dijous, 31 de maig del 2012

SOBRE EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL POUM

Si ahir analitzavem la moció sobre l'estat actual del POUM presentada pels tres grups de l'oposició, avui podeu llegir a continuació, la que fa referència al procés de participació ciutadana:
 

 

En el transcurs dels treballs del POUM s'ha tingut present en el procés de participació ciutadana que s'ha canalitzat a través de diversos moments i espais per tal d'incorporar a la ciutadania en la revisió del planejament urbanístic del municipi. Aquest procés ha permès facilitar informació als diferents agents del municipi (polítics, tècnics; agents econòmics; ciutadania associada i no associada) i recollir aportacions i suggeriments a tenir en compte en l'elaboració del Pla.

 

El fonament jurídic que ha emparat el procés participatiu queda establert principalment en els articles 8 i59.3a del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme2/2002, i en el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

 

El procés de participació ciudadana permet fonamentalment generar espais per facilitar el debat i la reflexió amb l'objectiu de corresponsabilitzar als diferents agents del municipi en la definició del planejament urbanístic de Palau-solità i Plegamans. La difusió més recent que es va fer dels treballs del POUM es sitúen en els mesos de maig-juliol de 2010 amb les jornades de Participació ciutadana i també en el mes d'octubre 2010 en la  FiraPalau, amb una sèrie de plafons que van ser objecte de la consulta ciutadana.

 

Les sessions d'informació i consulta que van tenir lloc entre febrer i juliol de 2010 van tenir com a objectiu donar a conèixer a la ciutadania les propostes que preveu el POUM i recollir valoracions al respecte, a tenir en compte en els treballs de redacció del document. El procediment d'informació i consulta va girar entorn tres grans eixos: l'estructura general i orgànica del territori, les temàtiques relacionades amb el sòl no urbanitzable i, finalment les

propostes referents a la consolidació de l'espai urbà.

 

El treball va ser realitzat per l'empresa GMG Gestió i Participació Ciutadana, S.L. Finalment, els resultats van ser lliurats a l'octubre de 2010 i traslladats a l'equip redactor per tal de treballar la seva incorporació al document i explorar les conclusions en la comissió formada pels grups municipals del consistori amb l'objectiu d'assolir un consens total en el document que s'hagués de presentar al Ple.

 

La previsió que s'havia mantingut fins fa un any era finalitzar els treballs del POUM en el transcurs de la tardor de 2011 i celebrar en aquell moment unes sessions de retorn del procés de participació obertes a la ciutadania per tal d'informar dels continguts del document del POUM i explicar de quina forma s'hi han incorporat les aportacions ciutadanes rebudes al llarg del procés. Tot això, abans de portar el document a aprovació pel Ple i obrir el corresponent termini d'exposició pública en què la ciutadania podrà presentar al•legacions al document.

 

Per tot l'exposat es proposa al Ple de l'Ajuntament:

 

Donar compte de les intencions del'equip de govern del procés d'informació a la ciutadania que s'ha seguit fins ara, en el cas que se n'hagi fet cap, així com del programa de participació ciutadana que es pensa portar a terme tenint en compte la disconformitat de l'actual equip de govern en el procés de participació exposat i a la vista dels compromisos electorals assumits al respecte per part de la Regidora responsable de l'àrea de Planejament, fins ara incomplerts.

 

dimecres, 30 de maig del 2012

COM ESTÀ EL POUM?

Després d'un any al govern, els tres grups de l'oposició a l'Ajuntament, encara no tenim cap tipus d'informació sobre l'estat actual d'elaboració del pla urbanístic que ha de guiar el futur del nostre poble al llarg dels propers vint anys. Per aquesta raó, des de Convergència i Unió, però també des d'ERC i PP, hem volgut presentar dues mocions al ple que s'ha de celebrar demà a fi d'obtenir la informació necessària per conèixer, després d'un any, què s'ha fet i quines previsions d'aprovació hi ha.
 
A continuació us transcric una de les mocions; l'altra la penjaré demà:
 

 

Els treballs de redacció del POUM van configurar un document que va ser aprovat inicialment l'any 2006, però que no va superar el tràmit de l'aprovació provisional de febrer de 2007. En aquell moment els treballs del POUM van quedar aturats en espera del nou govern resultant de les eleccions municipals.

 

El canvi de govern i en la correlació de forces polítiques va comportar una revisió del document del POUM en previsió d'asssolir un consens de cara a una nova tramitació de l'aprovació provisional. No obstant això, la detecció de diferents incidències –base topogràfica antiga i errors induïts de manca de precisió i inseguretat jurídica- van aconsellar redibuixar de nou el POUM amb una nova transcripció sobre una base topogràfica actualitzada.

 

Paral·lelament, durant aquells mesos van aflorar diversos contenciosos urbanístics, amb sis sentències fermes pendents de compliment, que comprometien la viabilitat i la gestió urbanística del POUM tal com estava plantejat. A això s'havia sumat la renúncia de l'equip redactor que no va lliurar la documentació de treball fins al maig de 2008.

 

Els treballs de la nova transcripció POUM van iniciar-se el juny de 2008 juntament amb el preceptiu Catàleg de patrimoni i el Pla Especial corresponent. La voluntat de resoldre la conflictiva situació derivada d'una errònia gestió urbanística va complicar l'elaboració del nou document, que es va iniciar el setembre de 2009.

 

El mes d'abril de 2010, un cop plantejat el document marc del nou POUM i amb la premissa de fer del POUM un DOCUMENT DE TOTS, van iniciar-se els treballs la Comissió formada pels representants de tots els grups municipals. La primera reunió va tenir lloc el 24 d'abril de 2010, la segona el 15 i, després el 20, el 26, el 6 de maig, el 8 de maig, el 21 maig, etc. Durant aquell temps es va establir un equip de treball que va anar tenint reunions periòdiques fins al mes d'abril de 2011.

 

En aquell moment, el contingut del POUM estava pràcticament acabat i consensuat, amb tots els sectors definits i concretats. No obstant això, els treballs de la Comissió del POUM es van interrompre de comú acord davant la proximitat de les eleccions municipals però amb el doble compromís de continuar la feina un cop constituït el nou govern i fos quin fos aquest govern.

