dijous, 30 d’agost del 2012

ALGUNES COSETES DE LA FESTA MAJOR

Dilluns al vespre vam donar per acabada la festa gran de Palau-solità i Plegamans. I, en aquest sentit, vull reiterar-me en tots i cadascun dels extrems expressats en els dos apunts anteriors. Però, sí que voldria fer incís en alguns aspectes que considero mereixen ser comentats.
 
En primer lloc, crec que cal felicitar amb totes les forces a les entitats del poble que, sota la seva quasi exclussiva responsabilitat, han tirat endavant el gruix dels actes de la Festa Major. La seva gran feinada ha estat extraordinària, indiscutible, insubstituïble, encomiable i molt però que molt eficaç. Vaques, Cabres, sardanistes, Joves enfarrats, Descoordinadora, entitats andaluses, clubs esportius i molts altres que segur que em deixo han fet possible que la festa assolís les cotes de qualitat i efervescència que es mereix un esdeveniment com aquest. Malgrat això, penso que aquesta participació de les entitats no hauria de comportar en cap cas la total defenestració de la Comissió de Festes, com així s'ha volgut fer des del consistori municipal. També penso que el propi Ajuntament no s'ha de limitar a posar uns diners damunt la taula, siguin pocs o molts, i que els altres decideixin; també cal marcar determinades directrius que mai cal que siguin contràries al que decideixin les entitats que participen en l'organització dels diferents actes. Tot i això, crec que alguna cosa ha contractat directament l'ajuntament sense passar pel cedàs de les entitats quan, per exemple, des de l'escenari, la banda de jazz del dilluns va agraïr públicament al regidor sr. Joan Segrelles l'haver-los contractat i portat cap ací des del seu poble de València.
 
La Festa Major va iniciar-se amb la projecció d'una pel·lícula diferent a l'anunciada, i per tal de compensar l'error l'empresa encarregada de la projecció va comprometre's a mantenir la gran pantalla per l'endemà i així oferir el partit de futbol entre el Barça i el Real Madrid. També el dijous ens vam trobar amb deficiències en la construcció de l'escenari de l'envelat que va fer suspendre els concerts previstos; es veu que l'Ajuntament no hi havia enviat el tècnic municipal a fi que revisés les instal·lacions.
 
De la majoria d'actes i estructura de la Festa Major ja s'en tenia experiència com tots els de dijous i divendres que ja s'havien anat celebrant en les anteriors edicions. va cridar l'atenció de la innovació del pregó que, potser sí que com a experiència està bé. Però està clar que allò en cap cas era un pregó. Fou un bon espectacle d'inici de festa, però un pregó és un pregó i va arribar un moment en que la gent no sabia ni què estava passant, ni cap on mirar. Per cert, fou tanta l'efusivitat amb la que el presentador de torn va voler donar pas a l'Alcaldessa, que va contrastar molt amb l'absoluta indiferència en que fou rebuda.
 
Cal donar també la benvinguda a la nova entitat dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga que, després del seu bateig oficial, van oferir un gran correfocs amb la implicació de molta gent del poble. Els desitjo una llarga vida i que ens segueixin deleitant amb aquesta gran tradició popular catalana. Tot i això, crec que és millor que el correfoc es mantingui els divendres amb la resta de celebracions i actes posteriors al pregó.
 
Cal agraïr que es mantingui la Marató de donació de sang iniciada ara fa quatre anys per l'anterior govern, i en la que jo mateix participo en cada ocasió.
 
No cal que repeteixi el que penso en relació a la ubicació dels concerts d'havaneres i del jazz. tampoc sé exactament què va passar amb la casa d'andalusia que ni diumenge ni dilluns van oferir cap activitat al seu local i entorn. Ni cal que repeteixi tot el que fa referència al posicionament municipal en relació als actes religiosos i el Mil·lenari de sant Genís. Per cert, en el Vermut-dinar dels avis de dilluns, l'alcaldessa va tornar a parlar d'ella, i ella i ella amb les seves circumpstàncies personals, com fa en cada discurs, i va tornar a criticar amb força l'organització del Mil·lenari de Sant Genís.
 
