dimarts, 28 de juny del 2016

A PREGUNTES DIFERENTS, RESPOSTES DIFERENTS

Fa gràcia sentir a segons qui fer interpretacions extrapolables a qualsevol terreny davant d'uns determinats resultats electorals. Hi ha qui es pensa, o li agradaria pensar, que si guanya una determinada formació en unes eleccions espanyoles al seu poble, això respon a la feina que el seu partit ha portat a terme a nivell local. O que si aquestes eleccions les guanya un partit independentista, és perquè el seu poble és independentista, o a la inversa.
 
I és que, en molts casos, les coses no són com són, ni tan sols com sembla que són. Davant d'uns determinats comicis la gent respon allò que se li pregunta. Així, si el 27S calia respondre, a través d'unes eleccions, per impossibilitat de portar a terme un referèndum, si els catalans volien o no la independència, la gent va contestar de forma contundent i clara, que sí. 72 Diputats/es d'un total de 135 van ser elegits per defensar la independència, 11 que volien només una consulta i 43 que estàven en contra de la referida independència de catalunya.
 
Es contestava una pregunta. De la mateixa manera, davant d'unes eleccions municipals, deixant de banda en la majoria dels casos, la ideologia de cadascú, els electors s'inclinen per quin candidat o candidata consideren més preparat o que millor defensarà els seus interessos a nivell de poble.
 
En conseqüència, en unes eleccions espanyoles, el que democràticament cal decidir, és qui ha de governar Espanya. És aquí quan entren en joc multitud de factors. Hi ha qui, independentment de la seva ideologia o posicionament respecte de la sobirania de Catalunya, el que es planteja és qui millor acabarà amb la desprotecció social, els desnonaments, l'atur o qui millor s'ocuparà de l'economia o les infrastructures. És probable que, hi hagi qui pensi, per exemple, que cal acabar amb els evidents casos de corrupció, la LRSAL, els impostos que graven l'energia sostenible o tantes i tantes altres coses, pensant que el tema nacional cal lluitar-lo en un altre terreny..., o que no cal anar a votar en unes eleccions per decidir qui volem que governi un Estat del que volem marxar quant abans millor.
 
Per tant, arribar a segons quines conclusions davant d'uns resultats electorals com els de diumenge, resulta, com a mínim, excessivament aventurat o poc prudent.
 
No seré jo qui en dediqui a fer interpretacions d'unes eleccions a les quals el meu partit no s'hi ha presentat. Com sabeu, Demòcrates de Catalunya ha intentat, lluitant fins al final, perquè es constituís una llista única i transversal de totes les forces polítiques independentistes, junt amb persones del que s'anomena la Societat Civil. ERC s'en va desmarcar des del primer dia, pensant que ara era el moment de deixar en ridícul a Convergència, aglutinant ells tot el vot independentista. Els resultats parlen per sí sols. La nostra lluita no és per manar a Madrid. És per deixar clar cada vegada que hi ha unes eleccions, que la majoria del país està per la independència!
 
Cal fugir d'una vegada de tant partidisme mal entès. Cal que veiem d'una vegada que només units ho aconseguirem. Quantes vegades haurem de repetir que el que ara ens ocupa no és la ideologia sino la independència? quantes vegades ens hem de repetir que, un cop assolida la llibertat i esdevinguem un país normal, aquell serà el moment dels partits i de les polítiques socials, econòmiques, culturals, etc?
 
És l'hora de veure que, amb la publicació de les converses entre ministre i Cap de l'oficina Antifrau, la unitat hauria fet més efecte que mai. Que s'ha esperat a portar a judici al president Mas, i les conselleres Rigau i Ortega a després de les eleccions, perquè sabien que el seu efecte seria un molt més gran suport al partit al que pertànyen. Preferim que es digui que ha guanyat una formació que promet falsos referèndums, a que quedi clar que el suport de la inmensa majoria del país és a l'independentisme? Està clar que la suma d'ERC i Convergents és de disset diputats davant dels dotze d'en Comú Podem.... Però és que, units amb la resta de forces, com Demòcrates i persones de la societat civil, el resultat hagués estat de vint diputats! I això té una força insuperable.
 
