diumenge, 12 de juny del 2011

EL QUE COMENÇA MALAMENT, ACABA PITJOR

Ahir es va constituir el nou consistori municipal, i en el mateix acte es procedí a l'elecció i proclamació de la nova alcaldessa. com sabeu fou escollida, després d'haver exercit aquest mateix càrrec des de 1995 fins a 2007 de forma ininterrompuda, tornant ara després que ho hagi estat la Mercè durant quatre anys.

crec que cal comentar una mica com es va desenvolupar l'acte en sí, doncs ja ens ofereix unes pistes prou clares de quin serà el tarannà durant els propers temps, i no sé si durant tants com quatre anys.

Ja uns dies abans d'aquest plenari, per part de la Regidora Sra. Marcuello, que com anireu veient esdevindrà l'autèntica mestressa del futur govern encara per definir, s'em demana que hi hagi forces cadires a la casa consistorial donada la previsió de la gran multitud de públic que assistirà a l'acte, com així va ser. també s'em demana que s'instal·li altaveus en tot l'edifici i que tinguem preparats els pins per a cadascun dels nous regidors de l'ajuntament.

Com tothom sap, la sala de plens és molt petita, però és la que és i només hi caben unes vint cadires com a màxim, essent aquestes les que hi sol haver de forma habitual. En vam encarregar trenta més de les de plàstic a fi de garantir que les persones grans assistents al ple poguessin asseure's còmodament. Consultats els tècnics de la brigada municipal, ens diuen que no és tècnicament possible la instal·lació dels altaveus i que la megafonia disponible només pot ser la ja existent a la pròpia sala del plenari. Els pins, com no podia ser d'una altra manera, ja feia més de quinze dies que estaven encarregats.

Arribat el moment, i un cop proclamada la nova i coneguda alcaldessa, aquesta, sense cap intervenció prèvia va iniciar un seguit d'improperis adreçats al govern sortint en el sentit de considerar que tot estava molt mal preparat, que si ella mateixa s'havia de col·locar el pin, que si la Secretària municipal era qui li havia lliurat el bastó de comandament, i d'altres interpel·lacions impròpies de qui acaba de ser nomenat en el càrrec més alt que es pot tenir en un poble i expressar així una alegria per aquest fet.

En el torn d'intervenció de la sra. Marcuello, aquesta expressant-se com a la veritable directora i mestressa de la colla, comença a demanar disculpes per no sé què d'unes empentes donades per no sé qui a l'entrada de l'ajuntament, es queixa iradament que no hi havia cadires, i manifesta tota mena d'insinuacions encaminades a fer entendre que es produia algun tipus de boicot o quelcom semblant.

Mireu. Vaig encarregar les trenta cadires. El tema dels altaveus suposo que ha quedat prou clar així com els pins, que foren repartits a tots els regidors i no només als nous; fins i tot, van ser lliurades les bandes oficials, cosa que no es va fer fa quatre anys, tot i que pràcticament ningú se la va posar.

caldrà fer memòria per deixar constància que en el mateix acte d'ara fa quatre anys, no es va posar ni una sola cadira de més, no hi havia ni tan sols megafonia com l'actual amb micròfons per a tots i cadascun dels regidors, no es van lliurar les bandes oficials...., i la Mercè també es va haver de col·locar el seu pin, que era com els altres a diferència d'enguany que era d'or el d'alcaldia com correspon en un municipi com el nostre.

Les empentes no se sap qui les donava, però suposo que els més interessats en entrar a l'ajuntament i manifestar major eufòria eren els seus propis seguidors i no pas els dels grups que ara ja integrem l'oposició municipal.

conclusions:
Hi ha alcaldessa, no hi ha govern, la sra. Marcuello és qui de veritat mana en el nou executiu local, té sempre al seu costat per si de cas, al sr. Tinoco qui, tot i pertànyer a un grup anomenat VdPsiP, es mostra públicament com una part més que integra el ja existent ICV; formant-se així un bipartit al govern integrat pel PSOE palauenc i tres regidors d'ICV.

L'altra gran conclusió, és que havent-se acostumat aquesta gent a fer oposició, és en aquesta tesitura on es troben còmodes, i ja des del primer dia els veiem fer oposició a la oposició.

Restem a l'espera de conèixer el nou govern encara per pactar.