dimecres, 31 de desembre del 2014

ENTREVISTA A LLUÍS VENTURA I VILA EL 2 DE DESEMBRE DE 1989

Si a la vigília del dia de Nadal us vaig voler felicitar les festes rememorant una entrevista del 23 de desembre de 1989 que jo mateix vaig fer als dos mossens del nostre poble d'aleshores, avui us vull desitjar un molt bon any 2015 transcrivint-vos una altra entrevista del dia 2 de desembre de 1989, (ara fa 25 anys) que, en aquest cas, vaig fer a una gran persona que ja fa forces anys que ens va deixar, sense la qual aquest poble no seria pas tal i com el coneixem avui. Es tracta del Senyor Lluís Ventura i Vila, amb qui vaig mantenir una molt bona i intensa relació durant els meus anys de joventut. Demano novament disculpes pels possibles errors de transcripció, que en tot cas respon a la literalitat de l'entrevista:
 

Avui, l'Entrevista del Dia del Palau-Magazine d'aquest 2 de desembre de 1989 a Ràdio Palau de Plegamans, és amb una gran persona. Una personalitat important del nostre poble que ens fa sentir orgullosos que hagi accedit a la nostra invitació. Una persona que ha donat importancia al poble i que té un gran prestigi entre tots els palauencs. Es tracta del Senyor Lluís Ventura i Vila.

 

P.- Molt bona tarda Sr. Ventura.

 

Ll Ventura.- Hola, molt bona tarda Jaume.

 

P.- Miri, nosaltres l'hem fet venir perquè sabem que vostè ha dedicat tota la seva vida al poble. A tot el que representa l'espectre cultural de Palau de Plegamans, i creant diferents iniciatives a favor de la Cultura del nostre poble, com per exemple, el Museu, la Biblioteca, un club d'escacs, etc, i tot plegat ho ha culminat darrerament amb la publicació de dos llibres: el primer titulat El Meu Poble, que és una història del poble de Palau de Plegamans vista per vostè mateix, i el segon, que s'anomena El Nostre Poble Ara, que constitueix una visió actual del nostre poble.

 

Sr. Ventura, d'on sorgeix la seva inquietud cultural per la cultura del nostre poble?

 

Ll Ventura.- Bé, des de ben petit ja m'havien agradat molt tot el que són els fòssils, els minerals, les qüestions arqueològiques…, tot això m'atreia d'una manera gran. Tot això m'ho va ingectar a l'escola, el mestre d'aleshores, el Sr. Morera. Tenia un caleixet prop de la tarima on ell donava les classes, on hi guardava deu o dotze minerals i potser una dotzena de fòssils. I tot sovint ens els deixava veure i tocar. Parlo de quan jo tenia uns dotze o tretze anys. I crec que va ser una de les primeres coses que em van causar impressió. Ell ens deia que hi havia museus que n'estaven plens de coses d'aquestes. I jo pensava: "Si a Palau algun dia poguessim tenir alguna cosa d'aquestes"! Seria bonic! I d'aquí va començar a venir tota la resta. Jo ja vaig mirar de poder recollir uns sis o set fòssils, i després, a mesura que em vaig anar fent més gran va arribar un moment en el que vaig arribar a tenir una cuarentena de minerals, i Així és com ja va estar la cosa llençada! I això era només en quant a la minerologia i la paleontologia, que són les dues ciències de les que estic parlant. Però, després va venir la part que jo crec més important per al poble, que era poder disposar del màxim de coneixements de la història del nostre poble i inclús la prehistòria! I un dia va tocar que vingués a Palau un Mossèn, a l'església de Santa Maria de Palau-solità, el Mn Jordi Sales Balmes. Aquell home, des del primer moment va mostrar un gran interès en qüestions com aquestes. I un dia, sortint per les serres del poble, va trobar uns estellicons de ceràmica que, per cert, eren de ceràmica Sigilata, que era una tipologia de ceràmica considerada com de luxe del periode dels romans aquí. I aquell home es va començar a bellugar i va anar fent promoció, arribant un moment en el que jo m'en vaig assabentar. I és Així que, una cosa va anar portant a l'altra, i a mi em va anar creant un interès des de ben petitó, i pensar que què es podia fer en el poble per tal d'augmentar el nivell cultural.

 

P.- I a banda del seu interès per la minerologia, la palenteologia i tot allò que es refereix a l'espectre històric i prehistòric del nostre poble, quines han estat les principals activitats que ha portat a terme vostè a Palau de Plegamans? I és que sabem que va crear el museu, la biblioteca, el club d'escacs…

 

Ll Ventura.- Bé, vull dir que tot això no he estat pas jo sol qui ho ha creat! He tingut molta ajuda de molts companys…, potser sí que jo he estat qui hi ha posat més el coll, però també ha estat possible poder-ho arribar a fer amb l'ajuda de tota aquesta gent! I és que, sol costen molt de fer les coses! En solitari és molt difícil.. Però sí que n'he estat un dels principals impulsors, i no és pas per donar-me importancia!

 

P.- Així vostè va crear el Museu, la Biblioteca, el club d'escacs…, i què més?

 

Ll Ventura.- No, bàsicament això que has dit, i també els dos llibres que he escrit.

 

P.- Parlem de la Biblioteca. Què hi podem trobar?

 

Ll Ventura.- Bé, jo et diré, des d'un principi, com va anar la cosa. De la Biblioteca feia molt temps que s'en parlava, perquè crec que és una de les coses més importants que pot tenir un poble. És la promotora i la difussora de la Cultura més important en un poble. Que hi hagi una bona biblioteca de la que en pugui gaudir tothom. I d'això feia molt temps que n'haviem parlat amb en Senties, que és un amic meu amb el matrimoni, que feia molts anys que vivien al poble. I ell tenia una biblioteca particular d'uns set o vuit mil volums, i ell sempre em deia: "Mira, el dia que jo falti o no pugui llegir, o el que sigui, faré un obsequi a tota la població". I, dit i fet! un dia es va decidir, i em va dir: "Mira Ventura, si voleu tirar endavant allò de la Biblioteca, jo estic disposat a fer-vos un obsequi de sis mil volums". Sis mil és una quantitat força respectable. Aleshores jo en vaig parlar amb l'Ajuntament, que hi havia el Sr. Castells d'Alcalde, i es va anar removent la cosa, vaig recollir unes quantes firmes de les entitats culturals, les esportives…, en fi, tots els organismes més importants del poble, i amb totes aquestes firmes vam presentar la sol·licitud a l'Ajuntament. I com que teniem un local buit en el que hi havia d'anar una escola de parbularis, ja teniem el lloc, i el material també el teniem, i Així és com es va tirar endavant la cosa.

 

P.- Quin tipus de llibres es poden trobar a la Biblioteca?

 

Ll Ventura.- El tipus de llibres són dues enciclopèdies catalanes, la Gran Enciclopedia i la Salvat, i de castellanes hi ha la Larús i una de mexicana, que deu ser d'uns quinze o vint anys enrere i que no està tant al dia com aquestes altres. Aquests són els llibres més bons que tenim. Ara bé, també hi ha llibres de tota MENA: en català, en castellà… Hi ha els millors novelistes i escriptors del món, i els escriptors catalans que estan més a la vanguarda i al capdavant.

 

P.- El que va sortint com a novetats, es va adquirint per a la Biblioteca?

 

Ll Ventura.- No. Crec que estem una mica enrere en aquest aspecte. Jo crec que caldria estar més al dia, perquè, de vegades venen nens i nenes per exemple del Manolo Hugué, que ja són grans per fer algun treball determinat, i sol passar que, quan surt alguna novetat, algun vest-seller, passa que aquestes escoles, com també les nacionals o la de Sentmenat, solen demanar-los com a treball qüestions sobre escriptors del dia, premis Planeta, etc, i això no hi és. I en aquest aspecte s'hauria d'estar més al corrent, perquè n'hi ha molts que hi haurien de ser i no hi són.

 

P.- El tipus de gent que ve a la Biblioteca són més aviat estudiants?

