divendres, 27 d’octubre del 2017

PLE OCTUBRE 2017. 220 MINUTS PER A TOT!

Quan tots ens trobem a l'espectativa de saber quan i com serà la Proclamació de la Independència de Catalunya en el dia d'avui, també toca fer, com sempre faig després dels plens, explicar com va anar tot plegat. Ho intentaré fer amb brevetat (si és que en sóc capaç) doncs, tots restem, hores d'ara, pendents de conèixer com van evolucionant els esdeveniments a Madrid i a Barcelona.
 
Després del Ple extraordinari i urgent de dimarts passat, que tots sabem com va acabar, tocava ahir el ple ordinari d'octubre. I, ni més ni menys, es tractava del plenari més important de l'any ja que, si habitualment a l'octubre s'aprovaven les ordenances fiscals per a l'any vinent, és a dir, els impostos i taxes de tota mena que aplica l'Ajuntament a la ciutadania, també es va fer coincidir, com durant molts anys s'havia reclamat, amb l'aprovació dels pressupostos per al 2018. D'aquesta manera, es pot tenir una visió clara del que constitueixen els ingressos del consistori per via impositiva, amb el pressupost i per tant amb l'execució de l'obra de Govern per a l'any vinent.
 
En quant a les ordenances fiscals, tal i com es va comprometre el Govern a principis del mandat, queden congelades, més enllà d'algun retoc de tipus tècnic o adequació per estricta aplicació de la normativa vigent. Però, en tot cas, cap increment o augment de la pressió fiscal a la gent de Palau-solità i Plegamans.
 
Pel que fa als Pressupostos, tot i haver sortit el nostre grup del Govern el passat dia 5 d'octubre, sí que volem manifestar que, aquets pressupostos també són els nostres. Ho són perquè els vam treballar en llargues i maratonianes sessions de treball durant el passat mes de setembre, i, sobretot, perquè contemplen tot el que nosaltres considerem important per a l'execució del Pla de Govern en el seu dia subscrit per nosaltres. Cal especificar, que s'han destinat cinc-cents mil euros més per a la futura biblioteca municipal. Així, tenim ja una guardiola de pràcticament un milió sis-cents mil euros. Si a aquest import hi afegim l'aportació de la Diputació en forma de Projecte arquitectònic, personal, equipament, llibres, mobiliari, etc, vol dir que, ara sí, un cop sigui escollit un dels cinc despatxos d'arquitectes que redactaran els projectes bàsics i executius de la biblioteca, és molt probable que durant l'any 2018 es puguin iniciar definitivament les obres d'un projecte importantíssim per a nosaltres! Per la resta, seguim incrementant les ajudes socials a les persones més necessitades, consolidant les noves fórmules de col·laboració amb els nostres comerciants i, tal com ja hem sabut, iniciar-se el treballs d'elaboració, per part de la Diputació de Barcelona, d'un pla estratègic de turisme que, d'una vegada i per totes, ens serveixi de guia o full de ruta per a convertir el nostre poble en el que ja és de forma oficial, un municipi turístic, però que, en realitat, mai ho ha estat a la pràctica. Però, també garanteixen aquests pressupostos culminar les obres de la masia de can Falguera i de la torra de la Casa Folch per donar-hi us de forma definitiva. I, com no, seguir treballant en les mateixes polítiques iniciades amb nosaltres en relació a l'Ocupació, seguir amb la màxima conexió entre empreses i Palau Avança, definint quin tipus d'empreses cal que s'instal·lin al poble, seguir amb els plans d'ocupació que tants bons resultats ens han donat fins ara, i un llarg etcètera.
 
Per tant, essent nostres també aquests pressupostos, els hi vam donar suport. És cert que, pel moment històric pel que està passant el país, i considerant el paper que entenem contrari als interessos de Catalunya, havíem pogut optar per no donar-hi suport com a càstig al paper galdós del PSC en relació a tot el que fa referència al Procés d'autodeterminació de Catalunya. Però ens ha pogut el sentit de la responsabilitat i el pensar de forma exclusiva en el nostre poble i tots els projectes iniciats per nosaltres que volem veure culminats.
 
Aquests, en definitiva, foren els punts importants del ple d'ahir. Amb tot, prèviament es va donar compte de les nostres renúncies a seguir formant part del Govern, de les noves delegacions d'Alcaldia, fruit de les esmentades renúncies, dels nous nomenaments a ents supramunicipals que ocupàvem fins ara nosaltres en tant que membres del Govern municipal....
 
Fou aprovat també definitivament el projecte de reurbanització del polígon industrial de can Cortès Nord, en el que hi va treballar de forma intensa la Laura Navarro amb reunions amb els industrials afectats i, com va dir ahir, ara només cal que es cerquin les subvencions per tal que les obres que s'en deriven no comportin excessiu sobrecost per als propietaris de la zona.
 
