PLE GENER 2014: S'APROVA PER MAJORIA ABSOLUTA EL SUPORT A LA CONSULTA DEL 9 DE NOVEMBRE!

Doncs sí, en el ple d'ahir, com sempre sense massa contingut de caire estrictament municipal, es va aprovar per majoria absoluta que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans doni suport, recolzi i ofereixi tots els recursos necessaris per a la Consulta per la Independència de Catalunya que s'ha de celebrar el proper 9 de novembre! si pel setembre de 2012 vam aprovar la Declaració d'Independència i de Palau-solità i Plegamans com a territori català lliure, si pel gener de 2013 vam aprovar la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya i si pel juliol de 2013 ens vam adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, sempre s'hi havia arribat però amb una majoria de vots (8) que no arribava als 9 necessaris per a la majoria absoluta, també necessaris per tal de formar part de l'Associació de Municipis per la Independència, AMI. Ahir però, gràcies al fet que el regidor Joan Carles Tinoco de la Veu, VdP-siP, també hi va votar a favor, es va aconseguir la tant anhelada majoria, amb l'habitual abstenció del PSC-PSOE i el vot en contra del PP a que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.

 

Com us podeu imaginar, després que diumenge, a través de l'ANC local, CiU, ICV i ERC participessim en l'acte d'hisada de l'estelada, que quatre feixistes es van encarregar de sostreure a les poques hores, ahir vam tornar a demostrar l'unitat d'acció que també es reflexa arreu del país, però amb l'incorporació del regidor independent Tinoco. Aquest extrem fa que haguem d'expressar la nostra més absoluta satisfacció pel fet que cada vegada siguem més els que estem per la Democràcia, la Llibertat i la voluntat de ser.

 

Més enllà d'aquesta proposta al referèndum, altres qüestions debatudes en el plenari de gener van fer referència a: el suport a la Declaració institucional que CiU va presentar amb motiu dels setenta-cinc anys de l'ONCE i els vint-i-cinc de la Fundació ONCE, aprovada per unanimitat, el rebuig a l'avantprojecte de llei de planta i demarcació judicial, que també vam presentar nosaltres, que va ser aprovat per tots els grups a excepció del PP, com també la moció donant suport a Acció Cultural del País Valencià en relació a l'arribada a aquell territori de les emisions de TV3 i Catalunya Ràdio, que també es va aprovar amb els vots en contra del PP. Els socialistes van presentar una moció absolutament extemporània reclamant el manteniment del mateix criteri de distribució entre els municipis del Fons de Cooperació Local, al que només CiU hi vam votar en contra, ja que la mateixa Vicepresidenta Ortega ha comparegut davant dels mitjans expressant que efectivament, es mantenia el mateix criteri d'antuvi, però que el fons corresponent a l'any 2013 s'hauria de pagar en tres anualitats. En aquest sentit tothom ja ha expressat la seva conformitat, fins i tot les associacions municipalistes. Però, sembla que aquí els convé anar fent bullir l'olla, i de pressa i corrents els vam haver de fer veure que, en una propera ocasió s'hi fixin una mica més a l'hora de fer el "cortar y pegar" ja que ens van presentar la moció d'Esplugues adaptada a Palau, i és clar, va resultar una mica ridícul. També el PSC va presentar una moció contra l'avantprojecte de llei de l'avortament, i aquí sí que cal dir que hi vam donar suport per una qüestió de formes; perquè entenem que ara no tocava una revisió de quelcom sobre el que ningú tenia dubtes de la seva aplicació i sobre quelcom que no estava pas generant cap tipus de problemàtica.

 

Passant a les propostes que van més enllà de les mocions, vam aprovar una qüestió de tràmit relativa a una actualització dels estatuts de l'entitat LocalRet, i també es va portar a aprovació la darrera de les pròrrogues d'un any per a l'empresa CLECE, de prestació del servei de neteja dels edificis i instal·lacions municipals de la que el govern es va manifestar plenament satisfeta amb el servei que ofereix. En aquest punt val la pena recordar que el darrer concurs i adjudicació a aquesta empresa la va fer l'anterior govern pel gener de 2011, i que va suposar un estalvi de més de tres-cents mil euros l'any respecte de la contractació precedent, la qual cosa va suposar importants crítiques de l'oposició d'aquell moment manifestant que això suposaria una precarització i explotació excessiva de les treballadores de l'empresa. Ara ja han vist la bona feina que va suposar aquesta adjudicació i, fins i tot, manifesten la seva voluntat de mirar de rebaixar encara una mica més el cost!

 

Finalment, un dels punts importants del ple, va ser el donar cumpliment a diverses mocions que tots plegats haviem anat presentant al llarg dels anys sobre la denominació de diferents parcs, places i carrers del nostre poble a personalitats destacades. I Cal dir que, després de diverses reunions entre tots els grups municipals, a les que el PP no hi ha volgut participar, ahir es va aprovar el següent nou nomenclàtor:

 

1. Posar el nom del darrer Alcalde de la República, Florenci Nualart, als jardins del Centre Cívic o antic CAP, amb una placa i un element escultòric.

2.Posar el nom d'en Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític, al part existent entre l'antic i el nou CAP.

3. Posar el nom d'en Vicenç Albert Ballester, creador de la bandera estelada, a un passatge existent a la zona de can Llonch.

4. Posar el nom d'en Joan Pujol, poeta i rector, al mirador existent al nou parc creat per l'anterior govern a la zona del castell de Plegamans.

5. Posar el nom d'en Paco Candel, escriptor, a un carrer de la zona de can Maiol darrera del Caprabo.

6. Posar el nom d'en Lluís Maria Xirinacs al parc existent a l'extrem de la zona de can Maiol de dalt.

7. Posar el nom d'en Gregorio López Raimundo a un parc existent just al costat de l'escola de can Periquet.

8. Canviar el nom de la Plaça 10 d'Octubre, de trist record per les malvestats pels aiguats de 1994, pel de Plaça de la Pineda, donat que es troba a la zona de la Pineda.

 

En els propers dies ja comentaré les preguntes formulades per CiU al Govern així com les respostes rebudes.

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

CiU, ICV I ERC DEMANEM QUE L'AJUNTAMENT MANIFESTI EL SEU CLAR SUPORT A LA CONSULTA DEL PROPER 9 DE NOVEMBRE

Un cop pactada data i pregunta entre CiU, ERC, ICV i la CUP al Parlament de Catalunya per preguntar als ciutadans si volen que Catalunya esdevingui un estat independent, i tenint en compte que, a proposta principalment de CiU i ERC al nostre Ajuntament, han estat aprovades mocions declarant Palau-solità i Plegamans com a territori català lliure i a favor de la independència de Catalunya, la Declaració de Sobirania així com l'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, toca ara que, també el nostre consistori es manifesti de forma inequívoca a favor de la consulta o referèndum convocat pel proper 9 de novembre.

