divendres, 29 de març del 2019

PLE MARÇ 2019: UN MILIÓ D'EUROS MÉS PER A LA BIBLIOTECA, VOT ACCESSIBLE, REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA... I N'HI HA QUE ES PENSEN QUE SOM TONTOS!

Ahir, penúltim ple ordinari d’aquest mandat. Sembla que, de cop i volta s’acabi el món i ara s’hagi d’aprovar el que no s’ha fet en anys! I és que, per primera vegada en quatre anys, ens presentàven tres acords sobre qüestions urbanístiques. Ara que s’acaba el mandat, va donar la sensació que algú tingui pressa en deixar quelcom arreglat, quan el més aconsellable, tractant-se de temes tan sensibles com és tot el que es refereix a l’Urbanisme, seria deixar-ho per al proper mandat. En tot cas, el que no és de rebut es plantificar tres (que en realitat eren quatre) punts sobre urbanisme una semana abans del ple sense haver reunit als grups perquè tinguin temps d’assessorar-se i prendre posicionament sobre el que es planteja. Prendre posició i conèixer bé el que es proposa no vol dir necessariament poder consultar als tècnics municipals. En aquesta materia l’assessorament extern i més objectiu resulta vital. Amb tot, van mantenir una petició al Departament de territori de la generalitat perquè ens sigui cedida la titularitat de la Carretera, que actualment és C143, en el tram que coincideix amb l’anomenat Polígon de Llevant i que afecta una part dels límits amb Gallecs. Per entendren’s, el tram que transcórrer entre la masia Julià i l’antiga caseta de la Creu Roja. Ens hi vam oposar frontalment, tot i que va resultar aprobada. Es demana que un cop l’Incasol hagi presentat el projecte d’urbanització, executat les obres i recepcionades aquestes per l’Ajuntament, que aquella part de l’Avinguda Catalunya sigui definitivament cedida al nostre consistori. Però, com tantes i tantes vegades hem repetit, el que creiem necessari és l’elaboració d’un projecte global de tota l’Avinguda Catalunya, que faci realitat el nostre objectiu de fer d’aquesta via un veritable eix urbà i comercial en la part central del mateix. El que no ens agrada és que es vagin fent petites actuacions, ara aquí, ara allà, que si ara la rotonda amb el carrer Indústria, que si ara demanem aquesta o aquella cesió… No, això no va així. D’aquell tram de carretera, que no tenim cap necessitat d’esdevenir-ne propietaris, ja que a partir del moment en que sigui de l’Ajuntament será aquest qui s’haurà de fer càrrec de tot el seu manteniment. D’aquell tram el que cal és veure quins projectes es proposen. Penseu que será la imatge de l’entrada al nostre poble! Ens diuen que sí, que hi haurà molta zona verda, carrils bicis, molts arbres…, tot el que volgueu. Però, on anirà la benzinera? On s’ubicarà l’hotel previst? Com serán les voreres? No ens podem deixar enredar tan fàcilment afirmant que tot será molt bonic i que, com que tot ho paga la Generalitat, quan s’acabin les obres, allò será nostre i ja està. No, això no va així! A més, llegint el més que poc clar informe que acompanyava la proposta d’acord, sembla que hi ha un 10% de les obres d’urbanització que sí aniran a càrrec de l’Ajuntament. Per tant, abans de demanar la cesió, cal que entre tots decidim quin és el model, la imatge, el tipus d’entrada que ens cal com a poble. Al final, nosaltres ens hi hauríem d’oposar, ni que fos, perquè aquella urbanització del Polígon de Llevant és un dels motius pels quals no vam votar el POUM! I pensar que la Regidora Marcuello d’ICV, que és qui va acabar aprovant el POUM no para de dir que allò s’ha de protegir i no fer cap obra d’urbanització. Però si és ella qui ho va portar a aprovació!!! Total, que el Govern PSOE/Ganemos, amb el suport incondicional de C’s, va fer posible l’aprovació. I això ja no té marxa enrere. Els propers governs s’ho trobaran!

 

M’extendria massa ara en comentar-vos els altres dos punts sobre Urbanisme que sí van ser retirats de l’ordre del dia. Si s’els acudeix portar-los al ple d’abril, riurem!!!

 

Altres qüestions: Liquidació del Pressupost municipal de l’exercici 2018, amb un romanent disponible de gairebé tres milions d’euros. Ara sí, no sé si per una qüestió de marketing electoral, però ja ens està bé, que n’agafem un milió per a la nova Biblioteca i només en quedaran ja prop de quatre-cents mil euros del total pressupostat. Unes obres de canalització d’aigua potable acordades en un conveni amb l’Ajuntament de Montcada, sense més impportància.. i alguna altra qüestió de tràmit.

