dimarts, 7 de juny de 2016

LA CAMPANYA MÉS INOPORTUNA

En tres dies ens plantem novament en una campanya electoral. Una més de les tantes que hem gaudit (o patit) en els darrers temps. Eleccions municipals ara fa un any, pel setembre les que havien de ser (i potser van ser) les eleccions de la nostra vida, pel desembre els comicis a les Corts d'un estat del que hauríem volgut fugir ja fa molt de temps..., i ara, tornem-hi amb la repetició d'aquestes últimes, després que "in extremis" s'evités repetir també les catalanes, que potser ja no haurien sigut les de la nostra vida.
 
Amb tot, ja sabeu que sempre he apostat per la unitat d'acció de totes les forces polítiques independentistes, reforçades amb persones i entitats de la societat civil, per deixar clar en cada moment, i davant tota mena de comicis que l'independentisme és majoritari a Catalunya. Però, no és pas moment ara de retrets que no porten enlloc. Sí que, en canvi vull reflexionar sobre el que va suposar i provocar la idea del Junts Pel Sí. Si allò s'hagués repetit (i no plantejo pas qui havia de ser el cap de llista, si d'un partit, l'altre o un independent) a les eleccions espanyoles del 20 de desembre passat, ens hauriem estalviat tot el postureig d'aquells que ens volen enredar amb falses consultes, federalismes alienígenes..., i rebaixa mediàtica de l'independentisme, segur, orientat a mantenir la mateixa dinàmica que fins ara. L'independentisme hauria guanyat sobradament aquelles eleccions espanyoles, i per tant, més enllà de si aquesta força fos poc o gens decisiva a Madrid, el que segur tindriem, és que seria la primera força política del país i l'independentisme seguiria essent, com efectivament així ho és en realitat, clarament majoritari.
 
El cert però, és que cada dia que passa sembla que anem perdent llençols, i tot per pur partidisme. Tot perquè l'un vol passar davant de l'altre i així poder aparèixer com el veritable posseïdor de les essències nacionals.
 
Segueixo pensant que tots junts sí que podem aconseguir-ho. Segueixo pensant que, un cop assolida la independència ja acudirem a les urnes per separat defensant els ideals de cadascú, i així farem el país que la majoria de catalans volguem.
 
Ara, ens trobem davant d'una campanya electoral a la espanyola, on només hi concórren dues forces independentistes, CDC i ERC. Com que això és el que hi ha, cal que seguim expressant el nostre suport a l'independentisme, i cal que seguim sumant vots independentistes, tot i que ja sabem que a la nit electoral ens diran que hem estat derrotats pel Podem, Guanyem o com es vulguin anomenar.
 
El meu partit, Demòcrates de Catalunya, no ha pogut aconseguir la tant anhelada unitat. Per això no ha entrat en el joc de dividir encara més la oferta independentista. També podria defensar, i de fet no estic gens allunyat d'aquest posicionament, que a Espanya no hi hem d'anar a fer res. Que ja hem desconectat, i que el que ens cal és seguir el nostre full de ruta, acabi com acabi l'episodi dels Pressupostos de la Generalitat, desenvocant en un RUI, Referèndum Unilateral d'Independència, i que ja s'ho faran els espanyols, amb els seus tribunals polititzats, les seves lleis anacròniques, i les seves institucions i tradicions tercermundistes. Nosaltres a la nostra! Però, el cert és que, hi ha dues forces independentistes que es presenten a les eleccions espanyoles del proper 26 de juny, i que és a elles on ha d'anar a parar el nostre vot, tot i que, no cal que us digui quina serà la meva opció personal. Ho heu endevinat, sí!
 

Libre de virus. www.avast.com