dilluns, 10 de juliol de 2017

ARNES O URNES!

No és aquest o aquell partit el que està a favor o en contra del Referèndum del proper dia 1 d'octubre. No és una qüestió de ser d'un color polític o d'un altre. He quedat absolutament saturat durant aquest cap de setmana de crítiques als Comuns, Podems i tota confluència haguda i per haver. I és que, ja sé que estem dins d'un sistema on els partits ho volen condicionar tot i on sembla que sense ells (malgrat ser imprescindibles per al funcionament de la Democràcia) la gent no sigui capaç ni de pensar ni d'actuar per sí mateixa.
 
És evident que la gent dels Comuns, l'Alcaldessa Colau, en Xavier Domenech i la cúpula de Podem a Madrid, tot això del Referèndum els ha passat pel damunt i, ells que tant bé es mouen en les reivindicacions socials contra la dreta, el neoliberalisme... i tot aquest discurs tant "bonic" els ha sorprès l'acord majoritari d'un Parlament (amb la ex-Convergència al mig) pel Referèndum d'autodeterminació del dia 1 d'octubre. Però noi, això és el que et passa quan t'obsessiones amb un discurs i vols oposar resistència fins a l'extrem a qüestions que, com que no has pogut liderar, pretens desacreditar i, si convé, fer-ne mofa.
 
Però, la realitat sempre s'acaba imposant. I quan totes les enquestes reflexen amb claredat que prop del 80% de la població catalana vol votar, hauries de pensar que no vas ben encaminat fent veure que la cosa no va amb tu, o que no s'està treballant en la direcció correcte, reivindicant un referèndum pactat que saps impossible, per acabar-te posicionant al costat de la dreta més radical i també dels falsos progressistes unionistes.
 
Sé molt bé com es deuen sentir una bona part de la militància de Comuns, Podem i companyia, perquè jo ja he passat per aquest tràngol. Sé com em sentia quan, essent militant independentista d'Unió Democràtica, escoltava en Duran i Lleida, Espadalers i companyia renegant del procés, del dret a decidir i, més encara, de la Independència. Per això més de dos mil militants ens vam donar de baixa del partit. Situacions similars es van donar al PSC, ICV i d'altres.
 
Per això, davant la impossibilitat de convocar un referèndum o consulta sobre la Independència, el que es va acabar fent són unes eleccions, les del 27S de 2015, que malgrat el problema d'haver de votar partits i no Sí o No, els resultats van ser prou eloqüents pel que fa a les opcions independentistes, i és aquest i cap altre, el motiu pel qual, complint amb els compromisos adquirits per la majoria parlamentària escollida pel poble, anirem a votar per un sí o per un no a la independència de Catalunya el proper dia 1 d'octubre. I qui us vulgui omplir el cervell amb històries sobre garanties, censos electorals i demés, vol dir que només en té un de problema: Por a que guanyi el Sí. La resta són falòrnies i excuses de mal pagador!
 
Avui fa set anys que vam anar, també des de Palau amb un bus contractat per CiU, a la primera de les grandioses manifestacions que ens han portat fins aquí. Ara som molts (jo també) els que ja en tenim prou de samarretes, punters i el que fés falta. Ara només ens resta votar. Fer-ho d'acord amb el que aprovi el Parlament, que per això el vam escollir entre tots..., i aplicar el resultat, ens agradi o no.
 
No tenim por d'amenaces absurdes, d'arriscar el patrimoni, que ens retirin urnes, que suspenguin una autonomia que fa molts anys que ja n'està de suspesa. Ara toca Caixa o Faixa, o com deia l'altre dia el President Puigdemont en l'acte d'alcaldes i alcaldesses de tot Catalunya compromesos amb la celebració del Referèndum del dia 1 d'octubre al que vaig tenir l'honor d'assistir: "Arnes o urnes"! Doncs això, cal optar pel futur i per la Democràcia, o bé pel passat i l'autoritarisme intolerant!
 
VOTAREM!!!

Virus-free. www.avast.com