Ara tornem a ser on érem, i deixem-los que es barallin per qui forma o deixa de formar govern més enllà de l'Ebre. Anem a la nostra. No perdem més el temps. Seguim el full de ruta que va voler el poble per a Catalunya el passat 27 de setembre. aprovem les lleis de la desconexió, fem una proposta de Constitució catalana, Declarem unilateralment la Independència i fem el Referèndum per ratificar-la!
 
El camí està marcat, i no cal que ens distraguem més en disputes internes del tot inútils.
 
NOMÉS DEPENEM DE NOSALTRES. I la resposta ja la vam contestar quan tocava. El que ara hem contestat ha estat una altra cosa.
 

Libre de virus. www.avast.com

dilluns, 27 de juny del 2016

RESULTATS DE LES ELECCIONS ESPANYOLES A PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

La ciutadania de Palau-solità i Plegamans va participar ahir, 26 de juny, en les Eleccions a les Corts Generals, en les que s'escullen els i les representants al Congrés i al Senat per a la legislatura 2016-2020. Al municipi, estaven convocades a votar un total de 10.891 persones.

 

En les eleccions al Congrés ha votat el 67,23% (7.322 persones), 6 punts menys que en les darreres Eleccions a les Corts Generals, el 20 de desembre del 2015, quan va votar el 73,36% del cens electoral de la vila (8.013 persones). La participació per escollir el Senat en aquests comicis també ha estat inferior: 64,43% (7.017 persones), també per sota que en els comicis anteriors (69,01% - 7.538 persones).

 

Resultats per candidatures al Congrés dels Diputats:

 

Candidatures

Vots

%

En Comú Podem

2.020

27,83%

ERC-CATSÍ

1.186

16,34%

C's

984

13,56%

CDC

963

13,27%

PSC

963

13,27%

PP

914

12,59%

PACMA

157

2,16%

Recortes Cero- Grupo Verde

23

0,32%

PCPC

6

0,08%

 

Enllaç: Totes les dades publicades pel ministeri d'Interior (Congrés).

 

Resultats dels candidats i les candidates al Senat:

 

Candidat/a

Grup polític

Vots

%

Óscar Guardingo Martínez

En Comú Podem

1.659

24,24%

Maria Freixanet Mateo

En Comú Podem

1.516

22,15%

Santiago Vidal i Marsal (IND)

ERC-CATSÍ

1.485

21,69%

Joan Comorera Estarellas

En Comú Podem

1.370

20,01%

Mireia Ingla i Mas

ERC-CATSÍ

1.234

18,03%

Miquel Calçada i Olivella (IND)

CDC    

1.216

17,76%

Carles Martí Jufresa

PSC-PSOE      

986

14,40%

Josefina Mascaró Bujaldon

ERC-CATSÍ

948

13,85%

Erika Torregrossa Acuña

PSC-PSOE

919

13,43%

Núria Carreras Povill

PP

914

13,35%

Francesc Xavier Grau Roig

PSC-PSOE      

896

13,96%

Daniel Gracia Álvarez

PP

875

12,78%

Joaquim Clavaguera i Vilà

CDC

873

12,75%

Josep Tutusaus Besante

PP

863

12,61%

M. Clara Tarrida i Felip

CDC

771

11,26%

Francisco Javier Alegre Buxeda

C's

696

10,17%

Nuria Nadal Burgues

C's

651

9,57%

Juan (Nito) Foncuberta Riba

C's

595

8,69%

Alba García Roldán

PACMA

278

4,06%

Olga Eyre Estrada

PACMA

190

2,78%

Xavier Martí Vallés

PACMA

162

2,73%

Manuel Camuñas Gómez

RECORTES CERO-GRUPO VERDE

47

0,69%

Rosa Estefanía Pérez Fernández

RECORTES CERO-GRUPO VERDE

39

0,57%

Antonio Joaquín García Navarro

RECORTES CERO-GRUPO VERDE

20

0,29%

Buenaventura Ramos Bellés

PCPC

18

0,26%

 

 

Enllaç: Totes les dades publicades pel ministeri d'Interior (Senat).

