divendres, 29 de gener del 2016

PLE GENER 2016: MOLT SOROLL PER NO-RES!

A ran d'una moció presentada per ICV (Sra. Marcuello) en contra de les males pràctiques en l'àmbit de l'actuació política i el transfuguisme, semblava que s'havia generat, si preníem com a referència les xarxes socials, un interès inusitat pel plenari d'ahir i que es preveia una assistència massiva de persones per manifestar el seu suposat rebuig a determinats regidors/es que, segons el seu parer, havien actuat en contra de la voluntat expressada a les urnes el passat 24 de maig.
 
Ahir però, el que va passar, és que vam recuperar la normalitat, en un ple ordinari, després que no s'en hagués celebrat cap des del passat mes de novembre amb la corresponent pausa nadalenca. I és que, els darrers anys, ja ens haviem acostumat a celebrar plens extraordinaris al mes de desembre, però era per que el nostre Grup municipal, havia formulat sempre al·legacions, o bé a les ordenances fiscals, o bé als pressupostos. Enguany ningú ha formulat cap tipus d'al·legació, l'aprovació inicial d'ambdós punts ha fet que fossin vigents de forma automàtica per no haver-se formulat al·legació, i és per això, que hem estat dos mesos sense plenaris al consistori palauenc i plegamaní.
 
En relació al que entenem com a punts de gestió administrativa municipal, van ser tots aprovats de forma directa, per unanimitat i sense intervencions dels diferents grups ni regidors no adscrits. Així, es va aprovar novament el pla especial per a la conexió del sistema de gas natural a la zona industrial del poble, complint així un requeriment efectuat per instàncies superiors. També fou aprovada la compatibilitat de l'activitat laboral d'un professor de l'Escola Municipal de Música, que presta els seus serveis durant poc més de 24 hores setmanals a la referida escola, amb una altra, i així complementar la seva activitat de treball sense perjudici de la tasca que porta a terme al nostre poble. També fou aprovada per unanimitat la ratificació de dues resolucions d'alcaldia que desestimàven recursos i sol·licituds de nul·litat, presentats per una extreballadora quan fou convocada en legal forma la plaça que ocupava com interina l'any 2007, donant-se així per finalitzat l'expedient d'una forma definitiva.
 
A partir d'aquí, es va iniciar el periode de presentació, discussió i votació de les diferents mocions aportades per alguns grups municipals. Així, ERC, per part del Regidor Jordi Plaza, va presentar-ne tres: Una per manifestar el rebuig del consistori al nou Pla hidrològic de l'Ebre, aprovat el passat 8 de gener pel Consell de ministres espanyol, la qual era calcada a la que el nostre grup ja va presentar l'any 2013 quan aquest mateix pla fou aprovat inicialment. Ens hi vam adherir, vam animar a tothom a participar a la concentració convocada pel proper dia 7 de febrer a Amposta i vam reiterar el nostre rebuig a les pràctiques confiscatòries, fins i tot de l'aigua, que practica el govern espanyol. En el mateix sentit, també en va presentar una altra a favor de la Sobirania fiscal, exactament idèntica a la que el nostre grup havia presentat l'any 2013, demanant que l'Ajuntament ingressi els impostos del IRPF i l'IVA a l'Agència Tributària Catalana, moció a la que, com tampoc podia ser d'una altra manera, també ens hi vam adherir i votar favorablement. L'última moció d'Esquerra, demanava que l'Ajuntament no només enregistrés, com fins ara, els plens municipals, sino que també fossin gravats amb video, penjats a la web municipal i emesos en directe per internet en video. Com ja els hi haviem manifestat, el Govern municipal hi està treballant des del passat mes d'octubre de 2015. I ho fa per prestar aquest servei, però també perquè, en compliment de l'actual legislació, l'enregistrament tingui oficialment la qualificació de Video Acta, i per tant, descarregar al personal municipal de transcriure punt per punt i paraula per paraula, el que es diu a les sessions plenàries. Com que ja fa temps que hi treballem, ens vam plantejar l'abstenció, però finalment vam optar pel vot afirmatiu, donat que aquest és el nostre objectiu, però no només, ja que el que pretenem és anar molt més enllà de la valoració i estudi, com demanava la moció, per tal de plantejar-se aquest tipus d'emisió del ple. A excepció de la de la Sobirania fiscal, les altres van ser aprovades amb gran consens, i aquesta fou desestimada per 10 vots en contra, 6 a favor i l'abstenció d'ICV.
 
