divendres, 14 de febrer de 2014

QUÈ DIU LA "SACROSANTA" CONSTITUCIÓN?

El discurs de la por, davant l'imparable embranzida de l'independentisme a Catalunya, es centra d'una forma repetitiva, enganyosa i visceral, en determinats arguments relatius als conceptes de Soberanía Nacional, Indisoluble Unidad de la Patria, que si l'exèrcit és l'encarregat de garantir aquesta unitat i independència d'una nació que ells anomenen España..., però, en canvi, passen per alt molts preceptes del mateix text legal i amb el mateix rang normatiu que, no els interessen, però que són igualment aplicables i exigibles.
 
I és que, per exemple, en el mateix article 1 s'ens diu:
 

Artículo 1

1. España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.

 

L'article 3, després de dir que el castellà és la llengua oficial de tot l'estat i que els ciutadans l'han de conèixer i tenen el dret d'usar-la, també diu:

 

Artículo 3

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

 

Val la pena també, que ens fixem en com es remarca la tasca dels partits polítics com a representants del pluralisme i la Democràcia, quan a l'article 6 expressa:

 

Artículo 6

Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.

 

I, un dels articles més destacables d'aquest apartat el constitueix l'article 9 que, a banda d'establir el principi de legalitat i gerarquia normativa, el seu apartat 2 resulta d'una grandíssima transcendència a l'hora d'analitzar la legitimació i viabilitat del que en aquest moments reclamem: Poder VOTAR!

I, en aquest sentit, cal que llegim, paraula per paraula, aturant-nos a valorar cadascun dels seus significats, per adonar-nos que, tant o més important que els principis que s'aleguen per rebutjar la nostra voluntat, és el fet d'exercir la llibertat individual i col·lectiva sabent que els Poders Públics han de garantir plenament el seu exercici: L'article 9, apartat 2, estableix:

 

2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdad del individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos que impidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social.
 
Aquest és un modest anàlisi del que, de moment es reflexa en el Títol Preliminar d'aquesta Constitució. Seguiré properament comentant diversos aspectes del text que, vés a saber per quina raó, no acaba d'interessar que s'en parli.
 
Ah, per cert, abans del Títol Preliminar hi ha el Preàmbul, que és l'apartat on s'hi reflexen els principis inspiradors del que anomenen Llei de Lleis. Un d'aquests principis diu:
 

Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.