divendres, 22 de febrer del 2019

CAN FALGUERA. ARA SÍ!

En mig de judicis polítics, vagues generals i dedicacions professionals, no he tingut temps d'escriure darrerament. Però, sí que voldria fer algun esmén a la posada en marxa (a tres mesos de les eleccions municipals) d'uns determinats espais de la masia medieval de can Falguera. Espais que, tractant-se no de la masia en sí sino dels d'un lateral que, com ja es va fer durant el mandat d'en Jordi Pujol com a regidor de Cultura, ja venien utilitzant la colla dels Geganters i els Grallers, així com l'associació de veïns de can Falguera, als que ara s'ha afegit la Societat coral la Unió per portar-hi a terme els seus assajos. De la pròpia masia, s'ens anuncia que ben aviat sortiran a la llum els plecs de condicions per a un concurs públic destinat a adjudicar l'us de l'equipament a alguna entitat perquè hi porti a terme algun tipus d'activitat cultural. Després ens omplim la boca de Participació Ciutadana..., però, ja veieu, farem un concurs per adjudicar l'us de la masia a alguna entitat, segur que molt respectable, però tant costa fer un procés de participació per saber entre tots, ciutadans i entitats, què opinem al respecte?
 
M'agradaria però centrar-me en la història de com hem arribat a poder disfrutar en aquests moments d'un equipament tant extraordinari com és la masia de can Falguera. I és que, com us podeu imaginar, no cal rumiar massa per arribar a la conclusió que, en qüestió de protecció i restauració del nostre patrimoni, no hi poden tenir massa a veure els socialistes. Només cal recordar la destrucció total d'una altra masia de gran interès, com va ser la de can Miqueló, o com es va aconseguir salvar per part de l'amic Josep Maria serravinyals la torre i els jardins de la casa Folch de l'especulació urbanística..., sí, el PSOE palauenc i pretenia construir blocs de pisos. ara presumeixen molt de que ja tenim pràcticament apunt la torre, però no són pas ells qui la van salvar, sino unes pressions i reclamacions formulades a tot nivell que van fer que la generalitat fés aturar el despropòsit que s'anava a perpetrar per l'Ajuntament. O, pensem en com es va trobar el Govern de CiU-ERC-PP del 2007 a 2011 la masia de can Boada, que es va haver d'apuntalar i les grans saques plenes de restes arqueològiques preparades per llençar que hi havia en el seu interior. Podríem continuar amb la gestió d'altres immobles, com el que ja s'està produïnt a can Manent, que amb el POUM van desprotegir quan nosaltres ja l'havíem inclòs en el catàleg de patrimoni i que va comportar fins i tot querelles criminals contra en Josep Maria serravinyals que la jutgessa de Sabadell va acabar arxivant manifestant que aquella querella només cercava interessos polítics i de benefici a particulars. Però, el cas és que es van sortir amb la seva, com amb d'altres finques i masies protegides que ara seria llarg d'assenyalar, però que algun dia repassarem amb calma.
 
Després d'entrar al govern municipal, en aquella època, sí, molt criticada, però que funcionàvem a través del sistema de l'anomenat "Peix al cove", amb una Convergència i Unió decisiva a Madrid, vam aconseguir que en els Pressupostos Generals de l'Estat s'inclogués una partida d'un total d'un milió i mig d'euros destinada a la restauració de la masia medieval de can Falguera de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo el dia que, reunit amb l'Alcaldessa, vam rebre la trucada d'en Josep Antoni Duran i Lleida (no rigueu) sí ell, per comunicar-nos que havia aconseguit incloure aquesta partida en els pressupostos. I també el dia que, en campanya electoral per a les eleccions generals, en les que jo vaig formar part de la llista de CiU ocupant el número 26, va venir en Josep Sánchez Llibre a can Falguera per visitar la masia i fer un acte amb la nostra gent.
 
A partir d'aquí, redacció del projecte i mans a l'obra. No sense entrebancs d'alguns que els feia tant poca gràcia que fóssim nosaltres els qui recuperéssim una masia tant important en ruïnes, que vam passar per denúncies falses on s'informava a la generalitat de troballes arqueològiques per així poder aturar els treballs... i més maniobres que, això sí, només van aconseguir que arribats al final del mandat, quedés pendent d'execució una petita part per un import de poc més de 350 000 euros. Nosaltres vam deixar el Govern al juny de 2011 i al juliol el nou Govern socialista ja estava proclamant als quatre vents que l'Estat els reclamava 350 000 euros per no haver justificat pagaments dins de termini. Van voler envestir contra nosaltres per no haver justificat el pagament dins del termini exigit. Però, vam aconseguir silenciar les seves ànsies de voler esclafar porqueria contra nosaltres demostrant que éren ells qui havien deixat de justificar aquells pagaments i obres dins del termini requerit. Després van voler culpar a la interventora municipal, suposo que amb l'excusa que havia estat nomenada durant el mandat anterior i així poder justificar el nomenament d'un nou interventor municipal.
 