 

Per això, els Grups municipals de CiU, ICV i ERC hem presentat al Ple municipal del mes de gener que se celebrarà demà al vespre, la següent proposta:

 

Proposta de Declaració Institucional de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans davant la convocatòria d'una consulta per exercir el dret a decidir, que presenten els grups municipals de Convergència i Unió (CiU), d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

 

El passat 12 de desembre de 2013, el Govern de la Generalitat i els grups parlamentaris de Convergència i Unió, d'Esquerra Republicana de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i de la Candidatura d'Unitat Popular, van anunciar una acord per convocar una consulta el proper 9 de novembre de 2014 per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir.

Atesa la importància que aquest fet té per al futur de Catalunya, es proposa l'acord següent:

 

ACORD

 

1) Aprovar la Declaració Institucional següent:

Davant l'anunci de la convocatòria d'una consulta per tal de decidir si la nació catalana vol esdevenir un Estat independent, aquest Ple, integrat per representants electes per la ciutadania de Palau-solità i Plegamans, vol manifestar:

 

1. La seva satisfacció per l'acord entre la majoria de les forces polítiques al Parlament, que farà possible la celebració d'una consulta on el poble de Catalunya decidirà, de manera lliure i democràtica, el seu futur col·lectiu.

 

2. El seu compromís amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya, representants legítims del poble català, per tal que aquesta consulta sigui una realitat.

3. La seva crida a la ciutadania a que participi de manera activa, pacífica i en llibertat en aquest acte democràtic, decidint el seu destí.

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

75 ANYS DE L'ONCE!

En aquest 2013 que acabem de deixar enrere, s'han complert setenta-cinc anys de la creació oficial de l'ONCE, Organització de Cecs d'Espanya, com a corporació de dret públic amb base associativa que tant ha contribuït a la formació i integració de les persones cegues. Aquesta organització, que ve d'aquell sindicat de la República que portava per nom Sindicat de Cecs de Catalunya, i que el règim franquista va saber aprofitar, ha comportat que el nostre país hagi esdevingut, potser l'únic, on a les persones cegues s'ens han posat a la nostra disposició totes les eines necessàries per tal d'aconseguir el nostre desenvolupament integral en tots els aspectes de la vida.

 

I és per això que, aprofitant la Declaració Institucional que unànimement va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 5 de desembre, també des del Grup municipal de Convergència i Unió hem cregut oportú de portar-la al ple del nostre Ajuntament perquè s'hi adhereixi, i així consta que, el proper dijous totes les forces polítiques palauenques hi expressaran el seu suport.

 

Transcric la proposta i Declaració:

 

 

PROPOSTA DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ D'ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA AMB MOTIU DEL SETENTA-CINQUÈ ANIVERSARI DE L'ONCE

 

Davant els setanta-cinc anys d'existència de l'ONCE al nostre país, així com els vint-i-cinc anys de la Fundació ONCE, considerem necessari i oportú que també el Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans expressi la seva adhesió a la Declaració Institucional que el passat dia 5 de desembre de 2013 fou llegida davant del Ple del Parlament i aprovada per la unanimitat de la cambra, que es transcriu a continuació:

 

 

"El Parlament de Catalunya, amb motiu de la celebració del setanta-cinquè aniversari de la creació de l'ONCE i el vint-i-cinquè aniversari de la Fundació ONCE, ret homenatge a totes les persones que han fet possible, al llarg dels anys, que aquestes entitats hagin tingut una trajectòria ben reconeguda d'èxit, materialitzada en una pluralitat d'accions i d'iniciatives solidàries que han permès que el nostre país avancés en justícia social i en objectius d'accessibilitat per a totes les persones en un marc de normalització.

 

En aquest sentit, el Parlament de Catalunya destaca la feina feta per l'ONCE a Catalunya en l'àmbit de l'educació, dels serveis socials especialitzats, de la inserció laboral, de l'autonomia personal i de la plena ciutadania de les persones cegues i deficients visuals,  que ha tingut com a objectiu procurar que aquestes persones i llur entorn es puguin desenvolupar amb la màxima autonomia possible.

 

Pel que fa a la Fundació ONCE, el Parlament de Catalunya remarca que, del 1988 ençà, aquesta entitat s'ha consolidat com un agent ben actiu del sector de la discapacitat, que ha contribuït d'una manera molt positiva a la formació, a la creació d'ocupació i a l'afavoriment de la integració laboral i social de les persones amb discapacitat, promovent el respecte i la garantia de llurs drets en el si de la societat.

 

En el marc d'aquesta doble efemèride, el Parlament de Catalunya recorda i reconeix la figura de Roc Boronat, que el 1934 va impulsar la constitució del Sindicat de Cecs de Catalunya, integrat en l'ONCE al cap de quatre anys, i que amb el seu compromís per la causa va contribuir a la millora de la vida de les persones cegues.

 

El Parlament de Catalunya també homenatja els homes i les dones que des de qualsevol àmbit han treballat i treballen per una societat més humana i justa, per una Catalunya que integri tothom i que garanteixi una vida digna a totes les persones, sense distincions, i on les discapacitats no siguin cap motiu d'exclusió".

 

Es proposa l'adopció dels següents acords:

 

1.     Aprovar en la seva totalitat la Declaració Institucional del Parlament de Catalunya amb motiu del setenta-cinc aniversari de l'ONCE i els vint-i-cinc de la Fundació ONCE, assumint-la com a pròpia.

 

2.     Fer arribar aquest acord a la Delegació territorial de l'ONCE a Catalunya.

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

EXPRESSEM EL NOSTRE REBUIG A L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE DEMARCACIÓ I PLANTA JUDICIAL

La segona de les propostes de CiU al plenari d'aquest mes, fa referència a un nou atac als ciutadans perpetrat pel govern espanyol. Es tracta de l'Avantprojecte de Llei de Demarcació i Planta Judicial que, sota l'excusa de la simplificació i racionalització vol concentrar tots els òrgans judicials a les capitals de província. És a dir, que desapareguin, per exemple, els Jutjats de Sabadell provocant que haguem d'anar als de Barcelona. L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell es va adreçar al nostre Ajuntament demanant un pronunciament clar al respecte. Des de CiU vam presentar aquesta proposta:

PROPOSTA DE MANIFEST CONTRA L'AVANTPROJECTE DE LLEI DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE DEMARCACIÓ I PLANTA JUDICIAL APROVADA PEL GOVERN DE L'ESTAT ESPANYOL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

 

 

 

El Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans,

 

Acorda:

 

 

 

MANIFESTAR

 

PRIMER. El seu més enèrgic rebuig a l'avantprojecte de Llei sobre la modificació de l'actual Llei de Demarcació i Planta Judicial, aprovat pel Consell de Ministres del Govern espanyol, en entendre que limita i impedeix l'accés de molts ciutadans a l'exercici d'un dret constitucionalment reconegut, com és la tutela judicial efectiva, allunyant els òrgans judicials distribuïts pel territori centralitzant-los només en les capitals de província.