 

El juny de 2011 el resultat electoral va configurar una nova majoria. Un any després hem de constatat L'INCOMPLIMENT DEL COMPROMÍS ADQUIRIT EN NO HAVER-SE CONVOCAT ENCARA LA COMISSIÓ DEL POUM. Un any després, els treballs del POUM sembla que encara no han arribat al final i EL GOVERN MUNICIPAL HA TANCAT LA PORTA A LA COL·LABORACIÓ I AL CONSENS ENTRE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DEL CONSISTORI. Aquesta situació, més enllà d'una falta respecte a les forces que no configuren el govern, fa molt difícil crear el clima de confiança necessari per aprovar aquest document, tal com s'havia plantejat des del govern anterior.

 

Per tot l'exposat proposem al Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l'aprovació dels següents acords:

 

Primer: Reprovar l'actuació del Govern municipal, després d'un any d'haver estat constituït, per l'incompliment el compromís adquirit entre totes les forces polítiques del consistori de convocar la Comissió del POUM.

Segon: Convocar de manera immediata la Comissió de treball del POUM amb totes les forcs polítiques del consistori per tal d'informar detalladament de les modificacions i de la introducció de nous plantejaments en el document, i en la signatura de convenis urbanístics durant aquests mesos.

 

Tercer: Donar compte al Ple per part de l'Equip de Govern de l'abast general de les modificacions introduïdes en el POUM respecte el document que fa un any estava consensuat entre tots.

dimarts, 29 de maig del 2012

MALAURADAMENT, S'HAN CONFIRMAT LES PREVISIONS SOBRE EL MERCAT MEDIEVAL

Desitjava de veritat, pel bé de tots, que l'edició del Mercat Medieval d'enguany fos un èxit. Al final, tot allò que us deia divendres en el meu apunt anterior, s'ha confirmat.
 
El govern no es va acabar d'atrevir en carregar-se totalment la feina portada a terme pel govern que va liderar CiU, però la nova ubicació al parc dels antics galliners de can Linares, ha suposat un fracàs que, molt probablement, farà replantejar a una gran part dels comerciants del nostre poble tornar a participar-hi l'any vinent.
 
És realment una llàstima que l'obsessió de desfer el que s'havia treballat durant l'anterior legislatura, el que comporti sigui un autèntic perjudici pels interessos comercials i turístics de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo les publicacions dels grups que ara ocupen el govern, criticant a tort i a dret que determinats fons provinents de l'estat central es destinessin a l'eliminació d'aquells galliners infectes i la construcció de l'actual magnífic parc. Li veien tots els defectes i inconvenients. En canvi ara, resulta que és un lloc extraordinari, un marc incomparable per a celebrar-hi esdeveniments socials, culturals i lúdico-festius com ara la fira del passat cap de setmana. I és que, és ben cert que la memòria és curta; però, al llarg d'aquest certàmen han estat moltes les persones, entitats i comerços que no han dubtat a criticar la voluntat destructiva d'aquest govern i valorar positivament la feina i les iniciatives endegades durant l'anterior mandat.
 
Molt poca assistència durant el dissabte i força gent el diumenge. Molta gent que encara és l'hora que ha de localitzar l'espai on s'ubicaven els comerciants del poble. Dic el poble, tot i que una gran part o bé no ho eren o bé no exercien de comerciants habituals, malgrat que ja diversos comerços que van participar-hi l'edició anterior no ho han fet en aquesta, i els que hi han participat han patit greus mancances com, per exemple, la manca de conexió elèctrica. Són uns quants els que ja han avisat que en aquestes condicions no tornaran a participar de la fira medieval. I ningú es creu, perquè ningú ho ha comptat, que hi ha hagut vint mil visitants, ni que a l'espectacle de la lluita de cavallers hi assistissin entre tres i quatre mil persones. Ho podeu preguntar als comerciants; us podran dir que la crisi fa estralls, però pitjor és que la gent no acabi d'arribar al lloc on es troben per pura rebequeria política de qui, tant sí com no, vol desfer el d'abans sense interessar-li gens ni mica el perjudici que això ocasiona.
 
Tallar la carretera comportava moltíssima més assistència de persones i no tantes incomoditats com ens volen fer creure. Allò acostava la fira al poble i en feia participar a tothom. Són molts els que enguany ni tant sols han fet la seva visita al mercat medieval.
 
Que el govern recapaciti, que escolti als comerciants i no als dos o tres amics, i que no els faci vergonya rectificar i recuperar per a l'any vinent una fira que pot tornar a brillar amb esplendor.
 

divendres, 25 de maig del 2012

MERCAT MEDIEVAL A LA BAIXA

Al llarg d'aquest cap de setmana del 26 i 27 de maig, torna al nostre poble, organitzat per l'Ajuntament, i com sempre amb la col·laboració de les diferents entitats del municipi, el Mercat Medieval.
 
Com sabeu, aquest certàment, que fins al 2007 fou quelcom aïllat als voltants del castell de Plegamans, fet d'esquenes al poble i del que només en treien profit l'empresa contractada per a la seva organització així com els diferents paradistes, artesans,etc., cap d'ells del poble; es va transformar en quelcom molt més important, arrelat, consolidat i profitós al llarg de l'anterior legislatura.
 
El govern liderat per CiU va entendre des del primer dia que aquesta fira o mercat no tenia cap sentit si el poble, els nostres comerciants, restaurants, etc, no s'en podien beneficiar, a més de poder servir d'aparador de la nostra riquesa social i cultural.
 
Per això es va produir el gran canvi en la concepció del Mercat medieval, fent que la fira no es circunscrivís només a la petita zona dels voltants del castell sino que també ocupés tota la baixada fins a la mateixa avinguda Catalunya. Aquesta darrera via que constitueix la carretera que passa pel centre del poble, sempre s'ha reivindicat com un carrer més de la vila, i l'anterior govern va aconseguir demostrar que, també la vida social, comercial i cultural del poble pot concentrar-se en un moment donat en aquest lloc, tal com passa en tants i tants pobles de la geografia catalana. Així l'ocupació de la carretera va provocar que aquesta fira assolís una dimensió mai vista fins ara consolidant-se com la més important que es fa als vallesos a hores d'ara.
 
