De fet, ja fa molt de temps que no escric aquí sobre aspectes relacionats amb la política local del meu poble; i és que no m’agrada fer-ho, ja que sóc dels que penso, que massa sovint es fa un soroll desfermat des de l’Oposició, però, mira que n’és de diferent quan et toca a tu gestionar la cosa pública! Des de casa, del carrer, tot es veu d’una manera, però quan ets dins, mira que n’és de diferent!
De totes formes, sí que, un cop passat l’estiu i superada aquesta mena de rave de cinc dies més o menys institucionalitzada que constitueix la festa Major, així com la més que meritòria organització del cap de setmana següent amb això de l’oci alternatiu, m’ha vingut de gust parlar, i sobretot celebrar, la posada en marxa de la nova Biblioteca Municipal durant el passat més de juny. I és que, aquesta sí que és una fita que ens ha ocupat i preocupat a molts durant uns quants anys, i és entre tots que ha estat possible fer-ho. Aquí no ha passat com amb les instal·lacions del complex municipal esportiu amb piscina que ja fou tramitat, aprovat i plenament adjudicat en el seu dia, però que, la política mal entesa, sí aquella que es dedica a destruir el que han fet uns altres, només pel fet que eren els rivals polítics a batre, va fer que es desfés tot el que ja s’havia aconseguit.
Em crida l’atenció poderosament llegir opinions de suposades associacions que s’autoproclamen campions d’haverhi treballat, quan en realitat, la seva tasca va consistir en intentar trinxar qualsevol visualització que la biblioteca la tirarien endavant uns “indesitjables convergents”, o també aquells que diuen que al 1999 o el 2003 els ja van posar les bases del no sé què.
Sí que us puc dir, sense cap altre interès que no sigui el de fer exercitar la memòria, que l’any 2015, acabats d’estrenar amb aquell govern municipal conformat principalment pel PSC i CiU, (mira ara com ens hem de veure), el dia 15 d’octubre de 2015 sobre les nou del matí aproximadament, en una d’aquelles tantes manifestacions i concentracions de suport a encausats polítics, en aquell cas al President Artur Mas per l’organització del 9N, davant del TSJC al Passeig Lluís Companys de Barcelona, vaig aprofitar una trobada casual amb l’aleshores presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, per adreçar-li unes paraules que, sense cap mena de rubor, vindrien a ser: “Mira Mercè, a CiU hem pactat el Govern municipal amb els socialistes. Però el nostre gran objectiu, perquè així ho hem promès en campanya i en el nostre programa electoral, és que durant la present legislatura es tiri endavant una Biblioteca municipal a Palau-solità i Plegamans. Com saps, no tenir l’alcaldia, vol dir treballar molt però que els mèrits s’els emportin els altres. Per aquest motiu, volem liderar des del primer dia tot el procés de tramitació, aprovació i construcció d’aquest equipament!. La resposta fou immediata en forma de tot un seguit de reunions, trobades i gestions amb els màxims responsables de la qüestió, tant a la Diputació, començant per la Marta cano, com amb la generalitat, amb en Juseph Boia. A partir d’aquí, gran feinada del Regidor Jordi Pujol, sempre amb total confiança amb l’Alcaldessa Teresa Padrós i la resta de membres d’aquell equip de govern qui, de la mà també de la resta de forces polítiques, ha sigut possible que l’actual Govern de l’Oriol Lozano hagi culminat amb tant d’èxit un somni de tants i tants equips de govern i de tantes generacions des que en Lluís Ventura es va fer càrrec a finals dels anys setanta d’aquella petita biblioteca inicial, gràcies a la donació dels dos mil cinc-cents volums que va fer en Joaquim Senties Tarré, amb el seu posterior trasllat a can Cortès l’any 1992.
És un gran goig tenir ja aquest extraordinari equipament entre nosaltres, i és també entre tots que l’hem de consolidar a tots els efectes.
Penso que el sol fet de disposar ja d’aquesta biblioteca, fa que qualsevol altre aspecte resulti menor. Caldrà ara encarar altres grans objectius, que mirats des de casa, no haurien de ser tant complicats. L’habitatge social és vital, però de vegades les formes i/o les “imposicions”, no són gens recomanables. Aquell projecte de transformació de l’avinguda Catalunya en un veritable eix urbà, elaborat i redactat els anys 2016/17, que ara es deu haver retocat amb això de la Participació Ciutadana…, i tants i tants altres temes, haurien de ser la guia d’actuació d’un Govern a qui, permeteu-me que us digui, no té Oposició. El PSC, mai tant amic d’ERC com ara, és qui hauria de liderar un control des de l’oposició, que em dona tota la sensació que hi ha renunciat; i no em feu dir pas les raons, que suposo us podeu imaginar.
Si em diuen que en el darrer exercici s’ha gastat un total de sis milions d’euros més dels pressupostats i ningú diu res, és que no hi ha oposició. Si s’ha signat un conveni del tot ambigu que, suposadament protegeix el Polígon de Llevant de la zona de Gallecs de l’especulació i la super construcció industrial, i des dels col·lectius més o menys ecologistes es diu que es dona un marge de confiança, és que no hi ha oposició. Em reservo l’opinió sobre el tema del Polígon de Llevant, però permeteu-me que us digui que, si aquest conveni l’hagués subscrit un govern de Junts, el poble, hores d’ara, cremaria pels quatre cantons!
Es veu una oposició ferma des de Junts per Palau, però amb una sola regidora, la Laura Navarro, i un partit al darrere en plena reconstrucció, poca feina es pot fer. Així, l’equip de Govern, amb dotze regidors d’un total de disset, tres regidors socialistes pendents d’altres objectius que el poble en sí, un regidor d’un partit que ja no existeix com Ciutadans, la pobra Laura, no sé pas com s’ho haurà de fer en un consistori en el que, a vegades, sembla que l’oposició l’exerceix l’Informatiu de Palau, no per res, sino perquè amb la retirada de les subvencions per haver publicat un anunci d’un particular amb qui hi ha una gran discrepància, no pot fer altra cosa que defensar la seva Llibertat de Premsa i Opinió!
Però tot això són figues d’un altre pané en el que ja comença a saber-me greu haver-m’hi ficat. Volia celebrar que tenim Biblioteca i que és gràcies a tots que ha estat possible. Com diu el títol d’aquest post: Una petita gran llum en la foscor!
