dissabte, 7 de desembre de 2013

A COPS DE CONSTITUCIÓ

Ahir, dia espanyol de la Constitució espanyola, ho vaig acabar de tenir clar. Els sobiranistes, independentistes, o com els hi volgueu dir, cada dia som més. Som la majoria i ens expressem de forma pacífica i democràtica. El problema està en que els unionistes, espanyolistes, o ara també autoanomenats constitucionalistes, com que se saben perdedors, minoritaris, residuals..., cada cop es fan sentir més. I es fan sentir de la manera que saben fer-se escoltar: a crits, amb males maneres, amb insults, intoxicant, embrutant, recorrent al que calgui, a l'empara del pensament més maquiavèl·lic, sota el crit de "la fi justifica els mitjans", per tal de derruir, destruir, derrumbar, o millor: acollonir a la inmensa majoria de catalans que, sense complexos, després de tres-cents anys d'opressió, dictadures, i intents d'aniquilació cultural, ens hem decidit a tirar el nostre propòsit endavant. Ens hem decidit definitivament a lluitar per la nostra plena independència política com a punt de partida per a la construcció d'un nou estat que entre tots haurem de modelar d'acord amb el nostre propi caràcter, pensament i propòsit.
 
Ahir, després de tant de soroll mediàtic, al que, per manca de autoconfiança, també els nostres mitjans li presten una atenció poc proporcionada amb d'altres actes o manifestacions més transcendents, vam observar com, es reunien a Barcelona poc més de cinc mil persones cridant proclames a favor d'Espanya i la Constitució.
 
Llegia un article a e-Noticies que, sota el títol de Soy Constitucionalista, intentava justificar quelcom que res té a veure amb la realitat. Es limitava a dir que la Constitución la van votar, (jo que tinc 49 anys encara no la vaig poder votar), més de dos milions de catalans. Repassava tot allò de la "indissoluble unidad de la patria, i de que la soberanía reside en el pueblo español", i tot allò tant suat que també tantes i tantes vegades ens recorden cada dia. Com que la llei suprema diu el que diu, res s'hi pot fer. I que, (mira que els sap greu), però com que la Constitución diu que nosaltres sols no podem votar res, doncs que, encara que fossim majoria, no hi ha res a fer.
 
Per tant, sota aquest mateix argument, pocs canvis s'haurien produït al llarg de l'evolució de la humanitat.
 
Observem com, aquesta gent, cada vegada que organitzen una manifestació, són menys. I, ni contractant autocars que vinguin de les espanyes, ni així poden donar la més mínima imatge de força mitjanament important.
 
La diferència entre ells i nosaltres és que mentre uns només demanem Democràcia amb majúscules, votar, decidir per nosaltres, respectar el resultat d'una votació sobre si volem o no que Catalunya sigui un estat independent, ells, en canvi, imposen, prohibeixen, amenacen, insulten... La diferència és tan clara, que hem de defugir els debats inútils sobre si estarem o no a la Unió Europea, a la OTAN, (que quan al 1986 ho vam votar, el resultat català fou que no), o a l'infern; primer hem d'explicar amb claredat el que volem. Si el resultat és que no, doncs a treballar per terceres vies, autonomies, províncies o el que vulguin. Perquè nosaltres, els independentistes, ens apartarem, deixarem pas als guanyadors de la consulta i respectarem el resultat expressat democràticament.
 
De moment, tothom tranquil, que anem pel bon camí. Que ningú es desesperi, que els que ho tenim clar ens posarem d'acord. El món ho ha de veure; i també veurem com reacciona després d'una consulta democràtica, o, potser, després de la prohibició per a portar-la a terme.
 
Deia un meu professor de Dret a l'Abat Oliva, (Sí, la mateixa universitat on la setmana passada un eurodiputat del meu partit impartia una conferència en castellà), que la Constitució espanyola és fonamentalment semàntica. Vol dir interpretable en la majoria dels seus articles. Vol dir que la seva aplicació depèn només de la voluntat política. En el seu articulat no trobareu ni un sol precepte que prohibeixi la realització d'una consulta sobre el que calgui. Inclús, qualsevol de les competències exclusives de l'estat, plasmades a l'article 149, poden ser transferides a les comunitats autònomes en aplicació del 150.2. Així es va fer amb les competències sobre trànsit als Mossos d'Esquadra, i així es pot fer sense més respecte de la celebració d'una consulta.
 
Ahir, ens van, i ens vam refermar més en les nostres conviccións. La Independència és cada dia més aprop!