dimecres, 29 de maig del 2019

ALEGRIES I LAMENTACIONS D'UNES ELECCIONS DIFERENTS

Dues grandíssimes alegries i enorme satisfacció de les eleccions de diumenge: que Palau-solità i Plegamans ja és definitiva i decididament un poble majoritariament independentista agradi o no, i que també la candidatura del President Puigdemont va arrassar, seguida de la d’esquerra Republicana al nostre poble sense paliatius ni discussió possible. Lamentacions: Que Junts per Palau-solità i Plegamans, va quedar en tercer lloc, després d’ERC (clara guanyadora dels comicis i a qui cal felicitar de forma explícita) i del PSC-PSOE a molts pocs vots dels primers. JxPalau no va assolir, ni de lluny, els resultats esperats. Al menys jo era dels que pensava que, amb una aposta transversal, diversa i plural com la que encapçalava la Laura Navarro, les possibilitats d’aconseguir un gran suport popular eren força elevades. No va ser així, es digui el que es digui, tot i que el fet de coincidir amb el que s’ha donat en general arreu del país, fa pensar en que això no sigui pas conseqüencia ni d’una mala campanya, ni menys encara d’una llista poc ambiciosa i preparada; ben al contrari!

 

En quant a les dues alegries que us comentava, resulta extraordinari constatar la força del President Puigdemont, invencible davant qui sigui. Ell té la legitimitat necessària per liderar el procés d’independència que ningú pot donar per mort ni liquidat. Amb ell el suport a la independència, per no parlar ja del dret a decidir, ha anat pujant com l’escuma. És amb ell que el país ha superat per primera vegada el 50% dels vots a favor de la República. Si això és així en unes eleccions europees, com també en unes municipals, és evident quin seria el resultat en una consulta via referèndum. Tenim mig Govern a l’exili i mig a la presó. Ara hom pot veure quines són les avantatges d’haver optat per l’exili. Tenim persones lliures, que els tribunals de quatre països diferents han dit que no han comès cap delicte dels que s’els imputa, que podran tornar a ser dignes i legítims eurodiputats al Parlament europeu, juntament amb l’Oriol Junqueras que necessàriament haurà de sortir de la presó si no es vol incórrer per part d’Espanya en una causa d’expulsió de la Unió, que tots plegats podran defensar no només els nostres interessos com a nació europea que som, sino que podran tornar a casa sense el risc de ser detinguts de forma irregular i il·legal per part d’un estat tant represor i antidemocràtic com l’espanyol. I és per això que, en aquestes eleccions, s’ha demostrat un altíssim grau de maduresa en la societat catalana, sabent perfectament a què i per què votava en les municipals i en les europees. Que li preguntin sino al tal Albiol de Badalona, qui ha pogut comprovar com molts ciutadans han optat per votar Puigdemont a Europa i per a ell a les municipals!

 

Pel que fa a la segona de les alegries, la referent a l’aplastant majoria independentista al nostre poble, vull dir que es compleix amb allò que us he comentat en diverses ocasions: Si en el referèndum del dia 1 d’octubre de 2017 van sortir 4800 palauencs i plegamanins a votar que sí a la independència, tota aquesta gent encara hi és. I si ens atenem a les enquestes, encara en som més que aleshores. Per tant, necessàriament s’havia de traslladar i traduir també això a les urnes. I ens hem quedat curts! Perquè amb els vots emesos a favor d’eRC, JxPalau, Primàries per la República i la CUP, encara no arribem ni de bon tròs al volum de suports al sí del referèndum del 1 O. Hem passat per tant, de sis regidors independentistes d’un total de disset, a deu de disset. Els socialistes, amb el canvi de cap de llista, posant en Marc sanabria en lloc de la Teresa Padrós, ha incrementat en més de quatre-cents vots els resultats d’ara fa quatre anys. S’ha confirmat (i ja em permetreu la modèstia) el que també he comentat en alguna ocasió: Que els votants del PP han donat suport majoritàriament al PSOE local sense discussió possible. Els socialistes ho sabien i per això van decidir enfocar la campanya cap a aquest electorat; i de poc que els hi ha anat guanyar! C’s s’ha quedat on era malgrat l’increment de participació. Per tant, ens hem d’alegrar que el vot ultra de dretes és aquest i no més!