 

La Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell, en sessió del 19 de novembre de 2013, va acordar fer arribar a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans la seva preocupació pels efectes que produiria, arribat el cas, l'aprovació de l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei de Demarcació i Planta Judicial.

 

Amb aquesta reforma legal l'executiu central  pretén  canviar  absolutament  l'actual estructura judicial de l'Estat, establint un nou concepte d'organització que comporta  el trasllat dels jutjats dels diferents partits judicials a les capitals de província, una mesura tan irreflexiva com mancada de fonament que, entre d'altres, portaria com  a  conseqüencia directa un clar empitjorament de les condicions d'accés de la ciutadania a la justícia.

 

Davant de la possible supressió dels jutjats que integren l'actual partit judicial de Sabadell, establerta al text de l'Avantprojecte de modificació de la Llei de Demarcació i Planta Judicial impulsat per l'actual Ministeri de Justícia, aquest Ajuntament vol manifestar el seu més absolut rebuig davant d'una reforma que tan sols provocaría un greu perjudici a la nostra ciutadania, en allunyar i, per tant, dificultar el seu accés a la justícia".

 

 

SEGON. L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans expressa el seu suport més ferm als diferents sectors i associacions professionals i socials, -jutges, advocats, fiscals, procuradors, consumidors, etc.- que demanen la immediata retirada d'un text legal que suposa un atac sense precedents a l'article 24 de la Constitució i, per tant, vulnera de manera flagrant l'Estat de dret.

 

TERCER. Fer arribar aquests acords al Ministre de Justícia del Govern espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Consell dels Il·lustres Col·legis d'advocats de Catalunya, CICAC, i a l'Il·lustre Col·legi d'advocats de Sabadell.

 

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

JA LA TENIM AQUÍ!

No sé quant durarà. Si els quatre, (que no arriben ni a quatre i tothom es
veu que ja sap qui són), no fan el salvatge, que és l'únic que saben fer, i
la intenten trinxar. Però, el que sé, és que avui ha estat un gran dia. Un
dia d'expressió popular de l'independentisme cada dia més majoritari al
nostre país. I, pesi a qui li pesi, també a Palau-solità i Plegamans
l'immensa majoria de la gent s'ha expressat, no només a favor del dret
inalienable a decidir, sino a favor de la independència de Catalunya.

Més de cent persones hem sortit puntualment a dos quarts de deu del matí de
la Plaça de la Vila, amb la gran estelada obrint el pas i tancant la
comitiva el sò dels tambors dels Tabalauencs.

I han estat més de tres-centes persones les que s'han aplegat a la rotonda
d'entrada al nostre poble, al dret de la Masia Julià per veure com una gran
estelada s'ha hisat per donar la benvinguda a tot aquell que ens visiti,
però també per dir-li que Palau-solità i Plegamans, després que el seu
consistori, a proposta de CiU i ERC va declarar-se territori català lliure i
a favor de la independència de Catalunya en un ple celebrat al setembre de
2012, està decididament per la lluita d'alliberament nacional tot just
iniciada amb la convocatòria d'un referèndum pel proper dia 9 de novembre
d'enguany.

I si dic que Palau i Plegamans estan per la Independència, no és només
perquè el ple municipal s'hi manifestés a favor, sino perquè, també va
aprovar la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, es va adherir
al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, (tot a proposta de CiU i ERC), i
esperem que el proper dijous aprovi un manifest en favor de la consulta del
dia 9 de novembre de 2014; i ho dic també, i sobretot, perquè s'ha constatat
el recolzament majoritari de la societat civil palauenca: L'Agrupació
Sardanista, les Colles del Ball de Gitanes, els grallers del Ramat, els
Geganters, les Vaques, les Cabres, la Societat coral la Unió, els Deixebles
del Dimoni de la Pedra Llarga, el Centro Cultural Andaluz, la Penya
Barcelonista, ERC, ICV, CiU i l'ANC com entitat organitzadora de l'acte.

Ha estat una gran demostració de la força que tenim. De la transversalitat
del nostre independentisme dialogant i radicalment democràtic.

Així, poble a poble, barri a barri, carrer a carrer, casa per casa, anirem
guanyant la lluita democràtica per la Independència de Catalunya.

Felicitem-nos tots, i agraïm la gran tasca portada a terme per l'Assemblea
Nacional catalana de Palau-solità i Plegamans!


---
Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.
http://www.avast.com

PERQUÈ CATALUNYA RÀDIO I TV3 TORNIN AL PAÍS VALENCIÀ

El proper dijous dia 30 tindrà lloc el primer ple ordinari del 2014. En aquest cas, com ja és habitual, tornem a posar damunt la taula diverses mocions d'interès. I, donat que, aquesta mateixa setmana s'ha produït un nou i lamentable atac a la nostra llengua per part d'Espanya i el mateix govern del PP a la que ells anomenen Comunitat Valenciana, ens hem vist en la necessitat des d'ERC i CiU de Palau de demanar que la Corporació municipal deixi clar el seu rebuig cap a aquesta agressió, després que durant vint-i-cinc anys s'escoltés Catalunya Ràdio amb normalitat al País Valencià.

 

Aquesta és la moció:

 

MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I D'ERC DE SUPORT A ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I A L'ARRIBADA DE LES EMISSIONS DE CATALUNYA RÀDIO I TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

 

 

Les emissions de Catalunya Ràdio i TV3 han pogut arribar al País Valencià gràcies a l'esforç i al treball que han fet molts ciutadans a través d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

 

Ara, però, després d'un llarg procés de setge per part del govern de la Generalitat Valenciana i del govern espanyol del Partit Popular, aquests han aconseguit el seu objectiu pel qual ACPV s'ha vist obligada a deixar d'emetre el senyal que permetia les emissions de Catalunya Ràdio fins ara en aquest territori.