La CUP, mitjançant el regidor Jordi Méndez, va presentar una moció perquè l'Ajuntament s'impliqui a fons amb la Banca anomenada Ètica, que després d'intenses negociacions, fou aprovada per amplia majoria, assolint el compromís d'explorar en tot el que sigui possible les diferents vies, àmbits i productes en els que l'Ajuntament pot apostar per posar els diners dels ciutadans del nostre poble en aquest tipus de banca; sempre però, atenent-nos a la legalitat i a allò que es disposi des de la intervenció municipal a través dels informes que vagi emetent.
 
Per part de C's, el Regidor Juan Martínez, va presentar una moció, que també fou aprovada per unanimitat, en contra de l'assetjament sexual i el bulling a les escoles, i perquè es treballés un protocol a nivell municipal per actuar en aquest tipus de situacions. Després de constatar que el Departament d'Ensenyament ja disposa d'un protocol per casos d'aquest tipus, i que també a Palau-solità i Plegamans n'existeix un, amb una comissió mixta transversal que es reuneix un cop cada mes per analitzar l'evolució de dinàmiques assetjadores als nostres centres escolars, es va acordar, portar la qüestió davant el Consell Escolar municipal per mirar de millorar en allò possible els protocols actuals i analitzar en profunditat el tema.
 
Com que bé em dieu que m'allargo molt en els meus escrits, deixaré pel proper apunt els comentaris relatius a la darrera de les mocions, i que tant interès semblava haver suscitat, com és la que va presentar la regidora Marcuello en contra de les males pràctiques polítiques i el transfuguisme.
 
This email has been sent from a virus-free computer protected by Avast.
www.avast.com

dimecres, 27 de gener del 2016

TEMPS COMBULSOS

De fet, no sé si és l'època que ens ha tocat viure, si la gent viu permanentment en tensió, si el nostre sistemà democràtic no és prou garantista en el sentit d'assegurar estabilitats, governabilitats i directrius clares i fermes a l'hora de configurar majories o governs. Però, entre les dificultats, feliçment resoltes, d'ençà de les eleccions plebiscitàries del 27S fins al cap de setmana del 9 i 10 de gener per elegir President a Catalunya i formar un govern que respectés la voluntat majoritària independentista que es va imposar per un 48% pel Sí a la Independència, en contra d'un 39% pel No. Al final es va resoldre la situació conflictiva per la generositat d'un President, l'Artur Mas, però també per l'esforç de els setenta-dós diputats independentistes, que van saber fer valer la voluntat majoritària de tot un poble per damunt d'interessos de partits.
 
Fins aquí, la riota sorneguera de mitjans, polítics i partits de l'àmbit espanyol, es feia notar amb prou vehemència. Però, noi, com a conseqüència d'uns altres resultats electorals, els del 20 de desembre passat, resulta que la configuració del Congrés dels Diputats a Madrid, que no pas del Senat, ha provocat que, hores d'ara, tampoc sigui molt plausible una resolució fàcil a l'hora d'escollir President dels espanyols i per tant, disposar d'un nou govern a Espanya. I és que, pel que sembla, no només s'està evidenciant que la cultura del pacte, el diàleg i la negociació, són extrems fins ara desconeguts al país veí, sino que també s'ha demostrat la més absoluta inutilitat d'una "institució" com és la monarquia, que per a més inri, té un Rei anomenat Felip VI, que deu voler dir que va després d'aquell que va robar-nos els drets, la llengua i la Nació, anomenat Felip V.
 
No sé si aquella "Conllevancia" a la que es referia Ortega i Gaseth, pensant en el famós encaix de Catalunya, n'és la causa de tanta incompetència a l'hora d'arribar a acords. Només caldria fixar-nos en Alemanya (amb acords entre els dos partits majoritaris) o Anglaterra. A Madrid d'això encara n'han d'aprendre, i al pas que anem, no m'extranyaria gens que ens veiem ben aviat davant d'unes noves eleccions que, per desgràcia, és molt probable que ens retornin al bipartidisme que tant ha imperat a Espanya des de temps immemorials, en els periodes en els que els espanyols han pogut acudir a les urnes, que no ha estat pas sempre.
 
