptarà, qui li posarà, com   s'utilitzarà. De moment no sabem res. el que sí sé és que ens hem de felicitar   per disposar d'un equipament nou que s'ha de culminar amb la també posada en   funcionament de la restaurada masia de can Falguera i la torre de can Folch,   salvada dels intents socialistes de finals dels anys noranta d'enderrocar-la i   construïr-hi pisos.
  Algú em pregunta: Però l'antic CAP no és de la   Generalitat? I jo que contesto: El darrer govern de CiU de començaments dels   noranta, va voler que Palau tingués un centre mèdic com Déu mana. La Generalitat   no tenia diners. I va ser el propi Ajuntament, del que jo n'era regidor, qui va   posar vuitanta milions de les antigues pessetes damunt la taula per   construir-lo. Vam acabar recuperant els diners a base de subvencions, però   l'edifici és nostre. I així és com hem aconseguit tenir moltes de les   infrastructures que tenim: pagant-les de la nostra butxaca. Escoles bressol, can   Cortès, recuperació del Castell, can Boada, Escorxador, can Falguera, etc. I ara   tenim un centre Cívic del que jo me n'alegro!