dimarts, 15 d’octubre de 2013

EL GOVERN DE LES LAMENTACIONS

Quan, com ara em passa, veieu que no parlo de Palau-solità i Plegamans, del que s'hi fa i sobretot desfà, del que hi passa..., no és que no sàpiga què dir. Hi ha molts aspectes a tractar. Però, si sóc el Portaveu del principal grup de l'oposició i el que em correspon és valorar el dia a dia de la feina del govern, el que em trobo és bàsicament amb un desert. Ara fa uns dies, algú em va dir: "com que vosaltres (referint-se al govern anterior) vau fer molt, vau transformar el poble, es va invertir tot el que no s'havia invertit en dotze anys, doncs tot eren pegues, irregularitats, denúncies públiques amb totes les falsetats que es vulguin, etc. Ara, com que no es fa absolutament res, com que es desfà en nom de la crisi i els pressumptes incompliments de les altres administracions..., doncs, poques crítiques es poden fer. És una mica allò de "el que fa s'el critica, i al que no fa no se li diu res!.
 
I, aquest desert, aquesta inacció política i de gestió municipal, és el que provoca una situació d'endormiscament general en el que l'Ajuntament es dedica bàsicament a les bones paraules, a les fotografies amb qui sigui i pel que sigui i, sobretot, a anar executant un pressupost dirigit i orientat fonamentalment a anar tapant forats, a arranjar una vorera aquí, un tros d'asfaltat allà, i anar fent com el Met de Ribes.
 
Llegeixo avui a la web municipal una informació relativa a l'imminent inici de reasfaltats de diversos carrers del poble. M'ha sonat igual que aquella notícia de cada estiu que ens diu que s'estan fent treballs de pintat i manteniment als centres escolars del poble. I és que, sembla que ens vulguin explicar quelcom grandiós. Durant l'anterior legislatura, una de les innovacions en l'àmbit administratiu que es van aconseguir, malgrat determinades traves que ara no comentaré, va ser la creació de processos i concursos públics d'asfaltat dels diversos carrers de la vila, sense que, en els referits processos es concretés de quines vies exactament es tractava d'arranjar. Va costar, però al final, els concursos que expressaven la necessitat de procedir a asfaltar tants quilòmetres de carrer sense determinar es van tirar endavant, permetent que, cada any, i per tant això no és nou, s'asfaltessin molts quilòmetres de carrers en mal estat, (i no només els dotze quilòmetres d'enguany), concretant-se quins en base als criteris tècnics del personal tècnic municipal que, val a dir, era el mateix que ara.
 
En aquests moments ens volen vendre aquesta notícia com si ens trobessin davant d'una inversió gairebé faraónica. Però, no. És pur tràmit. És el que toca fer cada any, i només faltaria que ni en això s'actués!
 
Ho explicava l'alcaldessa amb grandiloqüència a Ràdio Palau el passat dijous dia 10. Com també ens cridava l'atenció d'una forma ostentosa respecte del Pla d'ocupació municipal aprovat recentment pel ple. Un pla, que segueix les directrius de la Diputació de Barcelona, tal com ho estan fent molts altres municipis. Ens valorava el que suposarà per a moltes famílies el fet que quatre persones amb un atur de llarga durada de Palau puguin aconseguir feina de paleta o jardiner amb un contracte de sis mesos. I penses: quina raó que té. Si poden ser quatre, tot i que és poc, més val això que res. Però, quan penses una mica recordes que potser sí que aquest titular els sortirà bé, però potser que recordem a aquella treballadora del DESOC que aquest govern va acomiadar, o el tècnic de Medi Ambient que ara també ha estat acomiadat, i algun altre al que no em referiré. Per tant, que la hipocresia no s'apoderi de la política, i si bé està molt bé fer plans d'ocupació, o acollir-nos als de la Generalitat, també des del propi consistori no contribuim a engrandir les llistes de l'atur fent fora a treballadors que, pel sol fet d'haver entrat a prestar els seus serveis durant l'anterior legislatura, ja saben que són el punt de mira de l'actual govern.
 
Són moltes les qüestions que em van venint al cap, però millor que ho anem dosificant. Per cert, en el proper plenari d'octubre toca aprovar impostos. Sí, les ordenances fiscals. Al final del ple de setembre ens van dir que ens cridarien per comentar i discutir-les. Al final, ens van convocar a una reunió explicativa per ahir dilluns, és a dir, una setmana abans de la Comissió informativa. La qüestió és que, abans no ens expliquessin als grups municipals de l'oposició, ja les va explicar l'alcaldessa per la Ràdio el passat dijous. Conclusió: com que som uns ciutadans més, no cal que ens cridin; ja ens n'assabentem per la Ràdio com la resta del poble. Així, no sé què volen negociar!