 

Recordeu que nosaltres, PDECAT – DEMÒCRATES, vam presentar, aviat farà un any una moció que va comportar la modificació del ROM, Reglament Orgànic Municipal, pel que fa a la possibilitat de votar separadament els diferents acords de les mocions polítiques? Doncs, també en aquella moció es va establir que en un termini de dos mesos els diferents grups municipals es comprometien a consensuar una proposta de Reglament de Participació Ciutadana en base a un esborrany que nosaltres vam posar damunt la taula. Han estat necesaris mesos de negociacions, propostes i contrapropostes… però, al final, ja el tenim aquí! Hi va haver qui (per haver estat nosaltres qui feiem la proposta) no va voler ni mirar-se aquell esborrany. Ara, el que hem aprovat, és pràcticament calcat a aquell. Això sí, el nostre era de tres o quatre pàgines i aquest en té vint-i-cinc! Però, el fons del que s’hi regula i contempla, és pràcticament el mateix! Contents però, de disposar d’un instrument que, encara que a molts no els hi agradi reconèixer-ho, haurem estat nosaltres els qui ho hem fet posible!

 

Mocions: Una de la CUP i ERC acordant que, davant l’inminent finalització de l’actual concessió del servei d’aigua potable al municipi, que es demani l’elaboració, per part d’un organisme públic (entenc que la Diputació) per analitzar les avantatges o no d’una posible municipalització d’aquest servei. Després de negar-ho fa una semana, ara van voler fer veure que aquesta és una moció molt semblant a la que van presentar fa dos anys. No, no és pas així. Allò demanava la remunicipalització d’un servei que mai abans ha estat municipal, s’apostava decididament per aquesta forma de gestió i es donàven sis mesos perquè els tècnics municipals elaboréssin un estudi o informe al respecte. Ara, que la Diputació faci l’estudi i del que en surti, sigui el proper consistori qui decideixi! No som tontos!

 

La sala de plens estaba plena de gent. Eren treballadors de l’empresa PAU, la que fa la recollida d’escombraries al nostre poble. Sembla que están molt interessats en que s’acordi una mancomunació del servei de recollida d’escombraries amb Polinyà i Sentmenat. Ho consideràven, sembla, d’una gran transcendencia ja que, segons es va dir, el salari s’equipararia als treballadors que més cobren, que actualment són els de Polinyà. El problema, és que encara no sé qui va engañar a qui. Si l’Ajuntament als treballadors, si el sindicat als seus associats, o què es pensàven que anàvem a aprobar. Resulta que el Govern va presentar una moció que aposta decididament pel reciclatge i el sistema Porta a Porta (benvinguts socialistes!) i que, si bé inicialment pretenia, sembla, apostar per la mancomunació, al final el que es proposava era expresar la voluntat del consistori en crear una comissió per estudiar els pros i els contres d’una posible mancomunació. Entenem, com hem dit en moltes ocasions, que si vols mancomunar, ho has de fer amb altres que es troben en condicions semblants a les teves. En aquest cas, mancomunar amb dos municipis que ni tan sols han començat el sistema porta a porta, és com un veritable brindis al sol! A més, acordar una comissió que compromet al consistori que ha de sortir de les urnes del proper 26 de maig, és com una mica absurd. Es va aprobar…, no perquè hi votéssin a favor el govern de PSOE/Ganemos amb el suport d’ICV, que també, com va dir l’advocat del sindicat Prou, sino sobre tot perquè nosaltres ens vam abstenir. Va dir l’advocat que aquell vot favorable havia evitat una vaga inminent dels treballadors de PAU. O no s’havia mirat la moció, o els treballadors en qüestió no sabien el que estàvem votant!

 

Al final, el moment més emocionant per a mi. La moció que abans d’ahir us vaig transcriure en aquest blog sobre que a Palau-solità i Plegamans será posible que els invidents poguem exercir el nostre dret a vot d’una forma lliure, igual i secreta a través del material electoral imprès en braille! Molt feliç i molt agraït a tots els grups municipals pel seu suport unànim!

 

dimecres, 27 de març del 2019

ELS INVIDENTS DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS, PODREM DISPOSAR DEL VOT ACCESSIBLE EN SISTEMA BRAILLE, TAMBÉ A LES ELECCIONS MUNICIPALS!

