dilluns, 29 de setembre del 2014

CiU PALAU JA TREBALLA PER ELABORAR PROPOSTES PER A LA PROPERA LEGISLATURA

 

CIU PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

NOTA DE PREMSA


CiU ja treballa per elaborar propostes per a la propera legislatura

 

Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans va organitzar el passat dimarts el tradicional sopar amb la militància. El secretari general de CiU, Ramon Espadaler va ser el convidat al sopar on va reclamar el dret a decidir dels catalans i catalanes. Jaume Oliveras va avançar que s'ha creat un grup de treball per elaborar projectes per a la propera legislatura.


La Sala Polivalent va ser l'escenari del tradicional sopar amb militants i simpatitzants que cada any organitza la formació per encetar el curs polític. En aquesta ocasió, el convidat va ser el secretari General de CiU, Ramon Espadaler. Així, va centrar la seva intervenció en defensar el dret a decidir, la voluntat de fer la consulta i  el compliment des compromisos electorals. En aquest sentit, va defensar que ara més que mai, cal estar al costat del President en els passos a seguir per fer la Consulta.


En un àmbit més local, el regidor de CiU, Jaume Oliveras, va lamentar que la única prioritat del govern local fins ara "ha estat desfer qualsevol cosa que hagués fet el govern anterior liderat per CiU. "Ara els venen les presses per fer alguna cosa, com la pista esportiva o el projecte de l'Avinguda. Catalunya que deixaran empantanegats i que tocarà al proper govern arreglar". De cara a futur, va explicar que a CiU ha iniciat fa uns mesos un grup de treball per elaborar el projecte i les propostes de cara a la propera legislatura.  

L'acte va comptar amb una nodrida assistència de la societat civil del poble, representants locals de tots els partits favorables a la consulta, regidors i regidores de CiU i els presidents locals de CDC i Unió. Tots dos van coincidir a dir que des de Palau-solità i Plegamans es donarà suport al President en la convocatòria de la consulta i van animar als assistents a fer campanya pel doble Sí.

 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dissabte, 27 de setembre del 2014

SENTIMENTS COMPARTITS

Ahir divendres a la nit, passades la una de la matinada, vaig rebre un correu d'un vell i gran amic d'Esquerra Republicana. Crec que el que hi diu respon a un sentiment prou clarificador i definitori, que molts compartim en silenci. Per aquesta raó, tot i que m'ha dit que no té inconvenient en que desvetlli la seva identitat, prefereixo no fer-ho. Però sí que el reprodueixo a continuació en la seva literalitat:
 

Jaume, aquesta tarda ha estat una de les mes tristes de la meva vida, he vist com un dels presidents del meu país era tractat com un reu portat davant d'un tribunal de la Inquisició, tant sols faltava que al sortir del Parlament el cremessin viu i li tallessin el coll per penjar-lo a una farola en una de les sortides de Barcelona per a escarni de tots els catalans.

 

El que et dic ho faig amb tota la sinceritat del mon, una cosa així tant sols som capaços de fer-ho els catalans, no veuràs mai a un cabró corrupte de la resta de la península amb un espectacle com el que s'ha pogut veure avui.

 

Com a Català em sento avergonyit i penso que una cosa com la d'avui no es tenia que haver acceptat mai o dit d'altra manera haver-la acceptat mai per donar veu a una impresentable com la Sra Camacho o  a un............prefereixo..... no dir com el definiria  Albert Ribera.

 

Perdona la parafernàlia, però a algú ho tenia que dir i he pensat que millor a tu que a ningú altre.

 

Gracies per llegir-me.

 




Este mensaje no contiene virus ni malware porque la protección de avast! Antivirus está activa.


divendres, 26 de setembre del 2014

PLE SETEMBRE 2014: CURT, PERÒ INTENS, EMOTIU I COMPROMÈS AMB LA CONSULTA!

Després de l'aturada del mes d'agost, ahir vam tornar a celebrar un ple ordinari. El corresponent al mes de setembre. Algun dia comentarem els punts que de vegades es volen portar a ple, però que acaben retirats i n'analitzarem les possibles raons; i en aquest cas, estic pensant en el projecte de clavegueram de la zona de can Clapés que el govern municipal pensava portar a aprovació , però que va acabar retirant pocs dies abans. I és que això d'aprovar projectes que comportin la necessitat d'haver de girar quotes als veïns a poc menys de mig any de les eleccions, els deu haver fet replantejar les coses.
 
Però, com ja sabeu, si per alguna cosa va destacar el ple d'ahir, va ser perquè es va aprovar, com ja ha passat a prop de nou-cents municipis catalans, la Moció del món local en suport a la consulta del proper 9 de novembre i la seva convocatòria per part del President Mas. Efectivament, el saló de sessions ple de gom a gom, però també els exteriors de la sala, les escales i fins a la plaça de la Vila, amb molta gent esperant amb emoció que, no fossim una "mala" excepció, com en tantes ocasions ens hem trobat, i també aquí ens sumessim al clamor del poble de Catalunya i de la majoria de forces polítiques del país. Em va tocar a mi llegir la moció, que vam presentar conjuntament CiU, ICV i ERC, on, després d'un petit torn d'intervencions, es va passar a la votació, obtenint el suport dels cinc regidors/es de CiU, els dos d'ICV i el del regidor d'ERC. Com era de preveure, els dos del PP hi van votar en contra. El PSC va evidenciar les seves discrepàncies internes i la seva incomoditat amb la moció, ja que, segons es deia, algun regidor volia votar-hi a favor, però molts d'altres en contra. La solució salomònica va ser l'abstenció. Lamentables van resultar els comentaris de l'Alcaldessa referint-se a que, gràcies a la seva abstenció s'havia pogut aprovar la moció. Miri, vostè sabrà el que vota, però això no va de favors sino de ideals i de consciència! Anàlisi a part cal fer de l'abstenció del regidor de la Veu, Sr. Tinoco. Mesos enrere va votar a favor del compromís de l'Ajuntament amb la Consulta, i ahir va dir que: "com que la seva agrupació no és política i ells estan al costat de la gent i amb el poble, si no es retirava l'acord relatiu a que s'expresava el suport de l'Ajuntament al President Mas, al govern de la Generalitat i als partits favorables a la Consulta, que ell s'abstindria". Sr. Tinoco, no sé si ho sap, però estem en política, i, potser entre altres coses, vostè a l'Ajuntament també hi és per fer política". Bé que quan li convé subscriu tota mena de mocions contra la Generalitat; però es veu que això de l'assemblearisme comporta aquestes coses. El cas és que la moció fou aprovada per vuit vots a favor, dos en contra i set abstencions, i això és el que compta! Alegria desvocada entre els assistents, crits d'Independència i molta solemnitat i emotivitat al final de la sessió.
 