L'empalmada i esmorzar ressacós ha estat una altra iniciativa exitosa que, als que ja comencem a tenir una edat, ens recorda les matinades del dilluns al dimarts de la Festa Major, quan, després del confeti i la xocolata amb xurros que ens oferia l'Ajuntament en el mateix envelat ara fa vint i trenta anys, els joves ens encaminàvem cap al Castell per veure sortir el sol.
 
En conclusió, moltes coses positives i, com sempre, alguna de negativa, i amb detalls importants a pulir.Per cert, quan sentiu aquell discurs que diu que prefereixen destinar els diners d'un castell de focs a donar menjar a qui ho necessiti, millor que no us deixeu portar per tant populisme, i els pregunteu que com és que han recuperat la gravació d'un video de la Festa Major que ha pujat més de quatre mil euros!
 

dilluns, 27 d’agost del 2012

EL QUE NO SURT AL PROGRAMA

Tradicionalment, sempre s'havien inclòs al programa de la Festa Major els actes religiosos que es celebraven al poble durant tots els dies de la festa. Durant els dotze anys de governs socialistes de 1995 a 2007, es va anar deixant defer. abans d'això, fins i tot es van arribar a publicar els actes religiosos d'altres creences diferents a la majoritària existent com la Catòlica.
 
Com no podia ser d'una altra manera, l'actual govern d'esquerres manifestament anti catòlic, ha tornat a deixar de publicar els diferents actes com les misses que, amb motiu de la Festa Major, es celebren a cadascuna d'ambdues parròquies del municipi: la de Santa Maria de Palau-solità i la de Sant genís de Plegamans, com s'havia recuperat durant l'anterior legislatura.
 
Aquest fet, fou motiu d'explicació pública per part de Mossen andreu al final de la missa del passat diumenge dia 19 d'agost a Sant Genís al no entendre tanta repugna per part de l'actual govern a uns actes que pertànyen a una comunitat que, des del punt de vista religiós, és la majoritària a Palau-solità i Plegamans: i no seré jo ara qui aprofundeixi en allò que va dir el Cardenal Vidal i Barraquer: "Catalunya serà cristiana o no serà". El cas és que l'exposició del Mossen va fer que l'església plena s'aixequés en aplaudiments pel fet acabat d'exposar.
 
Que l'Ajuntament ignora i repugna tot el que es refereix a la religió Catòlica és un fet. el que no m'esperava és que tampoc inclogués en el programa l'acte inicial de conmemoració del Mil·lenari de Sant Genís que va tenir lloc el passat dissabte dia 25 d'agost a l'antiga capella de Sant Genís ubicada a les actuals instal·lacions del centre de menors els Castanyers pertanyent al departament de Benestar Social de la generalitat. Un acte en el que hi van assistir més de 150 persones, pressència d'autoritats, el Bisbe, molta solemnitat, participació també d'entitats del poble com les Colles del Ball de Gitanes, etc. L'ajuntament no ha participat en l'organització d'aquest i els successius actes que tindran lloc al llarg del proper any 2013. Però, l'alcaldessa va exercir tota mena de pressions per poder intervenir amb un parlament qualificat de patètic pels feligresos. Només fent referència i comparacions amb el mil·lenari de Santa Maria celebrat fa uns anys, sempre referint-se a ella.... i les seves circumpstàncies, i no dic res perquè ja m'enteneu. Doncs, ni això s'ha volgut incloure en el programa de festes. Serà que, com que en la comissió organitzadora hi ha persones d'altres partits, per això s'ha exclòs aquesta possibilitat.
 
Em direu que sóc un missaire, un retrògrad, que aquests d'Unió ja sabem com són. Però, si Palau-solità i Plegamans tingués una mesquita, podeu estar ben segurs que els actes que durant aquest dies s'hi celebressin, sortirien al programa, els representants del govern municipal correrien desesperats a assistir als seus actes, etc. Només cal que reflexioneu en això; la resta resulta prou evident.

dijous, 23 d’agost del 2012

BONA FESTA MAJOR 2012!

