dimecres, 21 de maig de 2014

ENS HO HAUREM DE FER MIRAR!

I és que, arran de la moció que el Grup municipal de Convergència i Unió ha presentat al ple d'aquest mes de maig que ha de tenir lloc el proper dijous dia 28, en la que demanem que s'insti al Parlament de Catalunya per tal que s'hagilitzin els tràmits de la ponència conjunta per a l'aprovació d'una llei electoral catalana pròpia, m'han vingut al cap un seguit de reflexions al voltant del que són, volen ser i el que comporten les campanyes electorals a la societat actual.
 
Penso que, això de passar-nos quinze dies embrutant parets, penjant banderoles als fanals, col·locant pancartes i omplint plafons i pirulís per part de tots els partits, ha perdut tot el seu sentit i utilitat.
 
Té alguna raó de ser avui en dia tota aquesta despesa? tota aquesta parafernàlia? De veritat algú es creu encara que penjar més o menys cartells, emetre més o menys falques publicitàries té alguna traducció real a l'hora de decidir el vot del ciutadà? No seria millor que ens replantegessim tots plegats el sentit, la forma o l'existència en sí de les campanyes electorals?
 
Considero que, si bé en la segona meitat dels anys setanta, al principi de la Transició democràtica, només es disposava d'un canal de televisió, algunes emissores de ràdio i la premsa escrita, les coses han canviat i evolucionat de tal manera que, ni la tradicional enganxada de cartells, ni l'existència de pancartes i banderoles en els nostres carrers o places tenen cap mena d'utilitat ni sentit. Crec que ratlla l'incivisme que tots plegats ens avinguem a seguir enganxant cartells per tot arreu, penjant pancartes i empaperant parets, (que a sobre comporta una enorme despesa econòmica). En aquests moments tots els partits seguim ficats en aquesta dinàmica sense saber-ne sortir. Però, algun dia haurà de ser el primer en plantar-nos. En replantejar-nos la manera d'arribar a les persones. Disposem d'unes potents xarxes socials per Internet amb una força mai vista ni imaginada amb anterioritat: Twiter, Facebook..., tenim llocs web, blogs i sistemes de comunicació prou àgils i accessibles per a tothom, com perquè ens poguem estalviar quelcom que cada cop ostenta d'un rebuig social més elevat, com és el sistema tradicional de presència al carrer. Aquesta presència l'han de mantenir els mateixos polítics com a representants dels seus electors, amb qui cal que s'hi mantinguin en contacte. Calen actes públics per poder explicar propostes o feina feta, ja sigui des del govern o des de l'oposició. Cal una bona programació de ràdio i televisió que permeti que els candidats exposin i debatin les seves propostes i valoracions polítiques diverses. Cal proximitat amb la ciutadania..., i calen molts i molts canvis en la forma de presentar-nos davant els electors i explicar-los propostes o obra de govern.
 
El que cada dia molesta d'una forma més flagrant a la gent, és aquesta presència només publicitària sense contingut de cap mena. Ens cal evitar i oblidar aquesta mena de campanyes electorals com les que hem viscut fins ara. Quin sentit té omplir cada dia un pabelló d'acòlits seguidors i militants del teu partit, que ja saps que et votaran i que no els has de convencer de res? Per pura presència mediàtica? Per quina raó, en lloc d'explicar propostes i debatre idees ens hem d'anar tirant els plats pel cap els uns als altres jugant a allò de a veure qui la diu més grossa? Quina bestiesa és aquesta de l'anomenat dia de reflexió? Suposo que serveix bàsicament perquè els candidats tinguin un dia de descans, però no pas per altra cosa!
 
Crec que, també valdria la pena aprofitar la redacció de la nostra llei electoral pròpia per posar-nos al dia amb qüestions com les de les campanyes electorals. I, no estaria malament arribar a algun tipus de pacte, amb independència de la llei, i entre les diferents forces polítiques, per tal d'eliminar aquesta antihigiènica costum d'omplir els nostres carrers i places d'una publicitat cada vegada més rebutjada pels ciutadans i que tant inútil s'ha demostrat que és.
 
Penso que, avui en dia, amb la simple presència al carrer, l'activisme a les xarxes socials,a les webs, als blogs i amb la comunicació directa a través d'actes a celebrar aprop de la gent, seria més que suficient com per reinventar les campanyes electorals, evitar la brutícia i despesa que comporta, i fent que els ciutadans participin d'una forma més gran en l'activitat política.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.