 

ACPV ha rebut una comunicació del govern espanyol amb la qual s'insta a tancar les emissions i anuncia que l'entitat pot rebre dues multes per valor d'un milió d'euros, pel fet d'haver instal·lat estacions radioelèctriques sense autorització i utilitzat freqüències radioelèctriques sense autorització.

 

La continuïtat d'aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. D'altra banda, davant del fet que cada dia tenim accés a més mitjans en llengües i continguts ben diversos, la resposta d'un govern no pot ser mai la censura d'un canal en particular, sinó garantir l'accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d'expressió.

 

 

És per tots aquests motius que els grups municipals de Convergència i Unió i  d'Esquerra Republicana proposen l'aprovació dels següents acords:

 

PRIMER. Manifestar el nostre rebuig a les pressions exercides per part del Govern valencià i espanyol sobre Acció Cultural del País Valencià.

 

SEGON. Expressar el nostre convenciment que les emissions de Catalunya Ràdio i TV3 al País Valencià són una mostra de normalitat en l'exercici de la llibertat d'expressió, la pluralitat informativa i la promoció de la llengua.

 

TERCER. Fer arribar aquest acord al Ministeri d'Indústria, al Govern de Catalunya, al de la Generalitat Valenciana i a ACPV.

 

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

EL SIMPLE MANTENIMENT COM A PROJECTE

Diria que el nostre deu ser l'únic Ajuntament en el que hi ha un Regidor de Projectes. No en conec cap més, al menys en el nostre entorn més immediat. El pitjor de tot, és que, aplicant aquella màxima castellana que diu: "Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces", després de gairebé tres anys de govern del PSOE, ICV i la Veu, encara no tenim notícia de cap projecte, ni que s'estigui preparant ni que s'hagi portat a terme. I és que, si resulta que tenim un Regidor de Projectes només per fer una pista esportiva amb quatre pilars i una teulada, no sé si la cosa es justifica massa.

 

Diria que, més enllà dels nous columbaris i nous ninxols al cementiri municipal, l'únic projecte d'aquest govern és el de la famosa pista polivalent semidescoberta a construir al costat mateix del pabelló d'esports Maria Victor.

 

El problema rau en que ens volen vendre com a projecctes el que és la més elemental obligació de qualsevol govern municipal: reparar constantment voreres, reasfaltar carrers, arranjar forats o esborancs, canviar portes o finestres i arreglar aïllaments tèrmics o acústics, etc. Fer això, que només faltaria ja que ni això fessin, resulta que és la gran obra d'un govern sense full de ruta, sense cap pla preconcebut, ni estudi previ, ni res.

 

Des dels qui vam governar Palau-solità i Plegamans durant l'anterior legislatura ens satisfà moltíssim observar el gran equip tècnic que vam deixar després dels canvis profunds i una adequada estructuració de tot el departament dels Serveis Tècnics municipals. Ens satisfà molt veure com, des de l'arquitecte municipal, els arquitectes tècnics, nou enginyer, també l'enginyer de Via Pública i més personal inexistent fins aleshores, la maquinària de planificació i execució de la totalitat de treballs de manteniment, reparació i millora dels carrers, voreres, equipaments municipals, etc, responguin a una dinàmica de treball perfectament coordinada i integrada que ara ja no té marxa enrere.

 

Sorprèn veure com, del normal, en fan notícia. Vist des de l'informació facilitada pels mitjans locals, es pretén donar la sensació d'abandó; com si abans no s'hagués estat al damunt de tot això. Com si no s'haguessin reasfaltat molts quilòmetres (i dic quilòmetres) de carrers; moltíssimes voreres, esborancs, enllumenat; repintat i adequada ordenació de tota la senyalització vertical i horitzontal. Sorprenen les notes de premsa explicant com s'aprofiten les vacances escolars per reparar elements de les escoles, quan sempre ha estat així. Encara recordo aquell any que, al reparar la teulada de l'escola Folch i Torres, ens vam trobar més de noranta teules trencades; i no vam fer cap nota de premsa! O, la gran quantitat de noves voreres realitzades a través dels Plans d'Ocupació locals. Però, ara, si hi ha un forat, hi col·loquem vint tanques, ens hi passem una setmana, en fem una nota de premsa i fem veure que l'anterior govern ho tenia tot abandonat.

 

I aquest és el problema de qui, sabent-se incapaç d'anar més enllà, de prestar millors serveis a la població per millorar el benestar de la gent; qui sabent que només podrà acabar la legislatura havent començat una obra i prou, s'empara en la situació econòmica, culpa de tot als governs autonòmic, Diputació i de l'estat (sobretot perquè no els governa el PSOE), i es dedica només a arreglar voreres i tapar forats sense anar més enllà.

 

I no és pas això el que espera la gent d'un govern, i menys d'un equip de govern amb un Regidor de Projectes. Sí. Un Regidor de Projectes, sense Projectes!

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

COLLA DE LLEPAFILS!

Aquesta fou una de les expressions més repetides per l'insigne periodista expert en Política internacional Martí Anglada, en la xerrada que va pronunciar dimecres passat dia 15 de gener al Teatre de la Vila davant prop de duescentes persones, en un acte organitzat conjuntament entre CiU, ERC i l'ANC de Palau-solità i Plegamans.

 

Coneixia a Martí Anglada per la seva darrera activitat professional com a corresponsal de TV3 a Alemanya i Europa central en general. El coneixia pel gran ressò obtingut per la seva darrera obra publicada: Quatre Vies per la Independència. Però, he de reconèixer que em va sorprendre gratament la seva gran lucidesa mental, la capacitat d'anàlisi, i encara més, la seva forma d'explicar i fer entendre a la gent el què i el com de la Política Internacional referida al comportament dels estats i els seus governs davant situacions de secessió i independència com l'acabada d'iniciar a Catalunya.

 

La manera d'exposar els arguments tant clarivident. El fer-nos veure com els estats, i per tant els seus governs, no es mouen per cap principi, sino només per interessos. El saber explicar que el millor que ens pot passar, avui per avui, és que les diferents cancelleries romanguin en silenci davant la nostra reivindicació sense cap pronunciament en contra. La fórmula relativa a les actituds, de vegades tant contradictòries d'un dia per l'altra, de determinats responsables i comissaris de la Unió Europea, que diuen blanc o negre en funció de qui és el seu oient, sabent què és el que aquest vol sentir, i pensant només amb la seva reelecció més o menys imminent. La claredat en exposar com es veu Espanya des de la inmensa majoria d'estats europeus i occidentals en generals: la seva nul·la actitud democràtica, la seva prepotència, xuleria..., com va qualificar el Tribunal Constitucional com "El Floruncul d'Europa". I tants i tants etcèteres que no acabaria d'explicar en aquestes línies, que ja prou que em critiqueu que m'allargo.