Com cada any, coincidint amb el darrer dissabte d'agost, torna la nostra Festa Major. Es fa una mica extrany que, en aquesta ocasió, s'escaigui una mica aviat, i si a sobre, hi afegim l'onada de calor que estem patint, encara ens resulta una mica més insòlit. Malgrat tot, esperem que la pluja no faci acte de pressència, i les diferents activitats programades siguin del tot exitoses.
 
Hi ha però, alguns aspectes que cal analitzar de les festes d'enguany. Per una banda, la tant proclamada Reducció de Pressupost. Sembla que, d'una forma automàtica l'actual govern vulgui apuntar-se a una mena de moda retalladora, després de criticar a tort i a dret a tot aquell que practica retallades. És evident, que en èpoques difícils cal mesurar bé la despesa, però també cal que recordem que el pressupost del 2011 es va tancar amb un superàvit de més de 600 000 euros. I també cal recordar que la festa Major del 2007 que es va trobar el nou govern liderat per CiU, tenia un pressupost de 600 000 euros i que, el de l'any passat, programat per nosaltres, fou de 200 000 euros. ara diuen que enguany és de gairebé 170 000 euros però amb eliminació important de partides que mai s'hagués perdonat al govern anterior la seva retirada.
 
També resulta interessant, després de totes les crítiques rebudes pels qui ara governen en relació a la vianantització del centre del poble, que ara es vulgui organitzar tot en aquesta zona. Jo ho trobo força bé, amb mesura, sobretot perquè les molèsties que hauran de soportar els veíns arribaran a límits poc acceptables. quan en campanya proclamaven que nosaltres el que feiem era enrajolar carrers, quan deien que tornarien a fer circular els cotxes per la zona,..., i tantes i tantes bestieses, ara s'en adonen del seu error i observen com finalment, aquest poble té un centre com mai havia tingut i una vida social i cultural prou envejables. No us cregueu massa que el fet de fer-ho tot al centre comporta un gran estalvi de diners, ja que la reducció en la despesa per aquest motiu és gairebé inperceptible. Repeteixo que no puc entendre, diguin el que diguin, que les havaneres es deixin de fer als jardins de can Cortès, on hi cabien més de 2000 persones, per fer-les a la plaça de la Vila on en cap cas s'hi podran inquibir més de 400 persones. El mateix penso en relació al concert de Jazz, ja que l'entorn de l'església de santa Maria és incomparable i l'aïllament acústic necessari mai es podrà aconseguir al centre del poble.
 
Finalment, em vull referir al fet que s'hagi volgut donar tot el protagonisme organitzatiu a les entitats del poble. De fet, la vida social i associativa del nostre poble es dona a pocs llocs del país. Hem d'estar molt orgullosos del que tenim i del que les entitats aporten. La creació dels grups de les Vaques i les cabres a partir de la Festa Major del 2007 sota la idea del Regidor Miquel Truyols, ha dinamitzat encara més i d'una forma definitiva l'implicació de les entitats en l'organització i gestió de tota mena d'activitats festives i lúdiques al nostre municipi, consolidant-se tot plegat en els darrers dos anys. Però, no puc entendre les raons per les quals s'ha eliminat d'una tacada la COMISSIÓ DE FESTES! Penso que la implicació total de les entitats no té per què ser un obstacle per mantenir viu un grup de persones que, d'una forma desinteressada i altruïsta, treballaven per organitzar i gestionar una de les millors festes majors del nostre entorn. Però, no seré jo qui en parli més, si no són els qui en formaven part els qui opinin públicament d'aquest fet.
 
Per acabar només voldria fer algunes petites reflexions:
Què hauria passat i haurien dit els que ara governen i la seva revista "independent" si haguessim estat nosaltres els que haguessim eliminat els focs artificials? Què haurien dit si ens haguessim carregat la Comissió de Festes? què hauriem dit si haguessim acabat amb l'espai de les carpes joves i haguessim ajuntat la festa dels grans amb la dels joves repartint horaris? Què hauria passat si haguessim estat nosaltres els que eliminessim la subvenció perquè la casa d'Andalusia no tingui enguany la seva Caseta, i hagin de fer les seves activitats al seu local i entorn?
 
