dimarts, 5 de novembre de 2013

CONVENI URBANÍSTIC DE CAN VALLS I SENTÈNCIA DE LA PISCINA

En l'anterior apunt us vaig resumir la major part dels punts debatuts durant el ple del passat dijous 31 d'octubre, però, donada la transcendència dels temes, vaig deixar a banda el tema relatiu als punts en els que es donava compte de "l'incompliment" del conveni urbanístic de can Valls en vigor, així com el que es referia a la sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu acordant l'anul·lació de l'adjudicació de la construcció, gestió i explotació del que havia de ser un nou equipament esportiu municipal amb piscina coberta.
 
Mireu, si cal dir alguna cosa sobre aquesta sentència, és que, per una banda, el govern palauenc va cometre una greu errada i irregularitat al precipitar-se a donar compte d'una sentència judicial que encara no havia adquirit fermesa. S'havia dictat aquesta resolució feia pocs dies i es van voler apresurar a portar-la al ple, ignorant si l'empresa adjudicatària pretenia interposar recurs d'apel·lació, que si ho fa, deixa, de moment, les coses on eren i per tant, caldrà esperar a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vol dir que, el mínim que calia exigir és que, al menys, s'esperessin a saber si per part de l'empresa adjudicatària i també demandada s'apel·lava o no contra la sentència. Si no es formula recurs, alesores que donin compte; però mai abans. És més, si el propi Ajuntament és part demandada el que s'ha d'exigir és que formuli recurs contra aquesta sentència, en defensa dels interessos de la població, i no només això, sino perquè una administració no pot anar contra els seus propis actes, i l'Ajuntament ho va aprovar i hauria de seguir defensant la viabilitat del projecte i de l'adjudicació en qüestió.
 
Cal recordar, que es tracta d'una sentència dictada a conseqüència d'un recurs contenciós administratiu interposat per la Regidora Àngels Marcuello. El va presentar a l'abril de 2011 i al cap de dos mesos tant ella com els altres grups contraris a la construcció de la piscina, ja formaven part del Govern. Per tant, quan l'Ajuntament és emplaçat com a part demandada, es pot concloure fàcilment que tant, part demandant com part demandada defensen els mateixos postulats i interessos; deixant només a l'empresa adjudicatària com a demandada principal, amb la debilitat jurídica que aquesta situació comporta. Podem comprovar com per part del Jutge, si observa que l'Ajuntament el que fa és donar la raó a la demandant, pocs dubtes li queden a l'hora de resoldre el contenciós de forma favorable a l'anul·lació de l'acord d'adjudicació.
 
A partir d'aquí, són moltes les consideracions a fer, que ja he descrit en moltes altres exposicions: Els diners, diguin el que diguin hi eren. 100 000 arrossegats del pressupost del 2010. 200 000 que figuraven en el pressupost del 2011. 800 000 provinents del conveni urbanístic de can Valls, que s'han fet farts de negar la seva existència, i que ja n'han ara percebut 662 000 després de renunciar a gairebé 140 000 per una absurda discussió sobre l'IVA que l'Ajuntament no pot facturar. I, la resta fins al milió i mig, eren subvencions acceptades atorgades per la Generalitat (PUOSC) i la Diputació (Xarxa). Per tant, el milió i mig que tant i tant han criticat, hi era i la piscina es podia fer. La resta eren 95 000 euros l'any durant disset anys als quals s'els havia de restar l'import abonat pels socis. Que el jutge hagi trobat, de moment, que hi havia algun defecte formal com, per exemple, que s'havia d'haver fet un concurs negociat sense publicitat, com aleshores es volia fer i que es va fer obert per explícita petició de l'oposició, o l'acceptació d'un pagaré com aval i alguna altra formalitat, és del tot respectable, i caldrà esperar a la resolució d'una possible apel·lació per saber si es confirma o no aquest criteri.
 
Així doncs, una sentència esperable i lògica a la vista de la situació política existent, de la coincidència d'interessos entre les parts en el judici, i, en definitiva, considerant que fer o no fer la piscina respon només a la voluntat política de voler-la o no. L'actual govern no la vol, i ara, tenint en compte la legislació Rajoy més recent i la situació econòmica actual en general, fan que resulti del tot impossible tirar endavant, avui per avui, un projecte d'aquestes característiques.
 