 


Libre de virus. www.avast.com

divendres, 24 de juny del 2016

LA RESSACA D'UNA NIT DE SANT JOAN, DIFERENT

Entre coques, cava i gintònics, hem anat coneixent l'evolució del recompte del referèndum britànic sobre l'anomenat Brexit. Quan a totes les tertúlies i sobretaules hi planava l'assumpte de la mafia política més indigna que hagi conegut el nostre país en molts anys, la de saber com dos individus conspiren per aconseguir fer fracassar les intencions sobiranistes de persones de rellevància, tant de Convergència com d'Esquerra; quan ens n'adonem que, allò de la comparació amb una república bananera, ens ha quedat molt, però que molt curt; quan la mediocritat i l'indigència política s'apodera d'una normalitat mal entesa; quan la premsa espanyola no ho considera ni mínimament noticiable,a diferència de les democràcies més avançades; quan la sordidesa i la brutícia és la tònica dominant en una societat que cada vegada més considera a la classe política com aquell mal que hem de soportar forçosament; quan la política (si és que s'en pot dir així) es fonamenta en l'acció genital de la mateixa, defugint de la raó i el fonament humà; quan els GAL, tot i que a un altre nivell, ens torna a la memòria, veient a tot un ministre i un Cap d'una oficina antifrau, per cert, creada per investigar aquell famós 3% que encara ningú ha pogut acreditar, dediquen les seves estones a destruir un país i als seus màxims responsables, per tal d'evitar que el poble doni la seva opinió sobre quin és el futur que vol per a Catalunya; quan el que ens deia que els àpats de Nadal del 2014 van resultar tensos i insoportables per a moltes famílies, només pel 9N....; quan tenim tot això damunt la taula a dos dies d'unes eleccions espanyoles que, si s'han hagut de repetir és només perquè els catalans volem marxar d'una vegada d'una Espanya putrefacta, és quan ens arriba la notícia de la Gran Bretanya. Els britànics han dit per un 51,9% que volen sortir de la Unió Europea. La DEMOCRÀCIA ha parlat. No sé si algú gosarà posar en dubte el resultat del referèndum per l'estret marge existent entre el sí i el no a marxar de la UE. Ho dic per aquells que, sorneguerament afirmen, com si tinguessin raó, que la independència de Catalunya s'hauria de decidir per un marge superior al 60%. Doncs, els britànics han dit que volen sortir-ne, i no seré pas jo qui em dediqui a parlar del que no conec. No em ficava amb el terrorisme d'ETA perquè desconeixia aquella realitat, com no entro a valorar la consulta de l'Ebre sobre el monument franquista. Quin problema hi ha en deixar parlar a la gent? Cadascú coneix la seva realitat, i és en base a allò que decideixen o actuen.
 
Tampoc sé si ara la Gran Bretanya "Vagarà por el espacio sideral" com va dir un altre d'aquests ministres il·luminats i tant il·lustrats del Gobierno de España. Ells deuen saber la raó per la qal no es troben còmodes en aquesta Europa, i per cert, encara que a algú li pugui fer il·lusió dir-ho, en cap cas volen sortir-ne per estar en contra del capitalisme. I resulta també curiós observar com els joves britànics estan a favor de mantenir-se a la UE, com Escòcia i Irlanda del Nort també. Dona això algunes pistes que: per una banda, Escòcia tornarà a consultar a la seva gent sobre la independència respecte de la Gran Bretanya, i per una altra, que potser s'està iniciant la descomposició d'una de les grans potències mundials i el replantejament d'una nova Europa, la dels pobles i les nacions i no la dels estats. Potser no està tant malament doncs el resultat d'aquest referèndum!
 
Amb tot, que ningú oblidi que diumenge cal anar a votar a unes eleccions espanyoles a les que, fins fa relativament poc, jo no tenia clar si hi aniria o no. Quants són ara els que veuen més clar que mai que segueix essent molt necessària l'unitat? Si els partits independentistes ens presentéssim junts diumenge, l'independentisme guanyaria novament i amb gran marge, les eleccions. si alguna vegada ens n'adonem que ens hem de deixar d'actuar només per saber "qui la té més grossa" i anéssim units només amb l'únic objectiu de la independència, mira que en serien de diferents les coses!
 
Fixem-nos en la manera democràtica de fer dels britànics i tinguem clars quins són els nostres objectius. La independència l'aconseguirem només si els catalans la volem. Mai més podem culpar als espanyols de res. Ells són espanyols, són "xapuceros", maldestres i només actuen sota el prisma estrictament genital (i em refereixo només a la seva classe política, que quedi clar). Nosaltres hem d'anar a la nostra. I diumenge només hi ha dos partits independentistes que es presenten a les eleccions. La resta són falses promeses o, senzillament, odi als catalans.
 
Aprofitem doncs, aquesta nova oportunitat i votem INDEPENDÈNCIA!
 