Sabuda és l'oposició expressada pels partits que avui ocupen el govern municipal a aquell model de fira. Malgrat tot van decidir consultar als comerciants afectats si preferien la ocupació de l'Avinguda Catalunya o una altra ubicació, obtenint com a resposta que la inmensa majoria es decantaven per seguir tallant la carretera com en els darrers anys. Però, hi va haver tres comerços en contra; i com que l'actual govern havia de trobar alguna excussa per no seguir fent el d'abans, ha decidit retornar al vell format.
 
Les pressions dels comerciants, restaurants i entitats, han fet que s'hagi volgut trobar una solució intermitja. Així, no es tallarà la carretera, i per tant no tindrà el mateix ressò que abans; sí que s'ocuparà tota la baixada del castell, i els comerços del poble es concentraran a la nova esplanada de can Linares, també coneguda com el Mirador de Plegamans. Sí aquella esplanada que ara els sembla tan bé però que tant van criticar en el moment de fer-la!
 
El que passa, és que correm el perill de deixar als nostres comerciants, entitats i restaurants del tot aïllats a l'esplanada en qüestió, i que la gent no hi acabi d'arribar un cop hagi visitat l'entorn medieval.
 
Desitjo sincerament que segueixi essent un èxit la fira medieval, i que les simples ganes d'anar en contra del que va fer el govern anterior no suposi el seu declivi.
 

dimecres, 23 de maig del 2012

25 ANYS DE LA PENYA BARCELONISTA

El passat dissabte dia 5 de maig vaig assistir al partit que el Barça va
jugar contra l'Espanyol al Nou Camp, en el que tota l'afició vam rendir un
emotiu homenatge al Pep Guardiola. Li vam agraïr tot el que ha fet, el que
ha aconseguit i el que ens ha ensenyat a tots plegats amb la seva manera, no
només d'entendre el futbol, sino també pel seu tarannà personal, la seva
forma d'actuar i treballar, els valors que ens ha transmès, i per com ens
n'ha fet sentir d'orgullosos de formar part d'aquest club que, de vegades,
només hem pogut recórrer a ell per expressar i lluitar per allò que no ens
permetia cap altre mitjà.

Sóc soci del Barça des de 1986 i de la Penya Barcelonista de Palau-solità i
Plegamans des de l'any de la seva fundació al 1987. L'any passat vaig rebre
del club l'insígnia d'argent per haver complert vint-i-cinc anys com a soci,
i enguany és la Penya del Barça de Palau la que compleix el quart de segle.

Per això, també vaig assistir el passat dia 5 de maig, just abans de l'inici
del partit contra l'Espanyol, a la col·locació de la placa conmemorativa
dels 25 anys de la nostra penya en una de les columnes de l'estadi
habilitades a l'efecte. Molta emoció i un gran goig, vaig sentir en aquell
moment recordant els inicis d'aquesta entitat, la dedicació de moltes
persones com en Josep Mas a qui tots recordem amb estima.

La penya s'ha anat fent un lloc entre les diverses entitats del nostre
poble, de les moltes que hi ha donada la riquesa asociacionista existent a
Palau-solità i Plegamans. I és ara, quant, de la ma de l'actual president
Vicenç Aixàs, cal donar-li un nou impuls; i per això al llarg dels propers
mesos viurem un seguit d'activitats com; l'exposició de portades del diari
Esport que aquests dies es pot veure al pabelló Maria Victor, el sopar
col·loqui amb periodistes de TV3 del proper dia 8 a les Piscines Sant Carles
o el gran sopar conmemoratiu que tindrà lloc el proper mes de setembre.

Endavant doncs amb les iniciatives de la penya, que segueixi arrelant al
poble i que perdurin per sempre més els valors que en Josep Guardiola ens ha
transmès i ensenyat!

dilluns, 21 de maig del 2012

SOPAR SOLIDARI, BERENAR DE LA GENT GRAN, FESTA DE SANT ISIDRE I RETORN DE LES COLLES DEL BALL DE GITANES!

Quin cap de setmana!
Com cada any, ha tornat el cap de setmana que, al desallotjar el pabelló d'activitats esportives, s'aprofita per portar-hi a terme un seguit d'actes que, al no disposar d'un altre espai municipal on realitzar festes multitudinàries, es concentren totes durant un cap de setmana sencer al pabelló d'esports Maria Victor.
 
Va començar divendres a la nit amb el Sopar Solidari que, des de fa tres anys hi organitza l'ONG palauenca de Caritas. Quina gran tasca que fan aquest seguit de voluntaris amb la seva dedicació constant i amnegada als altres. Sí, als que pateixen dificultats en aquests temps de crisi econòmica, de gent que, per no tenir, no disposa ni d'una prestació ja que han esgotat l'atur i tot el que les administracions els podien oferir. La gent que es troba en condicions de no poder afrontar el pagament d'una hipoteca, d'un lloguer, que es veu al carrer davant d'un desnonament. Quàntes situacions d'injustícia i incomprensió que poden millorar, al menys en allò més perentori com és el menjar i els productes bàsics que els fan arribar les persones voluntàries com la Francesca Casajuana o en Josep Maria Vilardell des de Caritas Parroquial.
 
Molta gent al sopar de divendres, que vol dir diners que es recullen per una bona causa i que segueixen amb més actes com el sopar a la Porxada del mes de juliol. S'evidència la gran qualitat de les persones en qüestió, però també de tots els ciutadans del poble; i es reconeix la gran tasca de col·laboració entre aquesta ONG i els Serveis Socials del nostre ajuntament iniciada i consolidada durant l'anterior legislatura.
 
Berenar de la gent gran.
Dissabte a la tarda, i amb l'excussa que ja ningú es creu de la manca de liquidesa a les arques municipals, va tenir lloc un berenar, que ve a substituir el ja tradicional dinar que cada any s'ofereix a les persones majors de 65 anys de Palau-solità i Plegamans. Dubto molt que aquest nou format hagi suposat cap gran estalvi a l'ajuntament, tot i que restarem a l'espera de comprovar-ho per explicar amb claredat si és cert que s'ha produït una important rebaixa en la despesa. Fou cap a quarts de cinc de la tarda. Força menys assistència que en anys anteriors, passant de prop de 900 persones a poc menys de 700. Pa amb tomàquet i embotits, dues grans croquetes i una enorme truita, acompanyat amb aigua i sangria. Per postres un gelat i cafès. Per la resta, com sempre: actuacions de les entitats del poble i ball de fi de festa.
 