 

Ll Ventura.- Sí. La Biblioteca té un horari de cinc a set de la tarda. Això és perquè és a partir de l'hora que els nens i nenes surten de les escoles. I per aquest motiu l'horari de la Biblioteca és de cinc a set. I a aquesta hora és quan els estudiants venen per fer recerca sobre el treball que els hi han posat al colegi. En molts casos, el que venen a buscar no hi acaba de ser, però, en general, fins a nivell de BUP crec que els treballs es poden arribar a cap a tots.

 

P.- M'ha dit doncs, que l'horari és cada dia de cinc a set?

 

Ll Ventura.- Sí. Llevat del diumenge, que també és obert. És a dir, la Biblioteca està oberta tots els dies del mes i la setmana. De dilluns a dissabte de cinc a set de la tarda, i els diumenges al matí d'onze a dues, junt amb el Museu que també està obert els diumenges a aquestes hores, i si ve algun grup per visitar-lo, com que els locals es troben un al costat de l'altre, es pot compaginar les dues coses.

 

P.- Quan es va obrir la Biblioteca al nostre poble?

 

Ll Ventura.- La Biblioteca es va obrir en el mes de març de 1979, és a dir, ara fa uns deu anys. L'èxit o implantació de la Biblioteca ha estat lent però continu. Mica en mica anem donant més serveis, com la prestació de llibres. Es deixen els llibres per quinze dies a qui ho vulgui. Es deixen a qualsevol persona del poble, amb el carnet d'identitat, si no el CONEC o si viu al poble i el CONEC, doncs, se li deixa el llibre que vulgui i l'ha de tornar al cap de quinze dies.

 

P.- Parlem del Museu. Què hi trobem al Museu?

 

Ll Ventura.- Mira, el Museu, al principi, quan t'he parlat del Mossèn Jordi Sales, ell la seva màxima afició era l'arqueologia. I jo des d'un principi vaig veure que per fer un museu que només contingués arqueologia, era difícil fer-ho. I li vaig sugerir la idea d'augmentar-ho amb d'altres seccions. Ell no hi va trobar cap inconvenient però ho veia molt difícil. Em deia: "Fer un museu, Ventura, és qüestió de cinquanta, seixanta o setenta anys; és una cosa molt laboriosa i de molt temps, i valdria més que anessim fent només el que fa referència a l'arqueologia, però, si vas trobant material, etc, ho podem estudiar". I aleshores, és quan jo, que tenia una colecció (l'any 1962) que és quan es va fundar el Museu, i es va ubicar en una dependencia que hi havia a la Rectoria de Palau-solità a la mateixa església. I, com que jo tenia una quarantena de minerals, els vaig aportar per omplir una mica, també uns quants fòssils que tenia, i Així es va començar la secció de minerologia i paleontologia d'aquesta manera

 

P.- Quin és l'horari del Museu?

 

Ll Ventura.- És els diumenges només d'onze a dues del matí. Però, si hi ha un acord o conveni, qualsevol dia de la setmana es pot visitar. Si a algú li interessa, o a algun grup, també m'hi avinc, i com que a mi m'agrada, doncs, endavant. I és que, la finalitat d'un museu és per poder divulgar el que hi ha, i Així més poble es fa.

 

P.- Tot el que hi ha en el museu és del poble?

 

Ll Ventura.- No. Per exemple, la qüestió minerològica, el nostre poble no és un terreny propici a tenir mines. Tot són terrenys d'aluvió i en aquest tipus de terreny és difícil trobar-hi minerals. I en relació a la paleontologia passa el mateix. No hi ha roques fussilíferes, que normalment es troben en zones montanyoses, i molt difícilment es podria fer una secció que fos només del poble. Ara bé, hi ha una peça, que és un queixal de la "Lejas primigenius", que era un contemporani del mamut, i és molt interessant aquesta peça, que la van trobar uns nois allà al bosc de la Pineda, que en deien de can Pavana, i la van portar. També, en Jesús Diaz, que a la confluencia de la Riera de Sentmenat amb la de Caldes, va trobar un maxilar de rinoceront! És a dir, que a Palau hi havia hagut parents dels rinoceronts i dels mamuts!

 

P.- Es van fent noves adquisicions pel Museu?

 

Ll Ventura.- Va entrant quelcom, però el periode més gran en el que es van fer entrades de paleontologia i minerals va ser quan durant tres anys vam tenir un grup de cent socis protectors del Museu que pagàvem una quota mensual de cent pessetes els grans i vint-i-cinc o cinquanta els petits. I llavors sí que es va poder fer una bona entrada de fòssils i minerals, que per cert, es veu que actualment és un gènere molt car perquè hi ha molta afició i cada vegada hi ha uns preus més costosos. Ara, l'arqueologia no és qüestió de pessetes sino de tenir sort, com una rifa, i surt quan, per exemple, uns paletes fent una nova claveguera o fent els fonaments d'una casa, dona la casualitat que es troben unes restes ceràmiques o del que sigui. Jo particularment tinc avisats a molts dels contractistes que hi ha al poble, que potser arriben a una vintena, i és Així que, bonament, si ens ho poden dir quan es troben restes arqueològiques, llavors és el moment. I és Així que, de tant en tant, ens toca la rifa! Ara fa poc, a la Serra de can Valls, no gaire lluny de la Creu del Terme, vam trobar cinc dòlies que estaven clavades en mig del camí general de la Serra. I d'aquí a poc, que crec es podran restaurar bastant bé, esperarem el moment que a Barcelona ens donin permís perquè quedin definitivament per Palau de Plegamans.

 

P.- Què li sembla això de traslladar tant el Museu com la Biblioteca a la masia de can Cortès, on sembla que s'està fent una restauració per dedicar-la a tot l'espectre cultural, també el casal dels avis i d'altres. I és que, sembla que s'ha fet insuficient l'espai actual tant per la Biblioteca com pel Museu…

 

Ll Ventura.- Sí. No s'hi cap! I per això vam haver d'aturar les quotes de soci perquè no podiem pas entrar més material, perquè l'hauriem d'haver anat posant en caixes i això també sap greu! I és que semblaria que els diners no es fan servir pel que han de ser o no s'hi posa prou cura.

Jo crec que aquest trasllat és formidable! S'ha fet una restauració que ha arribat a un punt que ha quedat estupendament bé! Al principi, pensava que potser seria una restauració una mica, no de petacada però sí justet per anar passant. I és que, penso que ha de ser una restauració que deu haver pujat molts milions de pessetes, i actualment en l'estat que ara ja es veu, és una cosa formidable! Crec que anirà bé tant per tenir més capacitat, i si hi ha calefacció a dins i parets d'aquestes buides per evitar humitats, crec que serà formidable!

 

P.- Hem parlat ja de les seves inquietuts culturals al poble, del Museu, la Biblioteca…, anem ara ja a parlar del que ha estat la culminació de la seva aposta cultural. Ara fa uns dos anys vostè va publicar un llibre que porta per títol El Meu Poble. Sembla, i Així em consta, que ha tingut molt d'èxit ja que n'ha Venut forces. Què ens ofereix aquest llibre?

 

Ll Ventura.- Bé, el meu primer llibre, El Meu Poble, encara que jo no sigui pas escriptor de professió, vaig decidir editar-lo per mirar de reunir en un sol treball, tot un seguit de temes, com diu el llibre, del meu poble. Des del principi, vaig tenir la idea que em seria molt dificultós, i que hi hauria de dedicar moltes hores com autodidacta que sóc. Jo no sóc escriptor. Però, a la meva edad, he arribat a la conclusió que, moltes coses durant la vida d'una persona que semblen imposibles, amb perseverança i toçuderia es poden portar a terme, amb més o menys èxit que serveixen com un prototip o un propòsit determinat

 

P.- Però, què hi trobem en el llibre? És una història de Palau des de la seva perspectiva?

 

Ll Ventura.- Sí, efectivament. En principi, la meva idea era concentrar tot el que ha ocorregut en temps pretèrits, després tota la història de la pagesia palauenca que, una bona part del llibre conté això: tractar sobre costums i el tipisme de la pagesia del nostre poble.

