dimecres, 14 de novembre del 2012

JO VULL FER VAGA CONTRA L'ESPOLI FISCAL

Ja som al final d'un nou dia de vaga general. avui a Palau-solità i Plegamans, amb majoria d'empreses funcionant a porta tancada, els comerços oberts en la seva pràctica totalitat, una escola bressol que no s'ha aturat i l'altra a mitges, la resta de centres escolars amb una mica de tot. L'ajuntament treballant en un 70% del seu personal, comptant que, entre els que no han anat a treballar, també hi figuraven com a vaguistes els que tenien permisos, dies d'assumptes propis, dies pendents de vacances etc. Una manifestació organitzada per la Plataforma Groga amb alguns mestres i més estudiants al darrera, a més del comitè d'empresa municipal. I poca cosa més.
 
Els sindicats s'han adonat que, si no actuen d'aquesta manera, i s'intenten justificar fent aquest tipus d'accions, perden tot el sentit. sindicats espanyols i espanyolitzats amb tot aquell seguit de forces polítiques que els fan la gara gara amb l'únic objectiu del soroll polític sense més.
 
De veritat algú pensa que tot això serveix per alguna cosa? De veritat que encara hi ha algú que se li escapa que aquelles forces que han portat a la ruïna aquest país són les més favorables a fer vagues i el que calgui contra un govern, el català, que va deixar un deute al 2003 de deu mil milions d'euros i que n'ha heredat un, al cap de set anys, de cinquanta mil milions d'euros?
 
Vull fer vaga per protestar pels més de setze mil milions d'euros que marxen cada any cap a Espanya i no tornen. Vull fer vaga pels prop de 2500 euros que cada català, sí, del més petit fins al més gran, envia cap a Espanya cada any i no s'ens retorna. Vull fer vaga pels mil cinc-cents milions d'euros que Espanya no ens abona pel fons de competitivitat establert en lleis orgàniques estatals; pels prop de mil milions que Espanya ens deu de la clàusula adicional tercera de l'Estatut retallat. Vull fer vaga perquè Catalunya deixi de ser l'únic territori amb autopistes de peatge, perquè ens poguem gestionar els nostres ports i aeroports. Per deixar de tenir vies i carreteres tercermundistes com la N2 o els trens de rodalies, mentre els altres, amb els nostres diners fan autovies gratuïtes sense cotxes, AVEs sense viatgers, aeroports sense avions.....; i podria continuar.
 
És per tot això que jo voldria fer vaga. Perquè, si Espanya cumplís amb la llei, si Catalunya pogués recaptar i gestionar els seus impostos, no caldria patir per la Sanitat Pública, ni per l'Ensenyament, ni pels serveis socials més elementals.
 
Vull fer vaga contra l'Espoli fiscal!
 
Però, la vaga no s'ha fet per això. S'ha fet una vaga política, i resulta simptomàtic que només a Espanya i Portugal s'hagi fet una vaga general. Uns diran que el seguiment ha estat del 85%: ningú s'ho creu. Els altres que del 15%: tampoc no ens ho creurem.
 
Vull viure en una Catalunya independent. en una Catalunya en la que no es convocaran vagues en campanya electoral; doncs, la democràcia rau, precísament, en votar per demostrar un descontentament amb la força que governa. Però, com que aquí els sindicats s'han de justificar per mantenir el seu statu quo, fan una vaga contra governs que saben, al menys en el cas de Catalunya, que seguiran governant per gaudir de la total confiança de la gent.

Una de les moltes coses que caldria que fessin els sindicalistes per tornar a ser creïbles és no prendre a la gent per imbècil.
 
"El tall de carreteres no és una coacció, és una visualització", ha afirmat el sindicalista Joan Carles Gallego en declaracions als micròfons de Rac1. I ha insistit que "no pot ser que el dia d'una vaga tot funcioni normal". Gallego no ha volgut reconèixer que la feina dels piquets informatius supera aquesta funció i els ha defensat denunciant el fet que "hi ha hagut alguns casos d'empresaris que han fet servir la por" per evitar la vaga.
 
CODI PENAL
 
DE LAS COACCIONES.

Artículo 172. 

1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados.

Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código.