El cas és que van deixar passar el mandat 2011-2015 sense fer cap mena d'actuació a la masia de can Falguera. És en Jordi Pujol qui torna a posar diners en els pressupostos per acabar la consolidació pendent. I és des de fa un any i mig que les obres es van fer i que tenim partides a l'efecte en el pressupost. però, és clar, és ara quan falten tres mesos per les eleccions municipals que els ha interessat posar en marxa les noves dependències. Ens n'alegrem molt per les entitats usuàries. Però, tinguem clar que això s'hauria fet ja fa més d'un any i que la finalitat o destinació de la part principal de la masia ja s'hauria decidit i probablement adjudicat si fos el cas.
 
Que ningú es deixi enredar pels falsos defensors del patrimoni. Hi ha qui sí pot acreditar una gran trajectòria al respecte. I quan us parlin d'amics de no sé quin museu, de contrainformes a la Diputació i d'entitats que s'han dedicat durant més de cinc anys a rebre més de vint mil euros cada any per a no fer res, que volen fer veure que treballen pel nostre patrimoni, només cal que us poseu en guàrdia. Algú haurà de moure peça per no deixar impune alguna activitat que, així d'entrada, desperta dubtes seriosos.
 

Libre de virus. www.avast.com

dimarts, 12 de febrer del 2019

EL GRUP MUNICIPAL DE PDECAT - DEMÒCRATES CELEBRA I AGRAEIX QUE LA GENERALITAT SÍ COMPLEIXI AMB ELS SEUS COMPROMISOS I POSI EN MARXA EL NOU SERVEI DE BUS CAP A LA UAB

 

NOTA DE PREMSA

 

 

 

EL GRUP MUNICIPAL DE PDECAT – DEMÒCRATES CELEBRA I AGRAEIX QUE LA GENERALITAT SÍ COMPLEIXI AMB ELS SEUS COMPROMISOS I POSI EN MARXA EL NOU SERVEI DE BUS CAP A LA UAB

 

 

Els Regidors Laura Navarro, Jordi Pujol i Jaume Oliveras, van mantenir el passat dia 29 d'agost de 2018 una trobada amb el Conseller de territori, Damià Calvet, per tractar entre altres aquesta qüestió.

 

Un cop sabuda la notícia que a partir del dilluns 11 de febrer els universitaris de Palau-solità i Plegamans, juntament amb els de Caldes de Montbui, Sentmenat i Polinyà disposaran d'un servei de bus, amb diferents freqüències i parades d'acord amb els horaris lectius de la Universitat, per tal que amb uns quaranta minuts puguin arribar a Bellaterra, el Grup municipal de PDECAT – Demòcrates celebra que, després de molts esforços i anys, s'hagi aconseguit quelcom reclamat des de fa molt temps per part dels estudiants que, fins ara, es veien obligats o bé a desplaçar-s'hi amb vehicle privat si en tenien, o bé a fer múltiples combinacions amb mitjans de transport diversos per arribar-hi, la qual cosa els comportava grans pèrdues de temps en els desplaçaments.

 

El compromís de posar en marxa un servei de bus cap a la UAB, va ser inclòs en el Pla de Govern municipal per al present mandat, tot i que les àrees de competència atorgades a l'esmentat Grup del PDECAT-Demòcrates no permetien treballar-ho d'una forma directa. Sí que, a nivell de Partit els Regidors que integren aquest grup municipal van poder tractar diversos temes en una trobada amb el Conseller de Territori Damià Calvet, que va tenir lloc a Sant Feliu de Codines el passat 29 d'agost, junt amb altres alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores dels diferents municipis per on passa la carretera C59. I va ser en aquella trobada quan des del Grup municipal del PDECAT – Demòcrates es van plantejar solucions per a la cessió al nostre municipi de la titularitat de l'Avinguda Catalunya mitjançant la subscripció d'un conveni i així poder començar a desplegar el projecte de fer d'aquesta via un veritable eix urbà i comercial de la nostra vila. També tot el que es refereix a la problemàtica de la rotonda de caldes de la C59, on sembla que ben aviat es començarà a veure el fruit d'aquelles converses amb l'inici d'obres de millora que permetran descongestionar en bona part aquella zona. I, finalment, van tractar, pel que fa al nostre poble, la necessitat d'un transport digne dels nostres estudiants cap a la UAB. I resulta evident que ara en veiem els resultats.