De totes formes, tenim la sort que tot això que els passa més avall de l'Ebre, que posats a expoliar, també ens volen deixar sense la seva aigua, ja ens ho podem començar a mirar, també nosaltres amb la mateixa sornegueria amb la que ells ens miràven a nosaltres encara no fa un mes enrere. Tirem endavant, preparem la desconexió, fem les nostres lleis, la nostra Hisenda pròpia, i marxem ja!
 
Però, per si això no fos poc, veiem que també a nivell municipal es produeixen tota mena de tensions internes en determinats grups polítics. Un regidor que és exhortat a deixar el partit del que encapçalava la llista, una regidora que és expulsada del grup al qual pertany, al cap de poc més de tres mesos d'exercir com a regidora de govern per considerar que no compleix amb les espectatives marcades, i un govern disposat a treballar pel seu poble, que és interpel·lat de forma constant sobre crisis internes d'altri.
 
No em posiciono pas, al menys de moment, sobre els problemes de cadascú, que haurà de cercar la manera de resoldre'ls. Només vull deixar palès que el nostre sistema democràtic, alguna mancança important deu patir, doncs, com el nostre poble, són molts altres els que es troben en tesitures semblants: regidors de C's que es passen al PSC, i a sobre exerceixen com a portaveus del nou grup, una altra que també és expulsada per no complir amb les espectatives en un districte de Barcelona, sense oblidar els dubtes que en molts ciutadans pot provocar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. Sí que, com es diu: "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". I això vol dir que, poc o molt, aquestes situacions afecten pràcticament a tots els partits, ajuntaments o parlaments. I potser sí que, per a la Constitució de la nova República catalana, haurem de tenir-ho en compte per tal d'aconseguir sistemes més participatius, representatius i garantistes d'estabilitats parlamentàries i governamentals a tot nivell.
 
Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

divendres, 22 de gener del 2016

XAVIER SALA-I-MARTÍN A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

Conferència de Xavier Sala-i-Martín el 4 de febrer a Palau-solità i Plegamans

 

'Conrear el capital humà' és el títol de la ponència que ofereix el catedràtic d'Economia de la Universitat de Columbia

 

Xavier Sala-i-Martín, catedràtic J. M. Grossman d'Economia de la Universitat de Columbia a Nova York, impartirà la conferència 'Conrear el capital humà', que se celebrarà el 4 de febrer, a les 19h, a l'Auditori de Würth Espanya, a Palau-solità i Plegamans. Palau Avança, el servei d'Ocupació i Empresa municipal, és qui organitza l'acte.

 

L'entrada és gratuïta però l'aforament és limitat. Per assistir-hi és imprescindible preinscriure's on-line. No es podrà accedir de cap manera si no es té la confirmació de la inscripció. Es controlarà, doncs, a l'entrada de l'auditori, que les persones que vulguin assistir-hi tinguin la inscripció validada. La confirmació s'enviarà per correu electrònic, a l'adreça que les persones interessades facin constar en la preinscripció.

 

El formulari per fer la preinscripció s'obrirà a les 12.00h del dilluns 25 de gener. Estarà disponible al lloc web de l'Ajuntament (www.palauplegamans.cat), a l'apartat Serveis – Ocupació i Empresa.

 

Laura Navarro, Tinenta d'Alcaldia i regidora d'Ocupació i Empresa, agraeix "la disponibilitat i predisposició de Sala-i-Martín per acudir a la nostra població i oferir aquesta conferència". La regidora estén l'agraïment a Würth Espanya, "tant per facilitar l'espai com per col·laborar amb l'Ajuntament en els aspectes tècnics de l'acte".

 

El professor Sala-i-Martín exposarà en la conferència aspectes vinculats a la competitivitat de les economies locals i la necessitat de crear un marc on les empreses i les persones siguin capaces d'innovar. Des de Palau Avança es vol oferir a les empreses i a la ciutadania del municipi una xerrada que permeti reflexionar i dissenyar estratègies per a la millora de la competitivitat de les empreses, d'una banda, i la millora de l'ocupabilitat de les persones, de l'altra.