Com us podeu imaginar, em fa una especial il·lusió, poder portar aquesta moció al Ple del mes de març, el penúltim abans no acabi el mandat, i també la meva funció com a Regidor del nostre consistori.

 

L’ACIC, Associació Catalana per a la Integració del Cec, ha treballat moltíssim durant molts anys i en molts camps per fer possibles grans avenços en matèria d’integració i d’aconseguir l’igualtat d’oportunitats de les persones cegues respecte de la resta de ciutadania.

 

Després d’aconseguir un compromís verbal de l’Ajuntament de barcelona i que la setmana passada s’aprovés aquesta mateixa moció a Cubelles, serem dels primers municipis del país en reunir la unanimitat necessària perquè, també a les eleccions municipals els invidents de Palau-solità i Plegamans que ho sol·licitin puguin exercir el seu dret a vot d’una forma lliure, personal, igual i secreta.

 

Us transcric a continuació la moció en la seva literalitat:

 

 

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PDECAT – DEMÒCRATES PER A LA INSTAURACIÓ D’UN SISTEMA QUE GARANTEIXI A LES PERSONES INVIDENTS EXERCIR EL SEU DRET AL VOT SECRET A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 26 DE MAIG

 

 

La Constitució Espanyola en el seu article 23.1 reconeix a la ciutadania el dret a participar en els assumptes públics, mitjançant representants escollits per sufragi universal.

 

En els articles 68.1 i 69.2 quan fa referència a las Cortes Generales, defineix el mencionat sufragi, com a universal, lliure, igual, directe i secret.

 

L’article  86.1 de la Llei Orgànica 5/1985 de 19 de Juny, de Règim Electoral General, (en endavant LOREG) afirma que el voto és secret, caràcter que es configura com una garantia, i, conseqüentment com a element fonamental de la llibertat en el seu exercici.

 

L’article 87.1 de la LOREG diu que: “Els electors que no sàpiguen llegir, o que, pel seu defecte físic, estiguin impedits per a escollir la papereta o col·locar-la en el sobre, i lliurar-la al president de la mesa, poden servir-se per a aquestes operacions, d’una persona de confiança”.

 

Atès que en el cas de les persones invidents, no seria d’aplicació l’article citat, ja que no estan impossibilitats per a llegir, ja que tenen el seu propi alfabet, (el Braille),  que permet llegir i escriure, tenen les mans hàbils per llegir, escollir la papereta, introduir-la en el sobre i donar-li al/ a la president/a de la mesa, el problema no és tant d’impossibilitat material, com d’inaccessibilitat.

 

Atès que L’article 87.2 de la LOREG diu que “No obstante, el Gobierno, previo informe de la Junta Electoral Central, regulará un procedimiento de votación para las personas ciegas o con discapacidad visual que les permita ejercer su derecho de sufragio, garantizando el secreto del voto, que se aplicará, en todo caso, a las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, a las elecciones al Parlamento Europeo y a los supuestos de referéndum”, i el Govern no ha executat aquet mandat.

 

Atès que l’article 9.2 de la Constitució Espanyola assenyala que els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin la seva plenitud i facilitar la participació de tota la ciutadania en la vida política, econòmica, cultural i social.

 

L’article 49 de la mateixa CE conté un manament perquè els poders públics facin polítiques d’integració de les persones amb discapacitat i les emparin en l’exercici dels seus drets.

 

Atès que l’article 10.2 de la Constitució Espanyola assenyala que “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España”; i que el 21 d’abril de 2008  es va publicar al BOE i per tan s’incorpora al ordenament jurídic espanyol el Instrument de Ratificació de la Convenció de la ONU de Drets de les persones amb discapacitat que al seu article 29 reconeix el dret de aquestes persones a la garantia del sufragi secret per part de l’Estat.

 

Atès que l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) té engegada una campanya per al compliment efectiu del dret constitucional al vot secret (art. 68.1 i 69.2 CE) per a les persones invidents i amb problemes de visió, des de l’any 2004, i cal donar una resposta:

 

Per tot això, es proposa l’adopció dels següents:

 

ACORDS

 

 

Primer.- Establir un sistema per garantir que les persones invidents de Palau-solità i Plegamans puguin exercir el seu dret a vot secret mitjançant la utilització dels kit de vot accessible en Braille segons apareixen descrits al Reial Decret 1612/2007 de 7 de Desembre.

 

Aquest sistema funcionaria de la mateixa manera que es porta a terme a les eleccions que es permet el vot secret:

 

-       L’Ajuntament informarà que les persones amb ceguesa o problemes visuals podran sol·licitar el kit de votació secreta, entre els dies 2 d’abril i 9 de maig.