 

De fet, en el Ple municipal d'aprovació dels Pressupostos per a 2019 celebrat el passat mes de novembre, als que no hi vam donar suport pels importants incompliments de molts dels compromisos inclosos en el Pla de Govern, com també en el Ple extraordinari del 28 de desembre, convocat amb tres hores d'antel·lació per desestimar les nostres al·legacions als pressupostos, vam preguntar expressament sobre com estàven els treballs per tal d'activar aquest servei de bus cap a la UAB, obtenint com a resposta que l'Ajuntament ja ho havia demanat en el seu dia, però que, com que la Generalitat no volia, no es podia posar en marxa aquest servei.

 

Finalment, des del Grup municipal de PDECAT – Demòcrates volem denunciar que se'ns convoqués, només, amb dos dies d'antel·lació per a l'acte inaugural del nou servei de bus, celebrat el passat divendres dia 8 de febrer, fent impossible així la Nostra asistencia, donades les nostres obligacions laborals i professionals, ja que l'acte va tenir lloc a les 12.30 del matí. Però, pel que sembla, tampoc l'equip de Govern ho va saber massa dies abans, la qual cosa demostra que res havia fet al respecte, limitant-se a ser un convidat més a l'acte per innaugurar un nou servei que tant esperen els nostres universitaris.

 

Sabíem que la Generalitat estava treballant en aquest i altres àmbits. El resultat és un acord entre la generalitat i l'empresa Sagalés que dona sortida a tant històrica reivindicació, no només pel que fa al nostre poble, sino també als municipis del nostre entorn immediat.

 

Ara, amb les actuals tarifes existents, els universitaris palauencs i plegamanins podran desplaçar-se a la Universitat de Bellaterra sense problemes i en un temps molt raonable. L'equip de govern s'haurà trobat amb un regal inesperat, però que tant i tant cal que celebrem tots plegats!

 

 

Palau-solità i Plegamans, 9 de febrer de 2019.

 

Grup municipal PDECAT – DEMÒCRATES

 


Libre de virus. www.avast.com

divendres, 8 de febrer del 2019

LA PARTICIPACIÓ, COM EXCUSA O COM A PRINCIPI

Arran de la polèmica sorgida amb motiu de la famosa moció sobre el nom que cal posar a la futura biblioteca, m'han vingut al cap algunes reflexions sobre el cada cop més inqüestionable principi de la Participació Ciutadana que cada vegada hauríem de tenir més present a l'hora de prendre segons quines decisions que ens afecten a tots d'alguna manera. I és que, no n'hi ha prou de fer veure que hi creiem, sino que cal aplicar allò que prediquem, sino és que volem perdre la molta o poca credibilitat que tenim els polítics. I consti que jo sempre parlo des de la perspectiva de la Política Local, que és la més propera a la gent.
 
En una ocasió, un prestigiós professor en Comunicació, Marketing i Estratègia Politica, (aquell que algun cop us he esmentat que reclama que a nivell municipal les formacions polítiques i els seus membres cal que apliquin aquells principis del 20/80% i allò dels "Mai, els Sempre i els Potsers") del que algun dia en parlaré, em deia que cal ser molt però que molt curós amb tot el que té a veure amb la Participació Ciutadana, ja que no podem caure en la temptació d'anomenar participació a qualsevol procés en el que vinguin els quatre de sempre i el que es decideixi ho volguem vendre com si ja hem fet que la ciutadania hi hagi intervingut i hagi decidit per tothom. Cal vigilar molt, deia, amb el que ell anomena els "Participadors Professionals"! És ben cert que, si t'ho creus de veritat, cal que una participació ciutadana sigui real. Real vol dir, Democràcia directa. Vol dir consultes a tot nivell i amb diferent format. No es tracta de convocar una reunió a can Cortès, deixar que els assistents opinin i, avall que fa baixada! Es tracta d'habilitar diferents fórmules a l'hora que realment permetin prendre el pols de la societat en una determinada qüestió. És millor dir que aquell intent de participació s'ha quedat en això, un intent i que per tant, en cap cas pot ser significatiu o reflectir l'opinió d'una majoria dels ciutadans, que no pas dir que, "Jo ja ho he intentat, ja puc fer veure que he fet participació... i com que el que s'ha decidit és el que a mi m'agrada, doncs que ja m'està bé i ho tirem endavant.
 