Per no allargar-me en els propers dies comentaré els altres pocs punts tractats a l'ordre del dia del ple. Avui volia concentrar-me en la moció en favor de la Consulta del 9 de novembre. Per cert, els socialistes també van presentar-ne una per contraposar-la a aquesta, referint-se a la llei de consultes, sobre la que en són partidaris (encara que no ho sembli), però en contra de la pregunta. En un redactat inconex i confús, es referien a les retallades, el descontent social..., i acabaven per demanar no se sap ben bé què. Va ser rebutjada per deu vots en contra, una abstenció, quedant-se els sis regidors del PSC ben sols recolzant la seva moció!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 25 de setembre del 2014

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS APROVA LA MOCIÓ DE SUPORT A LA CONSULTA DEL PROPER 9 DE NOVEMBRE!

Aquest vespre, en el ple ordinari del mes de setembre, ha estat aprovada la moció que prop de set-cents ajuntaments de tot Catalunya ja han aprovat de suport del món local a la convocatòria i celebració de la Consulta del proper 9 de novembre, amb els vots a favor de CiU, ICV-EUia i ERC, les abstencions de PSC i VP-siP i els vots en contra del PP. A continuació transcric la literalitat del seu text: Moltes gràcies a la munió de persones que s'han aplegat a la Plaça de la Vila per poder viure un moment tant important i transcendent de la història de Catalunya, però també de Palau-solità i Plegamans!
 

Moció que presenten els grups municipals de CiU,  ICV-EUiA i ERC de suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014.

 

Com qualsevol altre poble del món, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que està reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s'emmiralla en una cultura, una llengua i unes tradicions pròpies avalades per segles i segles d'història que s'estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successió, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions pròpies. 

Aquest any 2014, també coincideix amb el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressió institucional de la nostra voluntat d'autogovern, i amb el setanta-cinquè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressió de la Generalitat, l'exili republicà, l'inici de la dictadura i d'una cruel repressió, que va tenir una expressió especialment brutal en el posterior assassinat del president Companys.

Enguany celebrem 5 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt, un fet que ens va fer adonar que aquesta via era possible, i que va evidenciar que hi havia molts catalans i catalanes que estàvem disposats a tirar endavant i a mobilitzar-nos per demostrar la voluntat majoritària del poble català de voler decidir el futur votant. La sentència del Tribunal Constitucional anul·lant part de l'articulat de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestació multitudinària de rebuig a l'actitud del govern estatal l'any 2010. De llavors ençà n'han estat moltes més, amb la convocatòria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces polítiques del país. Vam omplir Barcelona el 2012, vam travessar Catalunya amb la Via Catalana el 2013 i aquest onze de setembre de 2014 hem tornat a demostrar al món la rellevància i la transcendència del procés construint una V que des de la plaça de les Glòries s'ha estès per tot Barcelona. La mobilització popular i cívica de la ciutadania i les entitats, han exercit de pressió constant per garantir el procés.

Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que està a favor de l'autodeterminació dels pobles i que reivindica el dret a decidir i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i polític perquè es sustenta en l'essència de la democràcia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicació democràtica els partits polítics no s'hi poden girar d'esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d'uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius, vinculat a tota una història i tradició de compromís i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.

Constatem que el procés que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creïble i il·lusionant per a la ciutadania, el compromís de totes les forces polítiques d'iniciar una nova etapa del país marcada per la defensa i ampliació de l'estat de benestar, el combat contra l'atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció.

La Nació Catalana, amb una llengua i una forma de vida pròpies en l'ordre social, econòmic, jurídic i polític té dret a la seva autodeterminació, com qualsevol altra nació. Aquest dret és un principi fonamental dels Drets Humans i està recollit en la Carta de les Nacions Unides així com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar per una majoria àmplia i transversal de les forces parlamentàries la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, després d'haver seguit totes les passes que la legislació actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties  Estatutàries i dóna empara legal a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

El president de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Artur Mas convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre de 2014, una consulta que hem demanat i que ens hem compromès a tirar endavant els ajuntaments catalans de forma reiterada.

Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.

ACORDS

1.     Mostrar el suport a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l'exercici dels nostres drets democràtics i prendre el compromís de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.

2.     Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits polítics que donen suport a la convocatòria i a la materialització de la consulta del 9 de novembre dins el marc legal que és la Llei XXXX de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritària del poble català i dels seus representants.

3.      Comunicar aquest acord en el període de 5 dies des de la seva aprovació al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. També a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congrés dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissió Europea.

 

 




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 24 de setembre del 2014

FER EL JOC A ESQUERRA?

Recordo de ben jovenet, en plena adolescència, però sempre amb un clar interès sobre qüestions polítiques relacionades amb el sentit de País, de Catalunya com a Nació, o com a entitat política diferenciada, no ja d'Espanya, que també, sino de les altres comunitats, regions i estats del nostre entorn, com als qui defensàvem i lluitàvem per la nostra llengua, cultura i la recuperació de les institucions pròpies de Catalunya, així com lels principis de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, s'ens considerava catalanistes. I sembla que amb aquest qualificatiu tothom hi era ben rebut, perquè des de qualsevol perspectiva o plantejament es podia afirmar que hom era catalanista.
 
Arribats els anys vuitanta, ja vam començar a distingir entre aquest concepte poc clar, pel de Nacionalistes. I és a partir d'aquí, quan es comença a diferenciar entre forces polítiques nacionalistes i les que no ho eren, com per exemple, socialistes i PP, tot i que també s'hi podia incloure a formacions com ICV o similars. Era quan, al final de les jornades electorals al Parlament de Catalunya érem uns quants els qui ens dedicàvem a comptar si, en general, qui havia rebut més suports eren els grups nacionalistes o els altres, que no ho eren, ja que en cap cas consideràven Catalunya com a Nació, però sí que en general s'autodefinien catalanistes.
 