 

Cal pensar doncs que, pactes a banda, les primeres decisions del nou govern municipal seran les de penjar el llaç groc al balcó de l’ajuntament, junt amb la pancarta de Llibertat Presos Polítics, l’estelada i si cal la retirada de la bandera okupa. També, que en el primer ple, s’aprovi l’adhesió del nostre consistori a l’AMI, Associació de Municipis per la Independència, que tantes vegades hem portat al ple i que sempre ha resultat no aprovada, com també tot el referent a la sobirania fiscal, és a dir, que l’ajuntament liquidi tots els impostos a l’Agència Tributària catalana. Aquest, entenc, que pot ser un bon inici de mandat que deixi clares les coses des del primer dia!

 

En relació a les lamentacions. Junts per Palau-solità i Plegamans, no ha assolit, al menys per a mi, els resultats esperats. Potser sí que les dinàmiques de país han fet que el nostre poble pateixi els efectes d’arreu, pel que fa a aquesta opció política. No he amagat mai el meu explícit suport a la Laura Navarro, malgrat que no he participat en res de la seva candidatura, més enllà de donar algun consell quan m’han consultat alguna cosa, o compartir les seves publicacions a les xarxes. La sensació és que el ball de sigles que han succeït a la marca Convergència, només han contribuït a la confussió. Que si PDECAT, Junts per … o la Crida Nacional per la república. Potser que ens aclarim d’una vegada! Potser no calia tant canvi de nom. Potser que algú (i aquest algú no pot ser ningú més que el President Puigdemont) es decideixi a crear un partit com cal. Amb organització, estructura, militància o associats, etcètera. Que som transversals…, perfecte. Que volem aglutinar diferents postulats independentistes i per la República…, Collonut! Però, hem de saber on som. Si no ho sabem ni nosaltres, difícilment la gent, el votant, entendrà res!

 

Ara és l’hora de replantejar coses. De posar ordre. De liderar un nou i gran projecte i de defugir debats del tot innecessaris sobre dretes i esquerres, més enllà de prioritzar el país i la seva independència, sempre des d’una òptica humanista i personalista. Així, amb estructura, organització funcional i territorial, i potser o sobretot, sense presses, es podrà engegar un nou projecte ambiciós, engrescador, il·lusionador, i que reflexi la realitat del país. Això és exactament el que ha de ser Junts per Catalunya o com se li vulgui dir.

 

A partir d’aquí, JxPalau amb tres regidors i pocs vots més que la CiU d’ara fa quatre anys, el que li caldrà és treballar perquè es compleixi amb les seves propostes electorals. Diuen que JuntsxP-siP tenen la clau, pensant en que la suma d’ERC i Junts fan els nou regidors necessaris per la majoria absoluta. Jo no ho tindria tant clar, però ja ho anirem veient. També Primàries per la República ha obtingut un representant, la Núria Solà. La felicito, malgrat que ja coneixeu la meva opinió sobre la provocada divisió independentista partint d’una pretesa unitat. L’objectiu era lloable. El resultat no m’agrada pel que té de divisió. Ara caldrà veure si tots plegats (em refereixo als deu regidors independentistes) són capaços d’anar a la una. M’agradaria moltíssim, però, em sap greu dir-ho, no sóc massa optimista.

 

Desitjo molta sort a tothom. A l’Oriol Lozano com a merescut Alcalde del poble, a Esquerra que, o bé liderarà el Govern o l’exercirà en solitari (ja ho veurem), i a tots els regidors que conformaran el nou consistori palauenc i plegamaní a partir del proper dia 15 de juny.

 

Sigueu dignes representants dels prop de quinze mil habitants del poble, i que mai més les rancúnies i males arts protagonitzin la vida política palauenca, al menys pel que fa a la nova majoria independentista!

 

divendres, 24 de maig del 2019

NOMÉS QUATRE MUNICIPIS DE TOT L'ESTAT ESPANYOL (PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS ENTRE ELLS) GARANTIRAN EL VOT ACCESSIBLE PER A CECS EN LES ELECCIONS MUNICIPALS DE DIUMENGE!