El llibre agafa des de les arrels del poble, és a dir, des d'uns bocinets de sílex que s'han trobat, i cronològicament hem anat trobant, per sort, materials arqueològics de cada època del poble. Hi ha des del neolític al paleolític, que també tenim materials, del Bronze Mig, del periode megalític, de l'ibèric, del romà…, és a dir, que el nostre municipi ha estat habitat per tot aquest seguit de civilitzacions, si és que les podem anomenar d'aquesta manera, fins als nostres dies. Això és la part històrica del poble.

 

P.- Això està força documentat amb fotografies, oi?

 

Ll Ventura.- Sí. Totes les peces, les que tenen un valor arqueològic més interessant, hem mirat de tenir-les ben fotografiades, posades en el Museu…, i és que, de material en tenim però de vegades són bocins que no tenen prou categoría o interès com per estar en una vitrina, però no deixen de ser materials arqueològics.

 

P.- A quin públic va adreçat el llibre. A quin públic li pot interesar més?

 

Ll Ventura.- Jo crec que ha agradat a tothom. Tal vegada, la gent Jove, com que és cosa que ells no han viscut, no els provoca l'interès suficient, potser per la seva edad, ja que potser no els interessa saber si anys enrere corrien carros pel poble, o que a cada casa es tenia un cavall, que la majoria de les cases tenien vaques, que ara no hi ha vinya i aleshores cada casa es collia el seu vi, segur que no bevien vi en pols en aquell temps…, el pa també durant molt temps s'el feien a cada casa, i en el llibre explico tot el procés d'elaboració del pa des de la sembra(amb fotografies al llibre amb els animals amb l'home sembrant), després venia un periode molt dur a l'estiu que era la sega, on no hi havia maquinària com l'actual, venia el mes de juliol amb una calor tremenda, els que haviem batut i haviem treballat amb aquestes feines, era una cosa d'estar-se a quaranta Graus a l'ombra treballant, girant palla i movent-te, era quelcom molt carregós; i això la gent menuda, com que no ho han viscut ni ho saben no els provoca interès. Es dona el cas que ha interessat més a la gent gran, que ho han viscut, que no pas a la jovenalla.

 

P.- Però, en aquest sentit, potser pot interesar també als joves ja que és un llibre com didàctic no i per conèixer la història del poble, no?

 

Ll Ventura.- Sí, perquè hi entra tot el procés. I en dono fe perquè, per exemple, del Manolo Hugué, i ho he vist durant els nou anys que fa que la Biblioteca està en marxa, que cada any els fan treballar molta matèria sobre com era la vida d'un poble, i m'han fet servir el llibre per documentar-se sobre diferents facetes com la vida pagesa, etc.

 

P.- Quina acollida ha tingut el llibre?

 

Ll Ventura.- Crec que com que estem en un poble, des d'un principi ja saps que es tracte de llibres de tirada curta. I és que,a la gent d'altres indrets no li va res i no l'interessa. Ara. A la gent del poble, sí. Són edicions curtes, per tant, més cares, perquè si no encara hi perdries diners… Del primer llibre, El Meu Poble en vaig editar vuit-cents exemplars, i els vaig vendre tots. M'en queden deu o dotze, que si algú en volgués un m'en queda algun.

 

P.- Rep algun tipus d'ajuda o col·laboració per publicar els llibres?

 

Ll Ventura.- Sí, però no gaire elevada, i la major part me l'he hagut de costejar jo mateix gràcies a la gent que l'ha comprat. Conté més de dues-centes quaranta fotografies, i això li dona un gran interès, la majoria en blanc i negre i totes tenen un gran interès històric.

 

P.- I ara parlem del darrer llibre, que va sortir a finals del passat mes de juliol, que porta per nom El Nostre Poble Ara. Que, pel títol suposem que es tracta d'un reflex del que està passant actualment al nostre poble, del tipus de gent, el comerç, la indústria…, del que hi ha actualment al nostre poble. És això?

 

Ll Ventura.- Jo ho he fet segons el meu parer i opinió, i potser hi haurà qui no hi estarà conforme o li semblarà que no reflectéis la realitat. Jo ho explico de la manera que ho veig. Que el poble ha augmentat d'habitants, que l'agricultura ha anat molt de baixa i perdent…, si abans l'agricultura era el 80% de l'economia i el 10 o 12% eren indústries i botigues,, ara és ben bé alrevés. Sembla que tenim cap a vuitanta o noranta fàbriques, i ha fet un salt important. S'ha de considerar que la indústria representa riquesa i cada vegada hi ha menys agricultura.

 

P.- I tant que hi ha hagut un gran canvi. Fa pocs dies, davant d'aquests mateixos micròfons, el nostre Alcalde calificava el creixement actual com a Terrible. A vostè què li sembla aquest creixement, es positiu, o li agradava més com era abans?

 

Ll Ventura.- Cadascú pot tenir la seva impressió. El que no podem és quedar-nos estàtics. No hi ha més remei que hi han d'haver millores i evolució. Jo no he estat pas mai retrògrad! A mi m'ha agradat que es vagi evolucionant. Però, quan s'evoluciona s'ha de mirar que causi el trauma com més petit millor. I és que, ecològicament s'ha anat enrere. S'ha de comprendre que l'evolució comporta polució, fums de fàbriques, o alterar les aigües com es veu a les rieres amb peixos morts arreu. És una factura tràgica i que fa pena que s'hagi de pagar! Quan jo era petit, amb tot un grup de deu o dotze nanos del Carrer d'Abaix, on jo vivia, i això també ho explico al llibre, els dies de festa que no hi havia cole, anàvem a la Riera, que encara hi baixava força aigua i molt neta, i algunes vegades feiem unes caminades gairebé fins a Caldes. Trobavem peixos, granotes, serps d'aigua, carpes…hi havia tot un seguit d'animalets que era molt bonic de veure. No hi havia piscines com ara, i aprofitàvem els recolses de la Riera que formaven gorcs, i allà ens treiem la roba i ben nusos, (ja feiem nudisme en aquell temps) abans que arribessin les sueques nosaltres ja feiem de suecs! I jugavem i reiem i ens sentiem molt bé! Es veien ocells de moltes menes, que ara a penes s'en veuen amb tanta contaminació, caça i molts factors que van en contra d'això.

 

P.- I què li sembla l'acollida que està tenint el seu darrer llibre, El Nostre Poble Ara?

 

Ll Ventura.- Bueno, perdó, bé que això és un castellanisme com una casa de pagès, de fet, des d'un principi, jo ja veia que no disposava de tant material i no podia ser ni tant gros ni amb tant impacte com l'anterior. Però, la finalitat del llibre era disposar d'una prova del gran canvi que ha experimentat el poble i Així poder comparar. Comparant un llibre amb l'altra veus la diferència. El segon conté unes cent-trenta fotografies, i no deixa de ser un complement de l'altre llibre. Jaume, si agafem els dos llibres podem disposar d'una visió complerta de la història del poble amb el que és avui dia.

 

P.- Quins projectes té pel futur vostè?

 

Ll Ventura.- Mira, els projectes són que si tot el material de biblioteca i museu es porta cap a can Cortès, serà un treball molt gran i feixuc. L'arqueologia també l'aniré continuant, i és que aquest és un projecte que no s'acaba mai! També tinc la idea o pensament o ganes de poder tornar a formar un altre grup com s'havia fet dels cent socis protectors del Museu, per anar entrant nous materials, més bonics, de més categoria, que també va donant més categoria al museu i Així no quedi estancat. Però,això és si es té salut i s'està bo, però ens anem fent grans i les lluites cada vegada són més difícils. Tot això és costós, i s'hi ha de dedicar molta afició i ganes. Si no, a mitges tintes no es fan les coses; i es necesita molt temps!

 

P.- Té intenció de publicar algun altre llibre?