Libre de virus. www.avast.com

divendres, 17 de juny del 2016

COM LA VIDA, COM LA LLIBERTAT. CONSCIENCIEM-NOS!

L'Ajuntament se suma a la campanya de la Xarxa Asil.cat per sensibilitzar sobre el dret d'asil

 

L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans se suma a la campanya endegada per la Xarxa Asil.cat i que té per objectiu sensibilitzar sobre el dret d'asil a Catalunya. "Aquesta campanya és un pas més en la necessitat de fer consciència sobre la situació tan difícil que estan vivint les persones refugiades actualment. La nostra implicació és fonamental", explica el regidor de Cooperació i Solidaritat, Jaume Oliveras.

 

El proper dilluns 20 de juny es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades, i per aquest motiu, el consistori ha decidit donar suport a la campanya que posa en marxa la Xarxa Asil.cat amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (del que l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans n'és membre), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

 

"Com la vida, com la llibertat és el lema d'aquesta campanya al nostre poble. Sabem que Palau és un municipi amb molta consciència social i tots hi estem molt implicats amb els refugiats. S'ha de trobar ja una solució a la seva situació", manifesta Oliveras.

 

A banda de la pancarta que s'ha penjat al balcó de l'Ajuntament, la campanya també inclou un vídeo de 30 minuts que es pot veure a la Xarxa de Televisions Locals i una versió curta d'aquest vídeo que podeu al web municipal (www.palauplegamans.cat). "Amb l'objectiu de mantenir el nivell de consciència sobre la situació de les persones refugiades, el proper Butlletí Municipal inclourà una entrevista a la cooperant de Stop Mare Mortum Natàlia Vargas, que va participar a principis d'any a una conferència que vam fer a Can Cortès sobre aquest tema", detalla el regidor.

 


Libre de virus. www.avast.com

divendres, 10 de juny del 2016

EL COMPROMÍS POLÍTIC DE LA BIBLIOTECA/MEDIATECA

Ara que ha sorgit un grup de persones que s'han organitzat al voltant d'un objectiu de gran interès pel nostre poble com és que, com més aviat millor, poguem gaudir d'un nou equipament de Biblioteca Municipal, d'acord amb les perentòries necessitats de la vila i, per tant, que pugui formar part de l'anomenada Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, em sembla que seria convenient repassar, d'una forma més o menys detallada i cronològica, quin va ser el compromís de l'actual govern municipal al respecte, i en quin moment ens trobem per tal d'assolir la consecució d'aquest tant important i imprescindible equipament.
 
Com tots els qui em llegiu de forma més o menys habitual sabeu, el compromís de poder construir una biblioteca a Palau-solità i Plegamans, figurava de forma molt destacada en el programa electoral de la candidatura de CiU, que jo mateix encapçalava. Però, sabem també que d'altres formacions, d'una manera o d'una altra, també expressaven la mateixa voluntat, com és el cas del PSC de Palau, amb qui formem govern. Tant és així, que després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015, amb la composició de l'actual consistori, es van obrir les pertinents negociacions polítiques que van culminar en la subscripció d'un Pacte o Compromís de Govern de data 12 de juny entre els grups municipals de PSC i CiU, amb un total de trenta-tres compromisos inicials, entre els quals, el que fa vint-i-un, diu: "Desenvolupar el projecte per a la construcció de la biblioteca, mediateca, o en el seu defecte,dotar dels serveis necessaris per aconseguir espais d'estudi o recerca, dotant-los dels recursos de qualitat necessaris".
 
Aquest pacte inicial, fou subscrit posteriorment per la formació política Guanyem Palau, quan poques setmanes després es va incorporar al nou govern.
 
Constituït el nou consistori, investida l'Alcaldessa i amb el Pacte damunt la taula, es va procedir a acordar la distribució de responsabilitats de govern entre els diferents regidors/es. Dit això, essent els compromisos signats aquells trenta-tres punts, tots, són l'objectiu de tot el govern, sense que en cap cas, ningú pugui afirmar que això ho han fet els d'aquest partit, i allò ho han fet els de tal altre. Tots són compromissos assolits per les forces que integren el govern amb independència de qui sigui el responsable de cada àrea o regidoria delegada.
 