Només 4 municipis de l’estat garantiran el vot accessible a les persones cegues per escollir els seus ajuntaments

Les eleccions europees, generals i autonòmiques  són accessibles. No ho són les municipals ni el vot per correu.

Resum de les convocatòries. Més avall els detalls.

Cerdanyola del Vallès: 10:00h. Convocatòria principal. Escola La Sínia

Ripollet: 12:30h. Casal d’avis

Cubelles: 12:30h. Parc 1 d’octubre, davant col·legi Charly Rivel 

Palau Solità i Plegamans: 12:00h. Sala Polivalent

En aquest document  trobareu els detalls  de les convocatòries.

23 de maig de 2019 

Després d’anys de reivindicacions polítiques, mediàtiques, tècniques i socials, l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, ACIC, va aconseguir que al 2007 es modifiqués la Llei Electoral (LOREG).

Fins llavors les persones cegues havíem de votar acompanyades ja que no existia cap sistema que permetés l’autonomia personal i el secret de vot.

 

Després d‘estudiar molts sistemes d’altres països es va promulgar el decret que en detallava un per a Espanya i es posava en funcionament per primer cop al 2008, per totes les eleccions excepte les municipals. Aquestes  van quedar pendents de regulació a l’espera d’informes que indiquessin la viabilitat i bon funcionament del sistema. També va quedar pendent el vot per correu.

 

Som al 2019 i han passat 12 anys en els que ens hem manifestat, fet campanyes de premsa, parlat amb totes les forces polítiques, comparegut al Congrés dels Diputats, promogut mocions a ajuntaments... i seguim sense tenir garantit aquest dret fonamental i constitucional. Només es garantirà als 4 municipis citats.

 

El 26M tornarem a retrocedir. Votarem amb el quit de vot accessible a les eleccions europees i sense a les municipals, després d’haver-ho fet també de manera accessible a les generals del 28A.

 

Al gener d’aquest any l’Ajuntament de Cubelles va suggerir-nos implementar el mateix sistema de vot accessible a les municipals fent-se’n càrrec el consistori.

El ple de la localitat ho va aprovar i a partir d’aquell moment d’altres poblacions com Ripollet, Cerdanyola i Palau Solità i Plegamans s’hi van sumar.

Més informació detallada a la secció d’actualitat  del web www.webacic.cat

Cerdanyola del Vallès. 10:00h del matí. Escola la Sínia. Carrer La Sínia 13

José Ángel carrey, president de l’ACIC i Meritxell Aymerich, responsable de comunicació de l’associació, ambdós residents a la ciutat, permetran a la premsa acompanyar-los a votar i veure els dos sistemes de vot accessible (el de LES EUROPEES i el de les municipals).

Faran declaracions a la premsa sobre la història de la reivindicació, les qüestions pendents (vot accessible a les municipals arreu i per correu) i valoraran l’aprovació dels ajuntaments que han garantit aquest dret fonamental. Provablement els acompanyaran representants de l’ajuntament (per confirmar).

Cubelles. 12:00h. Parc 1 d’octubre, davant Col·legi Charlie Rivel

Neus Salvat, vicepresidenta de l’ACIC i d’altres representants d’entitats del poble i provablement (per confirmar) de l’ajuntament, explicaran la reivindicació i la iniciativa de Cubelles, el primer municipi que va aprovar garantir el vot accessible a les municipals.

La premsa no podrà fer seguiment de cap elector invident ja que no hi ha hagut peticions del sistema de vot accessible a la localitat. Tot i així, l’ajuntament ha continuat amb la seva idea de garantir el dret, independentment de les peticions.

Ripollet. 12:30h. Casal d’avis. C/Calvari 90

Javier Conesa, Un votant de la localitat mostrarà el sistema de vot accessible i farà declaracions sobre les seves impressions.

És el primer cop que demana el quit de vot accessible en qualsevol dels comicis.

L’acompanyaran representants de l’ACIC que faran declaracions sobre la reivindicació i provablement (per confirmar)també de l’ajuntament..

Palau Solità i plegamans. 12:00h.  Sala Polivalent de Palau. Camí Reial 136

El regidor invident Jaume Oliveras votarà al seu col·legi electoral fent ús del sistema implantat pels 4 ajuntaments per a les municipals.