 

Ll Ventura.- De moment, n'estic una mica intoxicat, perquè he hagut de correr molt, porta molta feina i moltes estones. Per cada llibre he estat tres anys treballant-hi en tot el procés. I si els has de vendre per compte propi, també dona molta feina. Per cert, aprofitant aquest moment, si a algú l'interessa fer un regal per Nadal o Reis el convido a comprar-lo i jo gustosament li podria dedicar.

 

P.- Acabem doncs, amb aquesta tant agradable entrevista, amb una gran personalitat del nostre poble. Què li sembla si el califiquen com el Cronista del poble?

 

Ll Ventura.- No. No és la meva professió. Jo m'expresso a la meva manera, tinc una forma d'escriure pla,tal i com parlem tots nosaltres, però sí que ha servit perquè de vegades hagin vingut universitaris (tres vegades) i l'han fet servir per fer estudis que s'han basat en el poble. Potser sí que en sóc una mica de cronista!

 

P.- Nosaltres estem molt contents de tenir-lo aquí a Ràdio Palau de Plegamans…

 

Ll Ventura.- Jo també n'estic molt. Us felicito per la feina que feu en aquesta emisora. Ja tocava que això es posés en marxa. I el que s'hauria de mirar també, com en parlavem ara amb el Jaume, és de tenir una petita emisora de televisió. La Constitució ens recolza en que tothom pugui tenir els mitjans de comunicació que estiguin al Servei del poble, que seria molt bonic que cada vespre es pogués passar una horeta o dues veient la vida que passa en el poble, i alguna peliculeta. Estaria molt bé i seria molt divertit perquè seria el nostre canal

 

P.- Sí. Ens consta que s'hi està treballant i pensant des de l'Ajuntament, i Així ho va manifestar el senyor Alcalde en posar en marxa un canal de televisió que es podria instal·lar al Castell de Plegamans. Tard o d'hora, arribarà!

 

Nosaltres li agraïm sincerament la seva presència a Ràdio Palau de Plegamans i seguim amb el programa!

 

Ll Ventura.- Estic a la vostra més absoluta disposició pel que faci falta!

 

P.- Gràcies!

 




This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 30 de desembre del 2014

PRESSUPOSTOS SENSE PROJECTE, AMB LA MIRADA POSADA A LES ELECCIONS DEL MES DE MAIG

Aquest és l'escrit que s'havia d'insertar en el butlletí municipal del mes de desembre d'enguany. Al final, per raons que desconec, no s'ha editat el butlletí. Suposo que esperen al gener. De totes formes, us transcric, com sempre faig, la literalitat de la nostra proposta:

 

El Govern municipal ja ha aprovat, només amb els vots favorables dels grups que l'integren, els Pressupostos pel 2014. Sense cap Pla de Govern que serveixi de guia, la tònica es manté en la improvització constant. Acabaran el mandat sense inversions destacables, més enllà de la ja coneguda i inacabada Pista Coberta, que es deixarà a mitges per poder destinar 450.000 euros per ampliar l'Escorxador; o un projecte d'urbanització com el de Montjuïc, quan ni s'han molestat a aplicar el prioritari projecte de clavegueram, que l'anterior govern ja vam deixar redactat i pagat, havent-hi habitatges que encara han d'abocar les aigües brutes en fosses sèptiques. Prefereixen començar la casa per la teulada enlloc de cobrir necessitats bàsiques.

 

Això sí, gairebé un milió d'euros a CRÈDIT, destinades a parcs i jardins, manteniment i imatge. Crèdit que haurà d'abonar el proper Govern sortint de les urnes del mes de maig. Es constata que la prioritat no són les persones, precisament. El més important és l'aparador i el lluïment, després de tres anys i mig de no fer sino desfer, fer d'oposició a l'oposició, no governar i gastar-se centenars de milers d'euros en advocats i assesoraments per intentar reclamar i denunciar el que sigui, amb l'únic objectiu del desgast polític del contrari per mantenir-se al govern a costa del que convingui!

 

El Grup municipal de CiU us desitja que gaudiu d'un feliç any 2015!

 




This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dilluns, 29 de desembre del 2014

CONTRA PROPOSTES, NERVIOSISME, MALS HUMORS I DESINFORMACIÓ!

Com ja vau poder llegir en la nota de premsa publicada i enviada als mitjans el passat dimarts 23 de desembre, el Govern municipal, o millor dit, l'Alcaldessa, ens va convocar a un ple extraordinari i urgent a les nou del matí d'aquell dia  (com mai s'havia vist abans en aquest Ajuntament), per desestimar de pla i sense cap mena de fonamentació jurídica ni tècnica, les Al·legacions que els grups municipals de CiU i ERC vam formular a les Ordenances Fiscals per al 2015.
 
Llegint la informació publicada al lloc web municipal, t'adones que, per una banda, només s'ataca a qui té la gosadia de fer propostes en benefici de les persones que més o necessiten, als qui pretenem trobar fórmules per incentivar la creació de riquesa i per tant de llocs de treball i als que intentem trobar maneres de motivar la reducció d'emisions contaminants a l'atmòsfera, etc.
 
Ens surten novament amb la crítica al fet de presentar al·legacions a darrera hora i que aquest fet comporta la convocatòria d'un ple com aquest amb el cost que això implica. Mirin, les Al·legacions tenen uns terminis per a ser presentades, i les nostres van ser formulades en temps i forma. Si es convoca un ple extraordinari i urgent, fent treballar al personal municipal tot un dissabte, només respon a la intenció de treure's del damunt quelcom que els resulta molt però que molt incòmode davant la seva més que coneguda impossibilitat de rebatre més d'onze folis d'al·legacions molt ben estudiades i preparades. I si fer un ple resulta car, hauran de fer una mica de memòria i recordar com ells, de forma sistemàtica, quan ocupaven els seients de l'oposició en presentaven també a darrera hora i tant a les Ordenances Fiscals com als Pressupostos, fent que s'haguessin de convocar plens a dojo, tot i que no extraordinaris i urgents ni amb vint-i-quatre hores d'antel·lació. Que recordin també que ells han estat els únics (PSC i ICV) que van fer un abús sistemàtic de la presentació d'al·legacions, i que, els únics regidors que a la història d'aquest consistori han renunciat a percebre les retribucions que els corresponia per assistir als plens provocats per aquest abús perpetrat per socialistes i ICV en el seu dia, vam ser en Miquel Truyols, en David Zambrana i jo mateix.
 
Cal que els ciutadans sàpiguen (i només ho poden fer a través d'aquest bloc, ja que la web municipal només dona veu al Govern) que si el ple es va fer d'aquesta manera, va ser perquè ells van voler. Perquè pretenen que els impostos i taxes aprovats definitivament estiguin en vigor a partir del dia 1 de gener. Això és legítim, però que ho diguin així i no enredin a la gent amb arguments que res tenen a veure amb la realitat.
 
Ens expliquen que moltes de les nostres propostes ja es troben regulades. Menteixen deliberadament i es queden tant amples. Ens diuen que ho podiem haver fet abans i així poder-ho discutir entre tots amb temps. Doncs sí, la majoria de les nostres propostes d'enguany ja van ser presentades ara fa un any com Al·legacions a les Ordenances Fiscals pel 2014; el resultat, el mateix, amb les mateixes formes i arguments. Diuen també que el que fem són propostes de caràcter polític i no tècnic i per això s'han de desestimar. Tornen a mentir, i li fan fer un pobre paper d'estrassa al seu Interventor. I és que, cal tornar a fer memòria i veure quin tipus d'Al·legacions presentaven PSC i ICV quan es trobaven a l'oposició. No eren pas tècniques ni de bon tròs. I si només valen les al·legacions de caràcter tècnic, com és que, ara fa tres anys, el bo del Pedro Sánchez sí que va estimar, i així va fer que ho estimés el govern, les nostres propostes relatives a bonificar a famílies monoparentals i nombroses la taxa d'escombraries? En què quedem?
 
Diu que si ho haguessim presentat amb temps, ho podrien haver estudiat. Si no ens haguessim assabentat de les propostes sobre ordenances fiscals pel 2015 per la Ràdio i no haguessin disposat de tota la documentació fins una setmana abans del ple d'octubre on es van discutir, potser sí que haguessim pogut plantejar propostes. Qui no vol escoltar no pot ara acceptar res que no sigui dir no a tot sense més.
 