 

La conclusió però, és que ens trobem davant un procés imparable, que tots els estats europeus i occidentals estan molt atents al que fem i com ho fem, que tot depèn només de nosaltres, única i exclusivament de nosaltres; segons actuem, així actuaran els estats del nostre entorn. Que la qüestió nacional catalana ja es troba actualment a l'agenda de tots els governs del món, que, de moment, la resposta, importantísima de França i Alemanya, així com de la Gran Bretanya, és impecable dins dels paràmetres de les relacions internacionals, que no hem d'esperar res, ni bò ni dolent, d'Escòcia (que ha de fer el seu camí); que encara menys ens podem fixar en els bascos, ja que sempre, per una qüestió de defensa dels seus interessos econòmics, estaran en contra del nostre procés d'independència.... Però, també va reflexionar sobre el fet que, el món ens està mirant amb lupa. I situacions com les provocades aquest dijous passat, amb abstencions del tot injustificades des del seu punt de vista, fan molt mal al procés i la nostra imatge exterior. I és que, la imatge de, menys de dos terços del Parlament votant a favor de demanar el traspàs de la competència per a poder convocar referèndums, (sort n'hi va haver dels tres diputats socialistes que van dignificar el seu sentit de responsabilitat), pot fer trontollar la dels dos milions de persones donant-se la mà per la Diada, o la de l'acord per a la Consulta del passat dotze de desembre. És aquí quan va parlar dels Llepafils, i no només referit al procés actual, sino a d'altres situacions, com les dels qui, després d'anys i panys de lluites i treballs, ara pretenen impugnar el canal Segarra-Garrigues davant la possibilitat que algun dia això comporti poder trasbassar aigua a Barcelona; Patètic!

 

Situacions com aquestes són les que ara s'han d'evitar. Hem de treballar junts, tots, més, per la Independència. Després ja ens barallarem pel que calgui. Ara només compta això, i així és com s'ha fet en totes les independències surgides a Europa durant els darrers vint o trenta anys.

 

Per tant, toca seguir junts, amb la radicalitat democràtica per bandera. Toquen expressions d'unitat en tots els àmbits com la mostrada en l'organització de la mateixa xerrada, o, en la plantada de l'estelada a la rotonda d'entrada a Palau, on la gran majoria de les entitats del poble s'han sumat a l'acte previst pel proper diumenge dia 26 al matí.

 

N'estic segur que junts, ho aconseguirem!

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

QUAN LES BASES D'UDC ESTAN PER LA INDEPENDÈNCIA

Llegeixo avui al Matí Digital un article de la politòloga Laura Castel Fort en relació a les darreres baixes de militans d'Unió i el que succeeix al partit al llarg dels dos darrers anys.

 

Som molts els militants que treballem, i així ho seguirem fent, des de la base, el carrer, les entitats cíviques de les que formem part individualment, des de la nostra participació al costat de l'ANC, l'AMI, etc, per tal d'aconseguir que el nostre partit sigui allò que mai hauria d'haver deixat de ser.

 

Ara tenim una gran oportunitat d'elaborar uns nous estatuts de cara al Congrés nacional extraordinari del proper mes de febrer que, a banda d'agilitzar, modernitzar i fer més transparent i participatiu el partit, també declari de forma explícita que UDC és un partit no només Socialcristià, que també i només faltaria, sino que seguirà treballant per la plena sobirania, en el benentès que el seu objectiu és assolir la independència per tal de constituir-se en un nou estat membre de la Unió Europea.

 

M'ha semblat adequat reproduir l'article de la politòloga Laura Castel Fort, precisament perquè som molts els que pretenem treballar fins a la sacietat per evitar haver de fer el que alguns companys i amics ja han fet. Volem una Unió socialcristiana i independentista com mai hauria deixat de ser, i ara és el moment més transcendent per intentar-ho.

 

Aquest és l'article al que em refereixo:

 

El proppassat 18 de desembre de 2013, prop d'un centenar de militants d'Unió Democràtica de Catalunya vàrem presentar un manifest a la seu nacional del partit.

En aquest escrit demanàvem, a la direcció del Comitè de Govern i executius local, comarcal i intercomarcal, que se'ns donés de baixa definitiva com a militants i que les nostres dades personals desapareixessin de les bases de dades arréu del partit.

Mitjançant aquell document volíem expressar la nostra decepció amb el capteniment adoptat per la direcció del partit respecte a l'ambigüitat de diverses declaracions públiques quant al tema nacional, les quals no reflecteixen, sota el nostre punt de vista, l'opinió majoritària de la militància del partit, ni tampoc l'opinió de la societat catalana.

Exemples en puc donar a bastament d'aquesta decepció: al febrer del 2011 Duran diu que ni participarà a la consulta de Barcelona i assegura que els polítics no s'han de pronunciar des de les institucions.

Al mes de març del mateix 2011 torna a pontificar assegurant que l"a UE no reconeixerà mai una declaració d'independència de Catalunya" i afegeix que "fa falta que algú amb autoritat digui que no és possible". Ell creu en la "unitat estatal", segons paraules pròpies i afegeix que "a Catalunya no hi ha un sentiment majoritari d'independència, perquè si fós així dividiríem el país". Doctrina PP. No hi ha diferències entre les declaracions d'un i altres. De fet, va arribar a vincular independència amb fractura social. Déjà vu?

També he sentit dir a Duran que Unió no és independentista, que el projecte d'Unió és el confederal. Renoi quanta ignorància en una persona que s'ha passat més de 30 anys al capdavant d'un partit polític i sense fer res més que el desconcentri d'aquesta magna tasca.

Una confederació pressuposa l'existència d'estats independents, units en condicions d'igualtat i amb la facultat inalienable de desfer el pacte confederal en qualsevol moment. Pressuposa doncs independència de les parts. Unió és independentista i dir el contrari és anar contra la història del partit i la intel·ligència dels seus militants (i dels politòlegs, tot s'ha de dir).

Per reblar el clau, Duran creu que un estat confederal és tan inviable com una Catalunya independent, segons paraules seves en una carta setmanal del mes d'abril del 2011. Per tant, ni creu en la independència, ni creu en la confederació. Que res no canviï. I a més, els estudis sobre la viabilitat econòmica de Catalunya no deuen tenir cap mena de credibilitat per a un líder saberut com ell.