El més patètic fou el discurs de l'alcaldessa. abans però, la regidora de l'àrea (La d'esquerres de tota la vida que abans havia sigut d'Unió), va dir que, com que la situació econòmica l'han trobat tant malament, que per això feien un berenar; l'any vinent, com que ja hauran posat ordre als comptes municipals, estaran en condicions de poder tornar a fer un dinar. I l'alcaldessa, amb ganes de fer espectacle, va anar cridant als regidors de govern repartits per les taules, copiant així la idea posada en pràctica per l'anterior govern, però fent que s'aixequessin i fossin aplaudits pels assistents. Fins i tot, el company Enric Feitó i jo mateix de CiU ens vam veure compelits a aixecar-nos per rebre els aplaudiments . Però, a partir d'aquí, un discurs infumable, impresentable, indigne, mediocre.... en lloc d'homenatjar a la gent gran es va dedicar a fer un míting anti retallades posant-se ella mateixa com a exemple del que li podia haver passat si hagués coincidit amb època de retallades, i tot un seguit d'afirmacions que prefereixo no reproduir i que la mateixa gent gran va rebre amb estorament generant tota mena de comentaris en contra, al menys això és el que vaig escoltar al meu voltant.
 
Festa de Sant Isidre.
Ahir es va celebrar la festa dels pagesos palauencs i plegamanins. La pluja va voler deslluïr-la però no ho va aconseguir. La desfilada de tractors, carruatges i carroces es va poder fer amb normalitat tot i que, per raó del mal temps n'hi va haver algunes que no van acabar venint. La festa al pabelló impecable: Sardanes, arrossada popular, i de la ma de l'amic Joan Carol i la gent jove que s'ha fet càrrec del patronat de Sant Isidre, la recuperació de quelcom tant arrelat al nostre poble i al Vallès: Les colles del Ball de Gitanes! Més de setenta nens i nenes i moltes parelles de pares i mares que han tornat a la feina després que des de fa alguns anys en Josep Perramón i en Joan Carol pare ho deixessin per una qüestió d'edat. Quina il·lusió, quina emoció, quin goig que feien les Gitanes de Palau-solità i Plegamans; entitat de la que en sóc soci des de l'any 1991. ànims, i seguiu així que, malgrat tot, aquest poble és viu i no hi ha qui l'aturi!
 

divendres, 18 de maig del 2012

ESPANYA ENS OFEGA

El govern català ha denunciat l'ofec al qual l'està sotmetent el govern espanyol, al carregar-li centenars de milions del seu deute deixant-los de pagar a la Generalitat. L'Estat utilitza una desena de mecanisme diferents amb aquest objectiu, segons l'executiu català. Aquesta seria la principal causa que aquesta tarda l'agència de qualificació Moody's hagi deixat el deute català a la categoria de deute escombraries. Part de la desconfiança que hi ha sobre Catalunya, és pels impagaments del govern central, que es repeteixen en quasi totes les matèries.

L'executiu català ha recordat en un gràfic, coincidint amb el fet que a Madrid el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, participava al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que ha validat els plans d'estalvi de totes les comunitats excepte Astúries, com l'Estat centrifuga el seu dèficit.

Algunes vies d'ofec

La primera via és els desplaçats que són atesos per la Sanitat catalana, procedents d'altres autonomies, i que el govern espanyol ha de sufragar. Per finançar aquests costos addicionals es va crear un Fons de Cohesió Sanitària. Però l'any 2009 Catalunya va rebre d'aquest fons un total de 23,6 milions d'euros quan el cost real del tractament dels desplaçats va ser de 78,5 milions. La diferència l'ha de pagar la Generalitat.

La segona via és la ja coneguda de la llei de la dependència, que no s'ha complert mai pel que fa al finançament. Aquesta estableix que l'aportació de l'Estat i de la Generalitat hauria de ser la mateixa. Però el cas és que l'any passat, el govern espanyol va aportar només 258 milions, que eren insuficients. La Generalitat va haver de ser un sobreesforç posant-n'hi 728 milions (el 67%), amb la qual cosa la partida de l'administració central va quedar només en el 24%. El 9% restant, de 98 milions, van aportar-ho els usuaris.

Una altra de les vies que utilitza el govern espanyol és la partida destinada a integració de la immigració. L'Estat tenia un fons de 200 milions sobre aquesta matèria per repartir-lo per les autonomies. Però l'any 2011 el govern del PSOE va retallar la dotació a només 67 milions. I en els pressupostos d'aquest any el govern del PP l'ha eliminat totalment. La Generalitat es queixa que en tan sols 2 anys ha passat de rebre 40 milions per integració, a no rebre'n cap.

També és conflictiva la decisió del govern del PP que els treballadors dels Centres Especials de Treball han de cobrar el 50% del salari mínim interprofessional. Són 12.000 persones. Però ha reduït la dotació que envia a la Generalitat, de 62 milions a 30 milions.

Cas a banda és el de les infraestructures, on els incompliments dels diferents governs espanyols arriba a desenes de milions. Com ja succeïa amb els socialistes, els pressupostos de l'Estat per al 2012 no inclouen la liquidació dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents al 2008, ni els 219 milions corresponents al 2009.

Segons la Generalitat, a més, l'execució del pla de Rodalies 2008-2015 és només del 6% d'una inversió inicial prevista de 4.000 milions, quan es va acordar la transferència en època del tripartit. No hi ha consignació pressupostària del dèficit de Renfe Operadora en els serveis traspassats, que pot arribar als 142 milions.

Altres mesures de les quals és queixa la Generalitat són l'incompliment de les obligacions econòmiques contretes per l'estat amb el centre d'alt rendiment de Sant Cugat del Vallès; la diferència entre els pressupostos dels grans equipaments culturals de Madrid i Catalunya (el govern aporta al MNAC 4 milions d'euros, mentre que al Prado l'aportació és de 23 milions d'euros, per exemple); les noves prestacions sanitàries on, segons la Generalitat, "l'Estat decideix i Catalunya paga".