Només cal que hi penseu, i algun dia ho comentarem. Per cert, quan us diguin que el Castell de focs costava 15 000 euros, no us ho cregueu. el de l'any passat va costar-ne 6000. El que van contractar ells per al 2007 sí que costava el que diuen!
 
Molt bona Festa Major a tots!

dimarts, 21 d’agost del 2012

ENMASCARATS PER UNA PAELLA

Aquesta és una expressió molt emprada pels nostres avis a Palau-solità i Plegamans per referir-se als perjudicis patits com a conseqüència de la incapacitat d'altri o per la seva manca de diligència. És allò de: com volen que jo faci o compleixi amb això, si qui m'ho exigeix és el primer en no fer-ho o fer-ho pitjor.
 
Durant aquest estiu ens hem fet farts de sentir als Rajoys, Montoros, cospedals i tota aquesta camarilla, dient allò de que: "La ley es igual para todos, y todos deben cumplirla". Ho deien en relació a les mesures de contenció del dèficit exigides a les comunitats autònomes. Ho han dit fent veure o ignorant que hi ha qui ja fa gairebé dos anys que s'ha vist obligat a fer-ho, com és el cas de Catalunya. Ells es veu que poden exigir moratòries a Europa, però nosaltres no les podem demanar a ells. Ens diuen que hem de cumplir amb la llei, però sembla que ells no tenen aquesta obligació. Nosaltres hem d'aplicar mesures sobre els salaris dels funcionaris quan ells no ho fan. Volen fer saltar pels aires l'estructura autonòmica constitucional fent que, qui té competències en Seguretat, ensenyament o Sanitat no pugui atendre les seves necessitats, per venir després Espanya com a salvadora de la situació. Es pensen que els catalans no tenim la percepció de la realitat quan, el que estan aconseguint és un augment exponencial de l'independentisme que ara ja no pot ni ha de tenir aturador.
 
Diuen que hem de cumplir la llei. No és complir la llei pagar el fons de competitivitat que deuen a Catalunya de gairebé 1500 milions d'euros? No és complir amb la llei pagar els deutes amb Catalunya d'acord amb la Disposició adicional tercera de l'Estatut, que ja puja més de mil milions d'euros? No és cumplir amb la llei aplicar correctament la llei de pressupostos i destinar els més de sis mil milions d'euros compromesos en infrastructures a Catalunya?
 
I podriem seguir amb un llarguíssim etcètera. La veritat és que Catalunya ara sí que és apunt de ser intervinguda. Sigui per la dilapidació practicada pel tripartit, o sigui per l'evident ofec a que ens sotmet Espanya. La sortida és clara, i és aquest él camí a seguir: el de la INDEPENDÈNCIA!

dilluns, 20 d’agost del 2012

REFLEXIONS SERIOSES D'ESTIU

M'agraden aquestes reflexions d'estiu d'en Vicenç Pedret al Matí digital:

 

1/CAL DEIXAR DE NEGOCIAR EL PACTE FISCAL AMB MADRID. L'estratègia del govern central és impecable: acusar als catalans d'insolidaris i culpar-los davant els espanyols i els europeus de desestabilitzar el sistema. Mentre duri  l'era Rajoy , l'estratègia de l"ofec" a Catalunya seguirà . Voler negociar és un error ara per ara. Cal donar el tema per tancat. No hi guanyem res escalfant-los . Els futurs impagaments a que ens sotmetran ja els hi passaran factura electoral a Catalunya. No hi perdem ni un minut més.

2/CAL DESENVOLUPAR EL PROGRAMA PER LA HISENDA PRÒPIA. La complexitat del sistema informàtic obliga a tenir un programa d'implantació a dos-tres anys vista. En un primer temps, no es pot demanar als ciutadans i empreses catalanes que paguin a Catalunya, però es pot començar demanant que informin dels pagaments i que posin de fet, el sistema operatiu en marxa. Això permetria tenir un balanç real dels diners que flueixen cap a Madrid i disposar de l'eina per quan calgui fer el canvi. Poca propaganda, però fer-ho.

