dijous, 4 de desembre del 2014

AVUI ENS HA DEIXAT UN GRAN PATRIOTA

Avui, després d'una llarga malaltia, ha mort en Joan Ventura i Ballbè. No sóc pas dels que us podria explicar grans coses d'ell, ja que, des d'un punt de vista de relació estrictament personal, vaig mantenir-hi un bon nivell de col·laboració mentre va editar i publicar la revista Pedra Llarga, entre 1994 i 1995, i més tard, en la present legislatura, en tant que Portaveu del Grup municipal de CiU, consultant-li i negociant amb ell determinades mocions de caire clarament independentista, de la que n'és l'exemple més clar, la que declarava la Independència del nostre país deixant clar que Palau-solità i Plegamans esdevenia un territori català lliure i sobirà, aprovada pel ple municipal del mes de setembre de 2012.
 
Sé perfectament com s'estimava el nostre poble, el Barça i Catalunya. Conec (perquè m'ho havia explicat) els seus viatges d'aventura fent grans fotografies lligades a una altra de les seves aficions com era l'esport a tot nivell.
 
Recordo com d'ell va sorgir la primera idea del que va resultar ser també la primera de les grans manifestacions multitudinàries dels darrers anys; la de l'Onze de Setembre de 2012. Especialment recomanable resulta la lectura del seu llibre sobre la història del Futbol club Palau, on sí que es reconeix de forma explícita, i no d'amagat com alguns fan aquests dies, figures i personatges tant i tant importants per al club de futbol del nostre poble, com van ser; En Bartomeu Aguilar (de la Vaqueria),en Josep Mas (cua), en Ramon Llanes, en Jaume de can Sors..., i per què no dir-ho, en Cisquet Truyols (pare d'en Miquel Truyols) i el meu propi pare, qui van ser els encarregats de fer que aquestt club llueixi la samarreta amb les quatre barres, després de demanar permís al club de futbol Sant Andreu del que en va ser president l'amic Josep Vivancos, i que van encarregar-les a la botiga d'esports que un antic jugador del Barça (Mariano Martín) tenia oberta a Barcelona.
 
Vull dir que, en Joan Ventura, mai enganyava. Sempre ha anat de cara. Potser contradictori, revel, inconformista, radicalment demòcrata, sempre inquiet, creant noves entitats, noves formacions polítiques, nous moviments de lluita per la llibertat nacional... Era així, i mai ha renunciat a ser-ho. Ha deixat una gran petjada entre nosaltres. Un dels exemples més clars, va ser la revista setmanal Pedra Llarga a la que hi vaig col·laborar durant un temps. Una gran publicació que va haver de tancar després que el primer govern socialista del nostre poble l'any 1995, li retirés de cop i d'avui per demà, la subvenció que feia viable la publicació.
 
Avui ens ha deixat, en un moment de gran esperança nacional, malgrat que durant les darreres hores tots tenim el cor una mica encongit a cop de conferència. No veurà la Independència de Catalunya. Però, el dia que hi arribem, haurem de tenir, ni que sigui, un petit record per ell. Sense persones lluitadores com ell, no seriem pas on som!
Descansi en pau.
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com