Aquest dilluns passat dia 9 de juny es va celebrar el Dilluns de la Segona Pasqua, o Pasqua Granada. Un dia festiu per definició a la meva infància, però que, amb l'entrada en vigor de la Sacrosanta Constitución espanyola de 1978, es va produïr tota una reformulació dels dies festius, havent-se de conjuminar les festes a nivell d'estat espanyol, les autonòmiques, les locals i l'acordat amb la Santa Sèu a l'anomenat Concordat amb l'església catòlica de l'any 1979.
Com recordareu, els dos dies festius a nivell local de Palau-solità i Plegamans, sempre havien estat el dilluns i el dimarts de la Festa Major. Així, partint de la base que la referència per a la celebració de la Festa Major és el darrer dissabte del mes d'agost, tradicionalment havien estat festius a nivell local el dilluns i el dimarts següents. Malgrat això però, si bé el dilluns de la Festa Major s'omplia (i així segueix) de tota mena d'activitats pròpies de la nostra festa gran, el dimarts, en canvi, o bé no es feia absolutament res,(és allò del famós dia del gos), o b es reservava en els darrers anys per portar a terme el concert de Jazz a la Plaça de l'Església de Santa Maria de Palau-solità i el ja eliminat, extingit i enterrat Castell de focs artificials.
L'any 2008 van ser moltes les veus que reclamaven l'eliminació d'aquell dimarts "del gos" festiu per substituïr-lo per un altre dia de l'any.
És així que, l'anterior govern municipal, i aprovat per la unanimitat de tots els grups municipals, va establir que el dilluns de la Segona Pasqua responia molt bé a les demandes d'una gran part de la població. I és que, per una banda, la major part de Convenis col·lectius dels treballadors de les grans empreses ubicades als nostres polígons, estableixen, d'una forma (que jo entenc poc legal i irrespectuosa amb les normes municipals), que els seus treballadors seguirien les festes locals de la ciutat de Barcelona. Però, no només això, sino que, també a una gran part de les poblacions veïnes, els seus ajuntaments també havien optat pel mateix criteri.
És així que, tant la Pasqua Granada com la Mare de Déu de la Mercè, tot i que també Sant Josep, eren opcions vàlides per al nostre poble. Però, la proximitat de la Mercè amb la nostra Festa Major i la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, van aconsellar que fos millor opció la de la Segona Pasqua.
D'aquesta manera, hem vist prou ben consolidada aquesta com a festa local, tot i que s'ha observat una manca de coneixement per part dels ciutadans que, en molts casos no són conscients d'aquest dia festiu fins la setmana anterior. Cada any s'ha vingut celebrant així des del 2008, a excepció d'aquell any en el que el Conseller Ernest Maragall es va empescar l'invent frustrat de la Setmana Blanca pel març de 2011. I, amb l'objectiu de reduir una mica la càrrega i també despesa que tota aquella setmana comportava als pares i mares que treballaven i havien de deixar el seu fill o filla a càrrec de tercers, és la raó per la qual es va considerar oportú de convertir en festiu el dilluns de la setmana en qüestió.
En conseqüència, passats ja set anys d'eliminació del dimarts de la Festa Major com a festiu local, per substituïr-lo pel dilluns de la Segona Pasqua, cal considerar que tothom l'ha ben assimilada com a festa local, ha estat ben acollida i només cal ara que la gent la interioritzi de tal manera, que, ja no calguin recordatoris de cap mena!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
