divendres, 24 de juny de 2016

LA RESSACA D'UNA NIT DE SANT JOAN, DIFERENT

Entre coques, cava i gintònics, hem anat coneixent l'evolució del recompte del referèndum britànic sobre l'anomenat Brexit. Quan a totes les tertúlies i sobretaules hi planava l'assumpte de la mafia política més indigna que hagi conegut el nostre país en molts anys, la de saber com dos individus conspiren per aconseguir fer fracassar les intencions sobiranistes de persones de rellevància, tant de Convergència com d'Esquerra; quan ens n'adonem que, allò de la comparació amb una república bananera, ens ha quedat molt, però que molt curt; quan la mediocritat i l'indigència política s'apodera d'una normalitat mal entesa; quan la premsa espanyola no ho considera ni mínimament noticiable,a diferència de les democràcies més avançades; quan la sordidesa i la brutícia és la tònica dominant en una societat que cada vegada més considera a la classe política com aquell mal que hem de soportar forçosament; quan la política (si és que s'en pot dir així) es fonamenta en l'acció genital de la mateixa, defugint de la raó i el fonament humà; quan els GAL, tot i que a un altre nivell, ens torna a la memòria, veient a tot un ministre i un Cap d'una oficina antifrau, per cert, creada per investigar aquell famós 3% que encara ningú ha pogut acreditar, dediquen les seves estones a destruir un país i als seus màxims responsables, per tal d'evitar que el poble doni la seva opinió sobre quin és el futur que vol per a Catalunya; quan el que ens deia que els àpats de Nadal del 2014 van resultar tensos i insoportables per a moltes famílies, només pel 9N....; quan tenim tot això damunt la taula a dos dies d'unes eleccions espanyoles que, si s'han hagut de repetir és només perquè els catalans volem marxar d'una vegada d'una Espanya putrefacta, és quan ens arriba la notícia de la Gran Bretanya. Els britànics han dit per un 51,9% que volen sortir de la Unió Europea. La DEMOCRÀCIA ha parlat. No sé si algú gosarà posar en dubte el resultat del referèndum per l'estret marge existent entre el sí i el no a marxar de la UE. Ho dic per aquells que, sorneguerament afirmen, com si tinguessin raó, que la independència de Catalunya s'hauria de decidir per un marge superior al 60%. Doncs, els britànics han dit que volen sortir-ne, i no seré pas jo qui em dediqui a parlar del que no conec. No em ficava amb el terrorisme d'ETA perquè desconeixia aquella realitat, com no entro a valorar la consulta de l'Ebre sobre el monument franquista. Quin problema hi ha en deixar parlar a la gent? Cadascú coneix la seva realitat, i és en base a allò que decideixen o actuen.
 
Tampoc sé si ara la Gran Bretanya "Vagarà por el espacio sideral" com va dir un altre d'aquests ministres il·luminats i tant il·lustrats del Gobierno de España. Ells deuen saber la raó per la qal no es troben còmodes en aquesta Europa, i per cert, encara que a algú li pugui fer il·lusió dir-ho, en cap cas volen sortir-ne per estar en contra del capitalisme. I resulta també curiós observar com els joves britànics estan a favor de mantenir-se a la UE, com Escòcia i Irlanda del Nort també. Dona això algunes pistes que: per una banda, Escòcia tornarà a consultar a la seva gent sobre la independència respecte de la Gran Bretanya, i per una altra, que potser s'està iniciant la descomposició d'una de les grans potències mundials i el replantejament d'una nova Europa, la dels pobles i les nacions i no la dels estats. Potser no està tant malament doncs el resultat d'aquest referèndum!
 
Amb tot, que ningú oblidi que diumenge cal anar a votar a unes eleccions espanyoles a les que, fins fa relativament poc, jo no tenia clar si hi aniria o no. Quants són ara els que veuen més clar que mai que segueix essent molt necessària l'unitat? Si els partits independentistes ens presentéssim junts diumenge, l'independentisme guanyaria novament i amb gran marge, les eleccions. si alguna vegada ens n'adonem que ens hem de deixar d'actuar només per saber "qui la té més grossa" i anéssim units només amb l'únic objectiu de la independència, mira que en serien de diferents les coses!
 
Fixem-nos en la manera democràtica de fer dels britànics i tinguem clars quins són els nostres objectius. La independència l'aconseguirem només si els catalans la volem. Mai més podem culpar als espanyols de res. Ells són espanyols, són "xapuceros", maldestres i només actuen sota el prisma estrictament genital (i em refereixo només a la seva classe política, que quedi clar). Nosaltres hem d'anar a la nostra. I diumenge només hi ha dos partits independentistes que es presenten a les eleccions. La resta són falses promeses o, senzillament, odi als catalans.
 
Aprofitem doncs, aquesta nova oportunitat i votem INDEPENDÈNCIA!
 

Libre de virus. www.avast.com