A partir d'aquí, van arribar les mocions. Una presentada per nosaltres conjuntament amb amb ICV on entre molts acords (un total de quinze) va fer que l'Ajuntament ara sí, es pronunciés en contra de la violència perpetrada per la Policia espanyola i la Guardia Civil el passat dia 1 d'octubre, es demanava l'alliberament d'en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, al mateix temps que es demana la retirada de la suspensió de l'Autonomia de Catalunya mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. En aquest cas, a més dels suports habituals, també s'hi van pronunciar favorablement tant el PSC com Guanyem Palau.
 
ERC va presentar-ne una per demanar l'adhesió a la Declaració d'independència subscrita pels diputats de Junts pel Sí i la CUP el passat 10 d'octubre, que va ser desestimada, ja que només va comptar amb
el suport dels regidors de PDECAT-DEMÒCRATES, ERC i el regidor Miquel Truyols. Tampoc es va poder aprovar una nova moció que demanava l'alliberament dels Jordis per considerar-los com a presos polítics i instar al ple que acordi col·locar una pancarta al balcó de l'Ajuntament demanant la llibertat pels Jordis, que va rebre els mateixos suports de l'anterior a més del vot favorable de la regidora Marcuello d'ICV.
 
Finalment, una moció demanant que el Congrés dels Diputats acordi anul·lar, com ja va fer el Parlament de Catalunya el passat 29 de juny, la sentència i judici sumaríssim que el franquisme li va aplicar sense cap mena de garantia jurídica i que l'estat espanyol demani perdó com sí que ja han fet França i Alemanya.
 
Com he dit, gairebé tres hores i quaranta minuts, amb un final amb certa crispació, a la vista de les inacceptables afirmacions per part de PP i C's que us estalviaré de comentar, perquè tots us imagineu perfectament.
 
Ara marxem cap al Parlament a esperar el gran moment en que catalunya esdevingui definitivament un nou Estat d'Europa en forma de República.
 
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Virus-free. www.avast.com

dimecres, 25 d’octubre del 2017

DESESTIMADA LA MOCIÓ CONTRA L'APLICACIÓ DEL 155!

Com us deia dilluns, ERC i PDECAT - DEMÒCRATES, vam presentar la moció proposada per l'ACM i l'AMI, on es demanava la no aplicació per part del govern espanyol de l'article 155 de la Constitució, i per tant, contra la suspensió de l'autonomia de Catalunya. És clar que, la proposta en qüestió també demanava que es donés suport al Govern de Catalunya perquè apliqués el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre i s'apliqués la Llei de Transitorietat Jurídica de la nova República catalana. I entenc que, precisament aquest fou el problema de la votació en contra del PSC, Ganemos Palau i ICV-EUiA, malgrat que ICV sí havia subscrit la petició del caracter extraordinari i urgent del plenari d'ahir per poder debatre aquesta moció. Per tant, la conclusió principal, és que si només s'haguésn demanat la retirada de l'activació dels mecanismes de l'article 155 de la Constitució, la moció hagués pogut prosperar, ni que sigui per l'abstenció de PSC i ICV. Altra cosa és el que, a partir d'ara acabi fent ganemos Palau qui, malgrat pronunciar-se de forma sistemàtica a favor del dret a decidir dels catalans, resulta sorprenent un vot contrari com el d'ahir, i en conseqüència, imprevisible qualsevol posicionament de futur.
Haig de reconèixer que, fins a l'últim moment, vaig tenir l'esperança que el PSC, per tarannà, trajectòria, responsabilitat i compromís amb el clam majoritari, en aquest cas, de la gent del nostre poble, acabaríen per abstenir-se i així permetre l'aprovació d'una moció que conculca i ataca d'una forma flagrant els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans de Catalunya. Però no, la força de les instàncies superiors del partit, van poder més que la voluntat dels propis regidors. O potser això és el que a mi m'agradaria pensar.
M'agradaria pensar que, quan més de quatre mil set-centes persones van votar que sí en el referèndum del passat dia 1 d'octubre, es feia necessari escoltar-ho. Pensar que molta d'aquesta gent, o dels més de cinc mil que van votar pel 9N, també voten a la teresa. Mai cap formació política al poble ha obtingut més de dos mil vots, i és per això que, per damunt d'ideologies i partits, els representants municipals hem de saber interpretar quin és el sentiment dels ciutadans en cada moment. Essent així, cal, al menys permetre, que la voluntat popular prosperi en les seves pretensions. I si per aconseguir-ho cal una abstenció (no ja un vot favorable) doncs, endavant, ja que és el poble qui ha parlat.
vaig voler reflexionar sobre l'evolució que ha fet el país d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol. Les grans mobilitzacions de cada any des de la del 10 de juliol de 2010. Les consultes del 1 de juny a Palau, la del 9N de 2013, les eleccions plebiscitàries del 27S i ara el referèndum del 1 d'octubre havien deixat prou clares les coses com perquè ningú ara ens surti amb ciris trencats d'eleccions i de deixar de cumplir amb els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya.
em vaig atrevir, deixant el protocol o formalisme propi d'un ple municipal, a "suplicar" al PSC que, per història, trajectòria, per la seva contribució a la cohesió social d'aquest país, per la memòria de tants i tants socialistes, per la peça clau que ha resultat ser el PSC a l'hora d'integrar a tothom, en el seu recolzament a les polítiques d'immersió lingüística, pels seus segurs valors republicans, perquè sempre han defensat el caracter de Nació de Catalunya, perquè es defineixen com a federalistes, catalanistes, perquè són els primers en fer ofrenes al President Companys, assassinat pel franquisme després d'haver proclamat la República catalana, o a Rafael de Casanoves com a darrer lluitador caigut en la Guerra de Successió lluitant contra els borbons. Vaig acabar demanant-los sisplau, que féssin un esforç. Que, en definitiva, només volia dir una abstenció. No va ser possible. Al final, PP, C's, Ganemos Palau i PSC hi van votar en contra. Sí, la majoria absoluta del ple. A favor només el Regidor no adscrit Miquel Truyols, ERC i nosaltres, que vol dir, només cinc, ja que el regidor de la CUP, Jordi Méndez, segueix amb l'activitat institucional suspesa des del passat dia 21 de setembre, la qual cosa suposa la seva no assistència a plens i organs col·legiats dels que nés membre.
I és que, hem de tocar de peus a terra. Al nostre Ajuntament, que es composa per disset regidors, només n'hi ha sis d'independentistes. Potser tres més estan pel Dret a Decidir, malgrat les contradiccions de Ganemos i l'absència des de fa més de deu mesos del regidor José Luís Heras. La resta, és bloc unionista, PP, C's i PSC, des d'ahir s'hi va afegir Ganemos, amb la qual cosa aquest bloc ja disposa de la majoria absoluta del ple. I això és així i no ho podem pas canviar! Bé, sí que es podrà, però haurem d'esperar al mes de maig de 2019!
Intentarem seguir treballant per aconseguir, al menys, un pronunciament contra la suspensió de l'Autonomia per aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Si ho assolim o no, ja es veurà!
I demà, el Ple ordinari d'octubre. Seguim!