-       Amb les persones inscrites i les candidatures proclamades, es demanen els kits a una imprenta Braille amb:

o   Un sobre etiquetat en Braille per cada partit que es presenta a les eleccions municipals, amb una butlleta de les aprovades per la Junta Electoral (JE) a dins, més un sobre dels aprovats per la JE.

 

o   El 26 de maig, el personal del Ajuntament present en cada Col_legi electoral on hagi de votar un invident sol·licitant del vot accessible, lliurara els kits a les persones inscrites i es garantirà un espai perquè puguin exercir el seu dret a vot de forma secreta.

 

o   La persona amb problemes de visió seleccionarà la formació a la qual vol votar, extraurà la papereta de dins del sobre en  Braille, i la introduirà en el sobre aprovat per la JE.  

 

Segon.- Difondre aquest sistema entre les persones cegues i amb problemes de visió, amb la col·laboració de l’ACIC, i els mitjans d’informació de l’Ajuntament i altres que hi puguin participar de forma activa en la difusió perquè les persones que s’inscriguin en la campanya puguin exercir el seu dret a vot secret.

 

Tercer.-  Instar al Govern de l’Estat espanyol a impulsar mesures que permetin a les persones invidents exercir el dret a vot, garantint que aquest pugui ser  secret, mitjançant les mesures de caràcter tècnic que siguin factibles, realitzant les modificacions legals aplicables al cas per tal que s’apliquin les mateixes mesures que les previstes en la LOREG per a la resta d’eleccions.

 

Quart.- Comunicar aquesta decisió a la Federació de Municipis de Catalunya, la Associació Catalana de Municipis, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, a la Generalitat de Cataluña,  als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats.

 

dissabte, 23 de març del 2019

LA FAL·LÀCIA DE L'ANOMENADA FASE DOCUMENTAL. MÉS FARSA ENCARA!

Des del mateix dia que aquell fiscal general de l’estat va presentar la querella criminal contra els nostres presos polítics, quin nom de l’arxiu era allò de “Más dura será la caída”, que sabem que tot el procés seguit contra els jordis i la resta de presos i encausats és una autèntica farsa sense cap fonament ni justificació. Des del primer moment que sabem que per a ells (els aparells de l’estat espanyol) tot val i tot serveix per tal d’escarmentar, venjar-se i castigar com sigui a qui únicament ha optat per cumplir amb els seus compromisos de fer posible que els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurament quin futur polític volen per a la seva nació.

 

No cal que anem ara repassant el seguit nombrós d’irregularitats, de conculcacions de drets fonamentals, de saltar-se les lleis només per afavorir els seus interesos i per humiliar tant com es pugui als nostres legítims representants. Sabem com s’ha fet la Instrucció, les declaracions, les aportacions de proves via informes emesos per un institut armat amb rang militar com és això de la Guàrdia Civil. Ells fan els informes que volen, s’inventen el que calgui, canvien les versions quan convingui… i així fins a trovar-nos davant d’un judici oral sorprenentment diferent, per la limitació de drets de tota mena que s’hi observen, pervers pel que fa a la pràctica de proves, sempre en perjudici dels acusats, que ja no encausats.

 

Es tracta senzillament d’anar posant, dia a dia, les condicions òptimes com perquè, sota una falsa aparença amable i respectuosa, s’acabi visualitzant la veritable pell del llop amb un tribunal clarament de part, que provoca constantment que el camí de les acusacions populars, de l’advocacia de l’estat i de fiscalía, tinguin un camí més fácil cap a la definitiva incriminació del nostre Govern legítim.

 

Darrerament començo a veure alguns advocats intentant plantar cara a tant detestable procedir per part del president de la Sala del Suprem. Però, sempre m’ha semblat que l’actitud de les defenses en general actuava d’una forma excessivament tova davant determinades decisions del tribunal que clarament conculquen els drets fonamentals dels acusats, però sobretot perquè impedeix l’aplicació efectiva del principi de contradicció, tant i tant imprescindible en una vista com aquesta que, a sobre, és transmesa en directe per televisió! Ara, sembla que s’han començat a presentar escrits de queixa, protestes i s’han realitzat algunes intervencions de certa pressió. Però, amb tots els respectes, penso que cal actuar amb molta, i molta vol dir molta, més contundencia que la que fins ara s’ha pogut observar. No pot ser que, davant d’una declaració d’un testimoni que, recordem, actua sota promesa o jurament de dir la veritat, no se li puguin mostrar imatges de les situacions i circumpstàncies sobre les que està declarant. No pot ser que només es pugui preguntar per les altres parts, sobre el que ha preguntat qui ha proposat el testimoni. No pot ser que, com a conseqüència d’aquesta pràctica errònia, s’acabi impedint al fiscal que efectui una pregunta, i que després sigui el propi president del tribunal qui la faci, després d’haver-se vist obligat a imposibilitar que aquell la realitzés. Són moltíssimes irregularitats mai vistes. On és el principi de persecució de la veritat del procés penal? Per quina raó no es pot mostrar un video al guàrdia civil de torn que demostra tot el contrari del que aquest està declarant?

