Corria l’any 1999 quan l’ajuntament socialista demana a la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Industria y Telecomunicaciones el canvi de la freqüència en la que venia emitint Ràdio Palau per passar del 91.6 de la FM al 91.7 de’aquesta freqüència, donada l’interferència patida amb Ràdio Sant Cugat.
Per part d’aquelles administracions s’accedeix provisionalment a la demanda exigint al nostre ajuntament l’elaboració i presentació d’un projecte tècnic redactat per un enginyer superior en telecomunicacions on constés també la nova ubicació de l’antena de l’emissora, doncs, des d’aquell moment va quedar instal·lada al costat mateix del cementiri municipal, també anomenat de Plegamans.
L’ajuntament, l’any 1999 encarrega la redacció del referit projecte tècnic a l’enginyer Sr. José Fornos, qui fa lliurament del mateix al consistori, segons embla, aquell mateix any.
L’any 2000 l’ajuntament és requerit a fi que sol·liciti l’oportuna inspecció de les instal·lacions tècniques de l’emissora i aporti l’esmentat projecte. L’ajuntament fa cas omís al requeriment.
L’any 2001 es rep nou requeriment en els mateixos termes i sentit, sense que l’ajuntament doni senyals de vida i contesti al mateix.
L’any 2003 és el Ministerio de Industria y Telecomunicaciones qui fa un requeriment de fer inspecció i que s’aporti el projecte tècnic en qüestió, sense resposta per part de l’ajuntament.
L’any 2004 torna a ser la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General de Mitjans audiovisuals, qui torna a requerir al consistori palauenc a fi que aquest sol·liciti la preceptiva inspecció tècnica i aporti el projecte, advertint ja de la situació de total il·legalitat en la que es trobava la nostra emissora municipal de ràdio.
El mateix passa l’any 2006 i 2007. Fins que arriba el juny del 2008 quan, per una banda ja es disposa d’un informe sobre els greus problemes estructurals de l’edifici ubicat al carrer Anselm Clavé on es troba la Ràdio a conseqüència de l’aluminosi, i per altra banda, arriba el darrer i definitiu requeriment de la Generalitat on s’insta a l’ajuntament, ara ja amb l’actual govern, a sol·licitar l’inspecció de les instal·lacions de l’emissora expressant, també amb claredat i contundència, que la mateixa no està facultada per emetre.
I evidentment, com no podia ser d’una altra manera, aquest govern es va veure en la necessitat urgent de procedir al tancament temporal de Ràdio Palau fins que no es resolguessin el seguit de problemes plantejats. I és que, si una cosa no es pot permetre és mantenir en funcionament una emissora pública municipal, mantinguda amb diners dels ciutadans del poble amb un cost anual de més de 90.000 euros, que aquesta sigui totalment il·legal o “pirata”, i a sobre que no tingui cap utilitat per al municipi, que no li presti pràcticament cap servei malgrat els esforços de la Regidoria de Comunicació en un any sencer, que no l’escolti ningú, que la Generalitat ens amenaci en perdre la freqüència, i que a sobre, es trobi ubicada en un edifici on es posi en perill l’integritat física dels treballadors i la gent que hi entri!
Tot i que podiem trobar un lloc provisional on instal·lar l’emissora, i així ens hi vam comprometre a fer-ho en sis mesos, hem preferit trobar un lloc definitiu al carrer Camí Reial 142 en el que, en principi, cap a mitjans del proper mes d’abril estarem en condicions de tornar a emetre, si no ho podem fer per la freqüència modulada, ho farem per Internet les 24 hores del dia.
Després del tancament el dia 9 de juny de 2008, vam sol·licitar a la Generalitat que efectués l’inspecció requerida. Fou aleshores quan ens va demanar l’aportació del rprojecte tècnic, del que no en sabiem res. Vam buscar-lo per totes les dependències municipals, vam preguntar a tot el personal de l’ajuntament. Ningú mai havia vist ni sabia de l’existència d’aquest projecte.
Va ser en Francesc Bartomeus, el tècnic encarregat del manteniment i d’assistir tècnicament a la ràdio, qui va dir que ell sí que va demanar-ne una còpia a l’ajuntament l’any 1999, aportant-ne la mateixa. Fou aquí quan vam descubrir el projecte en qüestió, que anava signat per aquell tècnic superior, a qui vam acabar localitzant, no sense dificultats, i qui va manifestar que ell no disposava tampoc de cap original.
Aleshores ens vam adreçar al Ministerio i a la Generalitat mostrant el projecte, responent-nos que aquest mai havia estat presentat als seus respectius registres, i és que, tampoc es va procedir mai al seu visat.
Ara, per part de la Generalitat, ens han admès, de forma excepcional, que, prèvia digitalització del projecte, aquest pugui ser visat i presentat tant al Ministerio com a la Direcció General de Mitjans Audiovisuals.
I això és exactament el que hem fet, restant ara a l’espera que s’efectúï la pertinent inspecció i així poder disposar, ni que sigui de forma provisional, d’una freqüència, 91.7, i la possibilitat de eguir emitint tant per les ones com per Internet.
Aprofitarem doncs, per fer una emissora nova, moderna, àgil, amb personal totalment regularitzat i amb nou director/a que ocupi aquest càrrec un cop superades les pertinents proves de selecció i mèrit i així profesionalitzar de forma definitiva la nostra emissora de ràdio, com així es mereix un municipi com Palau-solità i Plegamans.