El govern català posa també de manifest la reducció d'un 7,4% de les polítiques actives d'ocupació, i la també reducció de les transferències de l'Estat a les comunitats autònomes i corporacions locals no vinculades al model de finançament (de rebre 9.416 milions d'euros a 5.257 milions d'euros en el cas de les comunitats autònomes).
 

dimecres, 16 de maig del 2012

FELICITATS JOAN!

 
Joan Carol és escollit President de CDC a Palau-solità i Plegamans

Joan Carol i Ventura és des d'ahir a la nit nou president de CDC a Palau-solità i Plegamans. Encara el nou repte amb l'objectiu de construir una gran majoria per recuperar el Govern Municipal. Substitueix al fins ara President Josep Vivancos.

En el seu parlament, Carol va assegurar que són temps complicats per la política, però el poble de Palau-solità i Plegamans és molt actiu i amb gent molt implicada per fer coses pel poble "i estic convençut que si fem la nostra proposta atractiva, hi haurà més gent que s'acostarà al partit, i sortirà l'equip i els lideratges necessaris per aconseguir l'objectiu",

Joan Carol és enginyer en informàtica  i màster en Negocis per la UPC i diplomat en Gestió i Administració Local per la UAB. Porta més de 10 anys treballant per HP i ha estat els darrers 4 anys gerent de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

A nivell local, ha estat membre de les juntes de diferents entitats i associacions locals com el Patronat de Sant Isidre, les Colles del Ball de Gitanes i  el Consell Rector de l'Escola Marinada.

A nivell polític, va ser militant de JNC als anys 90 i co-fundador de la primera agrupació de JNC a Palau-solità i Plegamans, exercint diferents càrrecs al consell executiu local de la JNC. És militant de CDC des del 2003, i membre del comitè executiu local des del 2007, com a vicepresident local.

 

dilluns, 14 de maig del 2012

25 CONGRÉS NACIONAL D'UNIÓ

Ja és dilluns i, com aquell que res, ja s'ha celebrat el vinticinquè Congrés nacional d'Unió Democràtica de Catalunya. Com sabeu, els congressos dels partits tenen com a funció bàsica i fonamental, a banda d'escollir els seus òrgans de govern i representació, la d'establir, renovar o actualitzar el posicionament polític o l'ideari dels mateixos.
 
Sembla però, que en el cas d'Unió, s'hagi produït una obsessió gairebé malaltissa en reduir el que es discutia en el congrés, a un debat entre independència sí o independència no. I tot i que és evident que algun dels punts de la ponència política debatuda i aprovada giràven sobre aquesta qüestió, en cap cas es pot afirmar que aquest fos el motiu principal de la discussió.
 
Sí que, a diferència d'altres congressos, en aquest es va presentar una candidatura alternativa a la d'en Duran, i que aquesta, entre altres aspectes, apuntava com un dels punts clau del seu programa el de fer que Unió Democràtica reivindiqués la necessitat de que Catalunya tingués un estat propi a través de la independència política total i més absoluta respecte d'Espanya. I és cert també que jo públicament m'he decantat per aquesta opció i que he avalat la candidatura d'en Josep Maria Vila d'Abadal.
 
Dit això, la discussió de la ponència i les mocions presentades, han girat molt en relació a la ideologia social-cristiana d'Unió, la fonamentació del seu ideari en la doctrina social de l'Església i l'humanisme cristià, el principi de l'economia social de mercat i la forma de lluitar contra l'actual crisi de valors, econòmica i nacional.
 
S'ha aprovat la celebració d'un congrés extraordinari per a d'aquí a dos anys que debatrà sobre aspectes tant importants com; la limitació de mandats, la no professionalització de la política, l'establiment d'un sistema electoral inter i extern de llistes obertes,la consecució del principi un militant un vot, però també tot allò que es refereix a la qüestió nacional. I serà aquí, on haurem de treballar amb totes les nostres forces a fi que Unió esdevingui el que en realitat mai ha deixat de ser: un partit clarament independentista!
 
Dit tot això, i amb la finalitat d'aclarir conceptes que, poden arribar a resultar molt confusos a la vista del debat mediàtic existent, cal deixar molt clar el següent:
 
Unió Democràtica de Catalunya considera unànimement que catalunya és una NACIÓ; Que cal aconseguir la PLENITUD NACIONAL; que s'ha de fer a través de l'exercici del DRET A L'AUTODETERMINACIÓ; i que catalunya ha de gaudir de plena SOBIRANIA NACIONAL. I en tot això, no hi ha cap mena de debat ni discussió. Fins i tot pot equiparar-se en un 90% els postulats d'Unió amb els aprovats en el darrer Congrés Nacional de Convergència Democràtica.
 
I al final, la diferència està en una simple qüestió de matisos: si un cop assolit el que s'ha expressat, catalunya ha d'esdevenir un estat propi lliure i sense lligams, o bé que la nostra lluita s'encamina cap a una confederació d'estats europeus, de la mateixa manera que al 1931 es pretenia una confederació ibèrica.
 
En conseqüència, cal que sapiguem on som, i que probablement el debat no és el que es pretén fer veure. Tots volem que Catalunya com a nació sigui lliure, sobirana i amb estructures d'estat. La diferència és que uns la volem totalment lliure i independent, i els altres confederada amb altres estats del nostre entorn. Però, el que també és cert és que per poder-te confederar primer has de ser lliure per poder-ho decidir i pactar. I un cop decidit, cal que amb qui et vulguis confederar també ho accepti de bon grad.
 
El gran moviment independentista dins d'Unió no ha fet més que començar. Tenim dos anys per endavant per treballar!
 

divendres, 11 de maig del 2012

DINAR D'ADVOCATS

Encara que sempre us parli de Política, de vegades també em ve de gust comentar coses més relacionades amb la meva activitat personal, o com és el cas, professional.
 
Divendres passat, com venim fent ja fa prop de deu anys, ens vam trobar tots els advocats de Palau-solità i Plegamans per fer un dinar i aprofitar per comentar tot allò que ens afecta, el dia a dia de la nostra professió i així aconseguir, a banda de mantenir una molt bona relació de col·laboració professional en molts casos,una millor relació d'amistat i confiança que tant ajuden a obtenir acords entre els nostres clients, majoritàriament del poble, actuant nosaltres com a autèntics mediadors.
 
