dilluns, 31 de desembre de 2012

DESITJOS D'UN INDEPENDENTISTA D'UNIÓ PER AL 2013

Falten poques hores perquè s'acabi l'any, i, malgrat els bons desitjos que tots ens expressem per al nou, hi ha una sensació d'incertesa general, de pensar que, malgrat els bons desitjos, s'espera una nova tongada de mals auguris i manca de confiança general.
 
Se´que el proper any serà fatal per als supersticiosos, ja que si no en tenien prou amb el tretze, a sobre comença en dimarts!
 
Jo que mai he donat cap mena d'importància a aquest tipus de supersticions, penso que, malgrat tot: la crisi, la situació d'incertesa de moltes persones, famílies, infants, gent gran..., cal treballar. Sí treballar molt, esforçar-nos més encara si cal, intentar fer possible tot allò que sembli impossible, i pensar sempre en positiu, no defallir en les nostres conviccions i principis. Tard o d'hora arriba el moment esperat.
 
Certament, si econòmicament el país està malament, també és cert que les mesures, impopulars, adoptades pel govern de Catalunya, amb l'únic objectiu de combatre la situació existent i l'expoli espanyol, és la garantia que a partir del 2014 la nostra nació ha de reflotar, ha de sortir de l'atzucac i del carreró sense sortida en el que es troba. No podem seguir soportant que l'estat espanyol al que pertanyem per la força de les armes des de 1714 ens segueixi ofegant, maltractant i humiliant d'aquesta manera. No pot ser que no ens paguin els més de vuit mil milions d'euros que ens deuen en matèria d'infrastructures, o els mil cinc-cents milions del fons de competitivitat al que venen obligats per llei, o els prop de mil milions més que ens corresponen segons l'aplicació de la clàusula tercera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que té un rang superior a qualsevol llei orgànica, que marxin més de setze mil milions d'euros cada any cap a Espanya i no tornin, que vagin fent autopistes sense peatge quan aquí les hem de pagar i molt cares, que facin trens i estacions sense passatgers, aeroports sense avions.. I molts altres conceptes que coneixeu sobradament i que no cal que us repeteixi.
 
Ara, Convergència i Unió, és i vol ser definitivament allò que sempre hauria d'haver estat. Ara és quan té un missatge clar i inequívoc, i és quant, juntament amb les altres forces sobiranistes representades al Parlament de Catalunya, ha de fer possible el somni de la inmensa majoria de catalans i catalanes: que finalment esdevinguem un nou estat lliure i independent dins de la Unió Europea!
 
Unió Democràtica de Catalunya és, des de la seva fundaciò, d'acord amb el manifest fundacional publicat el dia 7 de novembre de 1931 en el diari el Matí, un Partit clara i decididament independentista. Considero que, juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya, ha defensat com ningú el nostre dret a decidir, però amb la clara voluntat de deslliurar-nos d'Espanya per esdevenir una nació plena.
 
Sóc militant d'Unió des del mes de novembre de 1992, de la ma d'en Ferran Pont i de la Concepció Ferrer. Des d'aleshores i molt abans, que he defensat, per damunt d'ideologies socials i econòmiques, la Independència de Catalunya. Sé que el meu partit i la seva actual direcció, tot i apostar clarament pel dret a decidir, perquè disposem d'estructures d'estat i una plena sobirania, no defensa amb claredat els mateixos postulats que jo mateix. Però sí tinc clar que som molts, fins i tot dins de la mateixa direcció d'UDC, els qui defensen posicionaments clarament independentistes. Per això, no m'ha passat pel cap deixar el meu partit. Seguiré intentant que Unió sigui el que va voler ser l'any 1931: i, democràticament això és perfectament possible.
 
Molts sou els qui m'heu interpel·lat, arran de la baixa de l'amic Josep Maria Vila d'Abadal i d'altres companys de l'associació el Matí, de la que en sóc soci, sobre la meva continuïtat al partit. doncs sí. Vull seguir militant a Unió per defensar els meus postulats junt amb els principis de la Doctrina social de l'Església, l'Economia Social de Mercat i la defensa de la persona com a centre del corpus polític. I per tant, des de la meva militància o càrrec públic que en cada moment pugui desenvolupar, defensaré aquests principis sense fisures, amb la convicció i la certesa que aquest 2013 serà l'any primer de l'etapa de la definitiva llibertat nacional. Potser sí que hi ha pessimisme en molts àmbits, però el meu optimisme és total i absolut a l'hora de saber que la nostra llibertat també és la nostra prosperitat. I això, malgrat es digui el que es vulgui sobre que és conseqüència de l'actual pacte de governabilitat, com va dir ahir el Molt Honorable President: No hi ha projecte nacional sense projecte social i viceversa!
 
Que tingueu molt bon any 2013!