3/ CAL PARLAR EXCLUSIVAMENT AMB EUROPA I LA COMUNITAT INTERNACIONAL. Malgrat el difícil moment i la inestabilitat monetària, només Europa ens legitimarà com a Estat. Aquesta feliç idea l'han tingut ja molts activistes i algun notable polític. Ara cal que l'encapçali oficialment la Generalitat i el Parlament . Europa  i les principals potències han de conèixer a fons el "problema" català i l'estratègia "killer" d'España. Defensem el PIB català, que pateix una desfalc descomunal per part de la hisenda Espanyola. I demanem a l'Europa oficial ( i periodística) que entengui les raons profundes del nostre secessionisme. Ells també paguen la "fiesta" Española! Ara, ens poden entendre. Hi ha de participar a més, el nucli dur empresarial (Caixa and co), patronals, cambres, sindicats, i associacions de tota mena. Però tot sota la batuta del Parlament i el Govern Català. Res de falses ambaixades. Lobby directe i ordenat.

4/ CAL NO ANTICIPAR LES ELECCIONS. En l'actual moment d'incertesa econòmica, molt probablement les enquestes en curs no reflecteixen  la futura realitat. Es molt probable que sis mesos d' impagaments estatals provoquin una reacció ciutadana "a la grega" i un parlament atomitzat (amb difícils  o impossibles equilibris , i amb més divisió). Ja hi ha un mandat per quatre anys amb una majoria nacional clara. Exercim-la

5/CALEN LIDERS NACIONALISTES DISPOSATS A DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA. Referendum i proclamació al parlament son dos fets que s'han de produir, però al final... Cal un nou cicle electoral, quan toqui, perquè els partits polítics es  pronunciïn  en el seu proper programa electoral sobre la necessitat d'un procés constituent i la gent voti en conseqüència. I el proper president, si és un líder nacionalista, ha de convocar el parlament per aprovar una nova constitució (molt simple si us plau!!!). El què ha d'aprovar el poble català via referèndum és la nova constitució. Si s'obté una majoria suficient, amb la hisenda pròpia en marxa i la comunitat internacional conscient del tema, cal proclamar la independència. Si no s'obté una majoria suficient, de ben segur tardarem molts anys en tenir una nova oportunitat. Només tenim "un tret"... En els proper anys viurem amb tota seguretat una intervenció de comptes de Catalunya i un espoli directa español via impostos, assetjaments mediàtics i jurídic , i inspeccions d' un volum descomunal. Només hi cap una autèntica  i legítima resposta política allunyada de manifestacions i voluntarismes associatius del tot necessaris però insuficients. Calem polítics, no gestors (aquests ja els enviarà Madrid i Europa).

 

divendres, 10 d’agost del 2012

ENS HA DEIXAT UN SAVI

Quan a Cantallops tot just comencem a recuperar una certa normalitat després del gran incendi de juliol, quan després d'uns quants dies de talls de llum i telèfon, després d'haver pogut anar tirant gràcies a un generador que ens ha permès poder desenvolupar una vida més o menys normal fins que es reposés la línia elèctrica que va quedar totalment calcinada pel foc des de la Jonquera fins a cantallops, ara ja hem recuperat del tot el suministrament elèctric, la cobertura de mòbil, Internet, etc. I amb l'onada de calor, resta tancat l'accés al macís de l'albera, tot i que des de cantallops pot accedir-se fins a Requesens, el castell i la Cantina.
 
Doncs quan aquí arriba la normalitat, m'assabento de la mort d'en Josep Maria Ainaud de Lasarte. I amb aquesta notícia em ve a la memòria l'època en la que, gràcies a l'amic Antoni Vila vaig tenir l'oportunitat de tractar amb ell en diverses ocasions.
 
Fou durant els anys noranta, quan vaig exercir com advocat de la Fundació privada Institut del vitrall del que n'eren directors generals els srs. Antoni Vila i el seu pare Joan Vila grau; En el patronat de la fundació hi figuraven personalitats tant importants com en Joan Ainaud, en Daniel Giral Miracle, el sr. alfons Carné i suñol, en Germà Vidal i d'altres.
 