Penso que diu molt de tots nosaltres el fet de mantenir durant tots aquests anys una trobada com aquesta, que en molts casos es converteix en més d'una anual, sobre tot quan aprofitem perquè vingui convidat el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell en un veritable acte de reconeixement de la nostra tasca a Palau.
 
Sóc dels que penso, com així ho fa també el meu company de partit i alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal, a qui li desitjo molt d'èxit en el 25 Congrés Nacional d'UDC que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sitges, que la Política és un servei a la ciutadania, que els càrrecs polítics han de tenir una limitació en el temps, que es tracta d'un temps de la teva vida que decideixes destinar-la al servei públic; però també que mai la Política ha de suposar l'abandó de la teva professió, encara que puguis reduir força la teva dedicació, en aquest cas a l'exercici de l'advocacia. I aquesta és la raó per la qual jo també defenso que, dedicant-me amb totes les meves forces a la política local, ja sigui en el govern o a l'oposició, mai s'ha de deixar quelcom que ho és i ho ha estat tot a la meva vida: fer d'advocat.
 
Al principi vam decidir fer aquest dinar anual els advocats palauencs amb despatx propi obert al públic al poble. Però, alguns dels que van començar, ja no tenen despatx, tot i que segueixen, i així ha de ser, venint a cada convocatòria per compartir amistat, estona i experiències.
 
En Francesc Bartoll, advocat a la Diputació de Barcelona; en Miquel Alimbau, cap dels serveis jurídics del nostre ajuntament; la carolina Valiente, amb despatx actualment a Mollet i Eivissa; i els dos advocats que sí tenim el nostre propi despatx a Palau-solità i Plegamans: en Josep Farnés i jo mateix.
 
Molta sort a tots en aquests anys difícils!

dijous, 10 de maig del 2012

LA LLIÇÓ DE SARKOZY

Sarkozy va perdre les eleccions presidencials franceses, i només per poc més de tres punts de diferència. Quina lliçó de Democràcia, quin orgull patriòtic, quina dignitat política i quin saber estar.
 
Sarkozy va reconèixer d'immediat el resultat electoral. Sense dubtes, sense paliatius, sense culpes a res ni a ningú. "Seré un francès més entre els francesos; aquí culmina tot el meu treball, servei i dedicació al país".
 
Tenim molt per apendre. quina enveja!
 

dimecres, 9 de maig del 2012

MANCOMUNAR SERVEIS

Sento al regidor Juan Carlos Tinoco explicar que, des d'ara, l'Ajuntament s'ha decidit a mancomunar serveis amb d'altres ajuntaments o administracions per tal de mirar d'estalviar diners i reduir costos en la prestació dels mateixos.
 
Explica que durant aquests darrers mesos del curs escolar i universitari s'obriran les aules d'estudi, i que es farà junt amb les que també obrirà el nou equipament juvenil de Caldes de Montbui anomenat el Toc.
 
Em sembla molt bé. el que passa, és que una cosa és mancomunar serveis, que vol dir fer una sola contractació que ofereixi els seus serveis a dues poblacions i els seus possibles usuaris, i una altra és complementar un servei ja existent amb el que tot just es comença a prestar a la localitat veïna. Això, en tot cas, seria més una ampliació del servei existent i no pas mancomunar res.
 
De totes formes, benvingudes les iniciatives que poden anar en benefici dels nostres ciutadans, i en aquest cas dels nostres joves estudiants. El que no sé, és si als estudiants de Palau els serà massa pràctic desplaçar-se a Caldes per preparar els seus exàmens quan l'Escorxador estigui tancat, com els caps de setmana, i viceversa, si els de Caldes els serà molt pràctic venir a utilitzar l'Escorxador quan el Toc romangui tancat. Però, com que es tracta d'una primera experiència, caldrà valorar en el seu dia l'èxit o no de la nova proposta.
 
Val a dir, que ara fa quatre anys, l'aleshores regidor de Joventut, Ivan Costa, va ser qui va tenir la idea original i va implantar l'obertura en hores nocturnes i durant les èpoques d'exàmens, l'escorxador i les seves aules a fi que els estudiants poguessin gaudir d'uns espais més òptims que els que, en moltes ocasions, ofereix la pròpia llar. Que es va iniciar amb molt d'èxit, que les aules s'obren sota la supervisió d'un dinamitzador contractat a l'efecte d'entre les persones que s'oferien i presentaven el seu currículum, i que s'ha anat implantant i consolidant aquest servei fins avui. ara, és Caldes, qui després d'obrir un equipament juvenil semblant al nostre, es decideix a impulsar una iniciativa com la de l'Ivan Costa. benvinguts. I, a més, ho fa comptant amb l'experiència de Palau-solità i Plegamans i ajuntant els equipaments per tal d'oferir un millor servei als nostres joves estudiants. Perfecte.
 
Amb tot però, cal tenir en compte que fa ja uns quants anys que es va optar pel model de mancomunar serveis. Només cal recordar, per exemple, el curs de monitors que es ve fent cada any de forma alternativa a Palau i a Caldes, soportant els respectius ajuntaments part del seu cost i posant a disposició les seves instal·lacions, o també el servei de grua municipal que, des de fa dos anys i escatx es ve prestant a ambdós municipis, suposant això que Palau-solità i Plegamans disposi d'un servei de grua municipal a través de la subscripció d'un conveni de col·laboració que fa que el servei que presta la grua al nostre poble sigui repercutit íntegrament al ciutadà infractor sense cost afegit per a l'ajuntament palauenc.
 
Benvingudes totes les iniciatives, però cal que diguem les coses pel seu nom, i que per tant es distingeixi clarament entre mancomunar, que ja fa anys que el nostre ajuntament ho fomenta i ampliar la prestació d'un servei, com seria el cas de les aules d'estudi.

dilluns, 7 de maig del 2012

LA REGIDORA D'ESQUERRES DE TOTA LA VIDA

No m'he pogut estar d'escriure alguna cosa, després d'escoltar a la web de Ràdio Palau, l'entrevista realitzada a la regidora Sra. carmen Sanz del PSC-PSOE de Palau-solità i Plegamans, qui sembla que actualment ocupa les carteres de Festes, Gent Gran i Espais Públics.
 