Virus-free. www.avast.com

dilluns, 23 d’octubre del 2017

DIMARTS 24, 20.30 DEL VESPRE: PLE EXTRAORDINARI I URGENT PER EXIGIR LA RETIRADA DE L'ACTIVACIÓ DEL 155!

Després que dissabte passat el Govern espanyol decidís iniciar els tràmits per via d'urgència a fi de suspendre l'Autonomia de Catalunya amb l'activació dels mecanismes previstos a l'article 155 de la seva Constitució, hem procedit a presentar al consistori palauenc i plegamaní la moció proposada per les entitats municipalistes ACM i AMI a fi que es debati i, si fos possible, aprovi, l'exigència d'acabar amb aquesta barbàrie política, jurídica i social!
 
La necessitat que sigui aprovada abans del proper dijous, per les circumpstàncies de tots conegudes en el sentit que s'ha de celebrar el Ple del Parlament de Catalunya, i d'acord amb les previsions del Reglament Orgànic Municipal, ROM, amb la signatura de al menys cinc regidors, es pot instar la convocatòria d'un plenari amb caracter urgent i extraordinari. Així, celebrada Junta de Portaveus aquest mateix vespre, s'ha acordat convocar el ple per aquest dimarts 24 a les 20.30 del vespre.
 
Aquesta moció que, al final, presentem conjuntament amb ERC, però que hem comptat amb la signatura de la Regidora Àngels Marcuello d'ICV a l'hora de sol·licitar el ple en qüestió, us la reprodueixo a continuació:

 

 

MOCIÓ PER ATURAR LA SUSPENSIÓ DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL PDECAT – DEMÒCRATES

 

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

L'acord entre el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos per a la suspensió de l'autonomia de Catalunya, evidencia que davant d'un problema polític la resposta de l'Estat espanyol es basa en la repressió i en la retallada de drets.

 

Trenta-vuit anys després de recuperar l'autonomia catalana amb l'aprovació de l'Estatut, després de les llargues dècades de dictadura franquista, són ara tres partits polítics en el marc democràtic els qui volen tornar a sotmetre Catalunya a aquella situació d'anul·lació política.

 

L'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola liquida, de facto, l'autonomia catalana a través d'un fort atac als drets dels catalans i les catalanes per la incapacitat de diàleg de l'Estat espanyol i que s'ha concretat en la seva resposta repressiva a través de la vulneració de drets fonamentals, la censura d'internet i de mitjans de comunicació, la violació del secret postal, les detencions de càrrecs públics, querelles i processos judicials contra el govern, la mesa del parlament i més de 700 alcaldes i alcaldesses, la brutal violència policial exercida contra població pacífica l'1 d'octubre, l'empresonament dels líders de la societat civil, el gran desplegament de forces policials que encara es manté a Catalunya i la intervenció i congelació dels comptes de la Generalitat de Catalunya.

 

El Govern espanyol i els partits polítics que li donen suport continuen optant per la via de la repressió i la vulneració de drets enlloc d'escoltar el clam del poble i les institucions de Catalunya que en les eleccions del passat 27 de setembre de 2015 van concedir la majoria absoluta del Parlament a les forces independentistes i que el passat 1 d'octubre, en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, va ser novament refermat el mandat democràtic per a la independència de Catalunya.