Algú ha de rebatre tanta desinformació i tanta precarietat política en el govern municipal. I és per això que calien tots aquests aclariments! Encara recordo com la Regidora Marcuello ens presentava mocions demanant que la informació que es publiqués en els mitjans múblics municipals, fos imparcial i objectiva, i no respongués només a la visió del govern. Doncs això!



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimecres, 24 de desembre del 2014

US DESITJO MOLT BON NADAL, AMB UNA ENTREVISTA ALS MOSSENS JOAN ROCA I PERE GIBERT A LA RÀDIO, ARA FA 25 ANYS!

Com a conseqüència de la celebració dels vint-i-cinc anys de la creació i posada en funcionament de l'emissora municipal de Ràdio al nostre poble, vaig rebuscar entre el material que conservo d'aquella època i, entre altres coses, vaig trobar 36 cintes de casete amb enregistraments de programes i entrevistes que jo mateix havia realitzat en el programa Palau-Magazine dels dissabtes a la tarda, en aquella emissora que es deia Ràdio Palau de Plegamans i que es podia sintonitzar en el 106.7 de la freqüència modulada. Entre les moltes entrevistes que conservo, he trobat la que el dia 23 de desembre de 1989, ara fa 25 anys, vaig fer de forma conjunta a ambdós mossens titulars de les dues parròquies del poble. Mossens, en Joan Roca i en Pere Gibert que malauradament van morir, Mn Joan ja fa forces anys, i en Mn Pere més recentment. M'he entretingut a transcriure aquella entrevista de forma literal, i penso que ho aniré fent en el futur, si disposo del temps suficient, ja que es tracta d'una feina una mica feixuga tot i que m'ho he passat molt bé fent-la.
És la meva manera de felicitar-vos les festes d'enguany, i espero que us agradi, malgrat que és força llarga, ja que reflecteix força bé tant la situació d'un poble en ple i potser desmesurat creixement, com del país en general:
 
 

Avui, l'Entrevista del Dia del Palau-Magazine d'aquest 23 de desembre de 1989, considerant les dates en que ens trobem, Demà passat serà el dia de Nadal, l'endemà Sant Esteve i tot el reguitzell de celebracions fins arribar al dia de Reis, hem considerat que, donat que aquestes festes venen marcades per un alt Grau de religiositat, el més adequat era fer l'entrevista als dos mossens del nostre poble: Mossèn Pere Gibert titular de la parroquia de Santa Maria de Palau-solità i Mossèn Joan Roca, titular de la de Sant Genís de Plegamans.

 

Bona tarda i benvinguts Mossens!

 

Mn Pere i Mn Joan: Molt bona tarda.

 

P.- Per conèixer una mica quina és la seva visió sobre el nostre poble i una mica com veuen vostès el Nadal, abans voldria preguntar-los quant temps fa que es troben al capdavant de cadascuna de les parròquies:

 

Mn Pere.- Jo ja fa exactament vint-i-sis anys i mig que tinc la satisfacció d'estar en aquesta parroquia de Palau-solità i per tant conviure amb aquest bonic poble de Palau de Plegamans.

 

Mn Joan.- Jo vaig venir aquí just després de la mort de Mn Salvador, és a dir, uns nou anys, cap al mes de novembre de 1980.

 

P.- Com van veure vostès el poble de Palau de Plegamans en el moment d'arribar-hi?

 

Mn Pere.- Com pots comprendre, ha canviat una barbaritat. Abans era un poble més petit, més bucòlic, més agrícola i més familiar. Personalment a mi m'agradava més. Jo ja vinc de poble i quan vaig al meu poble, aquell ja no és el que havia estat perquè ha crescut d'una forma desmesurada. Sóc de Barberà del Vallès. Però, mira, el creixement i els fets socials del poble fan que els valors tradicionals que abans teniem, ens trobem que avui han desaparegut molt i, és clar, pugen uns altres valors. Uns valors més d'avui dia, més materials. Valor son un busca les seves satisfaccions, busca el seu goig, el seu plaer, el seu diner. Això vol dir que, ja en tenen de Déus la gent, però potser no tenen el Déu de vint-i-sis anys enrere.

 

P.- I vostè Mn Joan, tot i que no fa tants anys que es troba al nostre poble, també ha viscut una mica aquest canvi?

 

Mn Joan.- Per a mi el canvi ha estat molt gran, perquè la meva Pastoral ha sigut sempre a la gran ciutat i posteriorment en el suburbi de Sabadell. Venir a un poble tant bucòlic, era això que diu Mn Pere. Però, certament, amb nou anys, aquest poble ha canviat d'una manera extraordinària. Ha canviat absolutament de fisonomia. Avui dia és un poble d'indústries, on cada dia veus una nova fàbrica que s'instal·la a Boada Vell, i això comporta convertir aquest poble agrícola en un gran nucli industrial! I això, només amb nou anys s'ha notat i molt, sense necessitat dels vint-i-sis que diu Mn Pere.

 

P.- Vostès quina visió en tenen del món cristià al nostre poble:

 

Mn Joan.- Jo diria que, efectivament, el poble ha patit una gran transformació. Ha passat d'un poble tradicional, religiós, d'un catolicisme de costum, que deriva de la tradició, a aquest nucli industrial, que no m'atreveixo a calificar de suburbi, però que si ens descuidem, pot arribar a ser un suburbi. I tot això comporta una gran arribada de gent forastera de forma constant, amb un allotjament caríssim, amb escoles en molts casos insuficients, amb gent que arriba amb un total desconeixement del lloc i amb un gran afany de guanyar diners, etc. Això fa que la gent pensi més en el viure i l'existir que no pas en el fet religiós d'anar a missa,a l'església o de cumplir amb uns deures tradicionals. I el que diem d'aquest poble, ho podriem dir del món o tots els països del món. Entenc que aquesta ha estat una greu deficiencia, el passar d'una pietat i religiositat tradicional a un materialisme portat per l'afany de viure.

 

P.- I això no podria venir donat pels importants canvis polítics actuals?

 

Mn Joan.- Podria ser. No oblidem aquest canvi d'un catolicisme confessional i tradicional del país, a la aconfessionalitat dels poders públics conseqüència de la transició actual. I és que, s'ha esborrat tot signe religiós de la vida pública, com per exemple a les escoles, o en esdeveniments socials, ja que es valoren més les festes civils i folclòriques que no pas les festes de l'església.

 

P.- Creuen que és bo que s'hagi passat d'una Confessionalitat oficial a una aconfessionalitat oficial?

 

Mn Joan.- Hem de reconèixer que hem perdut valors. S'han perdut aquells valors espirituals per passar, avui dia, a uns valors més materials. Podem ser un poble ric, industrial, gran, que cada vegada es fa més gran, peró que hi manca aquella cosa bucòlica, de germanor i una actitud de transcendència que actualment potser no es viu.

 

P.- Si parlem de la figura del Mossèn, penso que abans constituïa tota una autoritat moral dins de la població, i potser actualment s'ha perdut aquest element de veneració:

 

Mn Pere.- Jo penso que l'autoritat moral no l'hem perduda pas. El que hem perdut és que abans les autoritats civils, militars, eclesiàstiques i judicials, ens trobavem a tots els actes. Recordo com, per exemple, en el ball de Gitanes, sempre em trobava amb el Senyor Alcalde, el Senyor Jutge i amb el Tinent o el Sargento de la Guàrdia Civil. I Així moltes vegades. Això sí que ha passat; ara, l'autoritat moral, penso que, gràcies a Déu, el poble encara s'estima al capellà i encara compta. Potser avui és més Pastor. De fet allò d'abans no ho necessitem pas, no em fa res no ser una personalitat com érem, i em penso que a tu Joan tampoc. Però sí que som un signe d'identitat dels creients, i moralment penso que el capellà encara pesa i té un valor.

 

P.- Amb tots aquests canvis de valors, l'assistència dels fidels a l'Església, ha baixat? Hi ha com una MENA de deserció de la gent a les esglésies?