Molt sovint sento dir que Convergència, i per què no Unió, ha anat assumint el discurs d'Esquerra Republicana. Recordo moltes nits electorals i grans manifestacions dels vuitanta amb aquell crit que deia: "Pujol President, Catalunya independent"!. Per tant, dins d'aquestes dues formacions (i potser més a Convergència que a Unió) hi ha hagut des del primer dia, un gruix molt important del que avui anomenem Independentistes. Resulta que, malgrat que ERC també es definia molt sovint com a partit nacionalista, la necessitat de deixar ben clar que el que pretenem és marxar d'Espanya, ens ha fet oblidar el concepte nacionalista per definir-nos d'una forma directa com a independentista.
 
Les idees evolucionen i els partits també. La realitat del país i la seva societat fa que els plantejaments es vagin modificant. I és que, de la mateixa manera que als anys setenta i principis dels vuitanta els socialistes es proclamàven defensors del dret a l'autodeterminació dels pobles, ara ja ho han retirat definitivament del seu ideari, o només ho defensen en comptades ocasions, del tot interessades, com per exemple, per al Sahara o per a Palestina.
 
Si les idees evolucionen. Si el país avança cap a uns objectius, perquè la societat es mou majoritàriament en una determinada direcció, també els partits polítics s'han d'adaptar a les noves situacions i necessitats. Si als anys trenta del segle passat, es defensava la Confederació Ibèrica d'estats per tal de garantir el nostre ple autogovern, també ho és que ara els qui ho instàven, proclamen la "utòpica" confederació dels pobles i nacions d'Europa. I, partint de la nostra realitat nacional catalana, manifesten la necessitat d'una confederació a la qual s'hi ha d'arribar mitjançant el diàleg amb els governs espanyols.
 
Més d'hora que tard, s'hauran d'adonar que per arribar a una confederació amb qui sigui, s'haurà de partir de la plena sobirania que, es miri com es miri, només pot traduïr-se com plena independència política de Catalunya respecte de l'estat al que pertany per la força de les armes des de fa just tres-cents anys.
 
Per tant, a Convergència Democràtica sí que, a través del seu darrer Congrés va establir-se la necessitat d'assolir la plenitud nacional a través de la independència, però no ha passat el mateix, en canvi, pel que fa a Unió Democràtica. Però, tant en un partit com en l'altre s'evidència majoria de militants i simpatitzants que, d'una forma creixent, aposten decididament pels plantejaments independentistes com a única via possible per alliberar-nos d'un expoli fiscal, d'uns atacs a la nostra llengua, a la nostra Cultura i a les nostres institucions.
 
L'any 1984 vaig comprar la meva primera bandera estelada a una senyora de Sabadell que les cosia a mà. És des d'aleshores que sóc i em sento clarament independentista, acudint a tota mena d'actes i manifestacions acompanyat d'aquella estelada que seguirà amb mi fins que assolim els nostres objectius nacionals. Vaig iniciar la meva militància a Unió l'any 1992, i em sentia clarament independentista sense diferència en aquest sentit amb el que plantejava CDC.
 
El que em resulta del tot inacceptable és que algú pugui dir-me que anar a favor de la independència de Catalunya és fer el joc a Esquerra Republicana. Que és que té l'exclusiva de l'independentisme? Que no puc defensar els postulats humanistes, la doctrina social de l'església, els principis de l'economia social de mercat, la persona per damunt del tot, la família, etc si ´sóc independentista? Que no es pot ser de dretes o d'esquerres, liberal o progressista, alternatiu o superconservador si sóc independentista?
 
La resposta és que un país independent ho serà per la força de la gent. I gent amb tota mena de plantejaments ideològics que ara coincideixen en afrontar junts el repte d'assolir la independència de Catalunya amb l'objectiu de poder gaudir d'un país millor.
 
No faig el joc a ningú essent independentista. Seguiré defensant les meves idees i lluitant per la independència. Serà així, amb la claredat d'idees i sense dubtes sobre el que som i volem ser, que avançarem. En cas contrari, ens diluïrem!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 22 de setembre del 2014

DEMÀ AL VESPRE, EL TRADICIONAL PA AMB TOMÀQUET DE CiU AMB MOTIU DE LA DIADA NACIONAL, AMB RAMON ESPADALER!

Enguany es compleixen vint anys d'aquest Pa amb Tomàquet que CiU de Palau-solità i Plegamans ve organitzant amb motiu de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre. Va ser l'any 1994 quan l'aleshores Alcaldessa del nostre poble, Maria Àngels Padró Ruiz, de CiU, va tenir la idea de Fer Partit i Fer País organitzant un Pa amb Tomàquet amb tota la militància de Convergència i Unió del que aleshores era Palau de Plegamans, i amb tots els amics, representants d'entitats, etc que hi volguessin assistir.
 
D'una forma inalterable, any rere any, s'ha anat celebrant aquest sopar, i ja en van vint!
 
Son molts els convidats que ens han anat acompanyant en un acte que, amb la idea de portar-lo a terme la nit abans de la Diada, no es coneix precedent en cap altre indret del país.
 
L'any passat va ser l'Antoni Castellà, i en fa dos l'amic i Alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Enguany ens acompanyarà un altre amic a qui conec molt bé, com és l'actual Conseller d'Interior així com flamant Secretari General de CiU i del Comitè de Govern d'Unió, Ramon Espadaler.
 
Espadaler, persona reflexiva i dialogant, qui coneix molt bé a la militància del seu partit i de la Federació en general, ens il·lustrarà sobre el moment en que es troba el país, els preparatius sobre la Consulta del 9 de Novembre i tot allò que té a veure amb el procés de transició nacional que està apunt de culminar.
 
No tinc cap dubte que resultarà del màxim interès de tots la seva presència.
 
Demà, a partir de dos quarts de nou del vespre, i, a la vista de les previsions meteorològiques, al final hem optat per celebrar l'acte, no als jardins de can Cortès com és habitual, sino a la Sala Polivalent.
 