Contactes per declaracions i  entrevistes

Meritxell Aymerich, responsable de comunicació d’ACIC: 696209444

José Ángel Carrey, president de l’ACIC: 608038822

Neus Salvat, vicepresidenta de l’ACIC i representant de l’entitat que atendrà a la premsa a Cubelles: 651356113

Joan Heras, representant de l’ACIC:  605340723

Jaume Oliveras, regidor invident de l’ajuntament de Palau Solità i Plegamans: 637796180

Mail de l’associació: comunicacio@webacic.cat

Twitter: @aciccat

Webs: www.webacic.cat i www.votoaccesible.com 

 

divendres, 17 de maig del 2019

L'ESTUPIDESA DEL VOT ÚTIL

Jo no sé quina sensació teniu vosaltres quan sentiu a segons quins candidats a parlar de l’anomenat Vot Útil que, en definitiva, no és res més que fer una crida a conculcar el més elemental sentit democràtic. I és que, tot i que sol ser un argument recurrent en qualsevol elecció, no sé perquè, però diria que en aquests darrers processos electorals, i sobretot ara a les municipals, en sento més a parlar, però per determinats candidats que, havent obtingut resultats força discrets en anteriors comicis, ara sembla que es vegin les orelles i facin aquesta crida al vot útil com si d’una fórmula màgica de derrotar al o als seus adversaris més immediats es tractés.

 

Quan hom es refereix al Vot Útil, entenc que està expressant als altres la idea que “Votant-me a mi tindreu majors garanties que allò que cerqueu votant a uns altres, s’aconseguirà”. Per tant, en el fons, es tracta de menysprear a les altres candidatures manifestant-se com a veritables posseïdors de la veritat en relació a d’altres, que potser no fan altra cosa, segons el seu entendre, que fer volar coloms.

 

Això s’està veient, aquests dies sobretot en el camp independentista. Però també ho hem pogut observar en els debats esquerra dreta. És a dir, com que es presenten no sé quants partits d’esquerra, voteu-me a mi que sóc d’esquerres i els altres no hi tenen res a fer doncs, segons les enquestes jo sóc qui guanyarà. I en aquest terreny, el que segur no es donarà al nostre poble és cap situació semblant entre partits de dretes. I és que, el PP no es presenta i per tant, la dreta queda totalment circumpscrita a C’s. amb tot però, tenim al PSC/PSOE, que a la vista de la seva forma d’actuar, no sabem si li queda encara algun resquici de plantejaments esquerrans o, com diuen ells, Progressistes. Ara que dic això, em ve al cap un professor a la Universitat, que diria que ens impartia Dret Penal, que sempre que es referia als partits d’esquerres ho feia titllant-los com “Los partidos mal llamados progresistas”. Ara podria dir allò de “Y ahí lo dejo”!

 

Tornant al tema. Al nostre poble tenim tres partits molt semblants en quant a principis ideològics. El Comú de Palau (antiga ICV- EuiA) encapçalada malgrat les proclames de renovació i regeneració, per l’àngels Marcuello des de fa vint anys. Tenim a Ganemos, o Guanyem de la Luísa fernández, que es van presentar fa quatre anys amb aquesta denominació perquè Podemos va decidir que no es presentava a municipis relativament petits, Ganemos que encapçalava el tal José Luís Heras, que va desaparèixer de l’Ajuntament fa més de dos anys i sembla que a tothom ja li ha estat bé; sobre tot al govern, que podia imposar les majories absolutes a les votacions només amb vuit i no pas nou vots. Finalment, tenim, ara sí, a Podemos, que ja no són els de Ganemos, tot i que diuen que són molt amics, però que algú m’expliqui aquí la teoria del vot útil.

 

Clar que, és evident que en l’àmbit de les esquerres tenim també a la CUP, amb plantejaments del tot radicals ideològicament parlant, però també a ERC, que com a partit que es proclama d’esquerres, progressista i independentista, és a qui he sentit més a fer crides al famós vot útil. Però, entenc que, donada la situació actual del país, quan parlem de vot útil no es deuen referir al vot d’esquerres útil, al vot de dretes útil, o al vot independentista útil. Si fos així, estaríem perseguint que, de cada franja ideològica s’imposés una sola candidatura en detriment de les altres amb plantejaments iguals o similars.