 

 

Per tots aquests motius, l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans

 

ACORDA

 

Primer. Manifestar el suport al Govern de Catalunya i al Parlament per fer efectiu el mandat popular del passat 1 d'Octubre en els termes que estableix la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República aprovades pel Parlament de Catalunya.

 

Segon. Condemnar la violació de drets fonamentals a Catalunya a través de les mesures repressives aplicades per l'Estat espanyol contra la població i les institucions catalanes.

 

Tercer. Instar el Govern espanyol i els partits que li donen suport a aturar la suspensió de l'autonomia de Catalunya que ja estan portant a terme i que volen reblar amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

 

Quart. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis, a l'Associació de Municipis per la Independència, al Govern espanyol i als grups polítics del Parlament de Catalunya.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 22 d'octubre de 2017.

 

 

Jaume Oliveras Malla

Portaveu del Grup Municipal de PDECAT – DEMÒCRATES

 

 


Virus-free. www.avast.com

dimecres, 18 d’octubre del 2017

ARTICLE 155

Parlem molt del famós (i fastigós) article 155 de la Constitució espanyola de 1978, que va votar només un 20% de la població actualment viva. Sembla que un dia d'aquests el govern espanyol el posarà en marxa, després dels corresponents requeriments i respostes que aquesta setmana criden l'atenció dels mitjans. Com si no fés ja temps que l'està aplicant!
 
Voldria reproduir l'article en qüestió, i en castellà, de forma literal perquè tothom s'en pugui fer una idea clara i l'interpreti segons el seu criteri.
 
Artículo 155.- 1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interès general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.
 
I fins aquí l'article del que tothom parla! Hi ha algú a qui li quedi algun dubte de qué està dient aquesta norma?
 
Com diuen els espanyols, la Constitución, és la "Ley de Leyes, norma fundamental del Estado" i tot aquell llenguatge tant florit i imperatiu que els agrada utilitzar.
 
Escoltem als uns dient que això és inaplicable..., d'altres que consideren que contradiu diferents disposicions de la pròpia Constitució.... Tot el que volgueu. Però, si llegim el que diu literalment, arribem a la ràpida conclusió, que l'Estat espanyol pot fer el que li doni la gana amb la Generalitat. La pot suspendre, pot donar ordres a qui vulgui i pel que vulgui. I és que, això d'atemptar contra el que ells anomenen "Interés general", és molt fàcil en el contex actual.
 
Per tant, si això és així, i és evident que no pot ser d'una altra manera, convindreu amb mi que ha arribat l'hora definitiva de la Declaració de la Independència. El sol fet d'activar el mecanisme (que ja fa temps que es ve fent per altres vies) de l'article 155, vol dir que hem de marxar d'Espanya, desconectar, desfer-nos com sigui d'aquest estat opressor i tercermundista.
 
L'únic article de la Constitución que recull els nostres drets a hores d'ara, és el 10:
 
Artículo 10.- 1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos son fundamento del órden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce, se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de los Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
 
Cal doncs afegir aquí cap comentari? Tenim clar què diu la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el Dret de tots els pobles del món a l'Autodeterminació? Tenim clar què diu el Conveni Internacional sobre Drets Polítics i cívics subscrit per Espanya l'any 1977?
Oi que ho tenim clar?
 
Doncs, a la vista dels Resultats inequívocs del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya celebrat el passat 1 d'octubre, que si va patir d'algun tipus de mancança va ser només per la violència contra la població perpetrada per les forces militars i policials espanyoles, no podem més que procedir d'immediat a Proclamar solemnement la República catalana com Estat independent dins del concert internacional dels Estats lliures del món!
 
La resta vindrà sola. Els reconeixements, potser lentament, però els tindrem. Si nosaltres desconectem mentalment i de facto, com molts ja hem fet, el Dret Internacional s'ha d'imposar perquè no pot ser de cap altra manera. Està bé oferir diàleg. Que si volen, podem acordar com i quant, i sota quins criteris fem un nou referèndum. Però, si la resposta és l'article 155, la nostra reacció ràpida i sense dubtar-ho ni un segon, ha de ser la Declaració de la independència!
 

Virus-free. www.avast.com

dijous, 12 d’octubre del 2017

RAONS, PACIÈNCIA, TENACITAT, CONVICCIÓ!

