dilluns, 5 de maig de 2014

L'AGENT 1002

Probablement, si us parlo d'un agent de la Policia Local del nostre poble amb l'identificador 1002, molt pocs sabreu de qui us parlo. Però, en canvi, si parlem del Sànchez, sí en José Sánchez, sabreu perfectament de qui es tracta i, molt possiblement no en sabreu parlar malament.
 
Doncs sí, l'amic José Sánchez. l'agent de policia degà dels policies del nostre poble, s'ha jubilat. El 23 d'abril passat va complir els 65 anys, quan el dia 7 de març passat en va fer trenta-quatre que feia d'agent de policia a Palau-solità i Plegamans.
 
Si el dia 3 d'abril es van complir trenta-cinc anys d'Ajuntaments democràtics, en Sánchez ha exercit com agent de policia al poble durant trenta-quatre d'aquests anys. Ell fou el primer agent de policia, entès com a tal, que el primer Ajuntament de la Democràcia, amb l'Alcalde Joan Payola al capdavant, va contractar o convocar la plaça per disposar d'un agent de policia com a primera pessa del que amb els anys ha suposat un autèntic i veritable cos de policia format per un total de vint-i-vuit membres entre agents, caporals, sergent, sotsinspector i inspector, a banda de les dues administratives actuals.
 
En Sánchez, diria que dels pocs policies que viuen al nostre poble, sempre ha sapigut conviure perfectament amb la seva condició de veí i amic amb la d'agent de policia. I aquí rau el mèrit del seu gran carisma i proximitat. Ell coneix més que ningú als seus veïns, a la gent del poble, la seva forma de fer i de ser..., i per això ha sabut actuar i tractar-nos a cadascun de nosaltres com millor ha sabut, partint de la certesa de conèixer qui som, com som i què és el que més ens convé en cada cas i situació.
 
Que un policia hagi sabut conviure i viure en mig de la gent del poble als que ha de vigilar, controlar, reprendre, requerir-los en tota mena de circumpstàncies, denunciar-los, sancionar-los, etc, té un mèrit que cal que valorem com realment correspon. El seu caràcter afable i proper ha fet que, de ben segur, a partir d'ara molts serem els qui trobarem a faltar algú que, més que ningú, haurà sabut interioritzar i comprendre la nostra idiosincràssia particular.
 
Al saber de la seva jubilació, no vaig poder fer altra cosa que trucar-lo per tal de, per una banda felicitar-lo, però per una altra, per reconèixer la seva gran aportació i dedicació al nostre poble i la nostra gent així com reconèixer la seva gran vàlua personal i professional.
 
Per tot això, en l'apartat de Precs i Preguntes del Consell municipal de Seguretat Ciutadana celebrat el passat dia 30 d'abril vaig voler deixar constància de totes aquestes circumpstàncies, demanant que se li fés algun tipus de reconeixement públic amb independència del que ja se sol fer als treballadors municipals que es jubilen aprofitant l'aperitiu de Nadal de cada any. I espero que, perquè s'ho mereix, pel que representa i per la seva proximitat amb tots els ciutadans, sigui portat a terme algun acte de reconeixement públic. Jo, de moment, he volgut fer el meu particular, perquè així ho sento i així m'agradaria que s'actués.
 
Sánchez: Moltes gràcies pels teus trenta-quatre anys de plena dedicació a tots nosaltres!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.