Passant al conveni urbanístic de can Valls, hem de fixar-nos d'on venim per saber on som. I quan al 2007 l'anterior govern es troba amb un conveni subscrit al 2003 entre Ajuntament i la propietat de les 23 hectàrees de la zona de l'antic camping Palau, on es preveu una enorme densitat de naus industrials sense ordre ni concert, amb un compromís signat per l'Ajuntament que en dos anys calia aprovar un pla parcial de la zona qualificant els terrenys com a industrials, (us imagineu què haurien dit de nosaltres si haguessim signat un conveni obligant a l'Ajuntament a requalificar uns terrenys?), i el pla parcial fou aprovat al 2006, la Generalitat del tripartit els hi va tirar enrere per mancar-li una memòria mediambiental... el cas és que, el govern liderat per CiU es veu en la necessitat, donat que allò ja no podia retocar-se, i malgrat no agradar-nos l'us industrial compromès, a mirar de retocar-lo. I és així que, va renegociar el conveni aconseguint que:
 
1. S'espongés més la zona, naus més petites, espais més oberts entre elles, carrers més amples, millorar la zona d'equipaments i verda, i sobretot, introduir l'us comercial i d'oficines al nou polígon.
 
2. Que un cop feta l'urbanització del polígon, s'havia de constituir una entitat urbanística de manteniment, EUM, la qual es faria càrrec del manteniment integral del polígon, sense cap despesa per a l'Ajuntament, autogestionar totalment el nou polígon, sufragar-se el cost de la seva vigilància, etc. Per tant, donat que es troba força allunyat del nucli urbà de Palau, es va aconseguir que fós el mateix polígon el que, quan s'urbanitzi, no suposi cap cost al municipi.
 
3. Que es procedís a construir el nou col·lector dels desaigües i clavegueram de la Serra de can Riera a l'anomenat Torrent de l'Home Mort a càrrec del Consorci del Besòs, també sense cap cost per al consistori i, per tant, per al municipi; la qual cosa ja es va portar a terme en el seu dia, i sense que ja ningú hagi de evaquar les seves aigües brutes a les fosses sèptiques que cadascú tenia.
 
4. Que l'empresa propietària dels terrenys abonaria 800 000 euros a l'Ajuntament per a la construcció del nou complex esportiu amb piscina coberta.
 
Doncs bé, els 800 000 euros s'han convertit en 662 000 euros. Com que diuen que la cosa havia de ser amb IVA inclòs, i l'Ajuntament no pot facturar, doncs, molt fàcil, el que han fet és restar un IVA, que no sabem per quina raó ha de ser del 21% i no del 10% o un altre tipus, i pagar menys.
 
L'empresa propietària s'ha limitat a presentar una instància sol·licitant que s'ha de restar aquest IVA, i l'Ajuntament s'ha limitat a acceptar-ho sense més. Per tant, han perpetrat una modificació unilateral d'aquell conveni, només per poder atacar a l'anterior govern, ni que això suposi deixar d'ingressar 140 000 euros a les arques municipals. Si el conveni s'ha modificat i va ser aprovat en el seu dia pel ple, també ara s'hauria d'aprovar la seva modificació per ple, i no limitant-se a dictar una resolució d'alcaldia acceptant la proposta de la propietat, i fent que l'interventor emeti un informe en el que copia i enganxa el text de la instància de l'empresa. Per quina raó no s'ha optat, com sí s'ha fet en tantes i tantes ocasions, per demanar un informe jurídic a la Diputació? O a la Federació o Associació de municipis de Catalunya? Per què l'interventor de confiança socialista no ha emès un informe com Déu mana justificant el per què és aquest import i no l'inicialment pactat?
 
Ja sé que m'he allargat, però crec que calia. Ara ja sabem que tardarem molts i molts anys a poder disposar d'un equipament com el de la piscina, i que hem renunciat perquè sí, a prop de 140 000 euros només com a estratègia política d'atac a l'adversari!