 

Mn Pere.- Jo diria que és posible. Però, mira, hi ha molta gent que ens ve de fora, i n'hi ha d'aquí que s'en va. Penso que el diumenge hi ha molta gent que marxa i probablement va a missa a d'altres llocs. Jo quan estava a Caldes veia a molta gent de Palau a les misses de Caldes, i segur que n'hi ha d'altres que fan excursions més llargues. Però, tenim la compensació que, hi ha molta gent que ens ve de fora. Jo ho veig molt a la meva parroquia: uns que s'escapen de Caldes. Altres de Santa Perpètua, alguns de Mollet, de Sabadell o de Barcelona. I aquesta gent fa que, entre mig dels nostres, no vull dir que hagi disminuït l'assistència. És clar que, si tinguessim la satisfacció que molta gent vinguessin a missa, el tant per cent seria molt més alt. Tampoc vull dir que la religiositat de la gent estigui amb la pràctica del precepte dominical de les festes de precepte…, hi ha molta gent que tenen fe, que ens truquen a la porta per l'administració d'algun sacrament o algun altre cas d'atenció particular moral, que demostra que dins d'ell bé hi batega algun nivell de fe.

 

P.- Aquest canvi de valors que s'ha experimentat aquí i arreu, potser està més encaminat al treball, els diners, la competencia, el confort, el benestar, i potser deixen estar altres valors que no deixen d'ésser importants, ben al contrari, com la religiositat, el sentiment, el sentir-se identificat amb una divinitat, pot ser més important que no pas tots aquests béns més materials?

 

Mn Joan.- Penso que tens tota la raó perquè, els que vénen aquí, sí que assisteixen als actes religiosos. Però qui manté la tradició són bàsicament els grups de persones, fonamentalment grans, que són del poble de tota la vida. Però, els que han vingut, ens han portat també unes costums, uns hàbits, uns cercles d'amistat fora d'aquí, i es troben completament forasters. I els qui ens trobem al poble, crec que no estem preparats per rebre aquesta abundància de gent que ve. I cal tenir en compte que la nostra joventut, la que procedéis o descendéis del poble, tampoc ens ve. I això fa que els joves que arriben tampoc es troben ningú que els arrosegui cap a l'església. Vol dir que es produeix un buit perquè nosaltres no estem preparats per rebre tanta gent que ens ve, i ells es troben com autèntics forasters i extranys. I crec que en aquest poble ara és en el que ens hi hauriem d'esforçar i treballar a fons tots plegats, tot el poble, per ser capaços de crear un ambient receptiu a aquesta gent que es trobessin aquí amb la gent d'aquí, amb els amics, i crear aquest ambient social noble, perquè espiritualmet se sentin també d'aquí.

 

P.- Com es podria acostar més l'Església als joves?

 

Mn Joan.- Crec que aquest és un poble desnuclearitzat. Hi ha distints barris separats a molta distància uns dels altres, i això fa que no tinguem un "Carrer Major" on la gent s'hi pugui passejar, veure aparadors, trobar-se i saludar-se. No tenim un passei, ni un lloc de trobada. Ni tan sols un bar on la majoria de la gent s'hi trobi per jugar la partida com antigament es feia. A sobre, hi ha dues comunitats religioses, a banda de les confessions no catòliques, que tothom va sembrant pel seu camp. I això va creant una divisió. També la moda de marxar els caps de setmana, i aquí no ens venen de fora. Això fa que s'hauria de pensar en fer alguna cosa, preparar a la gent, posar uns llocs de trobada, uns llocs on la gent se sentís com a casa, i no com un foraster. I el problema i perill d'aquest poble, és que ve molta gent forastera i nosaltres seguim essent forasters per als qui venen de fora.

 

P.- Potser és que el problema rau en que, com més gran és el poble, pitjor. Potser en pobles petits la figura del mossèn reuneix totes les condicions, perquè, potser és el mossèn qui instal·la sales de jocs per la quitxalla, el mossèn és qui organitza excursions, etc. Potser com més gran és un poble, més difícil són aquestes coses?

 

Mn Pere.- Jo et posaré un petit exemple: Quan vaig venir fa vint-i-sis anys i mig, vaig portar un televisor molt gros, "i no era pas extraplano sino extraancho", i resulta que aquí no hi havia gairebé ningú que tingués televisió, i vaig posar el televisor per a la Catequesi parroquial de la tarda. Era l'època que es feien pel·lícules com Bonanza…, eren pel·lícules alliçonadores i boniques. Allà venia tothom. A la que la gent va anar tenint televisor, em vaig quedar sol!

 

Mn Joan.- Jo crec que caldria potenciar molt les activitats que ja hi ha: les esportives, l'excursionisme, donar un esvarjo o esplai als infants, que ja es fa una mica. Jo quan vaig arribar em vaig trobar que l'Ajuntament ja tenia el seu esplai excursionista, i si jo ho hagués creat a la parroquia, hauria suposat una duplicitat d'activitats. Penso que avui dia ens hauriem d'ajuntar tots, els d'aquí i els arribats, de poder a aprofitar aquest nou can Cortès amb la gent gran, la biblioteca, potenciar l'excursionisme, l'esport, fer xerrades en aquest magnífic centre que hi ha aquí aprop de l'Ajuntament, i Així seria la manera d'anar creant un ambient familiar i amigable que hi ha d'haver en un poble de debò.

 

P.- El nostre Alcalde fa unes setmanes, davant d'aquests mateixos micròfons, qualificava el creixement que està experimentant el poble com a Terrible. Un poble que creix mil habitants l'any, i per tant, tres nous habitants cada dia. Quina opinió els mereix aquest fenòmen, i quins efectes creuen que això produeix respecte de l'Església?

 

Mn Joan.- Jo puc constatar que, d'un temps cap aquí, es veuen cares noves a l'església; potser poques. Però, crec que a l'església, no tenim prou "bona" imatge per atraure a tota aquesta gent que ens venen de fora. Ells han deixat els seus llocs d'origen, les seves costums, els seus llocs de culte al seu barri. Venen aquí, i nosaltres no tenim prou imatge captadora encara perquè ens vinguin a l'església.

 

Mn Pere.- Penso però, que aquesta gent que ens venen, no ens arriben ara del sud o de Castella. Ens venen de Santa Coloma, de Santa Perpètua, de la Llagosta…, vull dir que, venen gent que ja fa anys que estan per aquí, i passa que d'on venen tampoc es van arribar  a posar-se dins del nucli de la població on vivien i per tant de la seva parroquia. Vull dir que, venen aquí i continuen igual que d'on venen, potser encara amb més dificultats d'integració. Clar que, cal tenir en compte que encara no han tingut temps de conèixer el seu entorn i menys encara la parroquia.

 

Mn Joan.- Aquesta desnuclearització que jo dic que hi ha en aquest poble. Això que dic que no hi ha poble, no hi ha nucli, centre. A l'entrada de Palau no trobareu un cartellet indicant el centre, perquè no n'hi ha. Trobaràs la Sagrera, can Cortès, etc…, i això fa que la gent es dispersi. Quan tu arribes a les sis de la tarda del diumenge a aquest poble, i no veus ni una ànima pel carrer. Per tant, el gran problema d'aquest poble és aquesta manca de centre, amb totes les conseqüències de dificultat per part de la gent de trobar-se i relacionar-se.

 

El problema greu que pesa al damunt d'aquest poble és l'absoluta manca d'aquest centre, aquesta plaça del poble on trobar-se, aquest bar on anar a fer la partida, el cafè de diumenge a la tarda

 

P.- Pensen que, la restauració que s'està portant a terme a la masia de can Cortès podria ser una solució per concentrar-hi tota la vida social i cultural del nostre poble?

 

Mn Pere.- Pot ser. Ara, una cosa és el lleure i una altra és la cultura.