Si sempre ens trobàvem a la vigília de la Diada, enguany ho hem retardat per raons òbvies, donada la gran transcendència dels actes d'enguany, inclosa l'innauguració del nou passatge palauenc amb el nom d'en Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada!
 
Demà, vint anys després, seguim lluitant per les nostres llibertats nacionals a Palau-solità i Plegamans!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 19 de setembre del 2014

GRAN BRETANYA I ESPANYA: DEMOCRÀCIA CONTRA INTOLERÀNCIA

Ja s'ha celebrat el Referèndum a Escòcia. Ha guanyat el No. Jo no disposo de la necessària informació sobre aquella Nació (que a la Gran Bretanya, Escòcia sí que és reconeguda com a Nació) per pronunciar-me a favor o en contra tant del sí com del no. El que sí és clar, és que ha guanyat la Democràcia, la tolerància, el diàleg, la confrontació neta de propostes... Quina diferència amb la intolerància, la intransigència, la brabuconeria, el "ordeno y mando", el "por mis C..." l'amenaça, la por i la negació de tot. Quina gran diferència. Quina enveja!
 
I quin goig poder escoltar a tot un Primer Ministre britànic dient públicament en la seva intervenció d'aquest matí, allò de: "Sóc un ferm partidari de la unió de les quatre nacions de la Gran Bretanya, però per damunt d'això hi ha la Democràcia"!
 
En definitiva, tan seval si guanyava el sí o el no, (al menys per a nosaltres els catalans). Hi ha qui diu que d'haver guanyat el sí, això reforçava els nostres anhels nacionals, i d'altres expressen que el no donarà arguments als unionistes espanyols. Potser sí que aconseguiran algun argument ben poc sòlid; i és que, fins ara només hem sentit crits i amenaces, però, argument, encara no ens n'han fet arribar cap.
 
Una altra de les grans diferències entre britànics i espanyols, és que no només es permet votar als escocessos pel més elemental principi democràtic, sino que votar no, comportava també uns importants beneficis i avantatges per a Escòcia. Votar no, suposa entrar a una mena de "Tercera Via" amb importants increments de competències`, poder i autogovern a tot nivell. Mai el vot en contra s'ha equiparat en quedar fora de la UE (de la que tampoc és que en siguin grans entusiastes), o de la galàxia. Votar no comportava augmentar el poder propi, mantenint-se sota la Corona anglesa, i votar que sí significava independència.
 
A partir d'ara és quan es farà més evident que mai, el problema mental i cultural del govern d'Espanya. Aquest govern del PP, però també el PSOE, UPiD i companyia, a excepció de Izquierda Unida, neguen sistemàticament que els catalans poguem exercir el nostre dret a votar.
 
El president Mas, junt amb totes les forces que van acordar la celebració de la Consulta del 9 de novembre, així com una part dels diputats i diputades socialistes que no volen entrar en el joc espanyol de la intolerància i la intransigència, es mantenen ferms en fer la Consulta amb les preguntes acordades. Aquesta tarda s'aprovarà la Llei de Consultes no refrendàries, i posteriorment el President de la Nació dictarà el decret de convocatòria de la Consulta. El govern espanyol, sense haver-se ni llegit una sola paraula de cap d'aquests textos, i ignorant l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, ho impugnarà tot: la llei, el decret, farà un Consell de Ministres extraordinari i el que faci falta. El Tribunal Constitucional, que serà tot el que es vulgui menys Tribunal i tampoc constitucional, se suposa que ho suspendrà tot. Nosaltres ens hem de mantenir units, seguir preparant sense més la Consulta del 9 de novembre. Hem de posar-nos en mans de Nacions Unides, de la Unió Europea, i seguir endavant amb totes i cadascuna de les nostres previsions. Només així votarem. Hem de poder votar el 9 de novembre! Hi ha qui pretén aprovar resolucions a favor de la desobediència civil. Com va dir el President, això no s'aprova... potser es fa (ja es veurà com) però no s'aprova en un Parlament.
 
Gairebé dos milions de persones al carrer per la Diada en un país de poc més de set milions, no poden quedar sense poder votar. La manifestació més gran de la història a Europa, ha de tenir una resposta clara. Ah, i aquí no guanyarà el no. Perquè darrere el no, no hi ha cap proposta; només hi ha amenaça, crits i soroll intransigent. Els espanyols ho han perdut tot de la mateixa manera, a diferència dels anglesos. Catalunya també la perdran. Us imagineu que en Rajoy hagués iniciat un diàleg franc pel Pacte Fiscal? Us imagineu un acord en aquest sentit? On seriem ara? De moment, només sabem que els fiscals es reuneixen per mirar d'enviar mig país a la presó, que ens volen suspendre l'autonomia, posar el Codi Penal damunt la taula, reinstaurar la Santa Inquisició anticatalana, etc. Ara (i no falta massa) només cal que ens amenacin amb els tancs. Cap problema. Tot això ens acabarà beneficiant i precipitant-nos cap a la inevitable independència!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 15 de setembre del 2014

LA DESASTROSSA GESTIÓ DE LA POLÍTICA INFORMATIVA MUNICIPAL DAVANT SITUACIONS D'ALARMA SOCIAL

Com tots ja debeu conèixer, dilluns passat dia 8 de setembre, cap al migdia, es va començar a fer córrer una informació via wathsapp i també Facebook, relacionada amb un fet que provocava gran alarma social. Tots els grups del wathsapp, facebooks, etc anaven plens del fet relatiu a un pressumpte intent de segrest d'una noia al nostre poble per part de dos individus que circulaven amb un vehicle tipus furgoneta, de color blau, amb els vidres tintats i el volant a la dreta. I el cert és que, efectivament, la situació que es va donar fou la descrita, i així ho va denunciar la víctima davant la Policia Local just després que es va poder alliberar dels pressumptes malfactors quan aquests sembla que la volien retenir perquè els acompanyés en el seu vehicle.
 
Com us podeu imaginar, opino que el fet és de gran importància, molt greu i transcendent quan hom s'assabenta que hi pot haver qui pugui intentar-ho amb els seus fills o filles quan circulen normalment pel carrer sense problemes.
 