Però, també cal remarcar un altre aspecte. No crec que tot sigui susceptible de sotmetre-ho a la Participació Ciutadana. Si fos així, no caldria que les formacions polítiques féssin grans programes electorals. O, potser, el programa es reduiria a proclamar que qualsevol decisió de futur seria sotmesa a processos de consulta i participació. I aquí s'acabarien els compromisos. No és tampoc això!
 
Un bon exemple de Participació l'han constituït els anomenats Pressupostos Participatius, en els que en els pressupostos per a 2019 l'Ajuntament, a l'apartat d'inversions, reserva cent-vint mil euros a que siguin els ciutadans qui decideixin en què cal invertir-los. Són molt importants altres processos portats a terme fins ara com: La participació realitzada en dos o tres ocasions relacionada amb el POUM a la que, per cert, al final no es va fer molt cas, al menys pel que fa a la protecció del patrimoni com ara veiem amb la destrucció de can Manent a causa d'uns interessos molt poc clars. Va ser una bona participació la que es va fer amb motiu de la implantació del servei de transport urbà i interurbá al nostre poble. O la que recentment el Regidor Jordi Pujol va portar a terme amb el Pla d'Acció Cultural, que va deixar del tot enllestit, però que d'ençà de la nostra sortida del Govern no n'hem sabut mai més ni gall ni gallina. Va començar bé el procés de participació per definir diferents aspectes de la Biblioteca municipal. algú es queixava de no haver pogut dir la seva pel que es refereix a la seva ubicació. El problema és que, dels pocs terrenys disponibles (crec recordar que eren dos) la Diputació, que és qui mana en això, va dir i decidir que els únics que complien amb els requisits necessaris eren els que finalment s'han adjudicat. I és que, no tot, a vegades per sort i a vegades per desgràcia, és susceptible de sotmetre's a processos de participació.
 
El que és segur, és que cada formació, per principis, per programa o perquè així ho han determinat els seus membres, es presenta per governar un municipi i ho fa amb uns determinats compromisos. Si ens cal o no una biblioteca, no crec que ho haguem de decidir amb participació ciutadana, com tampoc si ens cal o no una piscina municipal o unes millors instal·lacions per al casal de la gent gran. Altra cosa és que, un cop decidit que ho fem, siguin els ciutadans els que hi donin forma. tenim l'exemple, també incomplert per part de l'actual Govern, de fer un procés participatiu abans de les properes eleccions per com es vol que sigui un futur complex esportiu amb piscina municipal, pel que caldria deixar feta la consulta i fer, si cal, els retocs que corresponguin al projecte ja existent i pagat. això permetria que el Govern que surti de les properes eleccions, pugui tirar ja endavant amb el projecte. Però, ja sabeu que Piscina fa olor de CiU i això no es toca ni de casualitat, que per això el Govern PSOE/ICV s'ho va carregar!
 
M'agrada molt que noves formacions amb noves dinàmiques, com és el cas de junts per Palau, amb la Laura Navarro al capdavant, recorrin el poble, barri a barri, amb uns plafons perquè la gent hi enganxi les seves propostes. Sembla, pel que m'expliquen, que ja en tenen més de cent. això sí que és començar amb una veritable voluntat de Participació. Serà a partir d'aquí que es configurarà un veritable programa electoral basat en les propostes de la gent!
 
Finalment, només vull recordarr que ara farà un any, fou aprovada per unanimitat una proposta nostra per disposar d'un Reglament de Participació Ciutadana al nostre poble. Vam presentar-hi una proposta. Ens vam donar dos mesos. Hi hem estat treballant amb una lentitud inusitada fins ara. El proper dia 18 de febrer tenim indicis que acabarem de tancar el text del reglament. En tinc moltes ganes. De vegades penso que, això d'haver estat nosaltres els qui haguem forçat l'aprovació d'un reglament d'aquestes característiques, deu incomodar a algú. És el que tenen els prejudicis. Esperem poder acabar el present mandat amb un Reglament de Participació Ciutadana que doni forma a una voluntat de fer possible que la gent pugui dir la seva i participar en les decisions del consistori en tot allò que sigui possible i viable.
 