Per part d’aquelles administracions s’accedeix provisionalment a la demanda exigint al nostre ajuntament l’elaboració i presentació d’un projecte tècnic redactat per un enginyer superior en telecomunicacions on constés també la nova ubicació de l’antena de l’emissora, doncs, des d’aquell moment va quedar instal·lada al costat mateix del cementiri municipal, també anomenat de Plegamans.
L’ajuntament, l’any 1999 encarrega la redacció del referit projecte tècnic a l’enginyer Sr. José Fornos, qui fa lliurament del mateix al consistori, segons embla, aquell mateix any.
L’any 2000 l’ajuntament és requerit a fi que sol·liciti l’oportuna inspecció de les instal·lacions tècniques de l’emissora i aporti l’esmentat projecte. L’ajuntament fa cas omís al requeriment.
L’any 2001 es rep nou requeriment en els mateixos termes i sentit, sense que l’ajuntament doni senyals de vida i contesti al mateix.
L’any 2003 és el Ministerio de Industria y Telecomunicaciones qui fa un requeriment de fer inspecció i que s’aporti el projecte tècnic en qüestió, sense resposta per part de l’ajuntament.
L’any 2004 torna a ser la Generalitat de Catalunya mitjançant la Direcció General de Mitjans audiovisuals, qui torna a requerir al consistori palauenc a fi que aquest sol·liciti la preceptiva inspecció tècnica i aporti el projecte, advertint ja de la situació de total il·legalitat en la que es trobava la nostra emissora municipal de ràdio.
El mateix passa l’any 2006 i 2007. Fins que arriba el juny del 2008 quan, per una banda ja es disposa d’un informe sobre els greus problemes estructurals de l’edifici ubicat al carrer Anselm Clavé on es troba la Ràdio a conseqüència de l’aluminosi, i per altra banda, arriba el darrer i definitiu requeriment de la Generalitat on s’insta a l’ajuntament, ara ja amb l’actual govern, a sol·licitar l’inspecció de les instal·lacions de l’emissora expressant, també amb claredat i contundència, que la mateixa no està facultada per emetre.
I evidentment, com no podia ser d’una altra manera, aquest govern es va veure en la necessitat urgent de procedir al tancament temporal de Ràdio Palau fins que no es resolguessin el seguit de problemes plantejats. I és que, si una cosa no es pot permetre és mantenir en funcionament una emissora pública municipal, mantinguda amb diners dels ciutadans del poble amb un cost anual de més de 90.000 euros, que aquesta sigui totalment il·legal o “pirata”, i a sobre que no tingui cap utilitat per al municipi, que no li presti pràcticament cap servei malgrat els esforços de la Regidoria de Comunicació en un any sencer, que no l’escolti ningú, que la Generalitat ens amenaci en perdre la freqüència, i que a sobre, es trobi ubicada en un edifici on es posi en perill l’integritat física dels treballadors i la gent que hi entri!
Tot i que podiem trobar un lloc provisional on instal·lar l’emissora, i així ens hi vam comprometre a fer-ho en sis mesos, hem preferit trobar un lloc definitiu al carrer Camí Reial 142 en el que, en principi, cap a mitjans del proper mes d’abril estarem en condicions de tornar a emetre, si no ho podem fer per la freqüència modulada, ho farem per Internet les 24 hores del dia.
Després del tancament el dia 9 de juny de 2008, vam sol·licitar a la Generalitat que efectués l’inspecció requerida. Fou aleshores quan ens va demanar l’aportació del rprojecte tècnic, del que no en sabiem res. Vam buscar-lo per totes les dependències municipals, vam preguntar a tot el personal de l’ajuntament. Ningú mai havia vist ni sabia de l’existència d’aquest projecte.
Va ser en Francesc Bartomeus, el tècnic encarregat del manteniment i d’assistir tècnicament a la ràdio, qui va dir que ell sí que va demanar-ne una còpia a l’ajuntament l’any 1999, aportant-ne la mateixa. Fou aquí quan vam descubrir el projecte en qüestió, que anava signat per aquell tècnic superior, a qui vam acabar localitzant, no sense dificultats, i qui va manifestar que ell no disposava tampoc de cap original.
Aleshores ens vam adreçar al Ministerio i a la Generalitat mostrant el projecte, responent-nos que aquest mai havia estat presentat als seus respectius registres, i és que, tampoc es va procedir mai al seu visat.
Ara, per part de la Generalitat, ens han admès, de forma excepcional, que, prèvia digitalització del projecte, aquest pugui ser visat i presentat tant al Ministerio com a la Direcció General de Mitjans Audiovisuals.
I això és exactament el que hem fet, restant ara a l’espera que s’efectúï la pertinent inspecció i així poder disposar, ni que sigui de forma provisional, d’una freqüència, 91.7, i la possibilitat de eguir emitint tant per les ones com per Internet.
Aprofitarem doncs, per fer una emissora nova, moderna, àgil, amb personal totalment regularitzat i amb nou director/a que ocupi aquest càrrec un cop superades les pertinents proves de selecció i mèrit i així profesionalitzar de forma definitiva la nostra emissora de ràdio, com així es mereix un municipi com Palau-solità i Plegamans.