 

Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

dimecres, 20 de gener del 2016

EXPRESSEM LA NOSTRA MÉS ABSOLUTA PREDISPOSICIÓ PER A L'ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADES!

Una trentena de persones participen en la xerrada i col·loqui sobre la crisi dels refugiats

 

Unes trenta persones van acudir ahir a Can Cortès per participar en la xerrada 'Món Local Refugi: Context general i resposta dels municipis'. L'acte es va dividir en dues parts. En la primera, es va contextualitzar la crisi, les causes que provoquen l'èxode massiu de persones i la resposta que estan duent a terme els municipis, els ens supramunicipals i organitzacions i persones voluntàries. En la segona part, es va produir un interessant col·loqui.

 

Jaume Oliveras, Tinent d'Alcaldia i regidor de Voluntariat i Serveis Socials, va donar la benvinguda a les dues ponents convidades i al públic, a més de recordar que el Ple Municipal del 24 de setembre del 2015 va aprovar una moció de suport a l'acollida de població refugiada. "És un drama humanitari de grans proporcions i hi ha moltes persones interessades en saber com ajudar", va introduir Oliveras. En aquest sentit, durant l'acte es va recordar que les persones que vulguin aportar la seva ajuda poden adreçar-se als Serveis Socials per concretar quines accions estan disposades a fer. Després de la seva introducció, Oliveras va donar peu a les exposicions de les dues ponents, Victòria Planas, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i Natalia Vargas, activista de l'ONG Stop Mare Mortum.

 

Victòria Planas va fer una presentació en la que va explicar en quins projectes inverteix els diners que els ajuntaments aporten al Fons Català de Cooperació per ajudar a la població refugiada. Entre els exemples va citar el suport que es dóna a ONG de socorristes per fer "salvament marítim" o a les que treballen per la dignitat de les persones als camps de refugiats.  Va concretar que de moment el Fons ja ha destinat més de 500 mil euros a diversos projectes. "Les entitats són crucials, protectores d'aquestes persones i observadores contra les vexacions. Demanen compassió. Què passaria si no hi fossin?", es preguntava Planas alhora que es mostrava molt crítica amb l'actuació de la Unió Europea, la Comissió Europea i bona part dels estats membres, com ara Espanya.

 

Natalia Vargas, de Stop Mare Mortum, va subscriure bona part de les afirmacions fetes per Planas, denunciant especialment l'actitud dels governs espanyol i marroquí en les fronteres de Ceuta i Melilla i lamentant que no hi hagi cap organisme "que sancioni els països que neguen el dret d'asil malgrat haver signat els Convenis de Ginebra". L'activista va advocar per ampliar el concepte de refugiats, més enllà dels que ho són per conflictes bèl·lics. Segons Vargas, s'hauria d'estendre també "als refugiats de la fam i als mediambientals". Arran de la pregunta "Què podem fer a nivell individual?", que va sorgir en el col·loqui final, Vargas va animar al públic a fer-se voluntari: "Hi ha molt per fer, en tots els sentits i es necessiten tot tipus d'habilitats". Es referia tant a qui decideix anar a les fronteres com a qui col·labora des d'aquí, ja sigui participant en xarxes que combaten els rumors xenòfobs, acompanyant les persones refugiades o immigrades que ja són aquí...: "Això també és fer acollida i potser salves la vida d'algú que té estrès posttraumàtic només dedicant-li una mica del teu temps".

 

Al col·loqui final hi va haver diverses intervencions que demanaven quines accions concretes està fent el consistori. El regidor Jaume Oliveras va respondre que "l'Ajuntament té la màxima predisposició a protegir i acollir les persones, tal i com es va aprovar a la moció de setembre i anant més enllà, en qüestions com empadronament, escolarització, atenció sanitària...". "Els Serveis Socials estan preparats i a punt per coordinar-se amb les entitats, les famílies, el Bisbat i Creu Roja", va dir. Ara bé, va concretar que està a l'espera que el Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona indiquin què necessiten del municipi, si es destinen refugiats a la nostra vila i el finançament que hi dediquen. "Estem preparats per actuar", va afirmar, si bé va matisar que aquest procés pot trigar, tenint en compte que de moment l'Estat Espanyol només ha autoritzat l'entrada de 18 persones refugiades de les prop de 15.000 que es va comprometre a acollir com a membre de la Unió Europea.

