Blog d'opinió jurídica i política, d’un mig palauenc, mig plegamaní, que s’estima el seu poble i el seu país.
divendres, 30 de novembre del 2012
CONFLICTE SOCIAL I PRESSUPOSTOS PRORROGATS!
dijous, 29 de novembre del 2012
CAL UN CRITERI DE COL·LABORACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIVATS DEL MUNICIPI
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA RELATIVA A LA POLÍTICA DE COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIVATS DEL MUNICIPI
Atès que a Palau-solità i Plegamans s'editen i publiquen actualment dues revistes privades de periodicitat mensual dedicades a la informació local, l'opinió i la publicitat; tot i que en determinats periodes han estat més les revistes que s'han editat, independentment de les que es publiquen puntualment relacionades amb
Atès que, tradicionalment, l'Ajuntament ha mantingut una col·laboració estreta amb els diferents mitjans de comunicació privats editats en paper a Palau-solità i Plegamans, insertant-hi informació puntual, anuncis i publicitat de les diferents activitats organitzades pel propi consistori, sempre que aquests mitjans hagin actuat d'una forma independent, plural i respectuosa amb les persones i les institucions.
Atès que durant l'anterior legislatura es va deixar d'encartar el Butlletí d'Informació Municipal en dues de les tres revistes existents aleshores amb l'objectiu d'endegar una nova línia de comunicació, similar a l'habitual en altres municipis com el nostre, amb la distribució independent del butlletí municipal amb periodicitat mensual. La voluntat del govern municipal va ser mantenir un tracte de col·laboració igualitari amb totes tres revistes, insertant-hi un anunci mensual a cadascuna.
Atès que a partir d'aquell moment la revista Alzina que comptava en la seva redacció amb la col·laboració estreta de l'actual regidor de Comunicació, sr. David Abascal García, també creador i dissenyador de la seva pàgina web- va manifestar el seu desacord amb la nova fòrmula comunicativa municipal i va iniciar una ofensiva de desgast contra les forces majoritàries d'aquell govern, amb atacs personals, manca de respecte institucional i informacions basades en els rumors i en el menyspreu cap aquell govern, sense contrastar les informacions publicades, i que aquesta situació va portar a renunciar a insertar continguts a l'Alzina.
Atès que des que l'actual govern municipal va prendre possessió el juny de 2011, amb el Sr. David Abascal García ja com a Regidor responsable de l'àrea de Comunicació, s'ha optat decididament per potenciar al màxim la col·laboració econòmica i d'inserció d'anuncis, informació, reportatges i publicitat d'activitats diverses, bàsicament només amb la revista Alzina, un dels dos mitjans escrits impresos actualment al municipi, en detriment de l'altra revista, tot i mantenir l'Ajuntament l'edició, la publicació i la difusió del butlletí d'informació propi.
Atès que la diferència de tracte entre un mitjà i l'altre resulta del tot censurable, no ja pels principis de coherència i equitat que ha de guiar a qualsevol administració com la local, sinó perquè en el cas que ens ocupa s'ha optat per beneficiar, en la inserció d'informació i, per tant, en la facturació econòmica de l'Ajuntament, el mitjà amb menys tiratge, amb menys exemplars al carrer i amb menys pàgines i continguts, però amb continguts clarament partidistes i al qual està estretament vinculat l'actual regidor de Comunicació,
Atès que des del dia l'1 de gener de 2012 fins al dia 31 d'agost del mateix any, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans ha destinat més de 8500 euros a la revista l'Alzina i només
Atès que es fa necessari recuperar la normalitat en la relació i col·laboració de l'Ajuntament amb els mitjans de Comunicació privats del poble.
Es proposa al Ple l'adopció de l'acord següent:
- Reprovar l'actuació de l'equip de govern municipal i del Regidor de Comunicació Sr. David Abascal García, pel que fa al tracte preferent a una de les dues revistes impreses editades al nostre poble, destinant-li quatre vegades més de diners que a l'altra, malgrat gaudir aquesta última d'una major implantació i distribució.
- Reprovar la destinació d'importants quantitats de diner públic, procedent del pressupost municipal, a editar un programa especial de Festa Major -al marge del programa tradicional que ja gaudeix del seus propis format i distribució-, a la revista Alzina amb la finalitat d'afavorir interessos ocults o de retornar favors poc coneguts. També reprovar que s'hagin destinat d'altres destacables imports a la mateixa revista en concepte d'una "Col·laboració periodística informativa" de molt difícil justificació, i d'altres similars com, per exemple, reportatges sobre la Policia Local o sobre l'any de govern, resultant sempre injustificables i menys ara, en moments com els actuals de manca d'entrada de recursos en les arques municipals.
