Sí. Sóc militant d’Unió Democràtica de Catalunya, sóc nacionalista, sóc sobiranista i sóc independentista i tots els istes que volgueu, que jo resumeixo en ser un simple catalanista, patriota i defensor del dret del meu país a existir i a decidir per sí mateix en pla d’igualtat en mig dels pobles i nacions lliures del món.
Dic això, perque després de llegir l’article d’en Joan Carretero al diari Avui sota el títol Patriotisme i Dignitat, no puc més que expresar la meva més absoluta adhesió al que s’hi expressa i de la manera en que ho fa.
Sé perfectament, que els meus plantejaments ideològics en aquest sentit no són compartits per una part de militants del meu partit. Ho coneix en Duran, i la seva reacció davant la meva convicció nacional no és altra que dir-me: Jaume, no t’has equivocat de partit!
Doncs, tot el contrari és el que li ha passat al Sr. Carretero. A ell l’han invitat a marxar del seu partit per no compartir els mateixos plantejaments, titllant-lo de dretes i renegant d’ell fins a la sacietat.
Sóc, potser dels pocs, que encara a les nits electorals em dedico a comptar els escons en el sentit de conèixer si encara sumem més els nacionalistes que els estatistes. I, digueu-me il·lús, però em satisfà observar com encara una majoria social de Catalunya opta pel nacionalisme. I no entenc, més enllà de qüestions estrictament personals, que siguem tant desesperadament masells els catalans com per seguir autodestruïnt-nos d’aquesta manera tan burda.
També penso, des d’un ideari clarament socialcristià, que es pot defensar la independencia. Des de quant només l’esquerra és capaç de defensar aquests plantejaments?
Aquest país no serà normal fins que no s’implanti amb prou solidesa un partit de dretes amb clares postulacions independentistes. I aquí és quant, superant tota MENA de personalismes, caldrà unir-nos tots plegats i defensar de veritat la raó d’existir de Catalunya. Després, ja tindrem temps d’entretenir-nos amb debats de dretes i esquerres i/o la formació de partits, partidets, sectors crítics, divisions internes i el que faci falta. Però, primer de tot Catalunya!