 

P.- Però, segons sembla, a can Cortès si pensa portar el museu, la biblioteca, el casal dels avis, sales per fer-hi conferències, etc.:

 

Mn Pere.- Tot això que dius és Cultura. Els avis potser sí que hi aniran. Potser! No ho sé eh! Tot i que no ho tindran tant bé com ara. Aquí ho tenen més a mà.

 

Mn Joan.- El problema també està en la nostra joventut. On es troben! On es poden explayar! No tenen cap lloc on trobar-se! O bé, van amb motos pel carrer a velocitats extraordinàries i espantant a la gent, o no saben on anar! Per tant, o bé s'en van a Barcelona o d'altres llocs on troben el que busquen, o aquí no tenen on anar!

 

Mn Pere.- Però, això es dona a molts altres llocs. I és que, els de Caldes van a Granollers, o a Mollet, o a la Llagosta, i els d'aquí s'en van a una altra banda… vol dir que, no n'estic segur que si aquí hi hagués un lloc de lleure, els d'aquí es quedarien. Per exemple, aquí teniem dos cinemes, i els dos han hagut de plegar perquè els nostres joves no hi anaven pas!

 

P.- A Caldes, Sant Feliu, etc, sí que tenen una plaça central on trobar-se.

 

Mn Pere.- Sí, però també marxen. Si hi vas el diumenge, hi corre gent, però la majoria no són de Caldes. Els de Caldes també marxen!

 

Mn Joan.- A la Llagosta mateix, si hi vas en diumenge, aquella plaça de l'església, que l'han remodelat i l'han feta molt més bonica, veus una gran quantitat de jovent allà parats, parlant entre ells, que es coneixen i es creen colles d'amics. Aquí això no es veu!

 

Mn Pere.- Però, aquí també tenim el pabelló d'esports que aglutina molta gent! Jo hi veig molta gent. Cada dia hi ha activitat, amb els llums encesos. Sempre hi ha una activitat o altra! És clar que, aquests el dia que es fan més grans, s'en van a ballar a un altre cantó, van al cinema a un altre barri, i Així també són menys controlats.

 

Mn Joan.- Jo faria una crida a totes les forces vives del poble, sigui qui sigui, a tota MENA de col·lectius culturals i professionals, començant pel mateix Ajuntament, a que seria hora que aquest problema s'el plantegessin d'una manera clara. Es preguntessin: Què hem de fer perquè la gent visqui de veritat en el poble i no en uns habitatges completament aïllats uns dels altres.

 

P.- Parlem del Nadal. Des d'un punt de vista cristià, quina és la millor manera de celebrar el Nadal?

 

Mn Pere.- Mira, el Nadal, encara que sembli bulgar el dir-ho, és una festa religiosa extraordinària! Hi ha dues festes importantíssimes en el calendari litúrgic cristià: La Pascua de Resurrecció i aquesta festa del Nadal del Senyor! És aquesta festa del naixement de l'infant Jesús! Mira, jo a casa tinc uns cuadres a l'entrada que diuen: Pau, Amor i Joia. I això és el que porta Jesús! I això no és perquè ho visquem només per aquestes festes. I és que, encara que després endrecem les figures del pessebre, aquest missatge ha de continuar, i aleshores podriem dir el que diu el Poeta:  Essent real que ens convoca a la Pau Déu fet infant, per què no viure la Festa  intensament durant l'any?

 

P.- Així és com s'hauria de celebrar el Nadal, però en realitat com creuen que el celebra la gent? No creuen que el Nadal ha esdevingut una gran festa del consum?

 

Mn Joan.- Efectivament, un poble, un país, que vol progresar i cada vegada vol estar millor, en una comunitat consumista com aquesta, correm el perill d'oblidar-nos dels valors espirituals del Nadal, com és el naixement de Jesús, l'ofrena dels pastors o dels Reis mags… i quedar-nos en l'afany de la vanitat, el bon menjar i beure, i les despeses exorbitants. Això, l'ambient que ens envolta ens invita a fer uns bons pollastres que veiem a la televisió, uns bons vins, caves i grans despeses per veure qui pot presentar o tenir la joguina més cara, més cridanera o més al dia. Això fa que els infants i les persones busquen trobar-se amb aquesta situació materialista. I l'Església queda reduïda a la missa del gall o a missatges sense esperit. Diem: Pau als homes de bona voluntad! Però, si mirem els telediaris veurem que aquesta pau dels homes de bona voluntad no existeix en el món. Hi ha guerres, egoïsmes, i les confessions religioses, siguin quines siguin, ens demanen aquests dies que pensem  en el tercer món, en aquelles persones que necesiten…, i a mi em sembla que, quan estem asseguts a taula,, o quan estem comprant joguines pels infants, no pensem gaire en aquells que no tenen per menjar.

 

P.- Sembla que sí hi ha institucions dedicades a la solidaritat amb el tercer món i les persones que pateixen fam, però potser no és la preocupació de tots nosaltres. De paraula tots expressem preocupació, però a l'hora de la veritat ningú fa res?

 

Mn Pere.- Gràcies a Déu sí que es fa. Hi ha molta gent que col·labora, que participa de les necessitats dels altres i del tercer món Clar, si tothom ho fés, milloraria i molt tota la societat.

 

P.- I potser aquestes són unes dates adients per fer reflexionar a la gent sobre aquesta qüestió?

 

Mn Joan.- Segur que sí. Les paraules dels àngels dels pastors, i el fet dels Reis, podem veure que aquí hi ha tots els estaments: els de dalt i els de baix. I a l'entorn de Jesús certament hi ha una germanor, un voler donar, un oferir, i això hauria de ser la conseqüència del dia de Nadal!

 

P.- Canviem de tema. Per part d'una colla de fidels de la parroquia de Sant Genís de Plegamans s'ha endegat una campanya pro construcció del campanar de l'església de Plegamans. Vostè, Mn Joan, suposo que això ho deu trobar positiu no?

 

Mn Joan.- Jo no parlaria de fer el campanar, sino de continuar amb l'obra que es va iniciar trenta anys enrere. Aquest poble, quan tenia aquell caliu bucòlic i de religiositat, va crear una església certament monumental per les forces de l'època de post-guerra. Va començar a fer-la, i es va quedar a la meitat. I el que es pretén ara no és res més que continuar amb l'obra d'aquell gran arquitecte, en Puig Boada, i que la generositat d'aquest poble pugui continuar en els últims anys del segle XX, i d'aquí a uns quants segles es pugui dir que aquí hi ha hagut un poble de gent certament enerdida a llançar-se a una obra potser difícil com és la continuació d'unes obres i Així acabar aquest temple que ha de ser un gran monument en mig del poble.

 

P.- L'església de Plegamans fou destruïda durant la Guerra Civil, i construïda després en mig del poble, i ara és quan es vol acabar aquesta obra no?

 

Mn Joan.- Es tracta de donar un testimoniatge al nostre poble, en el sentit que Déu encara està entre nosaltres en mig del poble amb el signe del campanar. Les campanes que poden tocar del campanar de Santa Maria de Palau-solità, i les campanes que un dia sonaran del campanar de Sant Genís, han de ser el clam o toc d'atenció a tot el poble, per dir: ets un home que camines per aquest món, per aquest poble, però per trobar-te un dia davant de Déu!

 

P.- Vostè Mn Pere, quina opinió en té de la construcció del campanar de Plegamans?

 

Mn Pere.- Fer coses sempre està bé, si no fem disbarats. I per tant, fer el campanar i les obres que comporta fer-lo  crec que honoren a Déu i als homes. És una obra gegantina i val la pena fer-la. El que sí penso que han de tenir els que ho porten, és pensar que l'important és acabar-ho. Per tant, hi ha d'haver l'esforç del començament, i l'esforç per acabar-ho. Que no passi allò que diu l'Evangeli: "Pasaven per allà i deien que com és que aquesta gent no ho han acabat? I és que, havien d'haver-ho comptat. Jo espero que aquesta obra es porti a terme i que aquest esforç doni resultat.

 

Mn Joan.- Esperem que això que diu Mn Pere sigui veritat, perquè el campanar és obra de tots, i si tots hi posem el coll, crec que podrem veure'l plenament acabat  i que sigui la joia de tot el poble i no pas només d'uns quants, sino de tot el poble.