Per tant, Participació, sí. Com a principi perquè s'hi creu. No com excusa per fer veure que sóc el que no sóc, o per aplicar-la només quan m'interesa o em permet acusar als altres!!!
 

Libre de virus. www.avast.com

divendres, 1 de febrer del 2019

PLE GENER 2019. UN PLENARI PER OBLIDAR!

Realment, hi ha dies que preferiries deixar-ho estar. Que et trobes incòmode, davant situacions desagradables, sense sentit, amb formes que només persegueixen un mal entès rèdit polític, però que acaba perjudicant-nos a tots: a les persones, als representants polítics, a l'Ajuntament i a la imatge del poble. Però, ja sabeu que no m'agrada fer comentaris en calent de les coses. Em refereixo a la moció d'ERC demanant que es posi el nom d'en Ramon Folch i Camarassa a la futura Biblioteca municipal; una iniciativa que l'anterior Regidor, Jordi Pujol, tenia formalment damunt la taula via sol·licitud oficial formulada per l'amic Josep Maria Serravinyals arumí el dia 6 de juliol de 2016, que vaig fer que s'incorporés a l'acta de la sessió. Aquest ha de ser l'objectiu i no entenem que, al final, no sigui aquest el resultat. La Biblioteca ha de portar el nom de l'il·lustre plegamaní Ramon Folch i Camarassa, per tot el que ha comportat pel nostre poble, per la seva enorme valua personal, literària en les seves diverses facetes, i en tants i tants àmbits en els que ha destacat i que el poble ha de reconèixer adequadament i en la major de les seves expressions, no només posant el seu nom a la Biblioteca, sino que, en aplicació del reglament d'honors i distincions de l'Ajuntament, cal treballar amb ple consens per atorgar a tant il·lustre personalitat tots els reconeixements possibles, com el de Fill predilecte a títol pòstum imposant-li en la mateixa categoria la medalla d'honor més alta que es contempli en el reglament, organitzant els actes que calgui, reservant un espai per a la seva producció bibliogràfica i també com a traductor a la mateixa Biblioteca... Però, tot això cal fer-ho d'una forma clarament consensuada, evitant debats estèrils que només perjudiquen la memòria de qui tant ha aportat a la nostra vila. Cal fer que, amb una declaració institucional, si voleu en forma de moció (i tant és si és a iniciativa d'aquest o aquell partit) que es reconegui amb la unanimitat de totes les forces polítiques, entitats i ciutadans, la figura d'en Ramon Folch i Camarasa. Des del moment en que la setmana passada vam tenir coneixement de la presentació de la moció no hem deixat de demanar, de suplicar, que es retiri, que en parlem entre tots amb calma, que cal fer-ho bé, que en Ramon Folch no es mereix un debat polític que només farà que perjudicar la seva memòria. S'ha optat legítimament per mantenir-la. Ha passat el que ens temíem. I dic tot això deixant de banda els processos participatius actualment oberts. tant el de la pròpia Biblioteca com el del Reglament de Participació Ciutadana que estem apunt de deixar enllestit, en aquest cas, amb un enorme esforç per aconseguir un consens absolut, com segur que també aconseguirem amb el nom de la Biblioteca. Però, el com, les presses i no sé què més, han fet que passés l'inevitable i que, davant tant desagradable situació ens veiéssim obligats a abstenir-nos malgrat estar totalment d'acord amb la proposta, com així es va expressar també per part d'altres grups.
 
I us deia que no vull pas entrar en cap debat sobre això, al menys de moment, ni que sigui per la memòria d'en Ramon Folch, que en cap cas es mereix que la política ho acabi envolicant tot. No es va aprovar. Només dos vots favorables d'un total de disset, ja ofereix una certa perspectiva de la situació. Hi som a temps. Ens hi podem posar entre tots i reparar aquest "accident" que ja veiem a venir. Ho vaig dir fa un parell de setmanes a Ràdio Palau: És entre tots que hem de fer els més que merescuts reconeixements. I ara, servint això d'ahir com a exemple del que no ha de tornar a passar, és quan ens hem de posar tots a l'obra i que l'Ajuntament en bloc abanderi la proposta de posar el nom de Ramon Folch i Camarassa a la futura Biblioteca. I és que bé hem sabut entre tots reconèixer la figura del seu pare, Josep Maria Folch i Torres amb el nom d'una escola, el d'un carrer, el d'una avinguda..., el nom d'en Patufet a una plaça i a una escola bressol. Bé que es va cedir la planta noble del castell de Plegamans per ubicar-hi la Fundació Folch i Torres. I bé que el Regidor Josep Maria serravinyals, en els anys norantta, va aconseguir, amb la presentació d'al·legacions per part d'aquella Unió Democràtica de la que jo mateix en formava part, recollint signatures i pressionant a tot nivell, salvar la Torre i els jardins de la casa Folch de l'especulació urbanística i així disposar ara d'un equipament que ben aviat estarà en condicions d'entrar en funcionament. Si volem, en sabem. Només cal fer-ho entre tots! 
 