Duran ha arribat a dir, al maig de l'any 2012, en ple Congrés del partit a Sitges que "la independència ni interessa ni convé". Pregunta: No interessa? Resposta: 1.600.000 persones donant-se la mà. Pregunta: No convé? Resposta: No conec cap cas de cap Estat que hagi "retornat" la independència i s'hagi sotmès de nou als designis d'un altre. Ni un.

Quant a la manifestació de l'11 de setembre del 2012 va dir "el lema de Catalunya, nou Estat d'Europa" no el compartim, només hi anem per defensar el nou model de pacte fiscal". Cal dir res més? Algú creu que defensaran el Sí Sí el proper 9 de novembre?

Però si un fet em va molestar particularment va ser fer públic, a l'abril del 2011, el sentit del vot de la vicepresidenta del Govern. Qui es pensa que és aquest Duran per anar publicitant el sentit del vot d'una ciutadana, que a més a més és vicepresidenta d'un país i, per tant, ostenta un càrrec representatiu?. Però aquí no va acabar la cosa, a més a més va afegir que ho feia perquè "li donava la gana". Supèrbia? Manca d'intel·ligència emocional? Creure's que viu per damunt del bé i del mal? I jo que pensava que el vot és secret....aixxxx innocent de mi...

Si ens centrem en el tema econòmic també n'hi ha unes quantes: per exemple, al febrer de l'any passat advocava per una fusió entre La Caixa i Bankia, com una gran operació!!!! Estratega gran Duran, i d'economia en sap un niu. Per això ens avisa que la independència de Catalunya no és viable.

També va demanar revisar el dret de vaga i que no es pugui celebrar quan "atempti contra l'interès general". I quan no atemptarà contra l'interès general? Qui decidirà què atempta contra l'interès general? Els senyors del PP del govern? Recordem que Unió és un partit teòricament "socialcristià" i "humanista" i no pas liberal o neoconservador com el PP.

I la reforma laboral? No comment. Humanisme? Justícia social? Doctrina social de l'Església? On sou?

Resumint, al nostre manifest quan parlem d'un lent i constant desencís, ens referim a tot aquest bagatge infèrtil i limitatiu, a aquesta traïció a la història del partit, traïció als seus principis i als seus màrtirs, perquè Unió hauria d'estar al capdavant de la reclamació nacional. Al capdavant.

Però no només hi ha el tema nacional, també hi ha una profunda decepció amb l'organització interna, la manca de renovació arreu, l'acumulació reiterada de càrrecs en les mateixes persones, la feble democràcia interna, l'allunyament de la direcció envers la base social del partit i la manca de representativitat de les minories, que històricament, sempre eren reconegudes en tots els nivells de direcció.

94 militants vàrem dir prou, i vàrem dir adéu. No va ser fàcil. En el meu cas, quasi 25 anys de militància. Però quan arribes a la conclusió que aquest partit no és aquell partit, cal saber dir prou.

 

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

LA BONA VOLUNTAT DELS NOSTRES COMERCIANTS

Divendres al vespre es van lliurar els premis pels millors aparadors dels nostres comerços durant les passades festes nadalenques. Com cada any, el primer divendres després de Festes, en un acte, sempre acollidor, organitzat per l'Associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans, a l'auditori de can Cortès es va portar a terme l'acte, sempre entranyable de lliurament dels premis als millors aparadors de les botigues palauenques en aquestes festes.

En un acte, amb més presència de regidors de l'Oposició (CiU i ERC) que no pas de l'equip de govern municipal, es va voler reconèixer aquest ímpetu, ganes, voluntat i predisposició dels nostres comerciants a fer que el nostre poble, malgrat tots els malgrats, que n'hi ha i molts, vagi trobant sistemàticament maneres d'actualitzar-se, de mirar d'aconseguir que la gent no marxi a fer les seves compres fora del municipi. Intenta, com sempre, trobar fórmules imaginatives per tal de motivar-nos a tots amb sortetjos, però també amb maneres de fer, d'exposar, de cridar l'atenció dels seus clients, de fer que se sentin còmodes aquí i no hagin de recórrer al recurs fàcil d'anar-se'n a grans superfícies més o menys properes, o grans zones comercials.

Té molt mèrit, que cada any es trobin i cerquin noves iniciatives. Enguany les catifes, la campanya "Compra a casa", etc; però també amb el concurs d'aparadors que, també enguany ha experimentat canvis respecte de les categories a reconèixer,els premis a atorgar i els motius a premiar.

Un cop més, els amics d'Estrada Ferreters han guanyat el millor premi, i no només el de l'Associació de Comerciants sino també el que la Cambra de Comerç atorga al millor de cada municipi.

En quant a l'acte, perfecte. Parlament del president Jordi Bachs, lliurament dels premis i diplomes a tots els participants en el concurs, música en viu interpretada a la perfecció amb l'actuació al piano d'en Paulí Peña, al saxo per la Eva Navarro i a la flauta travessera per la Núria Carol. Felicitats per la vostra actuació!

Cal reconèixer també la bona voluntat i predisposició del Regidor de Comerç Miquel Rovira. Llàstima que, com ve essent habitual, la nota menys d'acord amb l'acte fou el parlament de l'Alcaldessa. No va ni esmentar la situació dels nostres comerciants, ni fer un sol reconeixement a la seva tasca, iniciativa i voluntat de superació constant. Discurs només polític. Només d'atac a les polítiques del PP. Va repetir el tant cansat discurs, que ja va fer l'any passat, respecte de l'eliminació de la paga extra als funcionaris, etc. Encara ningú ha sentit cap paraula d'agraïment, de suport o de felicitació. Discurs polític com si sempre ens trobessim en una campanya electoral. Realment lamentable!

Des d'aquí sí que vull expressar el nostre suport i reconeixement més sincer. És molt difícil ser comerciant a Palau-solità i Plegamans. Ho és per la situació econòmica global, però també per la pròpia estructura territorial del nostre poble. Ho és perquè, si existís un veritable centre i no tinguessim un poble tant escampat, tot resultaria una mica més fàcil. Però, la voluntat, les ganes, l'orgull de fer poble i de sentir-se del poble, fa que, any rere any, es vagin succeïn iniciatives, noves idees i propostes que fan que el nostre comerç perduri, es mantingui i, segueixi aconseguint que tots plegats continuem fent les nostres compres aquí!

---

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.

LA INDEPENDÈNCIA I ELS ÀPATS NADALENCS

Diu aquest pobre home que es diu Jorge Fernández Díaz, a qui fan fer de Ministre del Interior del Gobierno de España, que mai abans havia viscut quelcom igual, que enguany moltes famílies no s'havien ni reunit com a conseqüència del debat sobiranista i que hi ha una tensió insuperable i una fractura social en la societat catalana.