 

Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

divendres, 15 de gener del 2016

CONFERÈNCIA SOBRE REFUGIATS I COM HEM D'ACTUAR

Dimarts se celebra una xerrada sobre la crisi dels refugiats i la resposta dels municipis

 

L'Auditori de la Masia de Can Cortès acull dimarts que ve, 19 de gener, la xerrada 'Món Local Refugi: Context general i resposta dels municipis', que durà a terme el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament en col·laboració amb l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i la Regidoria de Serveis Socials. 

 

La xerrada, oberta a tothom fins a completar l'aforament, tindrà lloc a les 19.00h. Victòria Planas, tècnica del Fons Català de Cooperació, serà la ponent encarregada d'exposar els continguts, tot interpel·lant i fent participar les persones que hi assisteixin.

 

S'explicaran dades generals per contextualitzar aquesta crisi, les accions que s'estan fent sobre el terreny i les respostes que estan duent a terme els municipis i ens supramunicipals, a més de les conclusions que es poden extreure de missions sobre el terreny del Fons Català de Cooperació.

 

Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

dilluns, 11 de gener del 2016

LA DIGNITAT CONSTRUEIX LA PERSONALITAT. L'ORGULL TENDEIX A DESTRUIR-LA!

Aquesta frase d'en Miquel Pairolí pronunciada ahir pel flamant President de la Generalitat, Carles Puigdemont, descriu perfectament quin és, hores d'ara, l'estat d'ànim de més de dos milions de catalans, als que s'afegiran molts més a mesura que la fase final del procés d'independència de Catalunya encetat ahir vagi esgotant els divuit mesos necessaris per a la definitiva proclamació de la nova República europea.
 
Abans d'escriure aquest post, he estat apunt d'esborrar l'apunt que el precedeix. Però, al final, he pensat que, en definitiva, quan escric no faig altra cosa que expressar el meu sentiment d'aquell moment. I és que, sí que, en el fons del fons, tenia un petit fil d'esperança en que la situació de la investidura es desencallés. Però, a la vista de les informacions que ens arribàven, res em permetia un optimisme real.
 
El cas però, és que el President Mas, com sempre, ha sabut trobar el desllorigador perquè aquest sentiment clarament majoritari a Catalunya no frustrés a més de dos milions de catalans. Com sempre, com a gran estadista que ha estat, és i seguirà essent, ha trobat la fórmula perquè la Independència de Catalunya estigui cada vegada més a tocar.
 
Quan tots ja vèiem eleccions al març. Quan alguns es pensàven que seríen els "reis del mambo". Quan milions de persones començàven a tenir un sentiment d'agror en pensar de què hauria servit tanta mobilització col·lectiva durant més de cinc anys..., apareix el millor president que haurà tingut mai Catalunya fins ara, al menys des de la restauració de la Democràcia, i ens dona una lliçó de grandària política a l'alçada de les circumpstàncies i pretensions de la majoria dels i les catalanes. Ell s'aparta, però resulta que ens proposa un nou president que a tots ens va sorprendre per la seva gran capacitat i enteresa en tots els sentits.
 
Aquell plebiscit del 27S que molts negàven, però, que aprofitant aquell enganyós 48% van transformar-lo en defensa del que van negar, ara s'els torna de nou en contra. Ara és quan, de veritat constaten que a favor de la independència s'hi va pronunciar més d'un 48% dels catalans, però que en contra només van ser un 39%!
 
La majoria de ciutadans és la que és, diguin el que diguin els fabuladors mediàtics i polítics. Som majoria, i les majories es respecten en un país democràtic.
 
El procés de desconexió definitiu ha començat. Mireu si ha començat, que ni el Borbó ha volgut rebre a la presidenta del Parlament perquè li comuniqui la investidura del nou president de la Generalitat.
 
Els espanyols ja s'ho faran ara amb els seus geroglífics per formar govern. Nosaltres anem passant que tenim divuit mesos de molta feina per enllestir totes les estructures de la nova República.
 