 

Des de la meva modestia, sí que, amb pràcticament trenta anys d’exercici de l’advocacia, també en l’àmbit penal, mai he assistit a cap judici on no es permeti preguntar sobre aspectes que no hagi preguntat el fiscal o qui sigui que hagi proposat aquell testimoni. Mai m’he trobat amb que no es puguin mostrar imatges, audios o documents a testimonis, quan aquests están declaran diferent del que s’evidencia en aquestes proves documentals. I, sobretot, mai m’he trobat, (repeteixo, en un procés penal) amb aquest nou “invent” anomenat “Fase documental”!

 

Mireu, en un procediment penal, hi ha dues fases: la d’instrucció i la del judici oral. Doncs bé, després d’una querella, denuncia o inici d’un procediment per haver-se comès un pressumpte (i dic pressumpte) delicte, s’inicia la fase d’instrucció mitjançant l’intervenció d’un jutge que la dirigeix. En aquesta fase es pren declaració al o als encausats, a testimonis, es recopila documentació i proves de tota mena… videos, audios i el que calgui, si el jutge ho considera aclaridor dels fets investigats…, i al final, es tanca aquesta fase d’instrucció amb una interlocutòria obrint la nova fase de judici oral, instant a les parts, primer a fiscal i acusacions i després a les defenses, perquè demanin també l’obertura d’aquesta nova fase i facin les seves calificacions acusatòries o demanant l’absolució les defenses…, com també podrien sol·licitar l’arxivament si consideren que no hi ha prous proves o indicis que permetin visualitzar que s’ha comès aquell delicte.

 

A partir d’aquí, partint de la base que s’han efectuat acusacions, es passa l’expedient a un altre jutjat o tribunal, que és qui s’encarregarà de portar a terme el judici. I aquí, tot i que han estat jutges diferents, també hem assistit a una nova irregularitat, ja que instrucció i judici s’han tramitat davant el Tribunal suprem espanyol. També s’ha conculcat de forma flagrant un altre dret fonamental dels acusats, en el moment en que, un cop es dicti sentencia, que com tots sabem será de condemna, els nostres legítims representants no tindran dret a presentar un recurs d’apel·lació. És a dir, no tindran dret a la segona instancia judicial, com sí té qualsevol ciutadà. I només podrán acudir davant el tribunal Constitucional amb un recurs d’empara, cosa que també poden fer tots els ciutadans de l’estat.

 

Però, el que mai, mai mai, he vist en cap procés penal, es una anomenada “fase documental”. La documentació que integra l’expedient del sumari és perquè tots, jutges, fiscals i advocats la tinguin a l’abast en tot moment. És perquè es pugui mostrar i contrastar en tot moment durant el procés i examinar amb profunditat a l’hora de fer les oportunes valoracions per pasar a dictar sentencia. Però, sobretot, és perquè davant determinades declaracions, encara més si són sota jurament o promesa, es puguin mostrar a qui sembla evident que està faltant a la veritat!

 

Com veieu, no hi ha res que ens faci pensar en que els acusats presos polítics tindran un judici just, en que la sentencia no será condemnatòria, en que potser faran veure que els podrien condemnar per delictes més greus, però que al final ho han deixat en cinc, set o deu anys. Ni un sol dia de presó o d’inhabilitació és aceptable davant d’un judici farsa en el que, per no respectar-se ni tan sols es preserva el fonamentalíssim dret a la presumpció d’innocència!

 

En els propers dies, setmanes i mesos seguirem assistint a aquesta farsa. Cada vegada veurem més irregularitats. Tinc moltes ganes de veure a grans advocats com en Jordi Pina i en Benet salellas com es planten i no en deixen pasar més!!! Ells, encara que grans professionals del Dret, també són en aquests moments, la veu de més de dos milions de persones a qui representen els seus clients! Em refereixo a aquests, perquè sé com són i pensen. No puc evitar criticar practiques erràtiques com les de prestar-se al simple míting polític i no contestar a les acusacions de fiscalía i advocacia de l’estat per part d’alguns acusats.. Però, això ja ho comentarem un altre dia!