- Instar al govern municipal que, mitjançant informe previ del Consell municipal de Comunicació, inserti les informacions, anuncis o publicitat d'activitats municipals en base a un tracte igualitari dels diferents mitjans privats de Comunicació, la seva distribució, tiratge, implantació, i que prioritzi la veracitat en les informacions que publiquen, el respecte a les persones i a les institucions, potenciant al mateix temps el butlletí d'informació municipal existent.
dimecres, 28 de novembre del 2012
DEFENSEM LES PETITES I MITJANES EMPRESES I ALS AUTÒNOMS
aquesta és una altra moció que es debatrà i votarà en el plenari de demà a proposta de CiU:
MOCIO PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGENCIA I UNIO DE PALAU-SOLITA I PLEGAMANS EN DEFENSA DE LES PETITES I MITJANES EMPRESES I AUTONOMS, AMB EL PAGAMENT DEL IVA PREVI COBRAMENT DE LA FACTURA.
Atés que la Llei 37/1992, de 28 de desembre , és la norma jurídica que regula les obligacions fiscals de les petites i mitjanes empreses i autònoms a l`efecte de l`impost sobre el valor afegit.
Atés que la regulació de l`impost sobre el Valor Afegit és competencia exclusiva de l`Estat español i que, per tant, aquesta és l`única administració competent per a qualsevol modificació de la normativa sobre aquest impost.
Atés que les petites i mitjanes empreses representen el 99,80 % del total de les empreses de Catalunya.
Atés que les petites i mitjanes empreses donen feina al 71,80 % dels ocupats, i representen una important via d`entrada al mon laboral dels nostres joves.
Atés que les petites i mitjanes empreses generen el 59,70 % del Valor Afegit Brut de l`economía catalana.
Atés que les petites i mitjanes empreses i autònoms són, la base del teixit empresarial català i del nostre poble, així com el motor principal de la nostra economia, generadors nets d'oportunitats laborals i catalitzadors de la desitjada reactivació econòmica.
Atés que la prioritat actual és la generació d'ocupació i la reactivació econòmica del nostre poble.
Es Proposa al ple l àcord següent:
1. Instar al Govern de l'Estat espanyol que s'iniciïn els tràmits d'una Proposició de Llei de modificació de la Llei de l'impost sobre el valor afegit que afecta a les petites i mitjanes empreses i autònoms.
2. Que la modificació de la Llei de l'impost sobre el valor afegit permeti que les petites i mitjanes empreses i autònoms paguin l'IVA un cop hagin cobrat la factura, i no en el moment d'emetre la factura com passa actualment.
3. Traslladar aquests acords al Ministerio de Economía y Competitividad, al Ministerio de Hacienda i al Ministerio de Empleo tot demanant el suport del Govern de l'Estat, del Congrés i del Senat.
4. Traslladar aquests acords a la Conselleria d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
5. Fer arribar aquests acords a tots els grups del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, representants dels empresaris i sindicats de la nostra comarca, Així com a les dues associacions de comerciants de Palau-solità i Plegamans i a l'entitat del Polígon industrial Riera de Caldes.
dimarts, 27 de novembre del 2012
PER UN IVA CULTURAL REDUÏT
MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RECLAMACIÓ D'UN IVA CULTURAL REDUÏT
- Atès que la decisió per part del Govern de l'Estat d'augment desproporcionat de l'IVA a partir del passat mes de setembre de 2012 i de forma permanent en el futur, perjudicarà no només a les famílies i les empreses, sinó també a les administracions locals; però, d'una forma molt important al món de la Cultura, passant d'un tipus del vuit al vint-i-un per cent.
- Atès que aquest augment pot suposar una disminució del consum en general, però de forma molt especial i significativa a tot el que fa referència a la Cultura, espectacles artístics, cinema, teatre, etc., per part dels ciutadans, agreujant la situació que ja de per sí pateix en aquests moments el mon de la Cultura.
- Atès que aquesta pujada pot iniciar l'èxode cap a mercats internacionals més avantatjosos i a més pot impossibilitar l'entrada d'artistes estrangers al mercat del nostre país.