 

Amb tot, els qui ho tindran més fàcil són els votants de dretes i espanyolistes que, votant a C’s, no hauran de dubtar ni un segon. Els espanyolistes moderats (crec que m’he descuidat les cometes) votaran al PSOE amb alguna reminiscència del PSC. I això és més clar que mai si ens fixem en la mateixa inserció dels anuncis efectuats a les dues revistes locals… Són només i exclusivament en castellà! Quin és doncs el votant que cerquen? És evident que aquell vot del PP d’en david zambrana de 2007 i 2011, o el de la Mercedes Rodríguez de 2015, que no s’acaba de sentir gens còmode amb la deriva ultra de C’s qui, malgrat tot, sí que es pot veure beneficiat de la no presència del PP a les urnes. De totes formes, està claríssim quin és el votant que cerca el PSOE palauenc, havent renunciat al vot que tradicionalment s’adreçava a la Teresa Padrós, que de ben segur ara s’adreçarà ja no a la persona si no al perfil ideològic més coincident amb cada votant.

 

A la vista de tot plegat, ens trobem amb dos espais ideològics sobre els que podem aturar-nos a analitzar el que jo anomenaria com “L’estupidesa del Vot Útil”. Per una banda, els partits anomenats d’esquerres, Comú, Guanyem i Podemos, i per una altra, les candidatures decididament independentistes formades per Junts per Palau, ERC, la CUP i Primàries per la República. En quant als primers, la sensació és que, a la vista dels resultats de les formacions d’aquella franja ideològica en tota mena d’eleccions, ens podem trobar molt fàcilment en que cap d’elles obtingui representació. Com a molt podria obtenir-ne l’Àngels Marcuello per la raó que ja disposa d’un vagatge i una experiència i coneixement que les altres dues candidatures no poden pas exhibir. Penseu però en la possibilitat, per exemple, que cadascuna d’aquestes tres formacions obtingués uns tres-cents vots aproximadament. Això voldria dir que no obtindrien cap regidor, quan si s’haguéssin presentat juntes, això es podria traduir en tres edils. És potser això el vot útil? Penseu, que si no obtenen representació, d’acord amb el sistema de representació proporcional actual, aquests vots, que hi ha qui considera llençats, acreixeran a favor de les formacions més votades! Per tant, a favor de candidatures del tot allunyades del que pretenia l’elector a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna.

 

Finalment, en relació al camp independentista, ens trobem amb quatre candidatures que, dit sigui amb tots els respectes, han optat per presentar-se per separat malgrat que, diguin el que diguin i xerrin tant com vulguin, saben perfectament que la unió fa la força, que només units podrien aconseguir superar amb escreix i amb amplíssimes majories a tota la resta de formacions. Si en el referèndum del 1 d’octubre van ser quatre mil vuit-centes persones de Palau-solità i Plegamans les que van votar que sí a la independència, és més que evident que això comportaria una majoria més que aplastant a l’Ajuntament. Sabem que Junts per Palau ha lluitat fins a l’extenuació per aquesta unitat. Que Primàries tenia aquest mateix plantejament, sempre que els partits no es presentéssin, agrupant-se per tant en una mena de nova formació basada en un sistema clar de bases populars amb l’objectiu de la República. Hi va haver un moment però que, legítimament ni ERC ni la CUP van voler participar d’aquesta formulació. Per tant, deixava de tenir sentit seguir endavant amb la nova proposta. Junts per Palau feia molt temps que treballava amb aquesta idea d’unitat, de transversalitat, de projecte integrador, aglutinador de persones de tot perfil ideològic i professional; malgrat tot, Primàries va voler seguir endavant, la qual cosa ha comportat que, sota el pretex i la proclama de la unitat independentista, en aquestes eleccions haguem passat de tres candidatures a quatre a la recerca de fer efectiva la República proclamada el 27 d’octubre de 2017. I ara digueu-me: quin és el vot útil independentista? És com si us veiés a tots aixecant la mà i cridant Jo! Jo! Jo! Clar que, si ens fixem en les actuals representacions, en el benentès que Junts per Palau ve a substituir, amb un enorme esprit de transversalitat, l’antiga CiU, entendria que la Laura Navarro, com a representant de la formació independentista que fins ara ha obtingut més suports a nivell local, reivindiqués aquest famós vot útil, cosa que, per cert, no li he sentit pas. En canvi, sí que sento a d’altres demanant-lo en base a elements de discurs dreta/esquerra, que segur resultaran del tot inapropiats en uns comicis com aquests.