 

Sí que, passat el judici, amb la sentencia que tots sabem que es dictarà, hem de deixar definitivament de fer el paperina, de discutir-nos per imbecil·lades, de no estar per la feina. O ens plantem davant d’aquest estat represor, assumint-ne les conseqüències, o ho deixem estar. Ens pensàvem que Europa i el món reaccionarien, que la nostra força majoritària a Catalunya provocaría que l’estat intentés acostar posicions. Ja sabem que amb aquesta gent no hi ha res a fer. I sabem que, a partir del proper 26 de maig europa será encara una mica més feixista que ara. Ho va dir el president Companys: “La llibertat, la justicia, la igualtat, la fraternitat, tenen molta gent que les defensa. Però els catalans, només ens tenim a nosaltres”!

 

dimecres, 13 de març del 2019

VOLEU DIR QUE DONAREM A L'ABAST?

Jo crec que acabarem tots bojos perduts. Ens ha tocat viure en un temps, que jo ja no sé si és de canvi, d’incertesa col·lectiva, de cerca d’algun objectiu encara per descubrir, de competir els uns contra els altres, o de tot plegat a l’hora.

 

Vivim immersos en el seguiment d’unes informacions polítiques interessades, on cada mitjà vol imposar el seu criteri, la seva “veritat”, sense contrastar, sense mirar a totes bandes. Tots llegim, sentim o mirem el que més ens agrada, sobretot perquè coincideix amb el que pensem. No ho fem amb els que diuen el contrari del que ens sembla, perquè estem ben convençuts que no només distorsionen la veritat, sino que fan tot el que calgui per imposar el seu relat. I és que, resulta evident que cadascú veu les coses d’una determinada manera. Que cadascú té una ideología, una forma de pensar davant cada situació o problema. Però, on vull arribar és a fer palès que s’ha perdut definitivament un esprit d’informació plural, veraç, compromès amb l’interès comunicatiu i no pas en fer tot el posible per a convencer als lectors/espectadors/oients del relat que la meva empresa vol imposar perquè té al darrera no sé quins interessos.

 

Amb tot, és evident que, amb la que està caient, els mitjans públics catalans com TV3 i Catalunya Ràdio, sí que, malgrat respondre a un perfil ideològic avui majoritari al país, mantenen un punt de pluralitat i imparcialitat en els seus continguts, perfectament contrastable amb la seva absoluta inexistencia pel que fa als mitjans públics espanyols. També passa, tot i que no tant, amb els privats, on observem que RAC1 ofereix un bon nivel d’imparcialitat i objectivitat en els seus continguts, cosa que escandalosament no passa a la resta i menys si ens centrem en els d’àmbit espanyol.

 

Aquesta capacitat de permanent tergiversació, engany, manipulació informativa i formulació de relats falsos a la recerca només de determinats interessos político/electorals, fa que arribi un moment que no sapiguem on som exactament.

 

Si a tot plegat, amb aquesta mena de guerra oberta entre mitjans, com si de veritat es tractés dels aparells de difusió dels diferents partits polítics, provoca que cadascú es miri, llegeixi o escolti el que més li agrada, bàsicament per no resultar incomodat per les tergiversacions d’altri, deia que si a això hi afegim l’enorme complexitat del moment històric que ens ha tocat viure, ens en podem fer creus de veure la maduresa d’una societat com la catalana, mantenint un nivel d’enteresa i qualitat cívica, democrática i de resposta col·lectiva ben poc habitual en qualsevol país o comunitat on, potser tots els problemes s’acaben centrant en qüestions més relacionades amb la xenofòvia i els conflictes socials que no pas els de plantejaments nacionals com els que ens ocupen i preocupen majoritariament als catalans.