Amb tot el que està caient, només ens faltava avui la festa aquesta dels espanyols que, espero l'any vinent sigui ja un dia més i que poguem celebrar, per exemple, el dia 1 d'octubre com a festivitat nacional, o el dia de la declaració definitiva de la independència. Si d'alguna cosa ens servirà aquesta suspensió de la declaració d'independència, és per adonar-nos (els pocs que encara no ho havien vist clar) que amb Espanya no hi ha res a fer. Que aquell Estat al que vam dir Adéu per àmplia majoria el passat 1 d'octubre, mai parlarà de res amb nosaltres. Espanya és un Estat artificial fabricat a base d'imposicions i ocupacions per la força que mai ha deixat marxar a cap dels territoris que ha anat ocupant Castella, d'una forma dialogada. Menys encara si qui en vol marxar, després de tres-cents anys de paciència i imposició militar, és el seu motor econòmic. Saben perfectament que viuen de Catalunya i que si nosaltres marxem la seva economia no podrà aguantar ni cinc minuts dins d'uns paràmetres d'estabilitat mínima com els que exigeix aquesta Unió Europea que, també, només entén de diners. I aquesta és una de les raons per les quals, essent la UE una unió d'estats, considera al Regne d'Espanya com un element principal del concert econòmic continental. Però, després del Referèndum ha analitzat la situació, i havent-se passat tots aquests darrers anys mirant-se el nostre conflicte de reüll, s'adona que Catalunya sí compleix amb tots els requisits per esdevenir un Estat més de ple dret, però no només això, sino que s'en ha adonat que això va seriosament i que si l'interesa alguna cosa de veritat, això és un Estat que sigui contribuent net a les finances europees, i no un Estat com l'espanyol amb clara fallida econòmica que, després de la independència de Catalunya li provocarà molts més problemes que no pas els que ja ha patit (i encara pateix) amb Grècia per exemple.
 
Tot plegat, em fa pensar molt en la decisió del president de la Generalitat de deixar en suspens la Declaració d'Independència proclamada dimarts passat. I és que, sap ell i sabem tots que amb Espanya no hi ha res a fer ni a parlar. Aquesta gent només coneixen l'imposició, la força i la testosterona. Però, "gràcies" a la violència demostrada per l'estat espanyol el passat dia 1, que tot el món ha pogut presenciar, a excepció dels propis espanyols, que no és que no ho hagin vist o vulguin veure, sino que els agrada i aplaudeixen, s'han adonat que aquí hi ha un poble que ho té clar i que mai tirarà marxa enrere en les seves conviccions. Tots sabem que no hem arribat fins aquí per espantar-nos ara de cop, acollonir-nos i aturar tot el que s'ha aconseguit. Tots sabem el que diu la llei del referèndum i la de transitorietat o desconexió definitiva d'Espanya. Per tant, nosaltres (no cal que sigui el president), nosaltres, ja vam decidir, malgrat la violència extrema d'Espanya, les porres i tots els bloquetjos haguts i per haver, que ens declarem en República independent. La feina ara no és negociar res amb tots aquests del 155, de la Constitución que en cap lloc prohibeix que fem el que ja hem fet, ni amb els del Piulet, ni amb tribunals polítics, ni amb governs corruptes. Ara a nosaltres ens toca acabar la feina amb les potències extrangeres. Ja sabem que no amb totes i que n'hi haurà de molt reàcies. Però, sabem que n'hi ha que sí volen parlar amb demòcrates, amb qui s'ho ha guanyat per la seva força de la raó i no a l'inrevés, per la seva tenacitat, persistència..., però, com recordareu també de la meva campanya municipal, per la nostra valentia, humilitat i gran generositat. Això és el que s'està valorant des de països i institucions internacionals. Ara només els resta tenir del tot clar que amb Espanya no hi ha res a fer. La demostració n'és el que ha provocat el nostre president: Els ha demanat diàleg abans de declarar definitivament la independència avalada pel poble de Catalunya en referèndum. Ja estem veient la resposta que nosaltres sabiem que obtindriem; però calia que tot el món ho veiés, ara que sí que ens miren amb atenció.
 
Hem d'estar segurs que el dia de la Declaració de la independència tindrem el reconeixement de moltes potències i institucions internacionals. Ja sabem que Espanya serà l'última en fer-ho. I ha de ser aquesta la raó de la suspensió i no cap altra.
 
Dimarts a la tarda, per feina no vaig poder assistir a la concentració de Lluís Companys. Però, entre visita i visita al meu despatx, no podia deixar d'estar pendent del que passava al Parlament. La meva decepció va ser tant gran com el que més. Però, analitzant amb calma el que està passant, no puc més que pensar en que el president, com sempre, ha fet el millor pel país. S'hi juga molt ell, el Govern, els alts càrrecs investigats i els detinguts de forma irregular i sense garanties jurídiques de cap mena. Ara, tampoc ens fallarà. Recordeu les paraules del president Mas l'any 2012, després del cop de porta de Rajoy a la proposta de Pacte Fiscal: Necessitarem grans majories i una gran capacitat de resistència. És ara quan l'hem de demostrar. La independència és, només, a les nostres mans! I si per això hem de tornar a sortir les vegades que calguin als nostres carrers o places, ho farem. Si hem de tornar a ocupar escoles, a ser identificats per la policia, a esbotzar alguna porta per oferir millors condicions de servei a les persones perquè d'altres puguin votar, ho farem. Farem això i el que calgui. Perquè, ningú jugarà amb la nostra independència ara que ja hem decidit entre tots que la proclamem!
 

Virus-free. www.avast.com

dilluns, 9 d’octubre del 2017

ELS DEL MOTOCLUB PALAU, L'HAN TORNAT A FER ENCARA MÉS GROSSA!

