dimarts, 28 de juny de 2016

A PREGUNTES DIFERENTS, RESPOSTES DIFERENTS

Fa gràcia sentir a segons qui fer interpretacions extrapolables a qualsevol terreny davant d'uns determinats resultats electorals. Hi ha qui es pensa, o li agradaria pensar, que si guanya una determinada formació en unes eleccions espanyoles al seu poble, això respon a la feina que el seu partit ha portat a terme a nivell local. O que si aquestes eleccions les guanya un partit independentista, és perquè el seu poble és independentista, o a la inversa.
 
I és que, en molts casos, les coses no són com són, ni tan sols com sembla que són. Davant d'uns determinats comicis la gent respon allò que se li pregunta. Així, si el 27S calia respondre, a través d'unes eleccions, per impossibilitat de portar a terme un referèndum, si els catalans volien o no la independència, la gent va contestar de forma contundent i clara, que sí. 72 Diputats/es d'un total de 135 van ser elegits per defensar la independència, 11 que volien només una consulta i 43 que estàven en contra de la referida independència de catalunya.
 
Es contestava una pregunta. De la mateixa manera, davant d'unes eleccions municipals, deixant de banda en la majoria dels casos, la ideologia de cadascú, els electors s'inclinen per quin candidat o candidata consideren més preparat o que millor defensarà els seus interessos a nivell de poble.
 
En conseqüència, en unes eleccions espanyoles, el que democràticament cal decidir, és qui ha de governar Espanya. És aquí quan entren en joc multitud de factors. Hi ha qui, independentment de la seva ideologia o posicionament respecte de la sobirania de Catalunya, el que es planteja és qui millor acabarà amb la desprotecció social, els desnonaments, l'atur o qui millor s'ocuparà de l'economia o les infrastructures. És probable que, hi hagi qui pensi, per exemple, que cal acabar amb els evidents casos de corrupció, la LRSAL, els impostos que graven l'energia sostenible o tantes i tantes altres coses, pensant que el tema nacional cal lluitar-lo en un altre terreny..., o que no cal anar a votar en unes eleccions per decidir qui volem que governi un Estat del que volem marxar quant abans millor.
 
Per tant, arribar a segons quines conclusions davant d'uns resultats electorals com els de diumenge, resulta, com a mínim, excessivament aventurat o poc prudent.
 
No seré jo qui en dediqui a fer interpretacions d'unes eleccions a les quals el meu partit no s'hi ha presentat. Com sabeu, Demòcrates de Catalunya ha intentat, lluitant fins al final, perquè es constituís una llista única i transversal de totes les forces polítiques independentistes, junt amb persones del que s'anomena la Societat Civil. ERC s'en va desmarcar des del primer dia, pensant que ara era el moment de deixar en ridícul a Convergència, aglutinant ells tot el vot independentista. Els resultats parlen per sí sols. La nostra lluita no és per manar a Madrid. És per deixar clar cada vegada que hi ha unes eleccions, que la majoria del país està per la independència!
 
Cal fugir d'una vegada de tant partidisme mal entès. Cal que veiem d'una vegada que només units ho aconseguirem. Quantes vegades haurem de repetir que el que ara ens ocupa no és la ideologia sino la independència? quantes vegades ens hem de repetir que, un cop assolida la llibertat i esdevinguem un país normal, aquell serà el moment dels partits i de les polítiques socials, econòmiques, culturals, etc?
 
És l'hora de veure que, amb la publicació de les converses entre ministre i Cap de l'oficina Antifrau, la unitat hauria fet més efecte que mai. Que s'ha esperat a portar a judici al president Mas, i les conselleres Rigau i Ortega a després de les eleccions, perquè sabien que el seu efecte seria un molt més gran suport al partit al que pertànyen. Preferim que es digui que ha guanyat una formació que promet falsos referèndums, a que quedi clar que el suport de la inmensa majoria del país és a l'independentisme? Està clar que la suma d'ERC i Convergents és de disset diputats davant dels dotze d'en Comú Podem.... Però és que, units amb la resta de forces, com Demòcrates i persones de la societat civil, el resultat hagués estat de vint diputats! I això té una força insuperable.
 
Ara tornem a ser on érem, i deixem-los que es barallin per qui forma o deixa de formar govern més enllà de l'Ebre. Anem a la nostra. No perdem més el temps. Seguim el full de ruta que va voler el poble per a Catalunya el passat 27 de setembre. aprovem les lleis de la desconexió, fem una proposta de Constitució catalana, Declarem unilateralment la Independència i fem el Referèndum per ratificar-la!
 
El camí està marcat, i no cal que ens distraguem més en disputes internes del tot inútils.
 
NOMÉS DEPENEM DE NOSALTRES. I la resposta ja la vam contestar quan tocava. El que ara hem contestat ha estat una altra cosa.
 

Libre de virus. www.avast.com