 

Si no en teníem prou amb tot aquest entorn mediático/polític/social, a sobre, ens trobem tots enganxats a un judici que es celebra a Madrid, contra unes persones que van fer posible que els catalans votéssim amb llibertat sobre el futur polític de Catalunya, empresonades no només injustament, sino sense cap mena de fonament i d’una forma desorbitada i desproporcionada per delictes que en cap cas han comès. Un judici que es celebra davant d’un tribunal, el Suprem, que no és el que els correspondria per jurisdicció, ja que tocaria pel seu lloc de residencia i perquè, en cas d’haver-se comès els delictes dels que s’els acusa, aquests haurien tingut lloc a Catalunya. Tampoc correspon a aquell tribunal, perquè impedeix el més elemental dret a la segona instancia. I és que, en cas de condemna, com tothom coincideix a dir que es produïrà pel carácter eminentment polític del judici, no es podrá presentar recurs d’apel·lació contra la sentencia, sino que només es podrá recorrer en empara davant un tribunal absolutament polític com el Constitucional. Llavors sí, cap a Estrasburg, que d’aquí a uns anys tornarà a deixar el sistema polític i judicial espanyol a l’alçada de la sola de les sabates. Pero el mal ja estarà fet i aquestes persones ja hauran passat uns quants anys a la presó. Ara deia, tots amb les ràdios i les teles engegades tot el dia pendents del ridícul que fan els fiscals, jutges i advocacia de l’estat, com també el propi president de la sala, amb decisions sempre tendencioses. Permeteu-me també una crítica a alguns dels advocats de les defenses amb estratègies ben erràtiques, que, per una banda, es pensen que són estrelles del pop, però que per una altra, crec que no són prou contundents denunciant la vulneració flagrant dels seus drets com a acusats d’uns delictes inventats i sota uns relats falsos fent veure que els violents són els acusats quan l’única violencia la van perpetrar els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

 

En cap cas, es digui el que es digui, la sentencia pot estar ja escrita. En cap cas s’els pot condemnar per rebel·lió, ni per sedició, ni per malversació. Com a molt es podrien jugar una condemna per desobediencia consistent en la inhabilitació sense més durant una temporadeta. I vinga a fer bullir l’olla amb disquisicions sobre uns temes que, en realitat mira que en són de simples. Només cal veure com el relat fals inventat per aquest estat opresor a través d’uns fiscals incompetents, en resulta de difícil de justificar. El problema és que, de tant repetir-ho, s’ho han cregut i ara no saben com fer-s’ho per intentar acostar-se ni que sigui una mica a la possibilitat de demostrar alguna cosa que s’assembli als delictes falsos sobre els que construeixen les seves acusacions.

 

I en mig de tot això, eleccions. Les españoles, les municipals, les europees. Doncs, com no voleu que parem bojos! Com no voleu que no sapiguem on som. Com no voleu que ni els partits polítics són els que van ser, i els que encara conserven alguna reminiscencia del que van ser, ara volen tornar a antics discursos dels que eren els seus adversaris. Uns fent de convergents, aquests que són els més convençuts independentistas, ara ja no van de moderats, canvis de sigles…, si tu dius A jo dic B. Uns que diuen que ara cal anar a Madrid a Negociar no sé ben bé què, els que abans negociàven són els que ara pretenen el bloqueig a l’estat, els bloquejadors per antonomasia que diuen que no es presenten a les eleccions…, i vinga, envolica que fa fort!

 

Ja no us dic res de l’àmbit municipal. De tres formacions independentistes ben consolidades, en surt una quarta que diu que ella i només ella representa la unitat. Que per tant, o anem tots amb ells o divideixen encara una mica més l’independentisme. I així farem la República! Mentrestant, em diuen que al nostre poble s’hi presentaran onze candidatures!!! Ganemos, Podemos, Comuns, CUP, PP, C’s, PSOE, ERC, els de Primàries i Junts per Palau.

 

Sort que hi ha qui de veritat s’ha constituït en el veritable botxí d’espanya que posa nerviosos i neguitosos als uns i als altres i que gràcies a ell Europa s’haurà de mullar definitivament i espanya s’acabarà de cobrir de “glòria”. És el President Puigdemont. Potser tornarà a aglutinar el sentiment majoritari del país i ens treurà de tanta confusió. Només ell pot alglutinar l’enorme força de la gent, mal que els pesi a molts. Volem forces transversals, gent que aglutini i que no divideixi. Volem una única i gran força que planti cara i deixi clar qui som, què volem i on anem. Si no és així, el que us deia, acabarem bojos perduts!!!