I no m'en he pogut estar per diverses raons. Per una banda, perquè al repassar la seva trajectòria política falta d'una forma flagrant a la veritat. Es proclama d'esquerres de tota la vida, diu que és socialista per tradició familiar i per convicció, que el pare ja ho era, els germans, fills, etc. I clar, no he pogut evitar un enorme somriure al recordar la seva militància, cap a mitjans dels anys noranta, a Unió Democràtica de Catalunya, partit al que jo milito des del mes de novembre de 1992. I és que, tampoc cal que s'en amagui. Si va militar a UDC i es considerava una autèntica nacionalista, i la seva evolució ideològica l'ha portada a militar a un partit espanyol i espanyolista, és del tot legítim i no hi ha pas res a dir. Però, amagar, i potser avergonyir-se d'aquella militància, no és pas quelcom que la dignifiqui. I he comentat la seva deriva ideològica d'un nacionalisme català a un d'espanyol al recordar com, ara fa pocs mesos, va votar en contra de l'adhesió de l'Ajuntament del nostre poble a l'Associació catalana de municipis per la Independència que promou i presideix l'amic Josep Maria Vila d'Abadal.
 
D'altra banda, també hi ha altres aspectes de l'entrevista que m'han cridat l'atenció. Per exemple, l'obsessió quasi malaltissa d'explicar una, ja falsa, situació econòmica dolenta del consistori palauenc. Es proclama contrària a les retallades, però anúncia que es veu en la necessitat d'aplicar-les per a la propera Festa Major. Li haurem de recordar que el darrer govern socialista va deixar una Festa Major amb un pressupost de pràcticament 700 000 euros, i que l'anterior govern liderat per CiU la va deixar amb un pressupost de 200 000 euros. Sembla que es mori de ganes d'apuntar-se a la política de retallades, com si d'una moda es tractés, oblidant que d'altres governs s'han trobat una situació ruïnosa, i en canvi ella, es troba amb unes arques del tot sanejades que són l'enveja de mig país.
 
Observo la seva perplexitat davant la gran implicació de la societat civil palauenca, les entitats i moltes persones a títol particular, davant l'organització d'actes de tot tipus. Només cal que treballi perquè aquest caliu no es perdi, que la feina gran ja està feta.
 
Pel que fa a la Gent Gran, fins al moment no se li coneix cap més aportació que no sigui la d'haver eliminat el ja tradicional dinar; i cal recordar que el dinar, que enguany s'ha convertit en un verenar que tindrà lloc el proper dia 19 de maig, el va heredar l'anterior govern amb un pressupost de prop de 35 000 euros i que el va reduir fins a 18 000 euros.
 
Finalment, en quant a l'àrea d'Espais Públics, va confirmar que la seva política no va ni anirà més enllà de la de Tapar forats, posar quatre rajoles, pabimentar petits esborancs, i tot allò que suposa el dia a dia, en quant a manteniment, de qualsevol ajuntament. I a sobre diu que s'ha trobat uns barris abandonats! si només ha de tapar quatre forats, no deu ser tant l'abandó al que es refereix!

divendres, 4 de maig del 2012

L'ESTAT EN CONTRA DELS AJUNTAMENTS SANEJATS COM EL NOSTRE

El PP rebutja les esmenes de CiU.

 El grup de CiU al Senat ha estat l'únic que ha presentat esmenes als articles de la llei d'Estabilitat Pressupostària impulsada pel Govern espanyol pel que fa a l'afectació d'aquesta llei sobre l'autonomia del món local. CiU ha presentat un total de 35 esmenes a la llei, entre les quals destaquen les que afecten als articles 12.5 i 32 que fan referència a les Corporacions Locals. El Partit Popular ha rebutjat les esmenes presentades pel Grup de CiU en defensa de les Corporacions Locals i, per tant, la llei d'Estabilitat Pressupostària ha entrat en vigor sense que s'incorporin les esmenes de CiU.

 

  Afectacions sobre l'autonomia local.

 L'article 12.5 de la llei d'Estabilitat Pressupostària estableix que els ingressos que les Corporacions Locals obtinguin per damunt del que estaven previstos, s'hauran de destinar íntegrament a reduir el nivell de deute públic. Per la seva banda, l'article 32 fixa que aquelles administracions, ja sigui l'Estat, les Comunitats Autònomes o les Corporacions Locals, que obtinguin superàvit pressupostari, com és el cas de Palau-solità i Plegamans, aquest superàvit s'haurà de destinar a reduir l'endeutament net. El contingut d'aquests dos articles tindrà seriosos efectes sobre l'autonomia del món local i s'aplicarà a totes les Corporacions Locals sense cap distinció. La llei no distingeix entre els que han fet els deures i els que no. Les mesures que recull aquesta llei en relació al món local tindran efectes sobre tots els ajuntaments sense distinció, tant per aquells que porten molts anys aplicant i gestionant els seus recursos amb responsabilitat i que, com així va ser durant l'anterior legislatura, per tant, a dia d'avui tenen unes finances merescudament sanejades, com per aquells que repetidament han gastat per damunt de les seves possibilitats i, per això es troben avui davant d'una situació financera delicada.

 

 La llei penalitza els ajuntaments que han fet una gestió responsable.

 

 Aquesta aplicació indiscriminada de les mesures a tots els ajuntaments sense tenir en compte la seva gestió, no fa res més que penalitzar aquells ajuntaments que, gràcies a la bona gestió, han estat capaços de generar superàvit pressupostari ja que aquest superàvit enlloc de destinar-lo a fer inversions que millorin els municipis l'hauran de destinar a reduir l'endeutament, per molt petit que sigui aquest endeutament.

 

 La llei fomenta les males pràctiques pressupostàries.

Des de CiU considerem que les mesures recollides a la llei d'Estabilitat Pressupostària en relació al món local fomenten les males pràctiques pressupostàries a les Corporacions Locals. La normativa incentiva que els ajuntaments inflin la seva despesa per tal de no tenir superàvit ja que, en cas de tenir-ne, no podrien destinar-lo a actuacions en favor del municipi sinó que l'haurien de destinar íntegrament a la reducció de l'endeutament.