Com és natural, des de la Policia Local es van activar tots els protocols policials necessaris, es va posar la denúncia immediatament en mans dels Mossos d'Esquadra de Sabadell, es va interrogar a la noia per part de la policia catalana, es va donar instrucció al respecte sobre els possibles autors de la temptativa de "segrest" a tots els cossos policials que operen a Catalunya i es va iniciar la investigació en totes les seves basants.
 
El que jo vull comentar, és la més que nefasta gestió que es va fer des de l'Ajuntament de la informació en qüestió, així com de la manca absoluta d'atenció als ciutadans que, alarmats per una situació greu i poc comú, s'adreçaven al consistori a la recerca d'alguna resposta.
 
La bombolla es va anar fent gran i més gran al llarg de la tarda de dilluns. Les xarxes bullien a la nit i l'endemà al matí. Ni a l'àrea d'atenció ciutadana de l'Ajuntament ni a la de la Policia Local tenien cap mena d'instrucció sobre la resposta a donar a l'allau de trucades dels ciutadans interessant-se per l'afer i demanant pautes d'actuació. Per tant, fins al dimarts 9 cap al migdia, quan des d'Alcaldia s'opta (encertadament) per convocar a la ciutadania a la Sala Polivalent perquè tant Mossos d'Esquadra com Policia Local donessin totes les explicacions pertinents, fins aleshores inexistents.
 
A l'acte de la una del migdia de dimarts, amb més de tres-centes persones assistint a la reunió, la Policia va informar que: Es tracta d'un fet aïllat, sense precedents a Catalunya, que per tant no s'havia produït en anys cap fet d'aquestes característiques en anys, que totes les policies tenien ordres a tot el país d'estar pendents sobre vehicles com el descrit a la denúncia, i que, en conseqüència, totes les persones haviem de mantenir la nostra vida normal sense més prevencions de les habituals. A partir d'aquí, qui no va estar gens a l'alçada de les circumpstàncies foren els representants polítics. L'Alcaldessa, perquè només començar va dir que s'havia produït una suposada denúncia. No. La denúncia hi va ser; el que pot ser en tot cas suposat és el fet denunciat o la seva autoria. També perquè, per part dels representants polítics es va insistir tant en dir que es donava veracitat a la versió expressada per la víctima, que va arribar un moment en que semblava que pensessin tot el contrari. Paper galdós el de la Regidora de Seguretat Ciutadana, Maria Àngels Marcuello, qui no va obrir boca en tot l'acte, cedint tot el protagonisme i el pes de la situació a l'Alcaldessa.
 
Tant difícil era el mateix dilluns a la tarda penjar una informació a la web municipal, al Facebook de l'Ajuntament, al Twitter del consistori que digués que s'havia produït una denúncia en aquell sentit, que estava en mans dels Mossos, que transmetés tranquil·litat a la població, que expressés que semblava tractar-se d'un fet aïllat i que la gent seguís amb les seves rutines habituals? Tant difícil era això? Tant complicat resultava donar aquestes mateixes instruccions a les persones encarregades d'agafar el telèfon per atendre l'allau de centenars de trucades de ciutadans alarmats per la notícia.
 
I és exactament això el que cal corregir. Quan s'ha d'actuar amb celeritat per evitar mals majors, es fa i ja està. No podem deixar que una situació es vagi deteriorant i que els wathsapps i demés vagin fent més grossa la pilota! Aprenem-ne d'això, per no tornar a trobar-nos en situacions que podrien arribar a escapar-se de les mans per no haver sabut donar una resposta ràpida. I consti que parlo només d'informar. La tasca policial ja es valorarà convenientment quan tinguem coneixement dels seus resultats. Però, els "bulos, informacions que es van tergiversant per moments, etc, no poden deixar-se podrir i començar a actuar al cap de 24 hores de l'inici de la seva expansió.
 
Per cert, quan es parla d'intent de segrest, vol dir que es tracta d'una retenció contra la voluntat d'una persona que, per ser alliberada s'exigeix un pagament. Si del que es tracta és només d'una retenció contra la seva voluntat, té el qualificatiu de Detenció Ilegal.
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dijous, 11 de setembre del 2014

JORNADA HISTÒRICA I DEFINITIVA A BARCELONA. EL GOVERN PALAUENC PERÒ, SEGUEIX SENSE PUJAR AL TREN IL·LUSIONAT DE TOT UN PAÍS!

El títol ja ho diu tot. Ja no caldria ni que seguís escrivint. Però, avui ha tornat a ser un dia irrepetible, un dia d'aquells que sempre recordarem i del que direm allò de: "Jo hi vaig ser"! I és que, si vaig ser (amb tretze anys) a la gran manifestació de la Diada del 77, a tantes i tantes expressions populars d'ença de l'inici de la Democràcia, a la del 10 de juliol de 2010 en resposta a la sentència del tribunal constitucional partidista de Madrid, a la de la Diada del 2012, la Via Catalana de l'any passat..., enguany, semblava que no podia ser, però ens hem tornat a superar una altra vegada. Hem fet la manifestació més gran mai vista a Europa. Hem demostrat que si ens ho proposem aconseguim el que volem, que votarem el proper dia 9 de novembre diguin el que diguin des de Espanya, perquè la força de tot un poble no la pot aturar ningú i menys amb excuses sobre legalitats mal enteses; perquè no es tracta d'una qüestió de legalitat, sino de fer POLÍTICA amb majúscules.
 
Des de l'ANC del nostre poble s'han organitzat set autocars per anar a Barcelona, als quals s'han d'afegir els centenars de palauencs i plegamanins que hi han anat amb els seus propis mitjans. Com sempre, convivència, civisme, respecte, reivindicació, afirmació i absència absoluta d'atacs o menyspreus cap a res ni a ningú. A partir d'avui, qui ens pot negar el nostre dret a decidir? Ho ha vist el món sencer, i els únics que semblen no adonar-se'n són els governants de l'estat espanyol. Però saben que això és imparable, que no ho podran impedir i que votarem! A partir del resultat de la Consulta, ja veurem com cal afrontar les coses.
 