 

Suposo que expressions d'aquest calat deuen tenir el seu impacte i ressò en allò que s'anomena la Caverna mediàtica española. Però, a Catalunya, amb la serenitat i capacitat de resistència que està caracteritzant aquest procés de transició nacional, expressions com aquestes el que provoquen en realitat és vergonya aliena.

 

La societat catalana, per sort, és molt rica i sap molt bé mantenir una perfecta convivència d'ins de qualsevol discrepància necessària, diversitat ideològica o plantejament del tipus que sigui. Ningú, ni en una família, ni en una entitat, club esportiu o col·lectiu del que sigui, no ha deixat ni deixarà de mantenir la mateixa actitud, convivència, relació, cordialitat, respecte o discrepància amb els altres membres del grup com a conseqüència d'un debat tant ric i arrelat com aquest.

 

El problema està en que, determinades persones poc respectuoses, demòcrates i intolerants, s'han trobat en que fins fa uns anys a taula eren majoria i ara són minoria. Quan, de tres persones, dos pensaven d'una manera i una d'una altra, no passava res; però, quan han canviat les tornes no s'en saben avenir i volen fer veure quelcom incert intentant distorsionar la realitat amb afirmacions que només aconsegueixen el seu objectiu fora del nostre país.

 

Els tranquils, assenyats, serens i que sabem el que volem, som, no ja els independentistes, que també, sino els que demanem només poder votar! Els altres, que podrien optar per defensar legítimament les seves propostes unionistes, en canvi, opten per l'atac, l'amenaça, la desqualificació, el menyspreu, i sobretot sobretot, les prohibicions injustificades.

 

Haurien de veure que a Catalunya hi ha un moviment social majoritari que reclama la independència. Que al 2010 ja va sortir més d'un milió de persones al carrer demanant poder decidir el nostre futur. Que a la Diada del 2012 va ser un milió i mig, i que a la Via Catalana de la Diada del 2013 van ser dos milions les persones que reclamaven obertament la independència.

 

I el que fan els unionistes com el PP i Ciutadans és negar l'evidència. s'emparen en prohibicions, afirmant que una consulta a la ciutadania és il·legal sense més. Només saben dir que, segons la Sacrosanta Constitución, la "soberanía nacional reside en el pueblo español", i d'aquí no surten. No volen veure que no hi ha ni un sol article, ni un sol precepte o paràgraf que realitzi cap prohibició al respecte. Que no ens van preguntar sobre si voliem l'Estatut d'Autonomia que el TC va tombar posteriorment? Parlem molt d'independència, però només demanem poder ser consultats, poder saber quants som els que la volem, o si preferim quedar-nos com estem o optem, en canvi, per un estat sense independència però amb un major grau d'autogovern. Mireu si n'és de senzill tot plegat.

 

Per quina raó s'esforcen tant en dir-nos si quedarem o no fora de la UE, si vindrà l'apocalipsi, si no podrem viure tots solets, i tantes i tantes animalades?

 

El que voldria és que tots aquests arguments els esgrimissin un cop convocada la consulta, i que aleshores tots plegats poguessin defensar amb totes les armes que fossin capaços les raons favorables o desfavorables a la independència. Entendria un debat sobre el tema d'estar o no a la UE davant d'una consulta reconeguda. Però, anar amb aquests arguments defensant que la consulta no es pot fer, el que hauria de comportar és que ens neguessim a participar de cap debat sobre les maldats de la independència. Mirin, Senyors unionistes, terceres vies, etc: deixint-se de romanços, i quan s'hagi convocat la consulta defensin el que creguin més oportú. Ara només ens interessa poder anar a votar; tota la resta és fugir d'estudi, és demostrar el pànic, la por que tenen que la majoria d'aquest país opti per la independència. Estic segur que, si els Fernández Díaz, que pel que veig fins i tot a la seva família hi ha molts independentistes, tinguessin clar que els favorables a la independència som quatre gats, no posarien cap inconvenient en que la consulta es portés a terme. Però, la realitat és que estan aterrits, espantats, malhumorats, etc. I, a sobre, no troben cap argument de pès per defensar la seva oposició al procés.

 

Però, és clar que això és imparable, que cada vegada que parlen segueixen fabricant independentistes, que ens trobem en un procés bàsicament integrador, que votarem peti qui peti el proper dia 9 de novembre i que han perdut el tren de la raó moral, ètica i política.

 

Fa ja uns quants anys que, llegint un llibre de l'Espinàs, aconsellava que en els dinars i trobades familiars, millor no parlar ni de futbol, ni de religió ni de política. Això és una altra cosa. El que passa és que, qui està acostumat a imposar-se, a que ningú li porti la contrària, a prohibir i menystenir als altres, ara es veu davant d'una situació que mai abans s'havia imaginat. I és ara quan s'ha evidenciat el poc sentit democràtic d'una bona colla de personatges que encara tenien ben assumit allò del "atado y bien atado".

 

ENCARA SOBRE EL 2013

D'aquella entrevista realitzada a l'Alcaldessa per Ràdio Palau la vigília del dia de Nadal, em va quedar per comentar una qüestió referida a l'aprovació del famós POUM. Sí que vaig parlar-vos que l'Alcaldessa es va referir a l'aprovació inicial del POUM, però no dels seus comentaris al respecte.

 

I és que, com en altres ocasions us he dit, quan la Sra. Padrós i d'altres regidors del seu govern, parlen de diferents aspectes sobre el nostre poble, dona la sensació que ells hagin aparegut de nou en aquesta legislatura i que mai abans hagin tingut cap mena de responsabilitat municipal. Sembla que tot abans es va fer malament, i ara han aparegut ells per a posar-hi ordre.

No pensen, ni recorden, (o potser no els interessa) recordar que dels darrers vint anys ells hauran ostentat el govern durant setze. Doncs, quan es refereixen a l'abandó dels barris, al mal estat de carrers i voreres, enllumenats, claveguerams, etc, volen fer veure que ells seran els salvadors de tot el que durant tants anys s'ha fet malament. I és aleshores, quan observes que encara no s'han adonat del ridícul que fan quan es refereixen a totes aquestes situacions, ja que, la majoria d'extrems que descriuen són directament derivats dels seus anys de governs socialistes junt amb ICV.

