dijous, 17 d’octubre de 2013

SÍ, LAMENTACIONS

I molts dels que em seguiu, em pregunteu: Per què dius que aquest govern de Palau és el de les lamentacions? I penso que, potser sí que a l'explicar-me sobre diverses qüestions relacionades amb el dia a dia del poble, no va quedar prou clar a què em referia quan parlava de lamentacions.
 
Doncs, molt fàcil. No només ens trobem davant d'un govern que no governa, que desfà en lloc de fer, i que, a més, sol fer d'oposició a l'oposició. Quàntes vegades m'ho heu sentit dir o llegit! Sino que, per si fos poc, les minses iniciatives que emprèn solen justificar la seva tardança en el fet afirmant que no perceben les subvencions i que no poden fer absolutament res.
 
Penseu en els resultats pressupostaris i en les liquidacions comptables anuals des del primer dia de la legislatura. Sempre pressupostos i liquidacions amb positiu, amb gran romanent i amb superàvits, com el de 2012, de gairebé dos milions d'euros. Però, resulta, segons el govern, que si no perceben subvencions de les altres administracions, no poden fer res. Fins i tot la pròpia alcaldessa, en el seu discurs d'inici de la Festa Major, va voler dir que, si no s'estava fent res, si no s'asfaltaven encara carrers, arranjaven voreres, reparaven fanals, etc, era `per culpa de la Generalitat, la Diputació o qui sigui, sempre, és clar, que no estigui governada pel PSOE!
 
Algú es creu aquests discursos? Que no saben que moltes subvencions no es poden cobrar fins que no justifiques que l'obra s'ha acabat? Així, sí que en faran poca de feina!
 
A l'entrevista realitzada a l'alcaldessa el passat dijous dia 10, va repetir fins a la sacietat aquest discurs. Va dir, sabent que no és veritat, que la Diputació enguany no atorga subvencions ni crèdits als Ajuntaments, cosa que no és veritat. Va dir que fins que no percebin les subvencions de la Diputació no podran arranjar carrers ni voreres. Va dir que sort dels plans d'ocupació endegats pel consistori ja que la Generalitat no en feia cap, després que durant el darrer ple ens adherissim a uns plans d'ocupació encapçalats pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat. Va parlar d'un deute astronòmic de la Generalitat, quant, en realitat, actualment només deu poc més de tres-cents mil euros. Cal tenir memòria i recordar quan la generalitat del tripartit i el govern Zapatero debien a Palau un total de cinc milions d'euros i els socialistes palauencs es negaven a votar a favor de la seva reclamació.
 
En definitiva, no només aquest govern es dedica a allò que s'en podria dir "el mínim vital", sino que, quan no fa ni això, la culpa sempre és dels altres. Però, tingueu sempre present el superàvit dels dos milions d'euros; potser arribareu a una altra conclusió!
Per cert, sé que ICV ha guanyat el contenciós que va interposar sobre l'acord d'adjudicació de les obres i gestió de la Piscina municipal. Felicitem-los. Però, recordem que, quan algú és a la vegada demandant i demandat, el jutge sempre acaba donant la raó al primer, ja que el segon expressa la seva conformitat amb la reclamació efectuada. Si ICV formula una demanda contra l'Ajuntament, i quan aquest és emplaçat com a demandat, ja està governat per qui va presentar la demanda, els advocats del consistori defensaran exactament els mateixos interessos i pretensions de la demanda inicial. Per tant, el jutge donarà la raó en tot a l'actora. Així doncs, cap novetat en la sentència dictada.