- Atès que aquest increment impositiu afectarà la nostra capacitat d'exportar i importar art i cultura , en esdevenir un mercat poc competitiu respecte a altres països
- Atès que la pujada del IVA REDUIT del 8 % fins al tipus general del 21 % afectarà de manera directa al mon del teatre, cinemes i museus i de la cultura en general.
Es Proposa al ple, l'acord següent:
- Que el Govern de l'Estat espanyol reconsideri la decisió presa en relació al desorbitat increment del tipus d'IVA aplicable als productes culturals, i no faci efectiu aquest augment de l'IVA que perjudica greument famílies, empreses i institucions locals, però, de forma molt especial al món de la Cultura.
- Que el Govern de l'Estat faci els tràmits necessaris per a que el món de la Cultura mantingui l'IVA com antuvi, i s'estudiï la possibilitat d'aplicar-hi un IVA super-reduït en favor del foment de la nostra Cultura.
- Que aquest acord es faci arribar al President del Govern Espanyol, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les principals associacions catalanes del món cultural, Òmnium, associacions d'exhibidors de cinema, associacions teatrals i a la Societat General d'Autors i Editors, SGAE.
dilluns, 26 de novembre del 2012
87 A 48
divendres, 23 de novembre del 2012
ALEA JACTA EST!
dimarts, 20 de novembre del 2012
S'ACOSTA EL FINAL DEL PARTIT I DE MOMENT, DESPRÉS DEL DEBAT, ANEM GUANYANT!
Fa uns mesos el diari digital El Matí, ja va fer un editorial advertint que l'estat espanyol feia i faria servir tots els mitjans al seu abast per evitar el què cada dia sembla més irreversible: la independència de Catalunya i la constitució d'un estat propi. Les clavegueres de l'estat tenen amplia i continuada tradició en maniobres maldestres. Ara veuen que s'hi han d'aplicar més a fons. També hi ha qui emparant-se en la llibertat de premsa sempre ha preferit més les dutxes daurades que les dutxes escoceses. Qualsevol que destaqui i tingui opcions d'incidir en l'avanç cap a la independència és i serà objecte d'atac i difamació. Preparem-nos. Però la nostra resposta ha de ser sempre la mateixa: democràcia i joc net. Idees clares, moral de victòria, defensa conjunta i fortalesa mental. Aquesta és la nostra carta de presentació al món. Com més ens ataquin, més ridícul internacional faran. Però no hem de deixar que en plena campanya electoral ens marquin i condicionin des de fora l'autèntica i lliure voluntat dels catalans.
El debat de diumenge a TV3 va evidenciar l'existència de dos mons polítics ben diferents. Un format pel triangle català Mas, Junqueras i Herrera, que correspondria a un país normal, i l'altre pel triangle espanyol Navarro, Camacho i Ribera. Tots dos, triangles rectangles, amb un Mas sincer i institucional i un Junqueras didàctic i planer en els dos vèrtex en altura d'un mateix costat per on es mouran vots fins el dia de les eleccions. Per després veure's forçats a una desitjable i lleial col·laboració futura. I un Herrera brillant, al vèrtex d'una desmemoriada, pel que fa al tripartit, i indefinida, pel que fa a l'estat propi, hipotenusa, amb vocació de substituir al PSC com a principal partit de l'oposició. I un triangle espanyol amb un trist Navarro, sense discurs ni credibilitat, també situat en el vèrtex d'una minsa hipotenusa que l'uneix a una frívola Camacho i un demagog Ribera, que xucla vots dels altres dos, situats en els vèrtex inferior i superior d'un mateix front.
Com a conclusió del debat, si sobreposem els dos triangles, malgrat el soroll extern i intern, ens continua sortint una estelada.
dilluns, 19 de novembre del 2012
NO ENS FARAN CALLAR!
Totes les informacions publicades pel diari El Mundo són completament falses.
Aquests atacs l'únic que volen és silenciar la veu d'un poble. Ataquen el President Mas perquè com a president li ha donat la veu al poble perquè pugui exercir el dret a decidir democràticament el seu futur i aquest és el dret que volen aniquilar, silenciar i fulminar. Però no ho aconseguiran.
El Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que és el que porta el cas Palau,va emetre divendres un comunicat de tres punts on aclareix que:
1. Des del mes de maig quan la Policia va remetre al Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona el seu darrer informe sobre el Cas Palau, el Jutge instructor no ha encomanat a la Policia cap ampliació ni cap nova investigació sobre aquest cas.