En la meva actuació com advocat vaig tractar en diverses ocasions amb en Josep Maria Ainaud de Lasarte, i vaig poder comprovar la gran categoria de persona que era. Un autèntic savi, catalanista, que tocava de peus a terra i que sabia valorar el que teniem més que no pas el que ens manmcava. Historiador, advocat, periodista i divulgador de la cultura catalana, va esdevenir tot un referent de país amb qui cal que ens enmirallem per seguir treballant pel nostre progrés nacional i cultural.
 
Ell em va ajudar a elaborar un estudi sobre la veritable qualificació jurídica dels vitralls, sobre si calia considerar-los com a béns mobles o immobles, i així poder instar la seva protecció institucional.
 
Mai podré agraïr prou a l'amic antoni Vila el fet d'haver-me permès conèixer a una gran persona com el Sr. ainaud a qui, fins i tot, vaig visitar en alguna ocasió a la seva pròpia casa de Barcelona. Imposaven aquells passadissos plens de llibres, aquell seu modest estudi i aquella personalitat oberta i positiva del que tant i tant hem d'aprendre.
 
Vull doncs fer el meu propi homenatge i reconeixement des d'aquest raconet de l'Alt Empordà, just a la ratlla fictícia de França, ara que, més que mai, s'inicia el procés final d'alliberament del nostre país. Un alliberament que ha d'anar sempre acompanyat de la cultura, la llengua i el seny; allò que ell sempre va preconitzar!
 

dimecres, 8 d’agost del 2012

ARA O MAI

Ho va dir el president Mas, qui passarà a la història com el millor president que ha tingut mai catalunya. Com el que ens ha guiat definitivament cap a la independència. Va deixar ben clar que: Ara o mai, i per tant, ara.
 
I aquesta és la qüestió, si l'actual crisi, si tots els esforços que hem de fer, si tots els sacrificis patits, no serveixen perquè quan manquen només dos anys perquè es compleixin tres-cents anys d'ocupació espanyola i borbònica; si els atacs constants, els insults, l'expoli fiscal; si tot això no serveix per alliberar-nos d'una vegada i per totes d'espanya, mai més tindrem una oportunitat com l'actual per esdevenir una nació lliure amb estat propi dins el concert mundial de pobles i nacions lliures. Si estem o no a la UE, ja en parlarem; si patim uns mesos d'incertesa, d'impagament de pensions, de tensions inevitables, tot serà poc per arribar a gaudir d'una llibertat que ens farà pròspers.
 
Quan els nostres impostos serveixin per pagar-nos els nostres serveis i inversions, i destinem el que correspongui a la solidaritat amb d'altres pobles, ens n'adonarem de l'explotació a la que hem estat sotmesos; quan tota l'immigració espanyola arribada des dels anys seixanta ja s'ha adonat de l'evident injustícia patida per Catalunya, i vol contribuir a construir una nova realitat nacional ni que sigui per al seu propi benestar; quan, fins i tot els que hem acollit recentment procedents d'arreu del món veuen que, aprenent la nostra llengua, integrant-se com un català més, treballant per ells i pel país, veuen el seu progrés i millora, també es disposen a lluitar amb nosaltres per la definitiva llibertat de Catalunya.
 
Ara és el moment. És l'hora d'aprofitar totes les negacions d'Espanya per plantar-se; per dir prou, perquè s'ha acabat la broma i volem ser nosaltres els qui decidim què volem ser i com volem ser.
 
sóc militant d'Unió Democràtica de Catalunya des de 1992, i sempre he defensat i així ho seguiré fent, el dret de catalunya a la seva plena independència política. Podria creure en les federacions, confederacions i el que calgui, partint de la plena llibertat per decidir-ho. Però, no puc confederar-me amb ningú, si prèviament no tinc la llibertat de decisió que em permeti fer aquest pas.
 
Sempre, fins i tot en els pitjors moments de fragmentació del nacionalisme català, he comptat els resultats electorals entre nacionalistes i espanyolistes. sempre amb frustració. Ara sembla que comencem a veure el camí amb la unitat d'esforços que s'ha evidenciat amb el Pacte Fiscal, on sembla que, a banda de l'Ernest Maragall, hi havia fins a deu dels vint-i-vuit diputats socialistes que volien votar-hi a favor, però que la dependència del seu partit respecte del poder espanyol els ho ha impedit.
 