 

Què passa si no quan es refereixen al mal estat del pabelló "nou"? Què passa amb les goteres, amb el desastrós estat del parquet, amb la manca de desaigües a la zona de vestidors, etc? Doncs que, tot i que l'anterior govern ja s'hi va anar posant per arranjar multitud de defectes constructius, en la seva voluntat de fer veure que va ser l'anterior govern qui, ja no que no s'en va ocupar, sino que gairebé ho va destrossar! Que es pensen que la gent no sap que els governs socialistes palauencs durant dotze anys només van fer un pabelló mal executat, un edifici de Promoció econòmica amb grans mancances i van deixar iniciades les obres de l'Escorxador? Que no recorden que aquest és el balanç de dotze anys de govern?

 

No sé si cal recordar quin és el llistat d'obres i inversions realitzades durant la passada legislatura, però aquest no és el tema d'avui.

 

L'Alcaldessa, en l'entrevista en qüestió, va dir que el POUM que ara s'havia aprovat inicialment combatia el fet que molts joves hagin hagut de marxar del poble. És a dir, vol donar a entendre que li ha donat un gir tant gran al POUM, que ara sí que podrem disposar de vivendes socials, a preus assequibles, pisos per a joves, etc. Com es poden dir tantes bestieses en tant poca estona?

 

Que potser es pensa que la gent s'ho creurà? Que deu pensar que dient això els ciutadans s'oblidaran que aquest POUM és el mateix que es va tancar amb total consens, no ja només l'any 2007 sino també al 2011? Que no recorda que el POUM ara aprovat és el mateix de sempre amb petites modificacions només sobre catalogacions o (descatalogacions) de certs immobles, deixar a banda els convenis urbanístics i petits elements de detall?

 

Per quina raó s'empatolla ara que amb aquest POUM deixaran de marxar els nostres joves cap a Caldes, Sant Feliu de Codines o Castell Tersol, si aquest és el mateix pla treballat durant les legislatures socialistes i la convergent anterior?

 

Es pensa que algú es creurà que durant la darrera legislatura vam fer un POUM pera l'especulació i ara ells n'han fet un de social?

 

Cal ser més seriosos i deixar de fer proclames que només cerquen una intencionalitat política basades en l'engany.

 

Si aquest poble expulsava als joves ella també en deu ser responsable, i potser la que més. Cal que diguem les coses pel seu nom i deixem d'enredar, perquè la política no cal que la desprestigiem més del que ja ho està. Intentem seguir treballant amb consens, en positiu, amb propostes (que per això hem presentat al·legacions), i deixem de llençar missatges enganyosos encaminats només al menyspreu de l'adversari polític quan, en realitat, el que s'ha treballat entre tots, és també entre tots que s'ha de consolidar, analitzar i aplicar!

 

ESTIMATS REIS MAGS D'ORIENT

Les nenes i els nens de Palau-solità i Plegamans, com els de tots els pobles i ciutats de Catalunya, ja senten aquell pessigolleig a l'estómac imaginant-se que, després d'esperar-vos a tots tres, a més del vostre seguici, aniran a dormir neguitosos i nerviosos al pensar que, mentre ells dormen, vosaltres entrareu dins la seva cambra o en qualsevol habitacle de casa seva per deixar-los els regals que us han demanat a les seves cartes. Però, vosaltres sabeu que, o no tot el que demanen els convé ni necessiten, que també teniu  molt en compte el que els cal, el que els pares pensen que els cal i, sobretot sobretot, que no tot el que demanen s'els ha de fer arribar, que hi ha molts nens que no podran aconseguir el mateix que d'altres, i que vetllareu perquè, d'acord amb la informació que us estan adreçant entitats com Caritas o Creu Roja, vetllareu perquè cap nena o nen es quedi sense regal.

 

Vosaltres, Magestats, representeu, amb el color de la vostra pell, a les diferents races i ètnies del món. I amb això, sabeu que el color de la vostra pell també porta implícita la procedència de molts dels nens i nenes que viuen actualment al nostre poble. molts nens i nenes que els seus pares van fugir de la pobresa patida en els seus països d'origen per venir a Catalunya cercant una vida millor. En molts casos sí que és millor que la del país de procedència, però, en canvi, aquí no mantenen un nivell de vida, de gaudi, de subsistència com els nens que tenen uns pares "arrelats", per dir-ho d'alguna manera, aquí.

 

Sabeu, que aquesta diferència que fins ara s'ha pogut constatar, ara ja no és tanta degut al grau de precarietat econòmica patida també pels nens i nenes que tenen uns pares "arrelats" al país des de sempre.

 

Suposo que la vostra tasca és cada any més difícil. Perquè haureu de mirar de fer entendre als nens i nenes que gaudeixen de pares amb treball, amb ingressos, amb benestar, amb salut i amb totes les joguines del món, que cada dia hi ha més nens i nenes sense pares amb suficients diners, amb dificultats per oferir alimentació diària als seus fills, amb recursos per poder pagar cada mes la llum, el gas per resguardar-se del fred, l'aigua....  Haureu de mirar de fer-los entendre, amb la vostra màgia, que encara que durant l'any els seus pares poden oferir-los de tot, en diades com aquestes en les que arribeu d'unes terres tant llunyanes després de tant llarg viatge, que, ells que estan bé, han de pensar en els que no ho estan. Que han de tenir en compte més que mai que les joguines, els regals..., no ho són tot. Que han de pensar en els que, tot i que els seus pares gairebé no els poden oferir la més elemental alimentació, que també esperen algun regal vostre en aquest dia. I que, per tant, caldrà que algú hagi de renunciar a algunes joguines o regals perquè tots els nens i nenes de Palau sense excepció, rebin la seva joguina o regal.

 

Els Reis Mags han de repartir il·lusió, però també respecte per a tothom, vingui d'on vingui, tingui la minusvalia que tingui, el problema que sigui... Heu de repartir també la idea de solidaritat. Inculcar en els nostres menuts el concepte d'ajuda als altres i de fer-los saber que, si avui gaudeixen d'una bona situació econòmica i familiar, no vol dir que sigui pas per sempre. Que aquells nens i nenes que no tenen pares amb suficients diners, benestar i feina, també han de gaudir del Nadal i rebre el seu regal en el dia de Reis.

 

No teniu pas una feina de portar paquets amunt i avall, que també. Teniu una feina de comunicació, informació, inculcar i fer entendre, sobretot als pares, que educar en els valors de respecte, solidaritat i ajuda als altres, és el millor regal que han de rebre els menuts de Ses Magestats a través dels seus propis pares i mares.

 

Demà anirem tots a donar-vos la benvinguda a la Plaça de la Vila, després pels carrers del poble, per acabar, com sempre a can Cortès, on se us lliuraran les cartes que encara no us hagin fet arribar.

 

Deixeu la feina de portar paquets als vostres patges i ajudants, i dediqueu-vos plenament a la tasca de transmetre valors. És el millor regal que podem rebre!