dijous, 13 de març de 2014

PARLEM DE LA POBRESA A CATALUNYA?

Aquest vespre he participat en el debat, Palau a Debat, de Ràdio Palau. Com a conseqüència del Ple del Parlament de Catalunya celebrat entre ahir i avui sobre la pobresa, aquesta qüestió hi ha estat present. I, en aquest sentit, em venen al cap tot un seguit de propostes i reflexions:

 

1) Com a conseqüència dels cinc anys de crisi, hi ha moltes persones i famílies que han caigut en la pobresa. Quan parlem de pobresa no ens referim a la que afecta a persones que provinguin de situacions laborals complicades, de famílies desestructurades o de vulnerabilitat social només, sinó de persones i famílies senceres que s'han trobat a l'atur d'un dia per un altre.

 

2) És preocupant l'augment de  la pobresa infantil. Els nens i les nenes són, juntament amb altres col·lectius vulnerables, aquells que ens obliguen a mantenir-nos ferms en la necessitat de dur a terme totes les mesures possibles per a revertir aquesta situació de crisi econòmica i reforçar la cohesió social. No hem d'oblidar mai que la crisi econòmica té greus conseqüències socials i també de salut.

 

3) Cal evidenciar el nostre clar convenciment de la necessitat d'actuar per lluitar i pal·liar les conseqüències de la pobresa i la marginació, així com atacar les causes de les desigualtats i la pobresa.

 

4) Cal un compromís clar per anar cap a una progressiva reversibilitat (devolució social), tant fiscal com de serveis, és a dir, a retornar a la societat, especialment a les persones, a les famílies de classe mitjana o treballadora i als treballadors autònoms, tot allò que han perdut en aquests anys de crisi, de tal manera que retornin als nivells de benestar i de càrrega fiscal anteriors al començament de la crisi.

 

5) Es fa més necessari que mai impulsar un pacte entre les forces polítiques i agents socials per enfocar el final de la recessió de manera que la recuperació econòmica, arribi quan arribi, permeti un reequilibri entre aquells que han estat els més castigats per la crisi i els que no s'han vist afectats greument per la mateixa, amb l'objectiu de recuperar les classes mitjanes que ha estat i són les grans perjudicades. 

 

6) Mai no existirà un ordre social tan just i solidari que no pugui ser millorat i que, per tant, qualsevol societat, qualsevol ordre, pot ser millorat perquè és essencialment perfectible com tota obra humana.

  

7) Cal Procurar que cap persona visqui per sota del límits imprescindibles.

 

8) Preocupar-nos pels desnonaments, les rendes mínimes, per les persones grans que ja no es poden valdre per si mateixes.

 

9) S'ha d'aplicar Una alternativa que empri decididament la força de l'Estat per establir un marc regulatori, al temps que és capaç d'aprofitar la força del mercat per a la generació de riquesa: tant mercat com sigui possible, tant Estat com calgui, amb la següent fita posada al servei de la comunitat i de la construcció nacional de Catalunya, sempre oberts al món global, però amb l'atenció específica a aquells que no el poden seguir.

 

10) Finalment, cal que es doni una "justícia bàsica" en virtut de la qual tots els homes i dones tinguin garantits els drets fonamentals com a ciutadans i també una dotació material bàsica que els permeti, viure dignament i participar en les principals activitats de la societat. Les persones tenen determinats drets pel simple fet de ser persones.

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.