Tenim entre les mans una gran oportunitat. ara toca Independència. Aquest proper Onze de Setembre cal que arribem als tres milions de persones al carrer expressant la voluntat de trencament total i definitiu amb Espanya.
 
No hi ha cap ideologia que pugui justificar una posició contrària a la nostra reivindicació nacional. Tinc molt clars els postulats demòcratacristians que defenso, Conec perfectament la doctrina social de l'Església i els principis de l'Economia Social de Mercat. I això no m'impedeix defensar la independència de catalunya. I espero que aquests posicionaments en el que es recolza tant CDC com ERC o SI, siguin, per coherència amb els seus origens, adoptats per la direcció actual d'UDC. I que també, ICV com la part del PSC que calgui, s'hi acabin sumant per aquesta cursa final que acaba de començar. Ens negaran el Pacte Fiscal. Cal que pactem el que sigui necessari amb ERC. Convocatòria d'eleccions amb la independència com a objectiu clar i concís. I, si els resultats ho avalen: declaració d'Independència pel Parlament de catalunya, i reconeixement del món de la nostra realitat!

dilluns, 6 d’agost del 2012

CANTALLOPS

Com cada any, tenint en compte que la meva especialitat professional com advocat és bàsicament en el camp ccivil, les meves vacances s'allarguen durant tot el mes d'agost. Com sempre, les passo fonamentalment en aquest petit i estimadíssim poblet de l'Alt Empordà de Cantallops on, després de deu anys d'haver-nos-hi instal·lat per als nostres periodes de relaxació i descans, es pot dir que ja sóc uun més, que gaudim del que la seva gent gaudeix i patim també els efectes de les seves angoixes i preocupacions.
 
Com que, els que em coneixeu i els que em llegiu habitualment, ja sabeu que sóc incapaç de mantenir-me desconectat del tot del que passa i deixa de passar a Palau-solità i Plegamans, em ve la temptació d'escriure i reflexionar sobre diversos aspectes de l'actualitat palauenca que prefereixo deixar per més endavant. De totes formes, apunteu: que hauré de parlar-vos sobre la Festa Major de forma extensa i potser en diferents apunts, de les obres a l'antic CAP com a "centre cívic", de la tant proclamada i poc real Participació ciutadana i d'altres qüestions d'actualitat nacional.
 
Però, ja que encara ens podem permetre gaudir d'unes vacances, fem-ho i mirem de desconectar de la feina i estar com mai amb tota la tranquil·litat del món amb els nostres amics i família.
 
A Cantallops, poble poc conegut per la gent que habitualment m'envolta, hi trobem el perfecte complement que ens manca a l'hora d'oblidar-nos del dia a dia més comú. Un poble del que ara tothom parla després del gran incendi perpetrat per algun ...., del que m'estalvio el qualificatiu, que va tenir lloc entre els dies 22 i 25 de juliol passat. Probablement, aquella tramuntana per la que es prega cada any per Sant Joan en el rumiatge a Requesens, va evitar que assolés el poble pels quatre costats. Va sorgir d'un aparcament de camions a la Jonquera, va cremar tot el bosc que hi ha al llarg de la carretera fins a Cantallops, però, per sort, va tirar cap al sud afectant fins a 17 municipis. Però, just abans de can Pau, es talla la zona cremada, i el poble es troba en perfecte estat sense massa evidència de la catàstrofe.
 
De fet, la gent del poble recorda molt bé els incendis de 1986. Recorden el malament que ho van passar, com el poble estava totalment rodejat pel foc, com les dimensions i la intensitat de l'incendi no tenien comparació amb aquest, com de desatesos es van sentir en aquella ocasió i com d'atesos ho han estat en aquesta. Com que les seves valoracions es fan des de la comparació amb el 1986, s'expressen gairebé amb satisfacció sobre els efectes del que acaben de passar.
 
M'estimo aquest poble que sento com a meu. Però, la meva responsabilitat com a regidor és a Palau-solità i Plegamans, i l'Alt Empordà serà el meu refugi perfecte per a les meves estones de calma, potser tramuntanal, i relaxació.
 
Us desitjo que també vosaltres gaudiu d'unes bones vacances!