divendres, 2 de març de 2012

CAN PERIQUET

No sóc cap entès en qüestions relacionades amb l’Ensenyament, que per cert, algun dia algú m’explicarà amb claredat per quina raó els partits anomenats d’esquerres en diuen Educació i els altres Ensenyament? Però, del que vull parlar-vos en aquest apunt fa referència a la polèmica desfermada en relació al que, podria ser, una “mort natural” per tancament de la nova escola Can Periquet ubicada al barri del Carrer de Baix i concretament a la zona de can Llonch.

Quan l’any 2007 el nou govern municipal, amb majoria de regidors/es de CiU, inicia la legislatura, es troba amb una sobresaturació d’alumnat dels primers cursos d’educació infantil a la que cal donar ràpida resposta i oferir solucions per tal d’evitar instal•lació de mòduls prefabricats i que, en conseqüència, els nens i nenes més petits del nostre poble pateixin una veritable manca d’assistència i, com no, de les més elementals condicions per rebre una educació de qualitat en condicions d’igualtat respecte d’altres nens i nenes del municipi. I és en aquest sentit que el nou consistori amb el Regidor Josep Maria Serraviñals al capdavant, es va posar a treballar amb el Departament d’Educació de la Generalitat fins aconseguir que es construís una nova escola al barri del Carrer de Baix que no només donés resposta a les perentòries necessitats del moment sino que oferís solucions definitives de futur davant el que semblava un evident creixement de la natalitat i de la població infantil en general a les nostres escoles.

Fruit de tot aquell treball, amb la corresponent adequació de la normativa urbanística per tal d’oferir les màximes facilitats a Educació perquè pogués procedir a l’oportuna adjudicació i construcció d’una nova escola, es va fer realitat l’objectiu perseguit, i és així que es va optar, per part de la Generalitat, per construïr-ne la meitat de l’edifici amb sis aules que donarien cabuda a dos línies de P3, P4 i P5. Amb tot però, els primers nens i nenes matriculats, és cert que van haver d’ubicar-se en uns mòduls provisionals per iniciar el primer curs mentr s’executava aquella primera fase de construcció de l’edifici.

Així, un cop disposem d’aquell nou equipament escolar, ja tenim dues línies de P3 per a l’any 2009. Però de forma sorprenent, topem amb una inesperada baixada de la natalitat a Palau-solità i Plegamans que fa que aquelles dues aules de P3 pugin a P4 però que ja només es pugui matricular nous alumnes per a una sola línia de P3. Però, això no és tot: ens trobem també que a l’escola Folch i Torres només es va obrir una línia de P3 per al curs 2010-11, una situació que, tot i el trasbals, suposa poder habilitar espais que no tenien fins ara. En definitiva, que les previsions apunten per als propers cursos que tindrem dues escoles com la de can Periquet i Folch i Torres amb una sola línia en els cursos inferiors.

La gravetat del problema sorgit ens apareix quan mirem cap amunt i observem la saturació d’alumnes a l’Institut IES Ramon Casas i Carbó que, per enguany ja s’han hagut d’instalar dos mòduls prefabricats al pati doncs no ha pogut engullir la població que arriba de les diferents escoles del poble i les previsions són que aquesta dificultat es mantingui o, fins i tot, pugui augmentar durant els propers tres o quatre anys

Per tot plegat és la raó per la qual, d’acord amb el Departament d’Educació, l’anterior govern municipal i el Regidor d’ensenyament Josep Maria Serraviñals al capdavant, van posar damunt la taula per primera vegada el que esdevé la solució més factible: finalitzar la total construcció de l’escola de can Periquet amb l’execució de la segona fase d’obres, però fent-la amb les adequacions del projecte constructiu que corresponguin de tal manera que pugui convertir-se en un Institut-escola per a nens i nenes de 3 a 16 anys. Així es donaria resposta a les necessitats actuals d’escolarització dels primers cursos de primària i infantil, solventant també el problema de saturació de l’institut Ramon Casas i Carbó.

La veritat però, és que des del departament d’Ensenyament s’ha optat per no matricular alumnes per a P3 pel proper curs a can Periquet. L’argument és que el municipi té quatre escoles públiques d’infantil i primària, i un total d’alumnes per a sis línies de P3, i repartir sis línies entre quatre escoles dotades per a dues línies cadascuna plantejaria un problema de racionalitat i de sostenibilitat en comparació a altres municipis, i això és un fet que ha de trobar la millor solució.

El tema de l’Institut és tot el contrari. Aquí hi ha un excés de demanda ( 6 línies de 2n, 3r, 4t, 5è i 6è de primària que pujaran a ESO) per a tan poca oferta (un centre que té espai per a fins 5 línies ESO). Però tampoc es racional ni sostenible tenir un municipi amb dos instituts per a un total de només 6 línies. Ës veritat que a 1r de primària hi ha 8 línies en total, però a P3 cau a 7 línies, i a P2 i P1 cau novament a 6 línies.

Per tant, cal trobar una solució per a aquests dos problemes. L’Institut-escola (infantil+primària+ESO, el model de la Marinada en dos edificis) pot ser una solució per als dos problemes, que nosaltres hem defensat des del principi (any 2010, quan es posa en evidència la situació i comencem a parlar amb Delegació Territorial). Però això no vol dir que se’n pugui trobar alguna altra que no creï cap trasbals, ni afecti la qualitat de l’ensenyament al municipi.

Per acabar, només vull afegir que des del Grup municipal de Convergència i Unió a Palau-solità i Plegamans, i malgrat les dificultats o incomoditats que aquesta situació ens pugui comportar, seguirem al costat dels pares i mares de l’escola de can Periquet i tota la seva comunitat educativa, per tal d’aconseguir la millor solució possible al problema prioritzant la construcció d’un Institut-escola però oberts a estudiar totes les altres opcions, com la plantejada en el darrer Consell Escolar Municipal en quant a la possibilitat que aquest centre es reconverteixi en una escola de les anomenades Cícliques. I si cal anar a cercar alumnes als polígons industrials, a poblacions veïnes o on sigui per mirar d’omplir P3 per al proper any, ens hi posem. Si cal estudiar possibles convenis amb el Departament partint d’un possible acabament de l’equipament amb la col•laboració econòmica de l’Ajuntament, si així podem arribar a disposar d’un Institut-escola, doncs, ens arremanguem i ho fem. I el que faci falta per assolir l’objectiu que aquesta escola, el seu gran projecte i els esforços i les il•lusions de tantes famílies no acabin així.