Qui tampoc sembla adonar-se del transcendental moment que viu Catalunya, és el Govern municipal de Palau-solità i Plegamans. Ahir, es va "innaugurar" un passatge al costat mateix de la Plaça Mercè Rodoreda, a la zona de can Maiol, amb el nom de Vicenç Albert Ballester; el creador de l'estelada. Que es posés aquest nom a un espai públic de la vila, respon a una moció presentada a l'Ajuntament de forma conjunta entre CiU i ERC que fou aprovada amb els vots a favor d'aquestes dues formacions més ICV. Els socialistes es van abstenir i el PP hi va votar en contra. Quan el Regidor Miquel Rovira ens va convocar a fi de consensuar l'estructura de l'acte institucional per la Diada celebrada avui, vaig proposar que, havent-se aprovat aquella moció així com el passatge al que se li donava el nom del creador de l'estelada, podriem demanar a l'ANC que organitzés, la nit abans de l'Onze de Setembre, un acte d'innauguració. En Miquel Rovira hi va accedir. Entitats més els partits que van aprovar la moció ens vam reunir per tirar-ho endavant. Cap a cent persones ens vam congregar al parc Onze de Setembre a partir de les vuit del vespre d'ahir i, després d'un repicament de campanes cridant a Sometent, vam fer una cercavila amb torxes i una gran estelada fins arribar al passatge en qüestió. Allà ens vam trobar la placa descoberta amb el nom de Vicenç Albert Ballester i l'equip de megafonia preparat per si algú volia fer algun parlament. Això sí, vam comptar amb l'acompanyament en tot moment de la Policia Local.
 
Del govern però, ni rastre. Ningú, ni el regidor de Cultura, ni l'Alcaldessa, ni el Regidor de la Veu, i ni tan sols els regidors d'ICV que hi van votar a favor! Deu ser potser, la primera vegada que a Palau hi ha una innauguració amb presència només de regidors de l'Oposició! A partir d'aquí, un acte molt emotiu, el Ramat amb les seves gralles, estelada humana davant de la placa i ambient festiu com així correspon.
 
Aquest matí, acte Institucional amb les ofrenes a Rafael de Casanoves. Un acte que l'actual govern no ha tocat. L'ha deixat tal i com nosaltres el vam estructurar, però amb ambient gris, insípid, com si l'haguessin de fer per força. I, un acte al qual cada any hi ha menys ciutadans. Aixecada de la senyera per part de la Policia Local, ofrenes de la Corporació municipal, entitats i partits polítics, discurs institucional, enguany per part d'en Lluís Sanitges de l'associació de teatre Farrigo-farrago, actuació del Combo de l'escola municipal de música, cantada de la coral la Unió i final amb l'entonació per tots els assistents dels Segadors. Copa de cava i cap a casa. Això sí, tot l'acte extraordinàriament presentat i declamat per en Ramon Tolosa.
 
El nostre govern municipal encara no s'ha adonat del moment que viu el país. O potser no ho vol veure. Potser es pensa que aquest poble va en una direcció diferent a la de tot Catalunya. Ha de començar a veure que s'hi ha de posar. Ho haurà de demostrar amb la Consulta del proper 9 de novembre perquè també el Ple municipal va aprovar el seu més absolut compromís amb la seva organització i promoció, malgrat les cartes poc respectuoses de l'Alcaldessa en resposta a la Vicepresidenta Ortega. Calen canvis en la forma i en el fons, i potser això també s'evidenciarà a partir de la primavera que ve!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dimecres, 10 de setembre del 2014

AVUI FESTA GROSSA PER LA INNAUGURACIÓ DEL PASSATGE VICENÇ ALBERT BALLESTER CREADOR DE LA BANDERA ESTELADA!

 

Benvolguts,

 

L'ANC de Palau-solità i Plegamans, ens ha convocat aquest vespre a tots, a les 8h a al Parc Onze de Setembre, a l'acte d'homenatge que es farà a en Vicenç Albert Ballester, considerat el creador de l'estelada l'any 1918.

 

Juntament amb d'altres entitats del poble, i després de la repicada de campanes, anirem tots plegats caminant pel Camí Reial amb torxes i una estelada fins al Passatge on descobrirem una placa amb el seu nom. Un cop allí es farà un parlament per part de l'ANC, també farem una estelada gegant amb cartolines i tots plegats ballarem una sardana.

 

Cal recordar que el fet de posar el nom del creador de l'estelada a un carrer del nostre poble, respon a una moció presentada en el seu dia i de forma conjunta entre CiU i ERC a l'Ajuntament.

 

Esperem la vostra assistència, ja que per fer el mosaic necessitem força gent!




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 8 de setembre del 2014

L'ONZE DE SETEMBRE TOTHOM A BARCELONA! ARA ÉS L'HORA!


 

Benvolguts,

 

Com diu un bon amic, "Tothom és ben lliure de fer el que vulgui i el que la seva consciència li mani, i confio que no us sabrà greu que m'adreci a tots vosaltres.

 

Per si algú dubtés d'anar o no a Barcelona, m'agradaria que aquestes ratlles servíssin per acabar-lo d'engrescar. Enguany és un any molt simbòlic (pels 300 anys de la caiguda de Barcelona) i molt transcendental (per l'acceleració que viu el procés cap a la independència del Principat), i és important que fem que la mobilització sigui encara més massiva del que ja es preveu a hores d'ara.

 

 No us faci mandra participar-hi. La satisfacció d'haver-hi estat, segur que compensarà tots els dubtes i inconvenients que ara us pugueu imaginar. Tot el que fem d'ara endavant pot tenir una transcendència històrica molt important. Siguem dignes del moment que ens ha tocat viure i no deixem passar l'oportunitat que tenim per recuperar la independència." I, junt amb la independència, la oportunitat de construir un nou país profundament democràtic i amarat de justícia social.

 

Podeu inscriure-us a araeslhora.cat o al telèfon 902 81 19 14.

 

(Consells pràctics:

 http://blog.sbdxi.cat/2014/09/03/via-catalana-2014-alguns-consells-sobre-com-arribar-al-vostre-tram/)

 

"No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen.

Baixa al carrer i participa.

Participa en el ball, la festa,

dóna les mans al teu germà.

No podran res davant d'un poble

unit, alegre i combatiu!"

