dilluns, 25 de març de 2013

LLEI SOBRE GOVERNS LOCALS

En el ple del passat mes de juliol de 2012 fou aprovada pel ple municipal una moció en contra de les reformes legals que, per part del govern espanyol, es plantejava voler portar a terme, i que ja es veia que conculcarien flagrantment les competències exclusives i pròpies de la Generalitat de Catalunya, amb aquell esprit recentralitzador que tant caracteritza a les formacions polítiques espanyoles i espanyolistes. Però, en aquell moment encara no hi havia cap document damunt la taula.
 
Demà es portarà a debat i votació una nova moció, presentada inicialment per ICV, però a la que també ens hi hem adherit CiU, PSC i ERC, donant suport al manifest aprovat per aquestes mateixes forces polítiques a la Diputació de Barcelona. I ara sí que existeix un document proposat des de Madrid que es carrega de pla totes les competències catalanes i ni tan sols s'atura a valorar aquell principi de subsidiarietat tant important i imprescindible a l'hora de fer polítiques efectives de cara als ciutadans, que es porten a terme majoritàriament des dels ajuntaments.
 
També s'en votarà una altra en el mateix sentit que ICV i PSC han fet seva, però presentada pel sindicat Comisions Obreres. Aquesta sobrepassa en determinats aspectes l'estricta valoració del que són i haurien de ser les competències i serveis municipals, i entra en qüestions més socials que res tenen o haurien de tenir a veure amb el debat que correspon.
 
Poc però, ens hauria de preocupar la proposta espanyola, en tant en quant no pot afectar, ni en molt ni en poc, a les competències que l'Estatut d'Autonomia del 2006 li confereix a la Generalitat i als propis ajuntaments.
 
Aquests dies, des del departament de Governació s'està començant a presentar les línies mestres del que ha de ser la nova llei sobre governs locals a catalunya. I és aquesta la que haurà de regular què hem de fer amb els Consells Comarcals, que sí presten serveis als ciutadans i a les corporacions locals, però als que no correspon que esdevinguin petits parlaments amb els seus consellers comarcals, i que, per tant, amb les reunions periòdiques de tots els alcaldes de la comarca serà suficient per marcar les directrius i decisions polítiques pertinents. Les diputacions han de desaparèixer d'una vegada i ser substituïdes per les vegueries. Efectivament, la situació econòmica actual fa que de moment es mantinguin quatre vegueries coincidents amb les quatre diputacions, però cal treballar per tal que, quan sigui possible, disposem de les set previstes a l'Estatut i que responen molt millor a les necessitats i característiques del nostre territori nacional.
 
Finalment, cal regular com cal tot el que fa referència a salaris, contractacions i retribucions dels càrrecs polítics, Regidors i Alcaldes, però també d'aquell personal de confiança que es consideri mínimament imprescindible d'acord amb el volum de població de cada municipi.
 
El que s'ha de tenir molt en compte, és que és l'Ajuntament qui coneix la situació dels seus habitants, les seves necessitats. No podem pretendre que un ajuntament deixi de prestar serveis, per exemple, en matèria de Serveis Socials, o Ocupació, o Joventut, i un llarg etcètera. Potser sí que la Seguretat ciutadana és quelcom més global, o l'Ensenyament. Però és des de la pròpia experiència i no des d'un despatx de la capital que cal treballar tots aquests aspectes. Del contrari, el que acabarà passant és que és el sofert ciutadà qui patirà les conseqüències de que sigui algú que no coneix el seu poble, el que s'ocupi de les seves necessitats. Ara toca treballar una bona llei, fer-ho des de catalunya i juntament amb els propis municipis, i deixem que espanya reguli el que vulgui però per als seus ajuntaments. A nosaltres que ens deixin tranquils, que tot el que toquen ho espatllen!