Dit això, advertint de nou que evitaré entrar en cap debat públic al respecte, us resumeixo a continuació la resta de punts del ple ordinari de gener.
 
El govern proposava diversos acords. Un, relatiu a clarificar la delimitació del nostre poble, després que la Generalitat estigui digitalitzant aquests límits. en aquest cas, entre altres, afectava a la finca de can Pujol, que si fins ara mitja finca es trobava a Caldes i l'altra mitja a Palau, des d'ara es considerarà que la seva totalitat es troba en el nostre terme municipal, com de fet, així constava ja en el cadastre pel que fa al cobrament de l'IBI. També fou aprovat el Pla estratègic de l'Associació de municipis de l'Eix Riera de Caldes, AMERC, com a front comú i propostes d'acció conjuntes dels sis municipis que la integren pel que fa a polítiques d'ocupació, industrialització i creació de riquesa. Es va aprovar per molt ampla majoria el projecte de pavimentació de l'Avinguda Camí Reial que, com sabeu, és la part del Camí Reial que es troba en el polígon industrial Riera de Caldes. Un altre acord de tràmit, és el relatiu a l'aprovació de les tarifes dels taxis que operen a Palau, després que s'hagin emès els preceptius informes i validat a les diverses instàncies. Finalment, en aplicació de l'acord assolit entre l'equip de Govern i ICV per a l'aprovació dels pressupostos per a 2019, es va aprovar una modificació de crèdits consistent en l'habilitació de diverses partides, dotades de moment amb un sol euro, que entenem desenvoluparan en els propers mesos. resulta destacable que una d'elles ha de servir per a la redacció i elaboració d'un Pla local d'habitatge, que lliga molt amb una de les nostres al·legacions als pressupostos per al 2019, que va resultar desestimada pel govern, en el sentit que demanàvem que es complís amb el compromís del Pla de Govern pel que fa a l'elaboració d'un Pla d'habitatge social durant el present mandat. No serà en aquest, però, esperem que, al menys, serveixi de cara al futur.
 
I és que, ja en l'apartat de les mocions, a banda de la que ja he comentat al principi, ICV en va presentar una relativa precisament al Dret a l'habitatge digne i l'elaboració d'un pla d'habitatge per al nostre poble que es va acordar que sigui per al periode 2020/2024. Més val això que res! com no podia ser d'una altra manera, hi vam votar a favor.
 
Els socialistes van presentar-ne una en defensa de la Sanitat Pública i per rebutjar la supressió del servei d'oncologia pediàtrica de l'hospital Parc taulí de Sabadell, per concentrar aquests tipus d'atencions en els dos grans hospitals de referència en la matèria, Sant Joan de Déu i Vall d'Hebron, però va resultar que ahir mateix alcaldes i diversos organismes i col·lectius de la nostra comarca van arribar a un acord amb el Departament de Salut de la Generalitat mantenint aquest servei amb poques variacions respecte del que es gaudia fins ara. Per això vam optar per donar-hi suport sense matisos.
 
L'última de les mocions la vam presentar conjuntament PDECAT - Demòcrates, ERC, la CUP i ICV per denunciar públicament les detencions del tot arbitràries portades a terme per la Policia Nacional espanyola el passat dia 16 de gener per terres gironines. Què voleu que us expliqui que no sapigueu ja sobre raons i no arguments dels del 155, PSOE, PP i C's amb la habitual manca de definició de Ganemos. Va tornar a ser rebutjada com totes les mocions que sobre qüestions com aquestes formulem els grups independentistes.
 
Esperem que en els pocs plens que em queden com a regidor d'aquest Ajuntament, no haguem de tornar a passar per situacions tant desagradables com les d'ahir, que prefereixo oblidar!
 

Libre de virus. www.avast.com