Amb tot, si ens referim a la biblioteca, li correspon la seva gestió, de forma conjunta i transversal amb diferents àrees, com la de Projectes, Urbanisme i Economia, al Regidor de Cultura, Jordi Pujol. I és per aquest motiu que, considerant que el Govern de la Diputació és exercit per CiU i ERC, vam iniciar contactes amb l'assessor del Grup de CiU a la Diputació durant el mes de juliol. En aquells moments vam parlar amb en Carles Segura, però passat l'estiu aquesta tasca, amb el nou govern provincial, va passar a desenvolupar-la en Quim Matas. Aquest, davant la nostra petició de poder contactar amb la nova presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, em va posar en contacte amb el Cap de Gabinet de presidència, sr. Salvador Gausa. Però, coincidint amb aquestes converses, vaig poder parlar, (podriem dir que de forma informal) personalment amb la Mercè Conesa en un acte públic. Ella, a través del referit Cap de Gabinet de Presidència, va fer possible, no ja el contacte en sí, sino que arribés la nostra ferma voluntat de construir una nova biblioteca al poble i els passos i gestions que haviem fet fins aleshores, a la Gerent o Cap de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
 
Amb tot, el passat mes de gener, l'actual Govern va subscriure i fer públic, el que s'ha anomenat Pla d'acció de Govern 2015/2019, on es reprodueix íntegrament aquell paràgraf que constituïa el compromís 21 dels 33 subscrits el 12 de juny de l'any passat. Per tant, es referma una vegada més, la clara voluntat d'aquest govern per treballar perquè esigui possible la tant anhel·lada biblioteca.
 
És aquí quan començarem a treballar amb totes les forces i garanties a l'efecte. I, en aquest sentit, el dia 10 de febrer passat, mantenim una primera reunió oficial amb la Sra. Marta Cano, Gerent o Cap de Biblioteques de la Diputació. Reunió a la que hi assisteixen quatre regidors de l'equip de govern, l'arquitecte municipal, Jordi Estruch i la corrdinadora dels Serveis Tècnics municipals i arquitecte tècnic, sra Mercè Guardia. Però, també tècnics de l'àrea de Biblioteques de la Diputació i el responsable de la nostra comarca de les biblioteques del Vallès, Sr. ferran Burguillos. El primer que va comentar la sra. Cano és que es feia evident que hi havia una voluntat política clara, que això li provocava una gran satisfacció, entre altres raons, perquè Palau-solità i Plegamans, és un dels sis municipis de totes les comarques de barcelona que necessita d'una forma urgent i perentòria un equipament de biblioteca municipal integrat a la Xarxa de biblioteques de la Diputació.
 
Vam mostrar-li les possibles ubicacions que ja compleixen amb els requisits exigits per la Diputació, inclinant-se de seguida per l'únic terreny, dels possibles, al que no li calia cap tipus de tramitació prèvia, i sobre el qual es podrien iniciar les obres quan es considerés oportú. com sabeu, aquest és el terreny on es troben actualment les pistes de petanca. I és per això, que el primer que va fer-se necessari, fou reunir-se amb la gent del club de petanca, explicar la situació, i arribar a un acord amb ells per tal de reubicar les seves instal·lacions, millorant-les de forma ostensible, com així es va establir.
 
Salvada doncs aquesta qüestió, es va concretar data pel cap d'unes setmanes perque els tècnics de la Diputació i els nostres es trobessin en el terreny en qüestió i comencessin a plantejar com anirien treballant a partir d'aquell moment.
 
És en aquest punt quan, de forma paral·lela, la Diputació publica les anomenades Meses de Concertació, que són les subvencions o aportacions econòmiques que fa per a tota la legislatura perquè els municipis puguin fer les seves grans inversions i portar a terme els seus projectes. Aquí és quan es constata de nou la clara voluntat política d'aquest govern, al decidir que TOT EL QUE ENS PUGUI CORRESPONDRE, es demana per destinar-lo, de forma íntegra, a la construcció de la nova biblioteca municipal. No sabem encara quin és l'import que ens pot correspondre, però si ens fixem en el que s'ens va destinar per a inversions durant la passada legislatura, podem concloure que, com a màxim ens podria arribar per aquest concepte, un total de cinc-cents mil euros o poc més.
 