 

Amb tanta divisió independentista, penseu només en qui pot treballar amb més experiència i coneixement pel nostre poble. Per programa, tarannà, experiència, esprit renovador, projecte integrador…, etc. Deixeu-vos d’un absurd debat ideològic sobre esquerres i dretes, que res aporta a nivell municipal. El vot útil no existeix. Existeixen les conviccions, les certeses de saber qui treballarà més i millor pel nostre poble. Existeixen les demostracions del que ja s’ha aportat per part d’alguns, davant el que només són paraules vuides.

 

Si ens fixem en aquests elements, voteu el que volgueu, que segur que serà útil! Jo, per la meva part, votaré Junts per Palau!!!

 

dimarts, 14 de maig del 2019

UI SÍ, EL MERCAT MEDIEVAL!

Això de les xarxes socials és molt “distret”. Tant que t’adones que, o n’hi ha molts que no tenen memòria, o que ho fan veure per tal d’oferir la imatge que tenen grans idees de futur. I és que, fa uns dies, al Facebook. Vaig llegir algunes reflexions o dissertacions sobre el què i el com del Mercat Medieval: que si el poble no en treu profit, que si cal aprofitar els nostres grans atractius per repartir-lo per tot el municipi, que si els comercians palauencs i plegamanins no s’en poden beneficiar…. I penses: “Ai Senyor, algú s’en recorda de com era el Mercadet Medieval anterior a 2007? Doncs, era una petita fira amb unes quantes paradetes amb productes d’artesania i gastronomia, situades en un petit espai a l’entorn del castell de Plegamans sense més, que, a sobre comportava un cost important per a l’ajuntament, ja que aquest l’únic que feia era contractar la seva organització a una empresa externa que es limitava a posar les quatre paradetes i fer una mica d’ambientació medieval. Això volia dir, ni més ni menys, que, amb tota una altra gran despesa consistent en contractar publicitat a grans mitjans de comunicació, es feia venir a molts visitants a que deixéssin els seus diners a uns paradistes forasters, dit sigui amb tots els respectes, que, acabada la fira s’en anàven i a Palau no hi quedava ni un sol euro de benefici.

 

Va arribar un canvi de govern municipal al 2007, amb CiU, ERC i PP que va prendre una gran i transcendent decisió: Aquest Mercat, si és que calia mantenir-lo, havia de servir per dues coses: 1, Per donar a conèixer el nostre poble als visitants del nostre entorn. I 2, Perquè els nostres comerciants en poguéssin treure un profit. Això sí, calia també aprofitar l’enorme potencial del teixit associatiu del municipi perquè també s’impliquéssin les entitats amb l’organització de tota mena d’actes.

 

El nostre ha estat tradicionalment un municipi que, basta que un Govern faci quelcom novedós, perquè vingui l’adversari polític i ho intenti rebentar amb ves a saber quines excuses de malalt o idees peregrines, per no dir supines. I ja hi vam ser pel tròs!