divendres, 1 de març del 2019

PLE FEBRER 2019: VAGA FEMINISTA I EL 155 REBUTJA DONAR SUPORT AL NORBERT FROUFE

              I és que, si no aconseguim que l’independentisme tingui una folgada majoria en el nostre Ajuntament d’aquí a tres mesos, anirem topant cada vegada contra la paret! Ja podem anar presentant mocions sobre drets fonamentals, que si a l’autodeterminació, que si el dret a manifestar-se, a protestar de forma pacífica, cívica i sense violències, a donar suport als nostres presos i exiliats, a la llibertat d’expressió…, al que volgueu. Sempre toparem amb els del 155 que, ara per ara, tenen majoria absoluta al consistori. I tots tenim moltes ganes que arribi el 26 de maig i que el poble pugui escollir un Ajuntament clarament republicà i ferm en les seves conviccions independentistes. Perquè, ja podem, uns i els altres, (PDECAT – DEMÒCRATES, ERC i la CUP) anar presentant mocions i propostes de tota mena en aquestes qüestions, que mai tindrem res a fer davant l’absoluta manca de la més mínima sensibilitat humana per part dels PSOEs, C’s i PP, moltes vegades amb un recolzament més o menys encobert d’aquesta mena d’invent que es fa dir Ganemos. No podem dir el mateix pel que fa a ICV que, efectivament, sense ser declaradament independentista, sí que com a mínim sap i vol respectar i fer respectar l’exercici d’uns drets fonamentals sistemàticament vulnerats per l’Estat espanyol.

 

Dic tot això, perquè ahir, la CUP va presentar dues mocions, una per donar suport al veí del nostre poble, Norbert Froufe, encausat per haver oposat resistència passiva i no violenta davant el TSJC junt amb 23 persones més, a qui se li pot demanar una condemna penal, en funció de la valoració del ministeri fiscal, per a un periode força elevat. I una altra perquè, el nostre Ajuntament s’adhereixi a la Vaga feminista convocada pel proper divendres dia 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora.

 

Doncs bé. Pel que fa a aquesta última, malgrat que des que a iniciativa nostra es va aprobar que els diferents acords de les mocions de caire polític es puguin anar votant per separat, va rebre un suport majoritari tot i alguna abstenció en determinats punts per part de C’s i PP. Com no podía ser d’una altra manera, vam votar-hi a favor i vam contribuir a clarificar un punt d’acord relatiu a la necessitat que l’Ajuntament es personi en tots aquells procediments penals sobre assetjament laboral que es perpetrin en el nostre municipi. I en quant a la moció de suport al Norbert i els altres 23 encausats, si bé els del 155 van votar a favor que es reconegui el dret a manifestar-se lliurement i públicament sense violencia, van actuar en bloc en contra de demanar l’arxiu de les causes i donar tot el suport a les persones encausades. Sí, PP, C’s i PSOE, que ja són vuit regidors, van votar que no, amb l’abstenció de la regidora de ganemos i el vot favorable dels set regidors restants del PDECAT-Demòcrates, ERC, la CUP, ICV i el regidor Miquel truyols.

 

Independentment d’aquestes dues mocions, moltes qüestions de pur tràmit, com tot el que es refereix a la digitalització que s’està portant a terme en la delimitació del nostre terme municipal amb els diversos municipis veïns, donar compte dels pagaments i factures del darrer trimestre de 2018 en quant al compliment de la legislació sobre morositat de les administracions publiques, aprovació de l’adaptació de l’ordenança sobre residus i conseqüentment del reglament sobre l’us de la Deixalleria municipal en tot el que fa referencia a la recuperació i reutilització dels materials que s’hi dipositin. Finalment, adhesió del nostre Ajuntament al Pacte per la no segregació escolar, que en algún aspecte pot afectar a les nostres escoles, que va ser aprovat per tots els grups i amb l’abstenció de la CUP.

 

Per cert, ja són dos els anys que fa que el Regidor José Luís Heras no ha aparegut per l’Ajuntament sense que ningú en sàpiga ni asa ni bèstia. Que vagin votant a formacions de la “nova política”, després passa el que passa!

 

I res, que en els precs i preguntes, es va evidenciar la deriva electoralista del govern municipal, amb moltes preguntes sobre cartells i cartellets anunciant obres que ells ja no faran, i gent molt, però que molt preocupada amb la Seguretat Ciutadana. Diu la responsable de la Policia Local, Teresa Padrós, que tot és culpa dels Mossos (sempre és culpa dels altres), però, només cal que escolteu cada dia les notícies de Ràdio Palau, no hi ha dia que no s’informi sobre, al menys, un robatori en domicili o establiment a Palau-solità i Plegamans. Potser caldria fer memoria al govern sobre tot el que van arribar a dir quan nosaltres vam adquirir un vehicle no logotipat per a la policía i féiem controls amb agents de paisà. Molts van ser els èxits i les consecucions amb aquella nova dinámica, junt amb els operatius conjunts amb els Mossos. Ells van eliminar el vehicle, les unitats especialitzades i la formació continuada. Ara, tenim el que tenim, que no crec pas que sigui el que ens mereixem!