Dilluns al vespre vam donar per acabada la festa gran de Palau-solità i Plegamans. I, en aquest sentit, vull reiterar-me en tots i cadascun dels extrems expressats en els dos apunts anteriors. Però, sí que voldria fer incís en alguns aspectes que considero mereixen ser comentats.
En primer lloc, crec que cal felicitar amb totes les forces a les entitats del poble que, sota la seva quasi exclussiva responsabilitat, han tirat endavant el gruix dels actes de la Festa Major. La seva gran feinada ha estat extraordinària, indiscutible, insubstituïble, encomiable i molt però que molt eficaç. Vaques, Cabres, sardanistes, Joves enfarrats, Descoordinadora, entitats andaluses, clubs esportius i molts altres que segur que em deixo han fet possible que la festa assolís les cotes de qualitat i efervescència que es mereix un esdeveniment com aquest. Malgrat això, penso que aquesta participació de les entitats no hauria de comportar en cap cas la total defenestració de la Comissió de Festes, com així s'ha volgut fer des del consistori municipal. També penso que el propi Ajuntament no s'ha de limitar a posar uns diners damunt la taula, siguin pocs o molts, i que els altres decideixin; també cal marcar determinades directrius que mai cal que siguin contràries al que decideixin les entitats que participen en l'organització dels diferents actes. Tot i això, crec que alguna cosa ha contractat directament l'ajuntament sense passar pel cedàs de les entitats quan, per exemple, des de l'escenari, la banda de jazz del dilluns va agraïr públicament al regidor sr. Joan Segrelles l'haver-los contractat i portat cap ací des del seu poble de València.
La Festa Major va iniciar-se amb la projecció d'una pel·lícula diferent a l'anunciada, i per tal de compensar l'error l'empresa encarregada de la projecció va comprometre's a mantenir la gran pantalla per l'endemà i així oferir el partit de futbol entre el Barça i el Real Madrid. També el dijous ens vam trobar amb deficiències en la construcció de l'escenari de l'envelat que va fer suspendre els concerts previstos; es veu que l'Ajuntament no hi havia enviat el tècnic municipal a fi que revisés les instal·lacions.
De la majoria d'actes i estructura de la Festa Major ja s'en tenia experiència com tots els de dijous i divendres que ja s'havien anat celebrant en les anteriors edicions. va cridar l'atenció de la innovació del pregó que, potser sí que com a experiència està bé. Però està clar que allò en cap cas era un pregó. Fou un bon espectacle d'inici de festa, però un pregó és un pregó i va arribar un moment en que la gent no sabia ni què estava passant, ni cap on mirar. Per cert, fou tanta l'efusivitat amb la que el presentador de torn va voler donar pas a l'Alcaldessa, que va contrastar molt amb l'absoluta indiferència en que fou rebuda.
Cal donar també la benvinguda a la nova entitat dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga que, després del seu bateig oficial, van oferir un gran correfocs amb la implicació de molta gent del poble. Els desitjo una llarga vida i que ens segueixin deleitant amb aquesta gran tradició popular catalana. Tot i això, crec que és millor que el correfoc es mantingui els divendres amb la resta de celebracions i actes posteriors al pregó.
Cal agraïr que es mantingui la Marató de donació de sang iniciada ara fa quatre anys per l'anterior govern, i en la que jo mateix participo en cada ocasió.
No cal que repeteixi el que penso en relació a la ubicació dels concerts d'havaneres i del jazz. tampoc sé exactament què va passar amb la casa d'andalusia que ni diumenge ni dilluns van oferir cap activitat al seu local i entorn. Ni cal que repeteixi tot el que fa referència al posicionament municipal en relació als actes religiosos i el Mil·lenari de sant Genís. Per cert, en el Vermut-dinar dels avis de dilluns, l'alcaldessa va tornar a parlar d'ella, i ella i ella amb les seves circumpstàncies personals, com fa en cada discurs, i va tornar a criticar amb força l'organització del Mil·lenari de Sant Genís.
L'empalmada i esmorzar ressacós ha estat una altra iniciativa exitosa que, als que ja comencem a tenir una edat, ens recorda les matinades del dilluns al dimarts de la Festa Major, quan, després del confeti i la xocolata amb xurros que ens oferia l'Ajuntament en el mateix envelat ara fa vint i trenta anys, els joves ens encaminàvem cap al Castell per veure sortir el sol.
En conclusió, moltes coses positives i, com sempre, alguna de negativa, i amb detalls importants a pulir.Per cert, quan sentiu aquell discurs que diu que prefereixen destinar els diners d'un castell de focs a donar menjar a qui ho necessiti, millor que no us deixeu portar per tant populisme, i els pregunteu que com és que han recuperat la gravació d'un video de la Festa Major que ha pujat més de quatre mil euros!
