dijous, 15 de gener de 2009

PERDENT LA POR, DESFENT L'ENGANY

Els catalans som un poble viu i actiu amb un futur esplèndid per davant. Depenem de nosaltres mateixos per desencallar el país de l’atzucac on ens trobem.
La situació actual és com si del llibre de la Història de Catalunya no en poguéssim passar les pàgines. Com si haguéssim quedat encallats en un capítol
concret i no precisament el més gloriós. El problema és que la pàgina que ens permet passar al proper capítol no està enganxada ni encallada físicament,
sinó que en som els lectors, els protagonistes, els que no ens veiem amb cor de passar-la.

Encara és molt ampli el número de persones que diuen allò de “jo estaria d’acord amb la independència, però com que és impossible...” o “la solució a tot
seria ser independents, però no estic disposat a passar pel conflicte que això suposaria”. És a dir, ha calat fortament la creença que un procés d’independència
és inviable o que aquest provocaria que els espanyols fessin sortir els tancs al carrer i es produiria un conflicte armat, una guerra. També es creu que
la independència ens deixaria econòmicament en una situació difícil perquè els espanyols farien boicot al nostre comerç i a les nostres empreses.

És a dir, que la llibertat catalana és més un combat psicològic que no pas un combat legal o econòmic o polític, estrictament. En funció de la capacitat
que tinguem els independentistes de foragitar aquests fantasmes del pensament dels nostres conciutadans -molts d’ells independentistes atemorits-, tindrem
la clau del nostre futur com a poble. La independència de Catalunya s’estudiarà de ben segur en els llibres de text de les escoles d’aquí a alguns anys.
Depèn de nosaltres que es comenci a estudiar aviat o que encara calgui esperar un temps.