 

CiU defensa l'estabilitat pressupostària. Des de CiU estem a favor de complir amb l'estabilitat pressupostària i és per aquest motiu que s'ha donat suport al conjunt de la llei. No obstant, estem en contra de les afectacions que aquesta llei té sobre l'autonomia local i és per això que vam presentar un important grup d'esmenes en defensa dels ajuntaments i Corporacions Locals. que sí han tingut cura durant l'anterior legislatura de mantenir uns comptes sanejats, com és el cas de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans.

dijous, 3 de maig del 2012

SOBRE L'EXPLOSIÓ DE GAS D'AHIR

Ahir es va produir, quan passaven uns minuts de les dotze del migdia, una gran explosió de gas en el pis superior de l'edifici situat al carrer del Castell 73 del nostre poble.
 
Casualment, en aquell moment em trobava reunit amb l'alcaldessa Teresa Padrós en una entrevista pactada una setmana abans en la que vam tractar diferents qüestions importants de poble sobre les que entenem cal que ens mantinguem degudament en contacte e informats per evitar situacions de conflicte o confussió tant poc aconsellables en moments com els actuals.
 
Amb independència de la trobada, que, val a dir, fou prou cordial com per intentar que la relació entre govern i oposició o, al menys, entre les dues forces majoritàries del municipi, millorin en interès de Palau-solità i Plegamans, el cert és que, poc després de sentir-se un soroll, al que no vam concedir massa importància, sí que van començar-se a sentir sirenes i moviments que van coincidir ràpidament en la trucada advertint a l'alcaldessa sobre l'explosió ocorreguda. Això va fer que la reunió s'acabés precipitadament, i que ella com alcaldessa acudís de seguida a prendre el comandament de l'operació, i que jo, com un ciutadà més, acudís al lloc dels fets per tal d'assaventar-me del que havia passat.
 
Sabem que es va produir una gran explosió de gas en el pis superior de l'edifici, que hi havia una dona en el seu interior, que uns ciutadans amb molta valentia, van acudir al lloc per salvar a la víctima de l'explosió, avisar als cossos de seguretat i ambulància i aténdre-la en els primers auxilis. Sabem també que la coordinació entre Mossos d'Esquadra, Bombers de la generalitat i Policia Local, fou quasi perfecta. Sabem que la família que no ha trobat allotjament en cases de familiars o amics ha estat l'ajuntament qui els ha proporcionat allotjament en el camping el Pasqualet de Caldes de Montbui. Sabem també que les restes de l'explosió van arribar fins al carrer Anselm Clavé i que no hi ha més ferits més enllà de la pròpia llogatera de l'immoble. I finalment, sabem que cal determinar les causes de l'explosió, que els ocupants de l'edifici no podran tornar-hi fins d'aquí a una setmana, un cop sabut quin és l'estat concret de l'estructura i habitabilitat de l'immoble.
 
Cal valorar molt positivament la feina portada a terme per tots els professionals intervinents en el sinistre: policies, Mossos, Bombers, tècnics municipals d'urbanisme i serveis socials; i sobre tot els voluntaris que van acudir de seguida al pis sinistrat per socórrer a la persona ferida, qui es mereixen un homenatge públic per part del consistori i la ciutadania de Palau-solità i Plegamans.
 
Tot plegat em fa pensar, com anterior responsable de Governació, que la gran feina feta tant a la Policia Local, com en el treball transversal amb les diferents àrees de l'ajuntament així com pel que es refereix a la coordinació amb els altres cossos i forces de seguretat, van evidenciar ahir els seus fruits.
 
Això ja hi és, i ningú podrà pas desfer-ho!

dimarts, 1 de maig del 2012

ELS PEATGES

1. Catalunya pateix una situació greu de discriminació respecte de la resta de l'Estat. En efecte, amb 632 km

Catalunya és el territori de l'Estat amb més vies de peatge. Això significa que la meitat de vies de gran

capacitat són de pagament. En canvi, només el 18% de les vies de gran capacitat de tot l'Estat són de

pagament.

2. És lògic que els ciutadans estiguin indignats.

3. Cal posar de relleu, tanmateix, que aquells que ara impulsen la campanya, en el seu moment des del Govern

van passar de la "Catalunya lliure de peatges" als "Peatges més cars de la història de Catalunya". L'únic

peatge eliminat físicament a Catalunya va ser el de la B-30 a Sant Cugat, amb un Govern de CiU a la

Generalitat.

4. CiU està treballant en tres direccions:

a) Instar l'Estat a construir les vies lliures de peatge pendents a Catalunya (N-2/A-2, B-40/Quart Cinturó,

A-27, N-340/A7...).

b) Exigir a l'Estat que es creï un Fons específic per homogeneïtzar i rescatar peatges.

c) Establir un sistema de bonificacions propi de Catalunya per a ús freqüent de la via, vehicles d'alta

ocupació i vehicles ecològics.

5. Moltes de les concessions són de la mateixa Generalitat. En el seu moment l'alternativa a una nova autopista

amb peatge era, simplement, no tenir autopista. Les barreres de Tabasa, Cadí, Terrassa-Manresa, Túnels del

Garraf, Maresme i Mollet són concessions de la Generalitat i, per tant, protestar a aquestes barreres és anar

contra la capacitat financera del Govern de Catalunya.

6. S'ha d'aplicar el Codi de Circulació per una qüestió bàsica de seguretat i legalitat. En aquest punt convé fer tres

matisos:

a) Els Mossos no denuncien directament als usuaris que no paguin el peatge. El Servei Català de Trànsit

es limita a gestionar les denúncies fetes per les concessionàries. Té l'obligació de fer-ho.

b) Els diners recaptats (100 euros) amb les multes no serveixen per rescabalar les pèrdues de les

concessionàries.

c) Les concessionàries, si volen recuperar la tarifa, hauran d'iniciar un procediment civil contra l'usuari. És

cosa seva.

7. Des de CiU tenim clar que quan toqui negociar el conflicte amb l'estat, i això podria passar amb la Hisenda pròpia de Catalunya, no demanarem l'incompliment d'una llei espanyola, si no que, es compleixi amb una llei del Parlament de Catalunya, com a màxima expressió democràtica de la nostra sobirania com a nació.