 

P.- I ara que parlem de tots. Repassant la història observem que el nostre poble s'anomenava Palau-solità i Plegamans, la qual cosa vol dir que estava composat de dues parròquies, com avui: la de Santa Maria de Palau-solità i la de Sant Genís de Plegamans. Creuen que hi ha un cercle tancat dels fidels que assisteixen a cadascuna de les esglésies?

 

Mn Joan.- Penso que això ha passat. Això no ha sigut bo i no volem recordar temps passats i segles passats. Això ho hem d'esborrar i hem de crear una nova visió. Crec que les parròquies del poble, més que dos grups antagònics o dos guetos tancats en els seus propis valors, han de ser dos llocs bonics i agradables  on es poden reunir la gent del poble  per donar gràcies a Déu, tots plegats i formant una sola comunitat de creients sota un sol pastor  que és Jesucrist.

 

Mn Pere.- Jo veig que, mirant la situació dels capellans…, de vegades em diuen: com és que aquest poble tingui dos capellans i dues esglésies? Jo contesto que, hi ha llocs i persones milionàries, i aquest poble és milionari en capellans, i per tant en tenim molt més que als altres llocs. I mai havia estat tant oberta la fisonomia de les dues parròquies com ara! Per la nostra part, hem obert les portes indiscriminadament a tothom, i per tant no en fem un problema del tema dels que són d'aquí o d'allà.

 

P.- Creuen que és bo que hi hagi aquestes dues parròquies?

 

Mn Pere.- A mi em va molt bé i jo n'estic molt content!

 

Mn Joan.- Potser sí que fins ara no eren necessàries dues parròquies, però tal i com està creixent el poble, ara sí que ho són. Dos comunitats, dos llocs de culte, dos llocs per potenciar aquesta presència de Crist en mig dels homes. Crec que sí són necessàries les dues parròquies.

 

P.- Per anar acabant amb aquesta conversa aquí a Ràdio Palau de Plegamans, què els sembla aquesta proposta que planteja el govern central sobre els dies festius. Això que en podriem anomenar la Revolució del calendari dels dies festius? I és que, s'han retocat moltes festes religioses i s'han afegit moltes festes civils. Hi havia unes festes religioses que potser estaven molt arrelades, i en el seu lloc s'hi han posat unes festes civils que no ho estan gens que la gent celebra però no sap ben bé per què ho celebra.

 

Mn Pere.- És una llàstima que no es posin d'acord. Però, dos homes com nosaltres, que som del terròs, difícilment arreglarem el que no ha fet ni el govern, ni la Generalitat ni el Bisbat. Sembla que hi ha d'haver un calendari festiu on ens manen catorze festes l'any, i hem de ballar pel ball que toquen. A mi no m'agrada de la manera que ho tenen establert, com a molta altra gent. I que retoquin festes, que un any tal dia sigui festa i l'altre any no, i que després ens col·loquin una festa que no ens diu res, i no cal dir noms…, en canvi que després ens treguin festes molt entranyables a la nostra terra, i aquestes ens les fan ballar. No ho trobem bé, però no està en les nostres mans. El problema és que hi ha festes en les que es fa festa per força perquè no hi ha res a celebrar.

 

Mn Joan.- Jo diria que els creients, encara que ens treguin les nostres festes religioses, les hem de continuar celebrant; si cal posant-les en dissabte o en diumenge. I el que no hem de fer és deixar de celebrar-les.

 

P.- I per acabar amb aquesta conversa, els hi demano si poden llençar un misatge de Nadal per a tota la població de Palau de Plegamans:

 

Mn Pere.- Jo desitjo a tots, als de Palau i als de Plegamans, és a dir, als de Palau de Plegamans, us desitjo a tots unes bones festes, i que aquesta Pau, aquest Amor i aquesta Joia  la tinguem durant tot l'any.

 

Mn Joan.- Jo demanaria que ens poguem trobar tots quan anem pel carrer, que ens poguem dir Adéu i que ens sentim germans! Tant si pensem d'una manera com d'una altra, tant si som d'aquí o d'allà. Jo diria: quan ens trobem pel carrer, que ens poguem dir: Bon Dia, Adéu siau i que ens sentim germans!

 

Els agraeixo sincerament que hagin accedit a aquesta entrevista conjunta, els en dono les gràcies i també els desitjo Molt bon Nadal!

 




This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 23 de desembre del 2014

COMVOCAT PLE MUNICIPAL A LES 9 DEL MATÍ I D'AMAGATOTIS PER FER EL QUE EL GOVERN PADRÓS CRITICA DELS ALTRES

NOTA DE PREMSA

 

El govern Padrós convoca un ple extraordinari i urgent per dir no a l'aplicació de beneficis fiscals a persones desprotegides

 

El govern del PSC ha convocat avui a les 9 del matí un ple extraordinari per dir no a l'aplicació de beneficis fiscals a persones desprotegides, a aplicar mesures de creació de riquesa i ocupació i a fomentar la sostenibilitat ambiental.

 

Després que en el ple municipal celebrat el passat 30 d'octubre fossin aprovades provisionalment les Ordenances Fiscals pel 2015, és a dir, tots els impostos, tributs i taxes que els ciutadans de Palau-solità i Plegamans hauran de suportar l'any vinent del seu Ajuntament. Per part del Grup municipal de Convergència i Unió, a la vista de la manca de propostes clares en les que s'apostés decididament per treballar pels més desafavorits, per crear riquesa i ocupació així com per fomentar la sostenibilitat mediambiental i d'altres, va formular les anunciades al·legacions que han estat desestimades en la seva totalitat.

 

El Govern municipal pretesament progressista i que s'autoproclama defensor dels més necessitats, format pel PSC, ICV-EUiA i la VdP-siP, ha dit NO a:

 

- L'aplicació de beneficis, reduccions, i/o bonificacions a persones dependents, famílies monoparentals i nombroses, aturats de llarga durada majors de 45 anys respecte de l'abonament de l'IBI.

- Ha dit NO a l'aplicació d'importants descomptes i bonificacions en la quota de l'aigua a persones amb una especial situació de vulnerabilitat social, aturades, dependents i sense cap tipus d'ingrés.

- Ha dit NO a que aquelles persones que hagin hagut d'afrontar una Dació en Pagament o que hagin perdut la seva vivenda per tal de poder cancel·lar un préstec amb garantia hipotecària, no hagin d'abonar l'impost municipal. CiU ja va aconseguir en el seu dia que no l'haguessin d'abonar aquelles persones que es veiessin abocades a un desnonament com a conseqüència d'una execució hipotecària; i ara aquest fet ja està regulat per llei. Es volia fer extensiu a aquestes altres situacions, però, podent-ho fer, el Govern municipal autoproclamat progressista,

- Ha dit NO a importants descomptes, reduccions i bonificacions a l'impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica amb baixos nivells de contaminació atmosfèrica, híbrids, vehicles elèctrics, etc.

- Ha dit NO a importants reduccions a l'IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) a empreses de nova creació durant els primers cinc anys, o a aquelles altres que creïn nous llocs de treballs, o a les que implantin o apliquin sistemes de consum energètic més enllà del que s'exigeix legalment amb la utilització d'energies renovables.

- Ha dit No a la creació d'una nova taxa sobre els bancs i caixes d'estalvis que disposin de caixers automàtics al carrer com sí tenen ja implantada tots els ajuntaments del nostre entorn, després que s'hi comprometessin en una moció presentada per CiU i debatuda l'octubre de 2013.

 

Des del Grup municipal de Convergència i Unió, el seu Portaveu, Jaume Oliveras, ha denunciat la manera d'actuar amb "nocturnitat i traïdoria" per part d'un Govern municipal que sempre està apunt d'atacar a qui sigui per qüestions de caire social, però que, quan es tracta d'aplicar les mesures que l'Ajuntament té al seu abast, aleshores és quan s'evidencia que segueix ancorat en el seu habitual estil de no governar i limitar-se a fer d'oposició a l'oposició.

 




This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com