Ahir, 8 d'octubre, els amics del Motoclub Palau s'hi van tornar a posar i,
després d'un altre entrebanc meteorològic que ha posat de nou l'ai al cor a
tots, l'han feta més grossa que mai. Havia de fer-se dissabte 30 de
setembre. vam preparar una mostra mai vista, ni a Palau ni enlloc,
relacionada amb les motos, les bicis i el món del motor. Concursos,
exhibicions, festa del Va Parir Tour i moltes més activitats. Però, una
plugeta de res de poc menys de mitja hora abans de les sis de la tarda del
dia en qüestió, va tornar a fer impossible el Trial i el Record Guiness que,
aquesta vegada, comptava amb la presència no només d'en Toni Bou, sino també
d'un altre gran campió mundial, com és l'Adam Raga.

Realment, després de tants patiments, ahir va ser el segon intent d'enguany.
Graderia per a 3400 persones, gran ambient, grans pilots i, al final, en
Toni Bou i l'Adam Raga, fent novament el Rècord. En aquest cas, per una
banda, superant l'anterior i arribant a l'alçada de tres metres i
vint-i-vuit centímetres amb rampa, i als dos i cinc centímetres amb salt
sense rampa. Ambdós rècords assolits pel Toni!

Espectacular i històric que un poble com Palau-solità i Plegamans tingui
aquest honor, el de gaudir d'un certàment com aquest, gràcies a l'actitud i
entrega d'unes persones com les del Motoclub Palau.

Per això, m'ha vingut de gust recuperar el que vaig escriure ara fa just
tres anys, l'onze d'octubre de 2014 quan, després de tres intents com a
conseqüència de la pluja la van fer més grosa que mai. Però, si ens pensàvem
que no podriem arribar més lluny, ahir es van superar totes les
espectatives. I és per això que els hem de felicitar i recolzar amb totes
les nostres forces. Amb gent així es pot arribar tant lluny com ens
proposem!

Això és el que vaig escriure l'onze d'octubre de 2014:

Finalment! Aquesta tarda s'ha pogut celebrar, després de tres intents
fallids a causa de la pluja, la catorzena edició del Trial Indoor a
Palau-solità i Plegammans!

Des que l'any passat els amics del Motoclub Palau, van dimensionar de tal
manera el Trial Indoor, portant pilots de renom internacional i programant
exhibicions com les del que en setze ocasions ha estat campió del món, Toni
Bou, enguany les espectatives eren màximes, no només per la presència d'un
elenc tant important i de tanta qualitat de pilots, sino perquè, a sobre, en
Toni Bou i el campió del Trial mirarien de fer un Récord Guiness amb un
ascens i salt d'una paret amb una alçaria superior a tres metres i
vint-i-dós centímetres.

El Trial es va programar, junt amb els actes de Fira Palau, i s'havia de
portar a terme dissabte dia 4 d'octubre a la tarda. La pluja va fer
suspendre l'activitat. Entre tots, van acordar reprogramar-lo per divendres
dia 10 a dos quarts de vuit del vespre. Arribada l'hora, la pluja va tornar
a fer acte de presència, i els nervis i la desesperació es va apoderar de
nou dels organitzadors. Es va decidir tornar-ho a provar avui dissabte a
partir de les tres de la tarda. I, renoi, avui sí! Quina tarda tant
extraordinària. Quina emoció. Quin goig poder gaudir d'un espectacle com
aquest!

La gent del Motoclub Palau es mereixen tots els elogis i reconeixement.
Però, sobretot, el nostre més gran agraïment! Només amb persones
voluntàries, amb ganes, decidits a donar-ho tot per quelcom que els agrada,
però encara més per fer gran i més gran el nostre poble. Gràcies de veritat,
als Marsal, Mumbrú, Vilana, Farnés, Ara, Epi..., i així fins a seixanta! Com
han arriscat; com han patit; com han suat la cançalada; s'ho mereixen tot!

Al final, Récord Guiness d'en Toni Bou. Ha superat els 3,22 m. Ha arribat
oficialment als 3,24, d'acord amb la medició efectuada per la Notària de
Palau, María Oswalda Pérez. Ha intentat les tres vegades que permet el
reglament, arribar a 3,30. No ho ha aconseguit. Però, quan ja no comptava
per al Récord, ho ha tornat a intentar, i aleshores sí: 3,30 metres!
Impressionant!

Després del que han hhagut de passar aquests dies els amics del Motoclub
Palau, hi havia qui deia que es replantejaven tornar a programar per a anys
vinents esdeveniments de tanta envergadura. Crec, i espero sincerament, que
després de viure una tarda tant gran com la d'avui, l'any vinent, poguem
tornar a gaudir d'aquest gran espectacle!


---
This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
https://www.avast.com/antivirus

divendres, 6 d’octubre del 2017

PLE SETEMBRE A L'OCTUBRE 2017: MASSA CRISPACIÓ ENTRE PERSONES, VEÏNS, AMICS I CONEGUTS

Com haureu pogut detectar, m'he passat algunes setmanes sense escriure res sobre qüestions relacionades amb l'actualitat política al nostre poble. Temia caure en determinades provocacions, principalment procedents de persones i/o formacions properes a nosaltres des d'un punt de vista ideològic, i en moments com els que ens ha tocat viure, el que més cal preservar és la unitat d'acció, l'anar junts, el treballar amb un objectiu comú..., i deixar les nostres disputes i estratègies electoralistes per a temps més propicis, que segur hi haurà.
 
