Si fa pocs dies us parlava de la meva experiència personal amb motiu del Centenari del Club de futbol Palau, avui em ve de gust, donat que ha tingut lloc durant el passat cap de setmana, parlar-vos de la celebració dels diferents actes organitzats amb motiu de la Revetlla de Sant Pere.
La Sagrera, a diferència d'altres zones del poble, és un barri amb una gran personalitat com a tal. Hi ha barris, urbanitzacions, agrupacions de cases, etc., que poden tenir la seva pròpia idiosincràssia, els seus trets identificatius, i potser alguns elements que els fan característics. Però, salta a la vista, que el barri de la Sagrera, té això i una mica més. La gent que hi viu té un veritable sentiment de pertinença. Se sent orgullosa de formar part d'un barri molt ben definit en el territori. I, suposo que, el fet de trobar-se ben aprop de l'església de Santa Maria de Palau-solità, també té alguna cosa a veure amb aquest arrelament, orígens, o denominador comú de la col·lectivitat.
Com ja debeu saber, històricament una Sagrera era tota aquella zona que envoltava l'església a una distància de trenta passes al seu voltant.
Totes les propietats que es trobaven en aquest radi estàven lliures de pagar impostos, i no només això, sino que tot aquell que estava perseguit per la comissió d'algun tipus de delicte, si aconseguia arribar a la Sagrera, quedava impune i ja no podia ser atrapat pels seus perseguidors a conseqüència de la protecció que li lliurava l'església en qüestió.
encara que no ho sembli, sí que penso que tot plegat, al llarg de la història ve marcant una personalitat molt definida que, tard o d'hora acaba sortint i fent-se notar.
S'han complert vint-i-cinc anys consecutius de celebració dels actes de la revetlla de Sant Pere. Alguns recordareu com, abans de ser aprovada la Constitució de 1978,
no només era festiu el dia de Sant Joan amb la seva tradicional revetlla, sino que també ho era el dia de Sant Pere, que és el 29 de juny, i el de Sant Jaume, que és el 25 de juliol. cadascuna d'aquestes festes comportava revetlla, foguera, petards, coca i cava. La gent de la Sagrera, un cop eliminada la festivitat de Sant Pere, va considerar oportú de seguir conmemorant aquella vella revetlla, i és com, des d'aleshores fins ara, ha anat celebrant aquesta festa fent-la coincidir amb el cap de setmana més proper a Sant Pere.
Són molts els actes que històricament, i al llarg d'aquests 25 anys, s'han anat portant a terme. Recordo com, des del primer dia, en Francesc Duran, en Joan Ros i molts d'altres, es van posar mans a l'obra, i encara avui segueixen liderant l'organització de la revetlla. Aquells primers sopars amb ball, coca i cava, han anat evolucionant, de tal manera, que avui constitueix una autèntica Festa Major de tot el poble, això sí, circumpscrita al barri de la Sagrera.
Els meus records, aquí també són molt importants, ja que durant els primers anys qui amenitzava la festa i hi posava la música era el Duo musical Jaume i Xavier. Doncs, aquest Jaume era jo mateix fent de teclista i cantant, en una època que estudiava durant la setmana i dedicava els caps de setmana a guanyar-me la vida fent de músic. En el llibre del malaurat Lluís Ventura que porta per títol: EL MEU POBLE ARA, s'il·lustra molt bé amb fotografies incloses aquells balls d'ara fa dues dècades i mitja.
Doncs, recordo d'una forma molt entranyable aquells primers anys, amb tota mena d'activitats, però que el carrer Sant Galdric es convertia en un autèntic envalat de festa Major, cosa que es manté amb la mateixa o més intensitat.
Ara, ja s'ha assolit el màxim esplendor amb la cursa anomenada Milla Urbana que enguany ha estat la seva segona edició amb una participació de 250 persones.
Cal felicitar als organitzadors, al barri, a la iniciativa de la gent, el seu esforç, les seves ganes, i sobretot, aquest orgull de pertinença al barri que fa no defallir als qui s'impliquen a fons amb el poble i els seus propis veïns.
Moltes felicitats per haver arribat fins aquí!