Com que aquests de CiU van voler obrir el mercat en benefici de comerciants, entitats i per potenciar el poble a l’exterior, els va anar perfecte l’excusa que es tallava la carretera per fer tot el soroll hagut i per haver, per intentar llençar a uns contra els altres, per a enfrontar comerciants, per crear mal ambient entre entitats i més coses, que els que sí teniu memòria no us cal pas que ho recordi! Es va canviar de dalt a baix un Mercat Medieval que encara ara viu d’aquell record. Els que ara ens comencen a donar la raó als qui hem lluitat per aconseguir la cesió de l’avinguda catalunya a l’ajuntament per convertir-la en un carrer més del poble, per fer que esdevingui un veritable eix urbà i comercial de la vila, sabem que aquell experiment va constituir la demostració més palpable que l’avinguda Catalunya sí pot ser una via urbana, si convé de vianants per tal que esdevingui el veritable centre social i comercial del poble. Ara ho veuen clar, però aleshores qualsevol arma política contra CiU era bona. Per això, quan els socialistes van recuperar el Govern al 2011, van tornar a canviar el model del Mercat que tant d’èxit, diguin el que diguin, havia conreat! Per aquesta raó, van deixar de tallar la carretera, però van mantenir el nou format que s’havia consolidat, en el sentit de deixar que tota la fira es desplegui des del castell fins pràcticament el Carrer Sant Lluís a tocar de l’avinguda Catalunya però sense tallar-la. Quin és el problema? Doncs, que a la carretera era on s’hi van situar les parades dels nostres comerciants. Les que primer visitàven els que venien de fora. A partir de 2011, sí que cal dir que van aprofitar tot el Parc de can Linares, que per cert, aquell denostat govern de CIU, ERC i PP va arranjar i recuperar per al poble, fent que les entitats i alguns comerciants que amb el temps han anat desapareixent, ocupéssin el nou espai rehabilitat. Però ja no era el mateix. Els comerços del poble han desaparegut de la fira. Hi resten pacients algunes entitats. Però, el benefici s’el tornen a emportar els paradistes i empreses de fora de Palau, tornant a constituir l’organització d’aquest Mercat una despesa econòmica que, si no recordo malament, supera amb escreix els vint-i-cinc mil euros.

 

Mireu, aquest format, sí que entenc que, gràcies a l’impuls que va rebre durant els anys 2007 a 2011, fa que els restaurants palauencs i plegamanins en treguin profit, però zero benefici pels nostres comerciants.

 

Què vol dir això que alguns plantegen de repartir el Mercat per no sé quants llocs del poble? El format ja està inventat. Els resultats en quant a beneficis econòmics i més visitants, estan més que demostrats. Ara seguiu reflexionant. Només cal que feu una mica (no gaire) de memòria!

 

dimecres, 8 de maig del 2019

EL QUE JA NO SERÀ, EN AQUEST MANDAT!

Demà dijous, a partir de la mitja nit, comença una nova campanya electoral. Totes són importants, però quan es tracta de la referent a les eleccions municipals, la cosa agafa una dimensió diferent, per moltes raons, però sobretot per la proximitat dels candidats amb la gent, el seu coneixement del municipi, de la realitat local i pel que fan o pensen. És evident, que, per molt que alguns vulguin aprofitar no sé quines dinàmiques electorals, el cert és que en uns comicis municipals els ciutadans voten en clau de poble i pel que saben o coneixen al candidat o candidata. Però d’això ja en parlarem en els propers dies.

 

La reflexió d’avui, que crec que ja serà la darrera en tant que Portaveu del Grup municipal del PDECAT – DEMÒCRATES, està relacionada amb el que em va venir al cap dijous passat en la meva darrera intervenció en el Palau a Debat de Ràdio Palau, on es feia referència per part d’alguns membres que han exercit l’oposició al llarg de tot el mandat, en el sentit que durant aquests quatre anys s’ha dialogat, consensuat i treballat de forma constructiva entre Govern i Oposició. Tothom semblava estar-hi d’acord. Vaig haver de pensar-hi una bona estona per intentar trobar algun exemple d’aquesta mena de “nova forma de funcionar que alguns s’esforçaven a confirmar”, sense massa èxit per la meva part.

 

I és que, hi ha dos exemples flagrants, descarats i maldestres que demostren que això no és pas del tot cert, que els he viscut amb perplexitat notòria. Per una banda, el famós Codi Ètic, i per una altra, la no menys frustrada Comissió de Tarifació Social. I és ara quan, els que ja coneixeu es posen en posició d’atac dient-me allò que mira com defenses als socialistes, els contesto que no, només defenso la nostra tasca durant el poc més d’any i mig que vam romandre a Govern i la decepció de veure com, per molt que hom s’hi esforci, no hi ha res a fer si qui tens al davant no està disposat a cedir absolutament en res. Ens podria passar com amb el Reglament de Participació Ciutadana que fou aprovat en el ple del mes de març, a proposta nostra, on vam anar cedint en moltíssimes qüestions que ja es veurà com a la pràctica resultaran inaplicables, però com que no serà pas a nosaltres a qui ens espanti la participació dels ciutadans, és probable que en poc temps llegiu en algun mitjà local que s’ha modificat aquest reglament per ves a saber quines peregrines raons. Algú m’ho explicarà!