Aquesta ha estat la meva (la nostra) actitud. I la volem mantenir fins que l'interès del país ho requereixi. Els retrets, les acusacions, els insults entre persones i/o formacions independentistes, és el que seguirem evitant o esquivant. temps hi haurà, quan toqui de deixar les coses clares i posar a cadascú al seu lloc. Ara, encara no toca. No hem arribat aquí per llençar-nos els plats pel cap entre independentistes (i segueixo parlant de Palau) i és per això que seguirem treballant junts per l'objectiu comú de la independència de Catalunya.
 
Tot això ho dic pel que es va visualitzar ahir en el ple ordinari del mes de setembre on, entre altres qüestions vam explicar públicament la decisió dels nostres partits que el Grup municipal PDECAT - DEMÒCRATES abandonés el Govern com a conseqüència de la incompatibilitat ideològica i insuperable existent entre nosaltres i el PSC local que ocupa l'alcaldia.
 
En els propers dies, sí que tocarà que seguexi escrivint reflexions sobre molts aspectes. Ja sigui sobre la feina feta fins ara a nivell municipal, sobre les raons de la nostra sortida del Govern o sobre aquests atacs constants dels que som objecte per part de qui vol apareìxer com a més independentista que ningú, i que s'haurà de quedar sol en les seves imprecacions, ja que no ens trobaran mai en aquest tipus de "batalles", provocacions i retrets. Si hom segueix equivocant-se d'adversari polític, és el seu problema, no pas el nostre.
 
En el ple d'ahir que, com sabeu, era l'ordinari del mes de setembre, és a dir, el que s'hauria d'haver celebrat el dijous 28 de setembre, però que vam acordar la seva suspensió com a mesura de protesta pels fets i detencions del passat dia 20, van ser dos finalment, els punts de l'ordre del dia. El primer era una moció de l'antic equip de govern de condemna als atemptats terroristes del passat 17 d'agost i de reconeixement als Mossos d'Esquadra i resta d'equips d'emergència i policies locals per la gran tasca portada a terme. Fou aprovada per unanimitat, tot i que, a banda de la incompareixença ja habitual del regidor Heras, tampoc va assistir al ple el regidor Jordi Méndez de la CUP qui, com a mesura de protesta per la situació excepcional que viu Catalunya des dels fets del 20 de setembre, manté la suspensió en l'assistència als òrgans col·legiats del consistori. En segon lloc, una moció del Grup de C's, proposant la realització d'un estudi per posar limitadors de velocitat al Pg de la Carrerada en el tram que va des de l'alçada del Escorxador fins al final de la Sagrera, que també va ser aprovada per la unanimitat dels presents. A l'ordre del dia hi figurava una altra moció, en aquest cas presentada pel PP demanant un pronunciament contrari a la celebració del referèndum del pasat diumenge 1 d'octubre en el sentit que l'Ajuntament no cedís espais municipals a l'efecte. Com que resultava del tot extemporània, fou retirada i per això no es va arribar a debatre.
 
A partir d'aquí, poques preguntes a l'apartat de Precs i Preguntes. Però, el fet que s'hagués convocat a moltíssima gent al plenari amb l'objectiu d'expressar el seu descontentament amb la "poca" disponibilitat per part d'alcaldia a cedir els espais habituals de votació, junt amb la intervenció teatral d'algun regidor amb ànims únicament de menystenir la tasca dels regidors del PDECAT i DEMÒCRATES amb el referèndum, intentar evidenciar que no som tant independentistes com ell i que no hem fet res perquè es porti a terme amb condicions òptimes la consulta vinculant de diumenge, va fer determinades manifestacions que, si voleu que us digui la veritat, em van causar sensació de llàstima cap a ell, sentiment de compassió per allò de "Déu meu, deixeu-lo que no sap el que es fa", pensant que parlant de nosaltres com a Convergència i Unió ens incomodava... en definitiva, res de nou que no sapiguessim fins ara. Per això, en la meva intervenció, mantenint el nostre tarannà dialogant, unitari i constructiu, vaig preferir manifestar que no ens trobaran mai en les crispacions, passant a informar al plenari de les raons per les quals el nostre Grup municipal, per voluntat expressa de l'assemblea conjunta d'ambdós partits havia acordat sortir de l'equip de govern municipal. això sí, deixant ben clar el nostre compromís inequívoc amb l'assoliment de la independència per a Catalunya. Els debats i retrets entre regidors que havien estat d'una mateixa formació, és quelcom que no ens incumbeix i que ni ara ni mai hi entrarem.
 