 

Vicent Andrés Estellés

 

 

Dedicat especialment a totes vosaltres amigues fermes i patriotes però també, òbviament, a tots els qui us estimeu Catalunya i la Història us recomano la lectura de l'apunt sobre la Guerra de Successió "I de les valeroses dones, què?"; d'en Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo". Apunt dedicat a la participació de les dones -les grans oblidades de la Història- en aquest cabdal esdeveniment històric en què Catalunya, Mallorca i el País Valencià (junt amb Aragó) varen perdre la seva sobirania i quedaren annexionats per la força de les armes a la Corona de Castella.

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=268186

 

 

Seguim amb la història. Deu mentides sobre la història de Catalunya (i els arguments per rebatre-les, Sàpiens).

 

http://www.sapiens.cat/ca/mentides-sobre-catalunya.php

 

 

Un vídeo, també, prou interessant sobre la història dels Països Catalans i la situació actual, elaborat per "El Cas dels Catalans".

 

https://www.youtube.com/watch?v=EtWWmBNb2EQ

https://www.youtube.com/watch?v=QUz66KsCjvw (versió en anglès)

                                       

 

Tenim una cita amb la Història! Hi hem de ser tots!




This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


divendres, 5 de setembre del 2014

EL PARC D'EN PATUFET I ALTRES EFECTES COL·LATERALS DE LA FESTA MAJOR

Sou ja uns quants, els qui m'envieu els vostres comentaris per dir-me que no he acabat de comentar gran part dels actes de la Festa Major i el que han suposat.
 
Evidentment, si repasseu el programa de la Festa Major, al menys pel que es refereix a les diverses activitats sobretot de dissabte i bona part de diumenge, observareu que resulta del tot impossible ser a tot arreu. I és que, la gran riquesa associativa de Palau-solità i Plegamans, fa que es pugui gaudir des de fa ja sis o set anys, d'un ventall amplíssim d'activitats organitzades per les diferents entitats i que s'adrecen a públics molt diferents, raó per la qual es poden superposar activitats sense que això impedeixi massa que cadascú pugui assistir als actes que més li convinguin o interessin.
 
Alguns em demaneu que us parli del concert de divendres dels Amics de les Arts. Doncs sí, hi vaig assistir, em va encantar, com ja em van impressionar ara fa quatre anys quan ja van ser contractats per primera vegada amb una nit pletòrica precedint l'actuació dels Pets també a l'envelat. El recinte extraordinàriament ple de gent entregada al grup, i repetint molts dels temes d'aquell primer àlbum, tot i que vaig trobar a faltar aquell tema dedicat a l'Armengol que em recorda el meu amic afferrat a aquest blog que ja fa alguns anys que n'he perdut la pista.
 
També em demaneu que opini sobre les anomenades Matinades, cercant una opinió en contra, ja que penseu que els qui vivim al centre del poble "patim els efectes de la música de l'envelat i Piscines fins passades les cinc del matí, i que a partir de les set comencen a sentir-se els tambors, gralles i gran espetegada de coets fins passades les deu del matí. Jo no seré qui ho critiqui. Les avantatges de viure al centre, de vegades també comporten alguns inconvenients, però és Festa Major i cal celebrar-la amb tota la intensitat que siguem capaços. Això sí, entre les set i les deu del matí de dissabte van ser centenars les trucades de queixa rebudes a les dependències de la Policia Local.
 
També vaig assistir, com cada any, a la Marató de donació de Sang. Cada any ho faig des que el regidor Ivan Costa ho va iniciar l'any 2008, i n'estic molt orgullós de poder oferir gratuïtament un tros de vida a qui ho necessiti.
 
Els entrepans a les barraques de les diferents entitats, les braves i el rebugito del Centro Cultural Andaluz, i tantes i tantes coses, han fet que hagi gaudit com mai de la Festa Major d'enguany.
 
Sou molt incisius en demanar-me l'opinió sobre l'antipregó de dijous o els versots dels diables de disabte. Clar, us puc dir que em van agradar molt. Molt perquè repeteixen molts dels elements de crítica al govern que des de CiU venim denunciant. Però, aquestes coses són molt agradables de sentir quan estàs a l'oposició, però també hem de saber entomar-ho amb dignitat quan hom es troba al govern. Per tant, no cal que us repeteixi crítiques com la de la Pista semicoberta sense grades, serveis ni vestidors, o els diners llençats per no fer la piscina, o els que es van deixar perdre de can Falguera, o el que desfà el govern en lloc de fer, o sobre l'abandó del que són objecte els amics voluntaris de Protecció Civil. O, per què no dir-ho: que aquí només treballa un regidor, i que es diu Pedro Sánchez! I és també d'això del que us volia parlar. Aquest home ha treballat intensament per poder tenir apunt per a la Festa Major el parc d'en Patufet situat a la plaça Ernest Lluch. Finalment, i no sense els habituals entrebancs dels seus companys socialistes del govern, el va poder innaugurar el passat dijous. Parc molt bonic, inspirat en el compte que li dona nom, amb protagonisme de la Fundació Folch i Torres, i el que això va molestar al govern pel fet que, en nom de la mateixa va fer de presentador de l'acte l'amic i regidor d'ERC, Miquel Truyols, i també l'il·lustre plegamaní Ramon Folch i Camarassa. Elements del parc inspirats en els dibuixos de la Pilarín Vayés, que no va poder-hi assistir per malaltia del seu marit, etc. La qüestió és que, havent aconseguit, malgrat tot, tenir apunt el parc, el govern municipal no es va dignar ni a incloure aquesta innauguració en el programa d'actes de la Festa Major; i això que en feia de temps que se sabia que es faria aquest dia! Com veieu, l'únic que treballa, veu dia a dia com ni posen de problemes perquè pugui tirar endavant els seus projectes. I un altre exemple el trobem en el parc infantil de la zona de ca l'Estruch, que també és obra d'en Pedro Sánchez qui, no havent pogut rascar els diners per a la seva correcta il·luminació ni de l'àrea de Comerç ni de la de Manteniment, els ha hagut de treure de les seves partides doncs, en cas contrari, el parc seguiria sense il·luminació!
 
