dijous, 21 de juny de 2012

SÓC UN AUTÈNTIC POLÍGLOTA!

A banda d'Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer, que no tenen cap problema en reconèixer que la llengua que parlen habitualment és el català, estic asturat de pensar el munt de llengües en el que sóc capaç d'expressar-me. Parlo el català propi del principat, domino a la perfecció el valencià, amb les seves variants de Castelló i Alacant, on hi vaig viure set anys, domino el mallorquí, eivizenc i menorquí, i, des d'ahir, ja en tinc una altra al sac: l'Aragonès Oriental, creat i concebut per una psiquiatra manya nascuda a Ripoll que l'odi als seus orígens l'ha feta assolir unes quotes de deliri dignes de l'anàlisi d'altres professionals del seu rang amb més experiència i coneixements que no pas els que ella ens mostra.
 
Però, és clar, suposo que, seguint els mateixos criteris emprats per anar creant noves llengües que no tinguin res a veure amb la catalana, també dec dominar perfectament el castellà standart, l'andalús, el càntabre, el bolivià, el peruà, el xilè, l'argentí, i totes les llengües que es parlen per l'Amèrica del sud que, curiosament, mostren certes similituds amb el castellà en un nivell molt semblant al del català del principat respecte de les pressumptes llengües parlades a d'altres contrades com València, aragó o les Illes balears. No m'atreveixo a parlar de Páïsos Catalans, no fos que encara tingués problemes.
 
Deixant-nos de més veleïtats respecte de la llengua, el cert és que les ànsies d'aniquilació del català no tenen límit. És tant, però tant evident que des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó es parla la mateixa llengua, que no cal perdre ni un sol segon en discutir certeses indubitades.
 
L'autoodi d'alguns catalans per tal d'assolir vés a saber quins objectius, pot arribar a fer més mal que el que projecten alguns espanyols contra la nostra cultura i el català. A Mallorca el president Bauzá ja ha rebut la resposta que es mereixia davant l'enèssim intent de divisió dels nens i nenes de les illes per raó de la llengua amb la que els pares preferien que fossin escolaritzats. Al País Valencià sembla que alguna cosa es comença a moure en relació a la defensa de la seva identitat, llengua i cultura.
 
Simplement, ens hem de mantenir ferms, com sempre hem fet, en la defensa de la nostra llengua. Utilitzembla sempre, amb tot i per a tot. Parlem-la amb qui ens parli amb una altra llengua com a mostra de la nostra fortalesa cultural i nacional; que vegin que per respecte, per educació, per integració, els qui no l'usen de forma habitual, el millor és que l'adoptin com a seva. serà a leshores quan, peti qui peti, serem nosaltres i només nosaltres els que decidirem el què i el com sobre la llengua i el país. Ningú podrà ficar-se on no li demanin!