2. Al Jutjat no li consta que la Policia estigui duent a terme cap nova investigació sobre el Cas Palau i, per tant, desconeix l'existència de qualsevol mena d'informe que la Policia hagi pogut elaborar sobre el cas.
3. Ni la Policia ni cap altre òrgan de la policia judicial pot dur a terme investigacions sobre un assumpte que és objecte d'investigació judicial sense el mandat del Jutge instructor i que, en tot cas, qualsevol informació que pugui obtenir la policia ha de ser comunicada de manera urgent i exclusiva al Jutge instructor del cas.
Des de Convergència Democràtica de Catalunya es va anunciar que es presentarà de manera immediata una querella criminal per injúries greus i calúmnies contra el diari El Mundo i els periodistes que firmen la
informació.
Convé recordar que el diari El Mundo és un dels mitjans de comunicació que més durament ha carregat contra l'escola catalana i contra el nostre model d'immersió lingüística i que és un mitjà especialitzat en crear polèmiques. Per exemple, a dia d'avui, El Mundo encara defensa que va ser ETA l'autora dels atemptats de l'11-M a Madrid o que manté que a Catalunya no hi ha convivència com a conseqüència d'un conflicte lingüístic que discrimina els ciutadans de parla castellana.
Lamentem profundament l'actitud dels partits catalans, especialment d'aquells partits que es diuen patriotes, que en lloc de fer costat al president del seu país quan és atacat amb mentides, es posen al costat d'aquells que són capdavanters en les campanyes més dures contra Catalunya.
Nombrosos partits catalans han sortit repetidament a criticar el diari El Mundo quan aquest publicava informacions que atacaven a Catalunya. Com és que avui aquests partits no han fet el mateix? Per què es creuen avui les informacions d'El Mundo quan mai se les han cregudes? Per què aquests partits no surten avui a
defensar el President de la Generalitat?
divendres, 16 de novembre del 2012
LA MIRADA DESAPASSIONADA?
Recordeu que DEMÀ dimecres, 7 de novembre de 2012, a les 19 hores, la sala d'actes de l'ICASBD acollirà una interessant conferència/xerrada titulada "Secessió i Dret internacional: una mirada desapasionada".
La sessió, organitzada per Joves Advocats de Sabadell, abordarà la realitat política nacional i, especialment, els darrers esdeveniments que han obert, més que mai, el debat públic sobre qüestions jurídiques que formen part de la tradició jurídica del Dret Internacional.
En aquesta conferència s'abordaran aspectes claus d'aquesta temàtica, com ara l'existència en sí mateix d'un "dret a la secessió" en el dret internacional; la relació entre el fenòmen actual a Catalunya i el dret a la lliure determinació dels pobles; quines són les regles del dret internacional que guien la qüestió de la pertinença a organitzacions internacionals de les noves persones jurídiques emergents; què passa en matèria de béns, arxius i deutes, en els processos de succesió d'estats; o quins criteris guien la qüestió de la nacionalitat de la població del territori secessionat. Totes aquestes matèries configuren una part essencial del Dret Internacional Públic, amb molta pràctica internacional i tractats internacionales vinculants que donen respostes que és important conèixer.
Per acostar-nos a totes aquestes qüestions, comptarem com a ponent amb el Sr. Víctor M. Sánchez Sánchez, gran expert sobre la matèria, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, director del Postgrau en Estudis Europeus (UOC) i director del Máster Universitari en Drets humans, democràcia i globalització. També dirigeix, entre d'altres, el Grup d'Investigació sobre l'Organització Mundial de la Pau (GROIP) de la UOC, i la Enciclopèdia Moderna de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea (Huygens Editorial, 2012).
Doncs bé, tot i que mai havia sentit parlar d'aquest ponent, i sense posar pas en dubte la seva vàlua professional i acadèmica, vaig pensar que, donades les actuals circumpstàncies polítiques especialíssimes que atravessa el nostre país, que podria resultar molt interessant i profitós sentir algú que, des d'una perspectiva objectiva, desapassionada i des del Dret positiu internacional, oferís eines d'interpretació clares que servíssin per entendre el que passa i el camí a seguir en casos on la inmensa majoria d'un poble vol optar democràtica i pacíficament per constituïr-se en un estat dins d'una determinada conjuntura internacional.
