dilluns, 18 de novembre de 2013

EL PROCÉS HA D'ACABAR BÉ

I és que, diria que tots plegats ens hem començat a acostumar a la pressió mediàtica. A la necessitat que tenen els mitjans de mostrar-nos les opinions diàriament, o més d'una vegada al dia, dels representants de les diferents formacions polítiques, organitzacions sindicals, entitats de tota mena, personalitats que destaquen per la seva fama en el món, ja sigui de la música, l'art, l'esport, o el que sigui.
 
La sort del procés de transició nacional cap a la independència en el que ens trobem, és que ja no depèn només dels partits, dels seus líders (o suposats líders), i ni tan sols dels seus interessos.
 
Aquest procés el va iniciar i el manté la força de la gent. I arribarà al seu final i resolució definitiva només per la voluntat de tot un poble i la força de la seva gent. És la Democràcia en estat pur, i contra això no valen ni declaracions, ni contradeclaracions, ni terceres vies ni res que no sigui un sí o un no a la independència de Catalunya.
 
Tenim la sort que Catalunya disposa d'un President que ha sabut interpretar la voluntat majoritària del poble al que ha de governar, i també de tenir un cap de l'oposició perfectament lliurat a defensar el procés endegat. I, partint d'aquesta premisa, m'és igual el que digui aquest o aquell. M'és igual si els socialistes han quedat del tot retratats amb això de la consulta acordada, que vol dir no a cap consulta. M'és igual si tenim un bloc espanyolista amb PSC-PSOE, PP i Ciutadans i un bloc, diguem-ne nacionalista amb les altres forces plenes de matisos. M'és igual que n'hi hagi que no sàpiguen per on tirar, que uns altres estiguin per un diàleg extenuant fins a límits insoportables, o que prefereixin aigualir el procés amb intents de negociar preguntes que no responen a la demanda popular.
 
Només sé que volem votar. Sé que el 80% dels ciutadans volen anar a votar sí o no a la independència. sé que els independentistes som tant rars que només volem que la gent voti amb la possibilitat que s'imposi el no.
 
Ara, només m'interessa data i pregunta. Per la resta, que vagin dient, cantant o xiulant. Si el resultat és que sí, aleshores caldrà internacionalitzar la nostra decisió i expressar quina mena d'estat volem: si independent, si associat, federat, confederat o autogestionat! si volem i com estar a la UE, i un llarg etcètera. Perquè partirem de la decisió de tot un poble, presa de forma lliure i escrupulosament democràtica. Si el resultat fos que no, aleshores, tres-cents anys més de sometiment. Però, haurà estat la voluntat sobirana dels catalans.
 
Us recomano que aneu desconectant del dia a dia de tanta declaració, pressió o, fins i tot, coacció política. Us recomano seguir a la nostra. Seguir manifestant la nostra voluntat de ser i decidir lliurement el nostre futur. I així, esperar la data i la pregunta: Vol vostè que Catalunya sigui un estat independent? Sí. La resta ja anirà venint. I veurem aleshores què fan i diuen tots els que prediquen solucions extranyes. Segur que tindrem sorpreses!