El que sí tenim molt clar, és que les nostres decisions no les prenem en tant que tres regidors, sino que és, allò que abans s'en deia militància, és a dir, els associats del PDECAT i els voluntaris de DEMÒCRATES, els qui en assemblea decideixen sobre les qüestions importants. Al 2015 van decidir més de cinquanta militants que calia entrar a formar part del govern municipal. Els mateixos, ara han decidit que calia sortir-ne. Ara i no abans. Perquè, des del govern, alguna cosa hem aconseguit: Sis centres de votació en lloc de dos, tot i que probablement hi havia qui hagués preferit que fossin dos, ni que sigui per disposar de més arguments en contra de PDECAT - DEMÒCRATES. Efectivament, no vam aconseguir claus de tots els col·legis. Ens van faltar les de Folch i Torres i can Cladellas que vam poder accedir al pati i votar al porxo. Cert que l'actitud incontrolable per part d'alguns agents i caporals de la policia local a títol individual, va fer enervar els ànims de propis i extranys i que sort em vam tenir dels Mossos que van parar els peus a algun policia local desvocat. Però, gràcies a nosaltres, van ser sis i no dos els col·legis electorals pel referèndum. Gràcies a la nostra influència dins del govern, es va emetre un comunicat per part del mateix per condemnar els fets del dia 20, que el mateix president hauria subscrit, sense apel·lacions al diàleg a qui ja ho ha intentat tot per assolir-lo. Que, com a conseqüència de la proposta de la CUP se suspengués fins ahir tota activitat institucional, va ser perquè nosaltres hi vam intervenir de forma activa, i vam considerar que no es podia recuperar una certa normalitat fins passat el dia 1 d'octubre. Cal destacar que, a banda de la CUP, només nosaltres apostàvem per suspendre fins després del referèndum. D'altres en tenien prou en suspendre la Comissió Informativa del dia 21 de setembre, pensant que si es mantenia el ple del dia 28, tenien l'oportunitat de presenciar una "bronca" entre nosaltres i el PSC com a conseqüència de la moció del PP contra el referèndum. Es van quedar amb les ganes.
 
Sé que ja en teniu prou per avui, tot i que jo seguiria escrivint sense parar sobre tantes i tantes coses que han succeït aquests darrers dies o setmanes. Temps tindrem per analitzar-ho.
 
El que més em preocupa d'ahir, és la gent crispada, nerviosa, cridant, atacant..., tot pel fet que l'alcaldia no s'havia avingut del tot a fer possible el referèndum en les condicions òptimes. Fomentant aquest tipus de crispació, va arribar un moment que, en contra de l'esprit constructiu i pacífic demostrat fins ara per l'independentisme, va semblar que els assenyats eren els del bloc anomenat unionista. I això sí que em preocupa. Tots ens coneixem. Tots coincidim cada dia al forn, al cafè, pel carrer..., ens coneixem, som amics, som coneguts, som veïns... i no ens podem permetre cridar-nos els uns als altres com ahir vam presenciar en algun moment. sort que al final, es va imposar el seny, i ens vam aplaudir per poder seguir discutint i debatint en pau i perfecta convivència!
 
Ara toca Declarar la Independència, seguir treballant amb la màxima unitat per aquest objectiu..., i quan ho tinguem, quan es facin eleccions i quan tot això hagi passat, aleshores serà el moment d'aclarir tot el que calgui. Això sí, nosaltres no participem en cap cursa d'independentistes. Tinc 53 anys i quan en tenia tretze vaig assistir a la manifestació de 1977, la del milió de persones, i ja la reclamava. La meva estelada la tinc des de l'any 1983, quan tothom ens mirava com a extranys que demanavem l'impossible. Ningú em donarà lliçons d'independentisme!
 

Virus-free. www.avast.com

dimecres, 4 d’octubre del 2017

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE PDECAT - DEMÒCRATES INFORMANT SOBRE LA SORTIDA DEL GOVERN MUNICIPAL

COMUNICAT DEL GRUP MUNICIPAL DE PDECAT – DEMÒCRATES EN RELACIÓ A LA DECISIÓ DE SORTIDA DEL GOVERN MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

 

 

El Grup municipal de PDECAT – DEMÒCRATES, tal i com ja es va comprometre públicament setmanes enrere, i un cop celebrat el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya del pasat dia 1 d'octubre d'enguany, després de celebrar Assemblea amb els associats i voluntaris dels nostres partits. Considerant la gran transcendència històrica del moment pel que travessa el nostre país, junt amb les evidents discrepàncies ideològiques insuperables que ens allunyen del grup del PSC, majoritari en el Govern i qui ostenta l'alcaldia del nostre poble.

 

COMUNIQUEM

 

Que per àmplia majoria de l'assemblea dels nostres partits, s'ha acordat deixar de formar part de l'equip de govern municipal.

 

En aquest sentit, volem deixar constància que les úniques raons són ideològiques sobre la celebració del Referéndum i la incomoditat que comporta haver de seguir gestionant el dia a dia de l'Ajuntament amb qui discrepem de forma clara sobre qüestions importantíssimes respecte del que es deriva de l'actual situació política en general a Catalunya.

 

Finalment, manifestem que, malgrat la nostra decisió, seguirem treballant amb totes les nostres forces perquè tots els projectes iniciats durant el present mandat es portin a terme de forma efectiva i es compleixi, tant amb els nostres compromisos electorals, com amb el Pla de Govern en el seu dia subscrit.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 3 d'octubre de 2017.

 


Virus-free. www.avast.com