Parteixo de la base que els organitzadors de l'event ho feien amb tota bona fe i amb ganes que les aportacions del catedràtic servissin per interpretar millor la situació actual. La veritat però, és que de bon començament ja es va veure, no tant una suposada visió freda i jurídica de la qüestió, sino una inclinació pura i dura en contra de qualsevol pronunciament, per democràtic que fós, de que catalunya esdevenís un estat independent.
Vaig tenir la sensació d'assistir a un míting del PP. I m'ho va semblar per diverses raons:
En primer lloc, perquè, quan parlava del dret a l'autodeterminació dels pobles, segons l'establert en la carta de les Nacions Unides, afirmava que allò es referia només a les antigues colònies i que en cap cas es pot aplicar a separacions de parts de territoris de qualsevol estat "modern". Perquè quan parlava d'Escòcia, deia que allò no té res a veure amb Catalunya i, com que a la Gran Bretanya no hi ha Constitució, no s'incompleix cap norma jurídica; us sona aquest argument? Quan es va referir a Kosobo, no va tenir cap problema en afirmar que allò era un petit territori amb una certa autonomia, i que sort en tenia de l'exèrcit americà que els garantia la miniautonomia que gaudien. Va dir, a més, que de dos-cents països al món, només cent l'havien reconegut com estat i que, per tant, no era només Espanya. No va dir però, que només tres països de la UE no la reconeixen.
Al parlar de la conferència que el president Mas havia pronunciat a Brusel·les, va dir que allò s'havia fet davant un auditori amb gent molt poc important i que es podia assimilar a la xerrada que ell ens estava adreçant però amb un pica pica. el mateix va referir en relació a l'estada del president a Moscou, dient que no l'havia rebut ningú i que havia anat a fer el ridícul. Us sona tot això? No va dir que a Brusel·les hi havien anat més de cent-cinquanta diplomàtics i representants de les empreses més importants instal·lades a Europa; ni que a Moscou havia subscrit amb la Ministra de Cultura russa un conveni per ubicar una delegació de l'Ermitage al port de Barcelona.
Justificava al detall totes les declaracions publicades als mitjans de la sra. Soraya Sainz de Santa Maria.
Per acabar, sempre amb la sacrosanta Constitució Espanyola. que si només podem ser independents amb un pacte amb Espanya, que només reformant la Constitució i això és pràcticament impossible.
La seva conclussió doncs, fou: Que l'estat propi només el podem aconseguir negociant i reformant la constitució, i com que això és impossible, només a través de la violència hi podem arribar, tal com ha passat a tot el món durant la història.
Podria allargar-me molt sobre molts detalls de la conferència. Semblava dolgut perquè ningú s'havia adreçat a ell per consultar aspectes jurídics tant importants. avui, llegint els articles del nou col·lectiu Wilson a www.wilson.cat, que sis catedràtics catalans professors de les més prestigioses universitats internacionals han creat per tal d'explicar les avantatges i la legalitat de la independència de catalunya, m'he adonat definitivament, que aquella xerrada no en va tenir res de desapassionada; ben al contrari, pretenia ridiculitzar el procés liderat pel nostre president sota una aparença d'imparcialitat i fredor jurídica.
Sabem que la Democràcia és la base fonamental per aconseguir els nostres objectius. què ha de poder contra l'opinió majoritària de tot un poble? Si la nostra independència no és legal, tampoc ho deuria ser la transició cap a la democràcia després de la mort del dictador Franco. tampoc deuria ser legal la independència dels estats Units d'Amèrica, ni la revolució Francesa, ni la Unió Soviètica!
Realment creu que el que volem només pot aconseguir-se a través de la violència?
Doncs no. Nosaltres serem el que volguem, perquè democràticament decidirem com volem ser. tota la resta són falòrnies revestides de molt dubtosa legalitat. I és que, al final, ens faran pensar que el que no és legal és la propia Democràcia!
dimecres, 14 de novembre del 2012
JO VULL FER VAGA CONTRA L'ESPOLI FISCAL
1. El que, sin estar legítimamente autorizado, impidiere a otro con violencia hacer lo que la ley no prohíbe, o le compeliere a efectuar lo que no quiere, sea justo o injusto, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años o con multa de 12 a 24 meses, según la gravedad de la coacción o de los medios empleados.
Cuando la coacción ejercida tuviera como objeto impedir el ejercicio de un derecho fundamental se le impondrán las penas en su mitad superior, salvo que el hecho tuviera señalada mayor pena en otro precepto de este Código.