Tanco aquí el seguit de comentaris i reflexions sobre la Festa Major i altres qüestions més o menys paral·leles. Ara centrem-nos en la Diada, en l'assistència massiva a la V..., que aquí sí que ens hi va el nostre futur col·lectiu!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.


dilluns, 1 de setembre del 2014

GRÀCIES ENTITATS PER LA FESTA MAJOR QUE ENS HEU ORGANITZAT!

Com passa en el futbol, tots portem dins un petit entrenador, i cadascú faria una aliniació diferent, un joc també distint en funció del rival, les circumpstàncies, etc. Així, també en un gran esdeveniment com és una Festa Major, no tot és a gust de tothom, o no tot assoleix l'èxit previst. Però, és evident que, des que, a partir del 2007 es va implicar de ple a totes les entitats, col·lectius, clubs esportius..., del poble, la nostra festa gran ha assolit uns nivells de participació i intensitat mai vistos fins aleshores, que s'ha anat incrementant any rere any. I satisfà observar com, una de les poques coses, (junt amb tot allò que depèn del regidor Pedro Sánchez), que no s'han volgut desfer o tirar enrere, és aquesta gran implicació i participació de les entitats no només en l'organització de la Festa Major, sino en la major part de grans esdeveniments lúdico-festius que es celebren a Palau-solità i Plegamans.
 
El gran encert en la creació del col·lectiu de Cabres i Vaques a la Festa Major del 2007, que han mantingut els colors taronja i blau malgrat els intents de l'actual govern de canviar-los quan va iniciar el seu mandat pel 2011, ha comportat inexorablement que al seu darrere tot un seguit d'entitats de tota mena s'hagin afegit a la participació en la Festa Major així com tots els altres grans esdeveniments que es celebren al llarg de l'any.
 
Avui es tanca l'edició del 2014 amb un gran nivell d'implicació i participació de la major part d'entitats: Cabres i Vaques, Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga, Casal de Joves Enfarrats, Casa de Andalucía i Centro Cultural Andaluz, Agrupació Sardanista, l'ANC..., i m'en deixaré moltes. També les esportives com el club de Basquet, el de Futbol sala, el de futbol gespa que enguany fa cent anys. l'atlètic Palau i tots els que fan possible la cursa popular Maria Victor, i un llarguíssim etcètera.
 
Ara fa un parell d'anys, i això encara ressona als oïdes de molts, en el pregó de la Festa Major, l'Alcaldessa Teresa Padrós va dir allò de: "Si alguna cosa no us agrada o no surt prou bé, és la vostra responsabilitat!". I sort que l'habitual és que surti bé; ja que, en cas contrari, ella passava per allà i que ningú li volgués imputar pas cap dels possibles errors.
 
Per tant, si hi ha quelcom que sigui criticable, ja que això és del tot inevitable, es fa molt difícil d'expressar, ja que l'Alcaldessa sempre podrà redireccionar la responsabilitat cap a l'entitat que hagi organitzat aquesta o aquella activitat.
 
El que més m'agradaria destacar d'enguany és: La bona idea del canvi en el brindis i acte institucional d'inici de la Festa de dijous 28, tot i que la Sala polivalent no m'acaba de convencer, si ho comparem amb l'entorn extraordinari del Castell de Plegamans on s'havia celebrat fins fa dos anys. Em va encantar per excel·lent, brillant, innovador i impressionant l'espectacle que va servir de pregó de divendres, i felicito des d'aquí a la Teia Moner per la idea i l'extraordinària execució. Mai però, ho anomenaria pregó. Què dir de les barraques que any rere any es superen i milloren l'edició de l'any anterior, com a lloc de concentració dels vilatans de tota mena per agafar forces a fi d'afrontar la nit de forma intensa. Els magnífics castells del dissabte a la tarda, l'Hotel Cochambre, l'orquestra internacional Maravella, la cursa Maria Victor, que en les seves dues modalitats no hi ha any des d'en fa al menys deu que no bati records d'inscripció, els jocs rurals o el concert de jazz.
 
De totes formes, ja he dit que no m'agrada la sala polivalent pel brindis inicial, segueix sense agradar-me la Plaça de la Vila que tant van criticar en el seu dia, per fer la tradicional Cantada d'Havaneres; en lloc com els jardins de can Cortès per posar-hi les prop de dues mil persones que hi assistien i no les menys de cinc-centes que ara hi caben. Segueixo trobant fatal, com tampoc m'agradava la Plaça de la Vila, l'envelat pel concert de jazz. Per quina raó no es pot seguir fent a l'incomparable marc de la Plaça de l'església de Santa Maria de Palau-solità? M'ha agradat molt el correfoc dels diables, tant el dels grans de dissabte com el dels petits de dilluns. M'ha agradat ser al partit del Palau de futbol de diumenge a la tarda i compartir una estona de tertúlia i companyia amb l'actual president i amb qui ho ha estat durant tants i tants anys, en Francesc Serracanta.
 
Vull seguir gaudint d'aquesta gran festa. Però sí que hi ha aspectes sobre els que hi hem de reflexionar i molt tots. Tots vol dir: pares i mares, polítics, Policia i Serveis socials i de Joventut. Es tracta del lamentable espectacle que ens han ofert grups de joves consumint alcohol sense parar durant, sobretot, les nits de divendres i dissabte. Alguna cosa no va bé quan veus nens i nenes adolescents consumint alcohol fins a límits absolutament descontrolats. això sí que no pot ser, i aquí sí que ens hem de plantejar com afrontar-ho. No dono culpes. La tenim tots, i som tots qui ens hi hem de posar.
 
Tota la zona que resegueix la Ronda Verda des del darrere de l'Escorxador fins a la Fira d'atraccions, sense cap tipus d'il·luminació, amb grups i grups de joves consumint alcohol i el que sigui al llarg de la nit, ha estat un espectacle que cal evitar i que ningú ha de voler pels seus fills. Recordo l'any que el regidor Miquel Truyols (el 2009) va il·luminar tota aquesta zona amb les diferents barraques o parades d'entitats del poble. Era molt agradable caminar des de l'envelat fins a la fira d'atraccions. Enguany feia basarda. Pensem'hi!
 
Cal doncs agraïr novament l'extraordinari paper de les nostres entitats per la gran Festa Major que ens han ofert. Moltes gràcies!
 
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.