dimarts, 4 de maig de 2021

EL TESTAMENT VITAL A CATALUNYA

 

El dia 11 de gener de 2001 va entrar en vigor la Llei 21/2000 de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernents a la salut, a l'autonomia del pacient i la documentació clínica.

 

Aquesta llei va culminar definitivament tot l'àmbit normatiu referit a l'ordenació del sistema sanitari de Catalunya;  doncs regulava aspectes tan cabdals com el dret a rebre una informació complerta i adequada de les patologies que afecten al pacient o usuari de la sanitat; o, la prestació del necessari consentiment davant determinats tractaments o intervencions, incloent-hi el que se n’ha anomenat Consentiment per Substitució;  o, també tot allò que fa referència a la documentació que ha d'integrar la Història Clínica de cadascú.              

                    

Però, en el que de veritat vull incidir, és en el que s'ha anomenat Testament Vital o Biològic, i que tècnicament rep el nom de DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES; essent Catalunya, el primer país del sud d'Europa que ho va regular i un dels primers de la Unió Europea.  Plasmat en la seva totalitat en l'article 8 de la llei, desenvolupat posteriorment en el Codi civil de Catalunya, es disposa que, aquest document s'ha d'adreçar al metge responsable, i en el mateix, la persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, pot expressar les instruccions a tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

 

És a dir, que qualsevol de nosaltres pot manifestar anticipadament com vol ser o no ser tractat davant d'una situació de malaltia greu;  i caldrà, això sí, que s'expressi amb claredat què és exactament el que vol l'atorgant davant d'un determinat tractament o intervenció quirúrgica.  I és que, si no s'ajusten les circumstàncies que concorren a les exactament previstes pel pacient, s'actuarà sempre sota el criteri aconsellat per la pràctica clínica habitual en cada cas.                                

 

Podem, per tant, disposar que no volem ser sotmesos a tractaments agressius que comportin gran patiment;  o, que no volem ésser mantinguts en vida per mitjans artificials, etc.

 

El document de voluntats anticipades, s'haurà d'atorgar davant de notari, o bé, davant de tres testimonis dels quals dos no podran ser ni cònjuge, ni fills, ni pares, ni germans;  i tampoc que mantinguin relació patrimonial amb ell.  Així, també en aquest document es pot designar a la persona que es vol que actuï com a representant de l'atorgant en el supòsit que ell no pugui consentir personalment, essent aquest qui donarà les instruccions oportunes al metge o equip mèdic si s'escau, arribat el moment.

 

Aquest document haurà de ser lliurat, quan correspongui, al centre sanitari on és atesa la persona, al metge o equip mèdic responsable;  i s'incorporarà necessàriament a la història clínica de cada pacient; existint actualment habilitat un Registre de Voluntats anticipades on de forma automàtica es podrà consultar en el moment adequat el que aquell ciutadà hagi disposat.

 

A través d'aquest document es podrà:

 

lista de 4 elementos

· Determinar la destinació del nostre propi cos una vegada mort, podent fixar per exemple que es desitja ser enterrat o bé incinerat.

· Disposar que el nostre cos sigui donat a la ciència per a finalitats de recerca científica.

· Fixar el lloc en què es desitja que el nostre cos sigui enterrat o en el qual hagin de dipositar-se o abocar-se les nostres cendres.

· Autoritzar o no la donació dels nostres òrgans amb finalitats de trasplantaments a altres persones.

fin de lista

 

Pel que fa a les cures mèdic-sanitàries que es desitgen rebre pel cas de patir una malaltia greu i incurable, per exemple, es podrà establir:

 

lista de 3 elementos

· Per al cas que aquesta malaltia anul·li la capacitat natural d'entendre i voler del pacient, de manera que aquest no pugui per si mateix prendre les

decisions que el concerneixin, es podrà nomenar a un representant del malalt davant els professionals sanitaris, el qual serà l'encarregat d'adoptar les

decisions que procedeixin a cada moment, decidint els tractaments mèdics o pal·liatius que cal o no aplicar-se, tot això per descomptat a proposta i

sota la tutela i assessorament de l'equip mèdic corresponent.

· Nomenar fins i tot a un substitut del representant, per al cas que aquell no pugui exercir les funcions encomanades, sigui aquest el que adopti les decisions que calguin sobre la base de les voluntats fixades en el document atorgat.

· Determinar si es desitja, o no, rebre tractaments mèdics que prolonguin la vida quan la situació del pacient sigui ja irreversible.

fin de lista

 

Finalment, diu la llei que el testament vital no podrà contenir previsions contràries ni a l'ordenament jurídic, és a dir, prohibia de forma expressa l'eutanàsia activa, extrem aquest que finalment ha estat ja aprovat i legalitzat per les Corts espanyoles amb l’aprovació recentment de la Llei anomenada de l’Eutanàsia;  ni podrà anar en contra de la bona pràctica clínica.

 

Això, em fa pensar en que el pacient també s’ha de poder negar a signar qualsevol document de consentiment davant d'una determinada intervenció quirúrgica o tractament, que eximeixi de responsabilitat al metge, doncs, les exigències de la bona praxis mèdica ho haurien de fer innecessari.

 

 

Jaume Oliveras Malla.

Advocat

dimecres, 7 d’abril de 2021

EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL

 

Tot allò que fa referència a la o les relacions econòmiques existents en el sí d'un matrimoni, també és objecte de regulació legal, com gairebé tot, en el món que ens envolta.

 

Quan una parella, home-dona, s'uneix en matrimoni;  aquí cal excloure les parelles de fet;  inicia a partir d'aquell moment una relació també econòmica, que serà diferent segons el lloc de l'estat on es casi, segons la procedència o origen dels que es casen, o, segons la seva pròpia voluntat.

 

Tots hem sentit dir allò de "a Catalunya hi ha separació de béns". Què vol dir això?

Doncs, que al nostre país, el règim econòmic del matrimoni és el de separació de béns;  la qual cosa significa que cada membre de la parella és únic propietari del seu patrimoni, és a dir:  del seu cotxe, pis, acció o part del compte bancari proporcional al nombre de titulars que tingui el mateix.  I que, per tant, ja sigui, abans, durant o després del matrimoni, ell o ella serà sempre titular d'allò que, dit en altres paraules, va a nom seu.

 

Aquest règim de separació de béns, fa molt senzilles les relacions econòmiques entre cònjuges, dóna llibertat a cadascú a disposar lliurement del seu patrimoni, i garanteix que aquest no es dispersi d'una forma excessiva. Evidentment, també pot comportar injustícies, com passa en tantes ocasions, quan un dels membres de la parella ostenta un patrimoni immens, i en canvi, l'altre no té pràcticament res.

 

També a Catalunya, existeix, com a institució provinent del dret romà, les capitulacions matrimonials:  que són aquells actes o contractes atorgats davant notari, pels quals ambdós membres de la parella, pacten de forma expressa com es regularan en el futur les seves relacions econòmiques i patrimonials, i com es farà la partició o liquidació en el moment de la dissolució de la societat conjugal.  Així, les capitulacions en qüestió, vénen a reduir les possibles injustícies abans esmentades; però sempre que hi hagi acord entre les parts.

 

Finalment, cal dir, que el règim econòmic de separació de béns és el vigent a Catalunya, sempre que en el moment de contraure matrimoni no es manifesti expressament una altra cosa, és a dir, que es vulguin sotmetre a un dels altres règims existents a l'estat espanyol, com són el de guanys -gananciales- i o el de participació, que ja seran objecte de comentari en una altra ocasió.

 

 

Jaume Oliveras Malla.  Advocat.