D'altra banda, hi ha qui parla del famós romanent del pressupost del 2015, un cop liquidat. I nosaltres que diem que què més voldriem que els més de dos milions sobrants de l'any passat, els poguessim destinar a la biblioteca. Problema resolt! Però no, resulta que el Gobierno de España, ens obliga a destinar un milió a pagar, o reservar per possibles impagaments, que tres-cents mil euros han d'anar a l'amortització de crèdits, que dos-cents mil més han de servir per pagar despesa corrent i que la resta la podem destinar a inversions. Però, tampox és tan fàcil! I és que, d'acord amb la llei d'estabilitat pressupostària, no podem superar, en cap cas, el 1,3% del nivell de despesa respecte de l'exercici anterior. Per tant, quan un ajuntament es decideix a invertir, resulta que es veu limitat per totes bandes i atacada i conculcada la seva autonomia municipal!
 
En tot cas però, sí que podem afirmar que, per una banda, disposarem dels diners que ens corresponguin de les Meses de Concertació de la Diputació, per una altra, del que poguem destinar a inversions del romanent de l'any passat, i a partir d'aquí a anar fent bossa, creant una partida en els pressupostos de cadascun dels propers anys així com anar aprofitant els romanents de cada any, si n'hi ha, i seguir cercant subvencions a tort i a dret per tal d'aconseguir aquest nostre gran objectiu de Govern. Tan mateix, cada any es publica el Catàleg de Serveis de la Diputació, d'on surt, per exemple, la major part dels diners per abonar el cost dels projectes bàsic i executiu de la nova biblioteca.
 
El que avui sí ja ens ha fet arribar la Diputació, és l'anomenat Programa Funcional de la Biblioteca, que no és res més que un document de treball que estableix els requisits necessaris de la nova biblioteca, sobre el qual s'ha d'anar perfilant el que es vol d'acord amb les necessitats i característiques del nostre municipi. Aquest document inicial, ja es va començar a treballar en una reunió eminentment tècnica celebrada el passat dia 31 de maig, a la que hi va assistir el Regidor Jordi Pujol, la Gerent de Biblioteques de la Diputació, Marta Cano i diferents tècnics d'ambdues administracions de diferents àrees afectades.
 
El passat dia 2 de maig es va celebrar una reunió, a la que hi van assistir diferents regidors del govern municipal i els tècnics de referència abans esmentats, amb el Director General d'Arxius, Museus i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, sr. Juséph Boya. enguany no tindrem diners a aquests efectes, com a conseqüència de la no aprovació dels pressupostos de la generalitat aquesta mateixa setmana. Sí que, en canvi, tenim el ferm compromís i seguretat que, en el moment que hi hagi un pressupost, la nostra biblioteca és la primera a la pila de les inversions a fer per la generalitat. Serem els primers quan hi hagi diners, i comptem que, al menys l'any vinent, que ja hi haurà un projecte executiu elaborat, poguem disposar d'un nou import per poder arribar als tres milions d'euros que costa aquest nou i tant important equipament.
 
Ara, quan ja disposem d'aquest primer esborrany de programa Funcional de la futura biblioteca, és quan cal explicar-lo a tots els regidors del consistori per una banda, i a les entitats i societat civil per una altra. Això es portarà a terme al llarg de les properes setmanes, amb l'objectiu que sigui aprovat pel ple municipal quant abans millor.
 
Serà aleshores quan, d'acord amb les instruccions de la Diputació, que no oblidessim mai, és qui mana en aquesta inversió, s'obrirà un periode de participació ciutadana, després un concurs d'idees entre diferents tècnics i professionals que ha de desenvocar en la definitiva redacció del projecte de la nova biblioteca, posterior licitació pública i inici de les obres-.
 
La diputació es compromet també a aportar una, o un, bibliotecari titular, tot el fons bibliogràfic així com la totalitat de l'equipament informàtic i el mobiliari. Ens tocarà decidir entre tots si hi volem incloure un arxiu històric, com volem que siguin les sales d'estudi, com ha de ser l'auditori, etc.
 
Aquesta és la veritable situació actual pel que fa a la construcció de la futura biblioteca, mediateca municipal. Es entre tots que cal fer-la, evitant utilitzacions polítiques i polèmiques estèrils a les xarxes socials, on, encara que em busquin, no em trobaran. Si aquesta fermesa i convicció de l'equip de govern municipal és compartida per tots, segur que aconseguirem un equipament de biblioteca tant i tant necessari per a un municipi com el nostre de gairebé quinze mil habitants!
 

Libre de virus. www.avast.com