 

Codi Ètic. Mireu, quan al juny de 2015 vam subscriure l’acord ‘investidura, un dels compromisos fou la signatura d’un Codi Ètic. Nosaltres, per les nostres formacions polítiques, ja teníem el nostre propi Codi Ètic signat, com també els cinc regidors socialistes que en el seu dia vam contrastar i que vam fusionar en un text que vinculava als membres de l’equip de Govern. Però, arran de l’aprovació per unanimitat d’un dels Codis Ètics més moderns i avançats fins al moment, com és el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, redactat a través duna comissió integrada per totes les forces polítiques amb representació a la comarca i presidida per la CUP, va ser quan a través d’una moció presentada al ple municipal per ICV s’instava al consistori a aprovar un Codi Ètic per unanimitat! Doncs bé, semblava un bon punt de partida aquell Codi comarcal que, amb ben poques variacions, podia servir-nos de guia per al que caldria aprovar a nivell municipal. Van ser mesos i mesos de negociació, de plantejaments estrafolaris i de dubtosa legalitat que, malgrat advertiments de tècnics i assessors, res de res. No hi va haver manera d’avançar i ni tan sols modificant aquell Codi comarcal a l’alça vam acabar de ser capaços de arribar a cap consens.

 

Comisió de Tarifació Social. També aquí va ser via una moció d’ICV que tots plegats ens vam comprometre a acordar un sistema de tarifació social que comportés que les persones i famílies més vulnerables tinguéssin accés a un nivell d’atenció superior en funció del nivell d’ingressos o renda dels possibles usuaris o beneficiaris, partint de la base que les tarifes, taxes i arbitris municipals, en molts casos, s’han de circumpscriure a una determinada legalitat i que a l’Ajuntament li queda molt poc marge de maniobra. Vam constituir la comissió en qüestió, assistits de tècnics, interventor municipal i Secretària, recorrent a regulacions que, en aquest sentit s’havien portat a la pràctica en d’altres ajuntaments, com Sant Cugat, Terrassa, Cerdanyola, Gavà, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet i algun altre. Però, nosaltres que sabíem des del primer dia i per molt que des d’alguns grups s’entestàven a no voler-ho veure, que el nostre nivell de prestacions socials, aplicació de tarifes reduïdes o exempcions en moltes situacions d’especial vulnerabilitat costaria molt de trobar algun municipi que ens superés, també va provocar que, malgrat mai es va voler reconèixer per part d’aquests grups que el nostre sistema d’atenció social és dels més elevats que pogueu trobar en el nostre entorn, es va evidenciar que no es podia avançar en millorar el que teníem i seguim tenint. I és que a Palau-solità i Plegamans, podem dir amb total satisfacció que no hi ha cap ciutadà que no tingui accés a ajudes, prestacions o assistència social necessària. El cas és però, que la Comissió avançava demostrant-se que això era així i que qualsevol proposta nova es demostrava que ja s’estava aplicant. Però, al final, en la darrera de les reunions, el meu plantejament com a president d’aquella comissió, va ser: Aportin doncs vostès noves propostes i quan les tinguem damunt la taula ens tornem a reunir i en parlem. Encara les estem esperant!

 

Per tant, que prengui nota el proper equip de Govern. Quan tens clar un full de ruta i un esprit de servei basat en els interessos de la gent del poble, no us deixeu enredar amb maniobres polítiques que, en molts casos, només cerquen el desgast sense més. I perquè després em vinguin dient que n’hi ha que han mantingut una actitud constructiva, dialogant i pactista! Les coses són com són i, com deia en Puyal, no com sembla que són. I si durant aquest mandat no tenim ni Codi Ètic ni cap regulació diferent en matèria de tarifació social, no haurà estat pas perquè des del Govern (al menys al que nosaltres vam formar part) no s’hagi intentat!