El somni es va fent realitat, i la nostra convicció i capacitat són tant enormes, que cap tribunal, policia o exèrcit podrà aturar el que els catalans vagin decidint de forma democràtica amb urnes i paperetes!
 
Arramanguem-nos, que tenim feina i molta. I la farem. I tant que la farem!!!
Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

dilluns, 4 de gener del 2016

QUI TÉ POR DE TORNAR A LES URNES?

Sembla que, amb el més que previsible No de la CUP d'ahir a investir al President Mas, s'acabi el món per alguns. En realitat però, el que això comporta, és que cada vegada es vagin dissipant més dubtes, clarificant posicionaments i constatant a la perfecció de quin peu calça cadascú.
 
D'un temps ençà ens en fem farts de parlar i sentir a parlar de Participació, de Democràcia Directa, que el poble ha de tenir més la paraula, que no es pot permetre que uns quants vagin decidint interpretant la voluntat de la majoria. I ja sabeu que jo sóc força escèptic davant algunes d'aquestes proclames, perquè, cal anar molt en compte amb el que ja s'ha anomenat "Participadors professionals" que, en molts casos el que provoquen es la presa de decisions no del tot d'acord amb la voluntat majoritària. Quina por doncs, ens ha de fer anar a votar, ni que sigui cada tres mesos?
 
Tinguem clar que, després de la decissió d'ahir de la CUP, que algun dia acabarem agraïnt pel que comportarà de clarificació del que són i persegueixen, malgrat el risc de residualització o extinció com a formació política, ara hem tornat de cop al dia 10 de juliol de 2010. Sí. Aquell dia que vam sortir per primera vegada de forma massiva al carrer per fer notar la nostra disconformitat amb la sentència del TC contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
 
No és cert però, que no hagin servit de res totes les concentracions, vies catalanes, V, etc a les que hem assistit amb il·lusió i un somriure a la cara. Han servit i de molt. El que passa, és que ara, hem acabat amb la fase del somriure i és quan toca posar-se seriosos. Hem de tornar a recordar que el 27 de setembre vam anar a votar una (o unes) llistes que estàven pel Sí a la Independència, en contra d'unes altres que apostaven pel No. Tot, perquè no ens van deixar fer un referèndum amb totes les garanties.
 Sou uns quants els qui em titlleu d'il·lús quan parlo que pel març vinent el que caldria és que, cada partit es presentés amb les seves sigles, i que aprofitant la infrastructura electoral, s'instal·lés de forma unilateral una segona urna perquè hi poguessim dipositar el nostre vot a favor o en contra de la independència. D'allà sí que hi sortiria un veritable mandat al respecte.
 
Com que sembla que estigui sol en aquesta proposta, només em queda pregar perquè es pugui repetir la fórmula de Junts pel Sí. Aleshores sí que voldrà dir que votar-los significarà un Sí rotund i clar a la independència. ara ja no faré el préssec demanant el vot per qualsevol força independentista. Ara ja sabem què voldrà dir votar a la CUP. serà molt, però que molt legítim votar-los, però sabrem que no ens portaran a la independència. Ens portaran a Veneçuela, a Cuba o al Soviet Suprem, però no necessàriament a la independència.
 
Ara és quan em tornen a venir al cap els principis que sempre he aplicat en política local, i que vaig repetir de forma incansable durant la campanya de les municipals del passat mes de maig: Humilitat, Generositat, Valentia i Persistència! Amb aquests principis anirem al març a guanyar la independència. aleshores, o bé votem un partit i dipositem un altre vot per la independència, o bé tornem a votar a Junts pel Sí, que sabrem del cert que seran els únics que treballaran per assolir-la. Ningú més podrà defensar-la amb la mateixa claretat i convicció; ara ha quedat demostrat!
 
Sembla que n'hi ha que "s'els acaba la paciència". Als qui pasegem l'estelada des de molt jovenets, i als anys vuitanta ja anàvem a les concentracions de la diada de l'Onze de Setembre amb aquesta bandera, sabem que som on mai haviem imaginat arribar. I és per això, que, després d'una gran pujada, ens hem aturat al replà per fer un respir. Però, tenim la certesa que ara comença l'ofensiva final!
 



Avast logo

El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
www.avast.com