dilluns, 3 de desembre de 2012

EL CLUB DE LA MITJA NIT

Segur que em permetreu que, en un dia tant combuls pel que fa a posicionaments, estripades de carnets i replantejaments ideològics dins d'Unió Democràtica de Catalunya, fugi d'estudi i us parli de quelcom que res té a veure amb la Política, sino amb l'esport i el Barça en concret.
 
El passat 29 d'octubre van contactar amb mi de catalunya Ràdio i concretament del seu programa diari d'actualitat esportiva, El Club de la Mitja Nit, ja que, havien llegit en aquest blog algun post relatiu a la meva afició al barça, les meves anades a l'Estadi i la meva pertinença a la Penya Barcelonista de Palau-solità i Plegamans. El programa que, cada dia s'emet d'onze a una de la nit, dirigit per en Pere Escobar, presentat per la Laia Tudel, de l'equip de la Transmissió d'en Puyal i coordinat per un extraordinari Marcos Garcia, em va proposar d'intervenir en el programa en una entrevista telefònica emesa en directe el mateix 29 d'octubre sobre quarts de dotze de la nit.
 
La curiositat d'en Pere Escobar, en Ricard Torquemada i companyia per saber com seguia els partits a l'Estadi, com veia i m'imaginava a Mesi, la resta de l'equip i el futbol en general, és el que els va encuriosir més. Tot i que vaig haver de fer un esforç per entendre quelcom que per a mi, la meva família i els amics és normal, haig de concloure que, per una persona que desconeix la forma de fer i actuar d'un invident resulta com a mínim curiós.
 
En aquella ocasió vaig explicar com veia a Mesi i el futbol del Barça. I ho vaig fer deixant clar que: sense en Joaquim Maria Puyal res de tot això seria possible. I no és pas cap compliment! Ho he provat en múltiples narracions, però cap ha aconseguit fer-me veure i sentir el joc del barça de la manera que m'el fa viure en Puyal i tot el seu equip de la TDP.
 
Tot i comprendre el mal moment que estic passant, quan vaig a l'Estadi, i haig de seguir la Transmi amb el senyal de la Ràdio retardat pel fet d'haver-se de sincronitzar amb les televisions, tot i que discrepo profundament de la raó per la qual s'ha determinat d'aquesta manera; sí que és cert que el grau de compenetració que, des de 1976 fins ara, he assolit amb les explicacions d'en Puyal, em permeten, fins i tot, discrepar amb la valoració o interpretació d'una falta, un penal o un fora de joc o outside.
 
els va cridar l'atenció la meva manera de percebre el futbol i veure'l a través dels ulls d'en Puyal, i per això ahir van convidar-me a participar en la tertúlia esportiva del programa junt amb en Carles Domenec, en Lluís Lainz i en Manel Rodríguez. I haig de confessar, amb tota la sinceritat de la que sóc capaç, que em va entussiasmar trobar-me en mig d'aquelles persones que molt sovint escolto del llit estant. Amb el complexe propi de qui creu no ser prou entès en la matèria davant d'aquelles personalitats, vaig marxar a la una de la matinada d'ahir amb la satisfacció de pensar que, també els invidents podem veure i gaudir del futbol, si no de la mateixa manera que els que hi veuen, sí que d'una forma diferent i ves a saber si fins i tot més intensa.
 
Demà us seguiré comentant qüestions relatives a l'actualitat política local i general. Però, avui he sentit la necessitat d'expressar públicament el meu agraïment a en Pere Escobar, la Laia Tudel i sobre tot a la persona més engrescadora i genial de l'equip del programa, al seu coordinador Marcos Garcia!
 
Moltíssimes gràcies!